Jaciments, ritmes i dinàmiques Cypsela 22 d’implantació i explotació del Pàg. 55-80 ISSN: 0213-3431 territori al neolític antic (5.500- Antoni Palomo 4.500 cal BC): el Pirineu i les Ermengol Gassiot Àngel Bosch serralades prepirinenques Niccolò Mazzucco Josep Tarrús Sara Díaz Vasiliki Andreaki Laura Obea Sites, rhythms and establishment and exploitation Joan Anton Barceló Guillem Salvador dynamics in the territory in the Early Neolithic Rafel Rosillo (5,500-4,500 cal BC): The Pyrenees and Pre- David Rodríguez Raquel Piqué Pyrenean mountain ranges Xavier Terradas Ignacio Clemente Resum La recerca sobre el neolític ha considerat fins fa relativament poc els Pirineus com un actor secundari en el procés d’introducció de les formes de vida agrícoles i ramaderes en contraposició a les serralades pre i litorals i de la depressió central. Els treballs realitzats en els darrers anys en aquests territoris, amb revisió de col·leccions antigues, excavacions preventives i nous projectes de recerca condueixen a obtenir una imatge molt més detallada i complexa del procés de neolitització de la preconcebuda. En aquest sentit els treballs duts a terme a l’alt Pirineu aporten dades d’un neolític incipient des del segon terç del vi mil·lenni cal BC en alçades properes als 2.000 metres, fet que obre una perspectiva de gran interès inèdita fa pocs anys. D’altra banda, projectes consolidats com el desenvolupat al jaciment de la Draga permeten proposar seqüenciacions regionals pel Prepirineu oriental per la introducció del neolític. Paraules clau Neolític antic, La Draga, seqüencia regional, Pirineu, alt Pirineu Abstract Research on the Neolithic has until recently considered the Pyrenees as a secondary player in the process of introducing agricultural and livestock life forms as opposed to the pre- and coastal mountain ranges and the central depression. The work carried out in recent years in these territories, with a review of old collections, preventive excavations and new research projects, leads to a much more detailed and complex picture of the neolithic process of preconceived. In this sense, the work carried out in the high Pyrenees provides data from an incipient Neolithic since the second third of the sixth millennium cal BC at altitudes close to 2,000 meters, which opens a perspective of great interest unheard of a few years ago. On the other hand, consolidated projects such as the one developed at the Draga site make it possible to propose regional sequences for the eastern Pre-Pyrenees due to the introduction of the Neolithic. Keywords Early Neolithic, La Draga, Regional Sequence, Pyrenees, High Pyrenees Cypsela 22 (55-80) 55 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE S’accepta comunament la proposta que l’origen del neolític a Catalunya procedeix d’una influència mediterrània, arribada a la costa occidental peninsular a mitjans del vi mil·lenni BC. Des de les terres costaneres, el corrent colonitzador va anar assolint gradualment les terres de l’interior, fins i tot les més muntanyoses. Ara bé, quan observem el registre, ens adonem que la realitat pot ser força més complexa i que territoris situats a les capçaleres de les valls pirinenques van participar en el fenomen de neolitització d’una manera molt ràpida, tot i que el procés d’introducció d’una economia agrícola i ramade- ra no va ser homogeni a les diferents àrees que formen aquesta zona natural pirinenca. Aquest fet, en part, l’hem d’atribuir al diferent grau de comunicació entre les diverses valls, a la distribució desigual dels recursos i a les diferents dinàmiques d’aquestes poblacions. 1. El territori i el clima Des de la nostra percepció de societat urbana, però també des d’una con- sideració administrativa, els Pirineus són entesos com a límit i, fins i tot, frontera. Però, des d’una perspectiva física, també els podem considerar un eix vertebrador d’un territori ampli (Cazals et al. 2007). Està format per una cadena de muntanyes de roques silícies que s’estén d’est a oest, de la Mediterrània a l’Atlàntic, amb altituds superiors als 3.000 metres. Altres alineaments muntanyosos calcaris, amb altituds superiors als 2.000 metres, l’envolten en paral·lel pel nord i pel sud i formen les serralades prepirinenques. A mesura que les muntanyes s’apropen a la Mediterrània, les alçàries decreixen gradualment. Al vessant sud, que és el que forma part d’aquest treball, les serralades prepirinenques topen amb la Serralada Transversal i deixen pas a la plana deltaica de l’Empordà. Aquests alineaments est-oest, però, són travessats en direcció nord-sud per rius que s’originen al Pirineu axial i creuen les serralades prepirinenques cap a l’Ebre, els més occidentals, i cap a la Mediterrània, els més orientals. A causa del seu poder erosiu sobre les roques calcàries, aquests rius formen un seguit de valls que separen els mas- sissos. Aquest fenomen té una gran transcendència en la manera en què les poblacions humanes han ocupat aquestes terres, en les activitats que hi han dut a terme i en com s’han comunicat amb els territoris veïns. D’aquesta manera, les comunicacions són més factibles en sentit nord-sud, en què s’aprofiten les valls fluvials, que en sentit est-oest, dificultades per les diferents serres exteriors. També els diferents ports que travessen el Pirineu axial esdevenen bons passos de comunicació en sentit nord-sud al mateix temps que faciliten la comunicació est-oest. El paisatge holocènic, a partir de les dades antracològiques que ens ofereixen alguns dels jaciments del vessant sud, com el de la Cova del Sardo de Boí (Gassiot et al. 2015), la Balma Margineda d’Aixovall (Heinz, Vernet 1995), Plansallosa (Burjachs, Ros 1998), la Cova 120 de Sales de Llierca (Ros 1995), Cova de l’Avellaner a Cogolls-Planes d’Hostoles (Ros 1990), la Cova d’en Pau de Serinyà (Ros 1996) i la Draga de Banyoles (Piqué 1996), devia ser predominantment forestal, amb coníferes a les terres altes, mentre que a les més baixes segurament predominaven les rouredes caducifòlies (Quercus sp. caducifoli, Buxus sempervirens, Corylus avellana, etc.) i hi havia tàxons mediterranis (Quercus ilex i coccifera, Arbutus unedo). No obstant això, destaca una presència més marcada de caducifòlies també al Pirineu axial a altituds lleugerament superiors a les actuals durant el tram central de l’holocè. 56 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES Els darrers anys els estudis pol·línics han treballat en múltiples registres lacus- tres i de torberes tant de les àrees més elevades de la serralada, com ara la bassa Nera a la Vall d’Aran, el Lac Redon i l’estany Llebreta a l’Alta Ribagorça, l’estany Redó, la torbera d’Estanilles i la Coma de Burg al Pallars Sobirà, i la torbera del Bosc d’Estanyons a la vall del Madriu d’Andorra, com del voltant de l’estany de Banyoles (Catalan et al. 2013; Garcés-Pastor 2017; Miras et al. 2010; Pèlachs et al. 2011). La palinologia confirma l’ex- pansió de les àrees forestals a inicis de l’holocè i durant “l’òptim climàtic” posterior. Durant el període que s’estudia en aquest article, el bosc presentava una expansió més gran que l’actual, amb un límit superior que, pel que sembla, se situava per sobre dels 2.400-2.500 m d’altitud, i hi havia més caducifòlies i tàxons mesòfils a l’estatge montà i, fins i tot, subalpí de la serralada. Aquests registres també mostren la presència recurrent d’incendis a inicis de l’holocè al Pirineu axial, que van coincidir amb els indicis més antics d’ocupacions humanes a les àrees més elevades. Aquests incendis van ser habituals a partir de 6500-6000 cal BC en molts registres (vegeu també Uria 2013), juntament amb l’aparició puntual en alguns dels primers pòl·lens de Cerealia t., que a partir del iv mil·lenni cal BC va esdevenir més rellevant, sostinguda i acompanyada d’indicis evidents de l’obertura de les pastures. Els estudis que es van fer al jaciment de la Draga i al voltant de l’estany de Banyoles (Revelles et al. 2015) també assenyalen aquest escenari. 2. Les darreres poblacions de caçadors Per poder entendre de quina manera es va produir el procés de neolitizació d’aquest territori, hauríem de disposar d’alguna informació de les darreres poblacions de caçadors i recol·lectors que hi van viure, epipaleolítiques o mesolítiques, i de quina manera van intervenir en la consolidació de noves pràctiques subsistencials fonamentades en una economia agrícola i ramadera. Malauradament, la informació de què disposem no ajuda gens a resoldre aquest problema: durant el viii i el vii mil·lenni cal BC, van aparèixer a banda i banda del Pirineu les anomenades indústries d’osques i denticulats, que en aquesta zona es van perllongar molt més del que va ser habitual en altres regions peninsulars (Oms et al. 2018). Aquestes ocupacions es van caracteritzar per conjunts lítics heterogenis d’as- cles amb retoc simple i denticulats, amb molt pocs raspadors i projectils, i una indústria òssia pobra i poc característica. Els principals jaciments situats a una altitud mitjana, com el de la Font del Ros de Berga (Martínez-Moreno et al. 2006; Martínez, Mora 2009); la Bauma del Serrat del Pont de Tortellà (Alcalde et al. 2009); la Balma Margineda (Guilaine i Martzluff, 1995); Sota Palou de Campdevànol (Carbonell et al. 1985) o la Balma dels Fadrins de Queralbs (Díez-Canseco et al. 2020), presenten cronologies allunyades de les primeres manifestacions neolítiques. La més recent, la del nivell mesolític de la Bauma del Serrat del Pont, continua estant molt lluny de l’inici del neolític i continua ocupant una franja temporal que a tota la façana litoral de la península Ibèrica hauria de correspondre a una represa de les tradicions de talla geomètrica (Vaquero, García-Argüelles 2009). Dels darrers anys de recerca també destaca la documentació de jaciments amb ocupacions de caçadors recol·lectors holocènics al Pirineu axial, fet que ha motivat Cypsela 22 (55-80) 57 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE que la Balma Margineda deixi de ser un cas únic. A diferència d’aquest, en tots els casos es tracta d’ocupacions en altitud, per sobre dels 2.300m: els Orris de la Torbera de Pera- fita I, a Andorra (8765-8480 cal BC); l’abric de les Obagues de Ratera, a Espot (amb una ocupació més antiga de 8180-7727 cal BC), i l’Abric de l’estany de la Coveta I, a Espot, al Pallars Sobirà (7000-6575 cal BC). Únicament un possible nivell per sota del dolmen de la Font dels Coms de Baiasca (8750-8560 cal BC) se situa a una altitud inferior, concre- tament al voltant dels 1.800m (Gassiot et al. 2014, 2017; Gassiot et al. 2021) En general, són ocupacions de poca entitat i amb un registre material molt limitat, excepte en el cas de l’Abric de les Obagues de Ratera, al qual tornarem més endavant. Amb tot, la identificació d’aquests jaciments presenta el valor de mostrar que just després del darrer episodi fred del tardiglaciar, el Dryas III, les zones més altes dels Pirineus van començar a ser freqüentades per part de grups humans que també s’havien assentat als seus fons de vall. S’han fet diferents consideracions d’aquest registre: una és la pervivència de les indústries macrolítiques d’osques i denticulats a la major part del territori de Catalunya, fet que contrasta amb el que passa a territoris circumdants, com la vall de l’Ebre o el nord del País Valencià, on es documenten les indústries de geomètrics que es van juxtaposar a les primeres manifestacions neolítiques. A primera vista, es pot defensar una possible pervivència marginal de les comunitats que tallaven aquestes indústries per un possible aïllament geogràfic, però sembla difícil d’entendre, ja que hi ha una molt bona comunicació entre la vall de l’Ebre i les valls fluvials del Prepirineu català. Una mica més a l’oest, a l’Alt Aragó, en jaciments com el de Forcas II de Graus (Utrilla, Mazo 2014), també apareix un nivell de geomètrics, amb un equilibri de triangles i trapezis, si bé amb una datació força anterior a les primeres manifestacions neolítiques. També s’ha proposat que la pèrdua de referències de les poblacions meso- lítiques en aquest territori és la conseqüència de l’episodi de refredament climàtic que va tenir lloc fa 8.200 anys BP (6250 cal BC) (Alley et al. 1997; Alley, Ágústsdóttir 2005). Es poden acceptar diferents argumentacions en el sentit que el canvi climàtic va forçar un canvi en les activitats humanes que no van deixar registre als jaciments coneguts, o millor, que va provocar la desaparició de les capes sedimentàries on s’haurien de trobar els registres mesolítics (Oms 2012). Dels jaciments mencionats, tant la Bauma del Serrat del Pont com la Balma Margineda presenten nivells cardials superposats directament sobre els nivells mesolítics. A la resta de jaciments que hi ha en aquest territori, el primer neolític es troba en nivells arqueològics que se superposen sobre d’altres de molt més antics o estèrils. Així, doncs, podem concloure que no tenim cap evidència de poblacions mesolítiques que interaccionessin amb les primeres poblacions neolítiques que van arribar al territori pirinenc i prepirinenc, però tampoc no podem tenir la certesa que no van existir. El més probable és que es tractés d’un territori molt poc poblat que podia permetre una introducció fàcil de poblacions neolítiques, que van ocupar aquells nínxols ecològics que s’adequaven millor al desenvolupament d’una economia agrícola i ramadera. 3. Les primeres evidències neolítiques Les primeres poblacions neolítiques que van aparèixer a les costes de la Me- diterrània occidental es caracteritzaven per les ceràmiques impreses i van tenir una difusió 58 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES àmplia a la península Italiana, des d’on es van estendre a les costes del golf de Lleó i del Llenguadoc. Pel que fa a la península Ibèrica, fins aleshores, només es trobaven en uns quants jaciments de la costa alacantina. La seva cronologia, en la difusió cap a occident, se situa entre el 5800 i el 5500 BC. Les seves ceràmiques, que és l’element identificador, presenten solcs d’impressions (a vegades, també anomenats boquique) i impressions cardials profundes, generalment en sentit vertical (Manen, Guilaine 2007). Tot i utilitzar la tècnica impresa, la temàtica decorativa de les ceràmiques és diferent de la cardial. A la zona pirinenca, igual que passa al conjunt de Catalunya, les revisions recents no han identificat cap element que es pugui correspondre amb aquesta fase i les impressions en boquique que apareixen en alguns jaciments cardials de la zona interior estan més relacionades amb el desenvolupament del neolític a l’interior de la península Ibèrica; a més, són de cronologia avançada en el desenvolupament del neolític antic (Oms et al. 2018). Hem de descartar, també, el fenomen pericardial, una denominació que s’ha- via utilitzat per a alguns jaciments del vessant nord que tenien poca o gens de presència de ceràmiques impreses cardials. Amb revisions recents (Manen, Guilaine 2007) s’ha com- provat la poca homogeneïtat d’aquests jaciments i els problemes que podien tenir en les seves datacions, molt envellides. Actualment, la major part s’inscriuen en fases tardanes del neolític antic. Per tant, sembla clar que van ser poblacions portadores de ceràmica cardial les que van introduir la manera de viure neolítica i la seva cultura material a totes les terres pirinenques i prepirinenques, i segurament ho van fer molt poc després que tinguessin lloc les primeres fundacions a la costa mediterrània. Amb el registre actual, probablement el document clau és la cova de Cha- ves (Bastarás), al Pirineu aragonès. Una gran cova habitada durant centenars d’anys que presenta datacions antigues que superen els 5.500 cal BC, confirmades per excavacions recents i noves datacions absolutes (Utrilla, Laborda 2018; Laborda 2019). Sorprèn trobar un assentament neolític d’aquesta importància amb una cronologia tan antiga, tan allunyat de la costa i sense punts intermedis, ja que al Pirineu oriental els jaciments coneguts fins ara són més recents. Relacionat amb Chaves, apareix un important nucli neolític al Pirineu central, on es troben jaciments com el de Forcas (Utrilla, Mazo 2014), la cova del Moro d’Olvena (Baldellou, Utrilla 1985), el Coro Trasito de Tella (Clemente et al. 2020; Gassiot et al. 2021), la cova Lóbrica (Clemente et al. 2020; Gassiot et al. 2021), la Puyascada de la Fova (Ma- zzucco 2018) i els Trocs de Sant Feliu de Veri (Rojo 2013; Rojo 2020; Alt et al. 2020), que ha fet pensar en una via de penetració des de la costa del Llenguadoc seguint el curs dels rius que s’originen al Pirineu; d’aquesta manera, en un primer moment, els territoris més orientals van quedar al marge d’aquest corrent (Baldellou, Utrilla 1999; Utrilla 2002). Obser- vant, però, els materials proporcionats per les excavacions de Chaves, trobem paral·lelismes clars amb els jaciments de la costa de la península Ibèrica i, fins i tot, hi ha una sèrie de còdols pintats amb figuracions que ens poden remetre a les pintures macroesquemàtiques alacantines com les del Pla de Petracos o d’altres d’esquemàtiques de les valls del Segre i del Cinca (Utrilla, Baldellou 2002; Hernández 2017). La massacre documentada a la cova dels Trocs ens indica que el procés del poblament neolític va ser força complex i que la Cypsela 22 (55-80) 59 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE interacció entre grups d’origen mesolític i d’altres de neolítics, o entre grups neolítics de diferent filiació, no va ser sempre fàcil (Alt et al. 2020). Si ens centrem en el territori administratiu estricte de Catalunya, en l’origen del neolític podem diferenciar dues zones àmplies que van poder tenir un desenvolupa- ment paral·lel, una amb el Pirineu i Prepirineu central, a la part est de la conca del Segre, segurament molt relacionada amb el conjunt de jaciments del Pirineu aragonès (oest de la conca del Segre i conca del Cinca), i l’altra al Pirineu i Prepirineu oriental, més relacionada amb les àrees litorals i prelitorals de la costa central catalana i de la costa del Llenguadoc. 4. El neolític antic al Pirineu i Prepirineu central 4.1 Jaciments i cronologia La xifra reduïda de jaciments arqueològics d’aquest període als Pirineus cen- trals i occidentals de Catalunya, especialment destacable a l’oest del riu Segre, condiciona la comprensió dels processos de poblament de la serralada de les primeres comunitats ne- olítiques (Fig. 1). Amb tot, d’ençà que es va celebrar la Taula Rodona de Montserrat (Guiu et al. 1981), el panorama ha canviat de manera substancial, especialment a les serralades inte- riors i axials pirinenques. A grans trets, hem assistit a un creixement notori del nombre de ja- ciments i ocupacions prehistòriques conegudes, un increment que també té a veure amb els que se situen entre el segon terç del vi mil·lenni i la meitat del v mil·lenni cal BC. Aquest procés ha estat motivat per diversos factors que, de manera general, es poden sintetitzar en dos. El primer es vincula a les actuacions d’arqueologia preventiva, que han per- mès identificar i excavar jaciments a l’aire lliure com els de la Font del Ros i Sanavastre, a Berga i Das, respectivament. El segon, i possiblement més rellevant pel que fa a la recerca bàsica, és l’interès creixent de l’arqueologia per les zones d’alta muntanya, uns espais que tradicionalment havien quedat força al marge de la mirada de la disciplina. Aquest fet ha incidit en el canvi principal que ha experimentat aquestes dècades, quant al registre: la documentació de jaciments al Pirineu axial, generalment a altituds superiors als 1.200m i, fins i tot, en alguns casos, per sobre dels 2.300 m. L’increment d’evidències arqueològiques procedents de la localització i excavació de nous jaciments s’ha sumat a noves interven- cions a jaciments coneguts ja a mitjans del segle xx, com ara el de la Cova Colomera i el de la Cova del Tabac, a Sant Esteve de la Sarga. Al sud del Montsec, ja pràcticament fora del límit dels Pirineus, també s’han reprès en alguns casos i s’han iniciat altres recerques a la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes i Santa Linya), la Cova del Parco d’Alòs de Balaguer, etc. (Bosch et al. 2022). Els darrers anys en l’arqueologia del nord-est peninsular s’ha fet palesa la preocupació per fixar de manera sòlida, amb cronologies absolutes, les seqüències ar- queològiques. Als jaciments dels Pirineus centrals i occidentals de Catalunya, incloent-hi les capçaleres de les conques de la Valira (Andorra) i el Segre (la Cerdanya oriental), actualment hi ha prop de 30 datacions absolutes que han facilitat una cronologia d’entre el segon terç del vi mil·lenni cal BC i el tram central del v mil·lenni cal BC. Provenen de 9 jaciments i dins del conjunt destaquen per la quantitat de datacions les sèries de la Balma Margineda, la Cova del Sardo (Boí) i la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga), que reflecteixen l’esforç dels investigadors per acotar de manera robusta la cronologia de les 60 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES Fig.1. Jaciments citats en l’article: 1. El Esplugón; 2. Cueva Chaves; 3. Cueva Lobrica; 4. Coro Trasito; 5. Cueva del Moro de Olvena; 6. Forcas II; 7. Els Trocs; 8. Cova Colomera; 9. Cova Colomera; 10. Abric de les Obagues de Ratera; 11. Abric de l’Estany de la Coveta I; 12. Dolmen Font dels Coms; 13. Cova Gran de Santa Linya; 14. Cova del Tabac; 15. Cova del Parco; 16. Balma Margineda; 17. Orris de la Torbera de Perafita I; 18. Pleta de les Bacives; 19. Font del Ros; 20. Sanavastre; 21. Pla de l’Orri; 22. Llo; 23. Cova del Toll; 24. Bauma dels Fadrins; 25. Sota Palou; 26. Codella; 27. La Dou; 28. Cova Avellaner; 29. Cova de s’Espasa; 30. Cova del Bisbe; 31. Cova dels Ermitons; 32. Cova 120; 33. Plansallosa; 34. Balma Serrat del Pont; 35. Cova del Pasteral; 36. Cova de la Pólvora; 37. Bora Tuna; 38. Cova de l’Arbreda; 39. Cova de Mollet; 40. Cova d’en Pau; 41. La Draga; 42. Cova de Mariver; 43. Torre Vedruna; 44. Pi de la Lliura; 45. Banys de la Mercè; 46. Serra del Mas Bonet; 47. Roca de Malvet; 48. Cova d’en Sardineta; 49. Cova de l’Avellana; 50. Barraca de n’Oller; 51. Ca n’Isach; 52. Turó de les Corts; 53. Puig Mascaró; 54. Cau de les Guilles. ocupacions. Aquest punt també és molt rellevant, perquè alguns d’aquests jaciments, concretament els que estan situats en zones més elevades, sovint tenen molts pocs elements diagnòstics que permetin situar-los en termes cronoculturals. La figura 2 deta- lla les datacions publicades ordenades per conques i, dins d’aquestes, de nord a sud. A banda de l’expansió geogràfica cap a l’interior de la serralada dels jaci- ments, els darrers 40 anys de recerca han modificat el mapa del neolític antic en aquesta àrea dels Pirineus en un altre aspecte. Fins a l’any 1980, tots els jaciments d’aquesta cronologia coneguts a la zona es localitzaven en cavitats situades en zones calcàries. Actualment, a Andorra (Orris de la Torbera de Perafita I i Pleta de Bacives I), a la Cerdanya (pla de l’Orri, Sanavastre i Llo-2) i al Berguedà (Font del Ros) s’han trobat assentaments a l’aire lliure que han facilitat cronologies compreses entre el 5600 i el 4400 cal BC. Aquest Cypsela 22 (55-80) 61 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE fet trenca la imatge que es va tenir durant gran part del segle xx d’un poblament neolític al Pirineu basat en l’ocupació de coves per part de poblacions eminentment ramaderes. Els jaciments esmentats també assenyalen l’existència de campaments o poblats a l’aire lliure a les diferents zones i als diversos pisos altitudinals de la serralada. Conca Jaciment Nivell/ Tipus Material Codi Lab Data (±) cal BC (2σ) Ref Context datació bp Bibliogràfica Cova del A-9A2 AMS Pinus tipus KIA-37689 6525 45 5613-5377 Gassiot et al. Sardo sylvestris/un- 2015 cinata Cova del A-8B1 AMS Pinus tipus KIA-37690 5850 40 4834-4556 Gassiot et al. Sardo sylvestris/un- 2015 cinata Cova del A-8A2 AMS Pinus tipus KIA-40878 5715 35 4678-4456 Gassiot et al. Sardo sylvestris/un- 2015 cinata Cova del A-8A2 AMS Pinus tipus KIA-36935 5695 35 4672-4448 Gassiot et al. Sardo sylvestris/un- 2015 cinata Cova del A-8B2 AMS Pinus tipus KIA- 40817 5685 35 4652-4407 Gassiot et al. Sardo sylvestris/un- 2015 cinata Cova del A-8A6 AMS Pinus tipus KIA-41134 5645 25 4542-4371 Gassiot et al. Noguera Sardo sylvestris/un- 2015 Ribagorçana cinata Cova del A-8A4 AMS Pinus tipus KIA-40815 5635 35 4542-4363 Gassiot et al. Sardo sylvestris/un- 2015 cinata Cova EC-1 AMS Buxus sp. Beta-279478 6180 40 5286-5003 Oms et al. Colomera CV10 2016, radiocarbon Cova CE1 4 AMS Tritticum a/d OxA-23634 6170 30 5214-5015 Oms et al. Colomera 2016, radiocarbon Cova CE1 3-14 AMS Tritticum a/d Beta-240551 6150 40 5215-4960 Oms et al. Colomera 2016, radiocarbon Cova CE1 2 AMS Buxus sp. Beta-248523 6020 30 4999-4803 Oms et al. Colomera 2016, radiocarbon Abric de les 11B2 AMS Pinus tipus CNA-4630.1.1 6800 35 5735-5631 Gassiot et al. Noguera Obagues de sylvestris/un- 2019 Pallaresa Ratera cinata 62 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES Conca Jaciment Nivell/ Tipus Material Codi Lab Data (±) cal BC (2σ) Ref Context datació bp Bibliogràfica Orris de la Torbera de AMS Carbó Beta-285100 6570 40 5617-5475 Orengo et al. Perafita I 2014 Pleta de Cabana AMS Carbó Poz-18807 5660 40 4603-4366 Orengo et al. Bacives I M152 2014 Balma C3f AMS Capra pyrenaica CNA-2682.1.1 7401 37 6395-6092 Oms et al. Margineda 2016 Balma C3/C4 Convencional Carbons LY 3290 6870 170 6061-5482 Guilaine et al. Margineda 1995 Balma C3b-F3 Convencional Carbons LY 3289 6850 150 6016-5483 Guilaine et Margineda al.1995 Balma C3b base Convencional Carbons LY 2839 6670 120 5801-5374 Guilaine et al. Margineda -F3(base) 1995 Balma C3a-F1 Convencional Carbons LY 3288 6640 160 5885-5226 Guilaine et al. Margineda 1995 Valira Balma C3b AMS Hordeum Beta-398960 6690 30 5666-5537 Manen et al. Margineda 2019 Balma C3a AMS Corylus Beta-325681 6630 40 5625-5485 Manen et al. Margineda 2019 Balma C3a-F1 AMS Corylus avellana Beta-325681 6630 30 5624-5483 Oms et al. Margineda 2016 Balma C3b AMS Corylus avellana Beta-325682 6410 40 5475-5314 Oms et al. Margineda 2016 Balma C3F AMS Ovis/Capra CNA-2681.1.1 6083 38 5207-4847 Oms et al. Margineda 2016 Balma C3a AMS Ovis/Capra CNA-2679.1.1 5850 35 4798-4608 Oms et al. Margineda 2016 Balma C3a AMS Triticum Beta-398959 2520 30 789-544 Manen et al. Margineda 2019 Pla de l’Orri Cab 128 AMS Carbó Poz 10902 6550 40 5617-5390 Mercadal et al. 2018 Llo-2 C5 N10 Convencional Carbó Gif 6749 5700 80 4715-4362 Mercadal et al. 2018 Sanavastre Nivell 2, Convencional Carbons UBAR-574 5780 60 4785-4462 Aliaga, Estr. 4 Campillo s.d Cova Gran CG-3N-E9 AMS Aglà Beta-265982 6020 50 5197-4788 Mora et al. 2011 Cova Gran CG ANA- AMS Carbó Beta 305465 5850 40 4834-4556 Polo et al. LIT 57 2014 Segre Cova del Estrat III Convencional Os CSIC-280 6450 230 5830-4847 Petit 1996 Parco Cova del Estrat III Convencional Carbó CSIC-281 6170 70 5306-4938 Petit 1996 Parco Cova del Estrat III Convencional Carbó GrN-20058 6120 90 5301-4801 Petit 1996 Parco Cova del Estrat III Convencional Carbó CSIC-403 5970 60 5001-4716 Petit 1996 Parco Cova del Estrat III Convencional Os CSIC-279 5790 170 5203-4275 Petit 1996 Parco Cypsela 22 (55-80) 63 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE Conca Jaciment Nivell/ Tipus Material Codi Lab Data (±) cal BC (2σ) Ref Context datació bp Bibliogràfica Font del E.15 AMS Llavor AA16499 6443 56 5517-5308 Pallarés et al. Ros 1997 Font del E.36 AMS Llavor AA16502 6370 57 5474-5218 Pallarés et al. Ros 1997 Llobregat Font del E.33 AMS Llavor AA16501 6307 68 5471-5065 Pallarés et al. Ros 1997 Font del E.21 AMS Llavor AA16500 6058 79 5211-4788 Pallarés et al. Ros 1997 Fig. 2. Datacions per C-14 en jaciments de les conques de la Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Valira, Segre i Llobregat. 4.2 El primer poblament neolític Els jaciments de la Font del Ros i la Balma Margineda mostren la presència, als Pirineus centrals i occidentals, de comunitats neolítiques a inicis de la segona meitat del vi mil·lenni cal BC. En el cas de la Balma Margineda, les noves datacions absolutes sembla que confirmen l’existència d’una ocupació neolítica a finals de la primera meitat del vi mil·lenni cal BC (Manen et al. 2019). Així, sembla que no hi ha dubte que la petita balma del costat de la Valira va ser ocupada com a espai d’hàbitat al voltant del 5600-5550 cal BC per grups que tenien ramats domèstics d’ovicaprins; que conreaven o, com a mínim, emmagatzemaven i consumien cereals, i que entre el seu aixovar tenien recipients ceràmics. La seva excavació, a banda de fogars i algunes fosses d’emmagatzematge, va permetre recuperar molins, restes carpològiques d’ordi (Hordeum sp.), blat (Triticum aestivum i durum) i pèsols (Pisum sativum), així com restes d’ovella (Ovis aries) i cabra domèstiques (Capra hircus) (Antolín et al. 2018). En el cas de la Font del Ros, també hi són presents les activitats econòmiques plenament neolítiques. Al costat d’un pis d’ocu- pació de més de 100m2, al nivell neolític les excavacions, van deixar al descobert 45 fosses d’emmagatzematge al llarg d’una àrea de 1.300m2 que van proporcionar un volum considerable de material carpològic format per llavors d’ordi (Hordeum vulgare L.), blat (majoritàriament Triticum dicoccum), així com males herbes. També es va poder constatar l’especialització de les fosses, on generalment no es barrejaven el blat i l’ordi. (Pallarés et al. 1997). Malgrat el mal estat de conservació de les restes faunístiques a la Font del Ros, tots dos jaciments semblen evidenciar l’extensió de pràctiques agrícoles i ramaderes als Pirineus en una cronologia relativament antiga i molt poc allunyada dels jaciments neolítics més antics de la costa catalana. En aquesta mateixa època, es constata un segon fenomen tot just docu- mentat els darrers anys: la presència a jaciments de les zones altes d’ocupacions fetes entre el 5700 i el 5400 cal BC. Fins ara, se n’han documentat als jaciments de la Cova del Sardo, l’Abric de les Obagues de Ratera i els Orris de la Torbera de Perafita I (Gassiot et al. 2021). El primer és una petita balma de sobreexcavació glacial al sòcol granític de la vall d’Aigüestortes, a uns 1.800 m d’altitud, que es va ocupar reiteradament al llarg del neolític i, posteriorment, en època històrica (Gassiot et al. 2015). El segon és un petit abric situat sota un bloc erràtic de granit a la pedregosa vall de les Obagues de Ratera, a sobre 64 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES de l’estany de Sant Maurici. Situat a 2.320 m d’altitud, l’abric presenta una seqüència extensa d’ocupacions mesolítiques, neolítiques i de diversos períodes posteriors (Gassiot et al. 2020; Gassiot et al. 2021) A la Torbera de Perafita I es va documentar una cabana medieval i, per sota, el sondeig que es va efectuar va evidenciar la presència d’un nivell amb carbons i restes lítiques atribuïbles al mesolític i un altre de mitjans del vi mil·lenni (Orengo et al. 2014). En tots tres casos es tracta d’ocupacions generalment de poca entitat i que aporten poques restes arqueològiques, a banda de l’existència de fogars. Totes es localitzen en zones de sòls àcids amb molt mala conservació dels materials faunístics, fet que en pot explicar l’absència. En cap cas es documenten materials ceràmics associats als fogars datats. El conjunt lític de l’Abric de les Obagues de Ratera aporta dades interessants. En aquesta fase es constata una presència rellevant de geomètrics: trapezis i triangles amb retoc abrupte i triangles i segments amb retoc de doble bisell, una barreja de trets mesolítics i neolítics (Mazzucco et al. 2019) que pot evidenciar transferències entre un tipus de població i l’altre. En aquest context, destaquen dos triangles amb retoc de doble bisell fets sobre cristall de roca, un material local i que possiblement es va tallar al jaciment. Des d’un punt de vista tecnològic, el conjunt s’assimila a d’altres de documentats en jaciments aragonesos com el de l’Esplugón i el de Forcas II (capes IV i V). Molts dels geomètrics presenten traces d’impacte i a l’abric s’han documentat restes de la seva reparació. L’existència d’aquest segon tipus de jaciments obre incògnites interessants sobre els patrons de poblament i mobilitat de mitjans del vi mil·lenni cal BC, coincidint amb la introducció regional de les pràctiques agrícoles i ramaderes. D’entrada, s’hi observa un patró dual. D’una banda, en zones situades per sota dels 1.500 m d’altitud, tant a Catalunya com a Aragó, es constata l’existència de jaciments amb una cultura material plenament neolítica. Als exemples de la Balma Margineda i de la Font del Ros, a Aragó, s’hi afegeix el de la Cueva Lóbrica (Clemente et al. 2020), i ja als contraforts meridionals de la serralada, el de la Cueva de Chaves i el de Forcas II. A partir del 5300 cal BC, les coves dels Trocs i Coro Trasito van reforçar aquest conjunt de jaciments. De l’altra, hi ha les ocupacions en altitud, amb cronologies que pràcticament es cavalquen amb les dels jaciments del primer grup. De fet, el cas andorrà és paradigmàtic, perquè la distància entre la Balma Margineda i la Torbera de Perafita es pot recórrer en un dia. Aquest fet fa inviable plantejar que es tractava de grups aïllats els uns dels altres i obre la porta a entendre aquesta dicoto- mia com una especialització en assentaments. L’especialització del registre lític de l’Abric de les Obagues de Ratera mostra que en aquesta fase l’abric va ser un campament de cacera. Per contra, els assentaments de les zones més baixes mostren més estabilitat, amb una centralitat de les pràctiques d’emmagatzematge i una agricultura i ramaderia consolidades. 5. El neolític antic al Pirineu i Prepirineu oriental El territori del nord-est de Catalunya no s’ha considerat mai pioner en el procés de neolitització de Catalunya, perquè s’hi han trobat molt poques troballes. Hi ha alguns elements que no han facilitat aquest coneixement, com ara el predomini de munta- nyes amb roques granítiques, que han deixat poques cavitats càrstiques, excepte a l’Alta Cypsela 22 (55-80) 65 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE Garrotxa, i de planes ocupades per aiguamolls, tant a l’Empordà com a la depressió de la Selva, on es poden acumular sedimentacions molt importants. Malgrat això, hi ha indicis que permeten pensar que hi havia un poblament neolític des de l’inici de la segona meitat del vi mil·lenni, coincidint amb la implantació de les primeres comunitats amb ceràmica cardial a la Mediterrània occidental. Aquesta escassetat de dades sobre l’inici del neolític contrasta amb el fet de disposar d’un jaciment tan important i tan documentat com ho és el del poblat de La Draga de Banyoles (Bosch, Chinchilla, Tarrús 2000, 2006, 2011), situat en un paratge sin- gular, una conca lacustre, del qual s’han analitzat 40 datacions absolutes. L’anàlisi de les dades radiocarbòniques del jaciment banyolí (Andreaki et al. 2020) cobreix la major part del desenvolupament del neolític antic, fet que ens permet estructurar el desenvolupament de les primeres fases del poblament neolític d’aquest territori a partir de la seva seqüència cronostratigràfica (Fig.3). Conca Jaciment Nivell/Context Ref Bibliogràfica Lacustre de Banyoles La Draga 1a etapa constructiva [-5292; -5216] Andreaki et al. 2020 [-5213; -5085] 2a etapa constructiva [-5093; -4907] [-4943; -4713] Fig.3. Les dues etapes constructives de la Draga, en relació a les datacions C-14 obtingudes. Cal remarcar que la dinàmica estratigràfica del jaciment a l’aire lliure de La Draga està relacionada per la preservació diferenciada de la matèria orgànica als diferents sectors excavats, un fet condicionat per l’altura dels nivells freàtics. Així, els sectors B i el C (subaquàtic) preserven nivells horitzontals amb matèria orgànica abundant, mentre que al sector A només es conserven les puntes dels pilars de fusta clavats profundament a les sorres carbonatades (Palomo et al. 2014). De l’estudi estratigràfic, sedimentològic i radiomètric se’n desprèn que hi va haver dues grans fases d’ocupació. La fase inicial es caracteritzava per la construcció, l’ús i la reparació de plataformes de fusta, i l’altra, per l’amortització d’aquests espais mitjançant la construcció d’amplis paviments de travertí i diverses estructures, entre les quals trobem fogars, basaments de cabanes i fosses. 5.1 La fase prèvia de la Draga. Les primeres evidències Aproximadament 100 anys abans de la construcció de les primeres estructu- res de fusta de La Draga cap al 5400 BC, les rouredes a l’entorn de l’estany de Banyoles mostren que ja hi havia hagut una gestió forestal. Els roures emprats en la construcció de les plataformes mostren l’ús d’exemplars de rebrot un cop la roureda madura es va talar. Aquest fet fa palesa l’activitat de grups possiblement neolítics i que, de moment, no hem localitzat en el registre arqueològic de la Draga i de l’entorn més proper (Piqué et al. 2021). Contemporanis a aquesta activitat forestal prèvia al bastiment de les plataformes de La Draga, coneixem dos assentaments, fet que indica que el territori no estava del tot despo- blat. En un entorn geogràfic relativament proper, tenim l’ocupació de la Bauma del Serrat 66 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES del Pont de Tortellà (5480-5380 cal BC) (Alcalde, Molist, Saña 2002; Alcalde et al. 2009). És un abric rocós situat a la vora del riu Llierca, subsidiari del Fluvià, que segurament el va utilitzar de manera breu un grup reduït de persones que probablement es dirigien cap a les zones muntanyoses més abruptes i que consumien bàsicament recursos silvestres. Finalment, tenim la Cova del Toll (Moià), situada a la conca del Ter, on en una intervenció recent (Cebrià et al. 2014) s’han aconseguit datacions de mitjans del vi mil·lenni (nivell IIb: 5510-5310 cal BC; 5490-5290 cal BC) que es troben entre les més antigues de Catalunya i que ens mostren la rapidesa amb què les primeres comunitats neolítiques van arribar a les terres de l’interior (Fig. 4). Fig.4. Reconstrucció ideal de construcció de cabanes del poblat neolític de la Draga (Banyoles). Museu Arqueoló- gico Regional de Madrid. Autoria científica: MACB/ CSIC/ UAB/ MAC. Il·lustrador: Albert Álvarez Marsal (Palomo et al. 2018). Cypsela 22 (55-80) 67 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE 5.2 La fase I de la Draga. El darrer terç del vi mil·lenni La primera fase constructiva documentada a la Draga es defineix per la construcció i l’ús de plataformes de fusta que es poden situar en la forquilla -5292-5216 cal BC (interval 68%) i -5213-5085 cal BC (interval 68%) (Andreaki et al. 2020). La durada d’aquesta primera fase es fonamenta en la diferència de 25 anys entre la tala del primer pal per construir les plataformes i el darrer emprat en tasques per reparar-les, fet que coinci- deix amb la mitjana aritmètica de 34 anys de la seva durada probable d’entre 13 i 55 anys Aquesta primera fase correspon a una fase seca (Andreaki et al. 2020) que va facilitar l’ús de la riba de l’estany per construir en un interval de temps curt les plata- formes sobre les quals es van bastir cabanes d’uns 12-15m2 de superfície amb una co- berta de doble vessant, probablement sense parets laterals. La Draga és un assentament ampli que expressa una gran planificació en la seva construcció i organització, així com un coneixement profund del territori, tal com ho expressa la varietat de recursos biòtics i abiòtics consumits i la diversitat de procedència, que en alguns casos supera l’àmbit es- trictament regional (Terradas et al. 2012). L’abundància de restes alimentàries ens mostra una economia agrícola i ramadera plenament consolidada, amb aportacions de cacera i recol·lecció forestal (Fig. 5). Conca Jaciment Nivell/ Context Tipus Material Codi Lab Data (±) Cal BC (2σ) Ref datació bp Bibliogràfica Fluvià Balma del Serrat Nivell III.4 AMS os BETA-172521 6470 40 5509-5344 Alcalde et al. del Pont 2002 Fluvià Plansallosa I Base fossa I AMS carbó BETA-74311 6180 60 5250-4940 Bosch et al. 1998 Fluvià Plansallosa I Part superior AMS carbó BETA-74313 6130 60 5230-4910 Bosch et al. fossa I 1998 Fluvià Plansallosa II Concentració AMS carbó OXA-2592 5890 80 5000-4545 Bosch et al. carbons 1998 Fluvià Plansallosa II Fossa perimetral II AMS carbó BETA-74312 5890 60 4900-4580 Bosch et al. 1998 Fluvià Plansallosa II Estructura sector AMS carbó BETA-87965 5720 70 4725-4425 Bosch et al. oest 1998 Fluvià Codella Estructura d’hà- AMS os Beta-221900 5720 60 4780-4490 Alcalde et al. bitat 2008 Fluvià La Dou Estructura d’hà- AMS carbó Beta-221903 5660 50 4690-4450 Alcalde et al. bitat 2008 Fluvià La Dou Estructura de AMS carbó Beta-221904 5520 50 4560-4360 Alcalde et al. combustió 2008 Fluvià La Dou Estructura de AMS carbó Beta-221905 5450 50 4450-4205 Alcalde et al. combustió 2008 Fluvià Serra del Mas Fossa tipus sitja AMS fauna Beta-280361 5930 40 4909-4862 Inèdita Bonet E22 Fluvià Ca n’Isach Estructura de Conven- carbó UBAR-317 5840 230 5008-4481 Tarrús et al. combustió E20/21 cional 2017 Fluvià Ca n’Isach Estructura de Conven- carbó UBAR-318 5770 170 4837-4463 Tarrús et al. combustió E22 cional 2017 68 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES Conca Jaciment Nivell/ Context Tipus Material Codi Lab Data (±) Cal BC (2σ) Ref datació bp Bibliogràfica Ter Avellaner Cavitat sepulcral 1 Conven- carbó GAK-12933 5920 180 5281-4373 Bosch, Tarrús cional 1990 Ter Avellaner Cavitat sepulcral 3 Conven- os humà UBAR-109 5830 100 4930-4461 Bosch, Tarrús cional 1990 Ter Avellaner Cavitat sepulcral 2 AMS os humà CNA-3305.1 6204 34 5290-5055 Gibaja et al. 2018 Ter Avellaner Cavitat sepulcral 3 AMS os humà CNA-3306.1 6094 34 5210-4860 Gibaja et al. 2018 Ter Torre Vedruna/ Fossa tipus sitja Conven- carbó UBAR-1071 6470 220 5805–4900 Inèdita Sector Transport E34 cional Ter Cova del Toll Nivell IIb AMS os OXA-26070 6425 35 5510-5310 Cebrià et al. 2014 Ter Cova del Toll Nivell IIb AMS os OXA-26071 6390 40 5390-5190 Cebrià et al. 2014 Fig. 5. Datacions per C-14 en jaciments de les conques del Ter i del Fluvià. Les ceràmiques de La Draga, que serveixen d’element identitari per al primer neolític d’aquesta àrea, es caracteritzen per impressions i incisions (sovint, arrossegaments) que formen motius simples o complexes que s’estructuren generalment a través de bandes horitzontals. Depenent de la forma del vas, aquestes poden ser úniques, situades sota la vora, o múltiples, quan, a més, relliguen els elements de prensió. En aquest segon cas, dels elements de prensió apareixen noves bandes verticals que arriben fins a la vora i uneixen les dues bandes horitzontals. Aquestes, a més, poden servir de suport a altres elements decoratius que s’hi pengen (triangles, garlandes, altres bandes) i que poden cobrir fins a 2/3 de la part superior del vas. Cap dels elements decoratius no sembla reproduir un element natural i, de manera vaga, recorden els cordatges que permetien suspendre els vasos. La resta de la cultura material és molt interessant, tant per la conservació de restes orgàniques (objectes de fusta, cistelleria) com per l’abundant indústria òssia i lítica i la gran quantitat d’objectes d’ornament. D’aquesta fase, que hem de situar cronològicament i culturalment a la segona meitat del període cardial, disposem d’algunes evidències més. A les proximitats de la Draga, al paratge del Reclau-Viver (Serinyà), hi ha una sèrie d’abrics travertínics: l’Arbreda, Mollet, Pau i el mateix Reclau-Viver (Tarrús 2000), im- portants pel poblament paleolític, que durant l’holocè estaven ja molt reblerts de sediments i parcialment esfondrats, fet que va originar petites cavitats que segurament s’utilitzaven com a refugis o, en el cas dels dos primers, com a espais funeraris. Malauradament, aquest ús sepulcral es va mantenir en períodes posteriors i, a més, aquestes cavitats també han estat utilitzades repetidament com a caus per molts animals. El resultat ha estat que només s’han pogut recuperar algunes restes ceràmiques, amb característiques similars a les de la Draga, i algunes restes humanes de difícil adscripció cronològica. L’ús sepulcral d’aquestes cavitats durant les primeres etapes del neolític és molt probable, sobretot tenint en compte que disposem d’un exemple similar, també en un abric travertínic, com ho és la cova de l’Avellaner (Cogolls, Planes d’Hostoles), de la qual parlarem posteriorment. Cypsela 22 (55-80) 69 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE A la costa de l’Empordà, l’únic jaciment que ha aportat materials arqueolò- gics d’aquest període és el Cau de les Guilles de Roses (Soler, Serangeli 2010), un petit abric destinat molt possiblement a estades curtes. Un fragment ceràmic amb nansa i vora, decorat amb una banda d’arrossegament i impressions cardials, mostra clares similituds amb el conjunt de la Draga. També a la costa es troba el Turó de les Corts (l’Escala), una coneguda necròpolis de la primera edat del ferro; enmig de les seves restes Josep Tarrús (1980) va identificar algunes ceràmiques neolítiques, una de les quals correspon a un vas decorat amb bandes de pinta de filiació cardial clara. A l’interior de l’Empordà, tenim in- dicis d’un assentament als Banys de la Mercè de Campmany (Rosillo et al. 2012), encara que la major part de l’ocupació és de cronologia posterior. Es van recuperar 10 fragments ceràmics amb decoracions lineals impreses, algunes de cardials, sense associació a cap estructura. A l’interior, a la vall del Llémena, subsidiària de la del Ter, trobem les escasses restes recuperades a la cova Bora Tuna de Sant Martí de Llémena (Bosch 1991). Un vas decorat amb bandes d’impressions de pinta vorejades amb impressions d’espàtula, que mostra una temàtica clarament cardial. A Tortellà (la Garrotxa) destaca la primera ocupació de Plansallosa (PSL I: 5250-4940 cal BC i 5230-4910 cal BC), un jaciment que s’ha estat identificat com a Cardial final. Aquest poblat es localitza a la vora dreta del riu Llierca, en un replà i en front de la Balma del Serrat del Pont, en un lloc de connexió entre la plana fluvial i els relleus interiors, més muntanyosos. Es caracteritza pel sòcol d’una cabana de planta circular, dues fosses perimetrals, dues estructures de combustió, dues estructures de sosteniment, dues fosses i una fossa revestida de pedra que conservava un gran vas ceràmic contenidor (Bosch et al. 1998). El conjunt mostra una tècnica constructiva que ja trobem documentada en altres jaciments del Llenguadoc (Baratin, Courthézon) o de la vall de l’Ebre (Barranc d’en Fabra, Riols) i que difereix de les primeres construccions de la Draga, tant perquè presenta una adaptació diferent al medi com perquè té una tradició cultural diferent. A la ceràmica podem trobar encara algunes decoracions impreses cardials o altres elements, però pre- dominen les incisions o els solcs i les aplicacions plàstiques de cordons, molts, impresos. Presentava una economia agrícola i ramadera, i, també a diferència de La Draga, una àrea de proveïment de recursos molt local, on segurament s’aprofitaven com a refugi o esta- bulació algunes coves de l’interior muntanyós, particularment la Cova s’Espasa (Sales de Llierca), amb ceràmiques decorades amb cordons impresos similars als de Plansallosa. Finalment, a la Baixa Garrotxa, hauríem de considerar la cova de l’Avellaner (Bosch, Tarrús 1990). Es tracta d’un petit abric travertínic que s’havia modificat per fer-hi tres espais funeraris, on, pel que sembla, es van dipositar les restes de 15 individus, de totes les edats, dels quals s’ha fet un interessant estudi genètic (Lacan et al. 2011). Els petits espais funeraris es van reutilitzar diverses vegades amb el dipòsit de les restes humanes acompanyades de vasos ceràmics, ornaments corporals i aliments, en forma de restes de fauna. Les ceràmiques estan decorades amb cordons llisos i molt poques impressions (no cardials) i solcs. Les datacions publicades inicialment, obtingudes sobre carbó de l’espai 1 i os humà de l’espai 3, corresponien al principi del v mil·lenni. En una revisió recent sobre os humà de les cavitats 2 i 3, les datacions abasten des del final del vi mil·lenni fins al primer 70 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES quart del v (5290-5055 cal BC i 5210-4860 cal BC), i mostren un inici del seu ús funerari a finals del període cardial. 5.3 La fase II de la Draga. El primer quart del v mil·lenni La segona fase constructiva de la Draga es caracteritza per un canvi impor- tant en l’estratègia constructiva i en la gestió de l’espai ocupat. L’ús de les plataformes aixecades en la primera fase contrasta ara amb la utilització massiva de blocs de travertins extrets del mateix context per construir veritables sòls d’ocupació per sobre de les antigues construccions de fusta i també d’estructures com fosses, fogars i possibles basaments de cabanes. Aquest moment coincideix amb un període humit, fet que, entre altres factors, condiciona l’habitabilitat de l’espai ocupat pels primers habitants de la Draga. Pot ser que el travertí es fes servir com a aïllament necessari per evitar el pas de l’aigua. L’anàlisi de les dades no és concloent a l’hora d’afirmar si es tracta d’una reocupació o si hi ha una continuïtat en el poblament. En tot cas, aquesta fase que abasta el primer quart del v mil·lenni cal BC està caracteritzada per l’ús de la pedra com un element important per a la construcció es va produir en dos moments sense interrupció cronològica: el primer entre -5093 i -4907 cal BC i el segon entre -4943 i -4713 cal BC (Andreaki et al. 2020). En aquest cas, el que denominem com a fase s’ha de considerar com un palimpsest que reuneix evidències de contextos arqueològics diversos. La proximitat a la superfície, l’afectació per part de treballs agrícoles i les oscil·lacions del nivell freàtic han provocat una mala conservació de les restes arqueològiques corresponents a aquest nivell, particularment les restes sobre fusta o altres fibres vegetals, ara inexistents, o les de ceràmica, molt fragmentada i sovint malmesa. Les poques decoracions ceràmiques es limiten a algunes impressions i incisions o solcs i, sobretot, cordons llisos. Aquesta és una característica comuna als jaciments de la zona litoral i prelitoral del nord-est, classificats generalment com a epicardials, on els cordons llisos van ser els darrers elements decoratius a desaparèixer. Durant aquest període, les evidències d’ocupacions a tot el territori són més nombroses i variades i ocupen la seva pràctica totalitat. Segurament, en relació amb La Draga, hauríem de considerar novament els abrics travertínics de Serinyà, particularment les coves del Reclau-Viver i d’en Pau, que es van poder continuar utilitzant com a refugis i que han proporcionat ceràmiques de filiació clarament epicardial. També molt a prop, es troba la cova sepulcral de Mariver d’Esponellà (Tarrús 2000), que és una gran cavitat utilitzada repetidament durant la primera meitat del v mil·lenni. A la costa de l’Empordà tenim evidències de dos poblats situats en llocs elevats en zones aiguamollenques propers a la línia marítima. A Ca n’Isach (Palau-saver- dera) es va documentar una cabana i fogars associats a materials ceràmics caracteritzats per vasos carenats, nanses tubulars i cordons llisos (Tarrús 2017). D’altra banda, del Puig Mascaró de Torroella de Montgrí (Bosch 1991) només podem mencionar alguns materials arqueològics d’atribució epicardial, ja que les ocupacions més tardanes van destruir el sòl d’habitació. A les Gavarres hi ha una sèrie d’abrics granítics, les coves de l’Avellana, la Sardineta, la Barraca de n’Oller i Malvet (Calonge) (Bosch 1991), que han proporcionat algunes ceràmiques epicardials. Les petites dimensions d’aquestes cavitats fan pensar en un ús sepulcral, més que de refugi, però l’acidesa del sòl no ha permès recuperar restes Cypsela 22 (55-80) 71 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE òssies humanes. Encara més al sud, ja al massís d’Ardenya, hi ha la necròpolis del bron- ze final del Pi de la Lliura a Vidreres (Pons, Solés 2008), enmig de la qual van aparèixer diverses estructures, entre les quals hi ha una sitja amb ceràmiques epicardials, testimoni d’una àrea de poblament. A l’interior de l’Empordà s’han pogut documentar els indicis d’un nou poblat del neolític antic epicardial a la Serra del Mas Bonet de Vilafant (Rosillo et al. 2012) (4909- 4862cal BC), on es van documentar quatre estructures: dues són fosses-sitja de mida mit- jana i petita, i dues són fosses més indeterminades. Els materials ceràmics es caracteritzen per vasos globulars amb coll mitjans o cilíndrics grans i de fons convex sempre, proveïts de nanses de pont, de cinta o d’aplicacions còniques. Les decoracions, no excessives, i tenint en compte que predominen els vasos llisos, es presenten en forma d’impressions d’ungla sobre la vora, solcs incisos amb motius amb forma d’escala, cordons llisos o impresos, a vegades ortogonals, amb ditades o unglades i també superfícies raspallades o pentinades. Més a l’interior, ja al massís calcari de l’Alta Garrotxa, trobem la segona fase d’ocupació de Plansallosa (PSL II) (5000-4545 cal BC, 4900-4580 cal BC, 4725-4425 cal BC), que ocupa una superfície molt més gran que la documentada per a la primera fase. Aquesta fase està caracteritzada per una estructura el·líptica interpretada com una base d’un espai d’hàbitat, una gran fossa perimetral, un fogar, una taller d’elaboració d’estris polits, així com diverses estructures de sosteniment. Les ceràmiques són majoritàriament llises, amb cordons llisos i amb poques impressions. Quant a l’explotació de recursos, va continuar sent molt local. Relacionades amb l’explotació de la zona muntanyosa, la major part de les coves de la part alta de la vall del Llierca presenten restes que es poden atribuir al seu ús com a refugi o estabulació, com és el cas de la Cova dels Ermitons i de la Cova del Bisbe (Bosch 1991), o bé com a emmagatzematge, com el cas de la Cova 120 (Agustí et al. 1987). Similar a aquesta darrera, dins l’Alta Garrotxa, però al vessant de la Muga, trobem la Cova de la Pólvora (Albanyà), també utilitzada com a emmagatzematge (Buch et al. 1996). En plena zona volcànica de la mateixa comarca garrotxina, es documenten dos poblats a l’aire lliure amb estructures d’hàbitat i de diversa funcionalitat. D’una banda, el jaciment de Codella (les Preses), i de l’altra, el de la Dou (la Vall d’en Bas), un poblat organitzat amb cabanes distribuïdes de manera dispersa en una superfície que pot superar els 800m2 (Alcalde et al. 2016). Més al sud, ja a la Baixa Garrotxa, a la vall del Brugent, afluent del Ter, es va utilitzar com a espai funerari la cova de l’Avellaner, de la qual ja hem parlat abans, i a la vall del Ter trobem una altra cova sepulcral, la del Pasteral de la Cellera de Ter (Bosch 1991), que va tenir un ús perllongat durant bona part del v mil·lenni. Aquesta darrera cova, de morfologia complicada, presenta diferents galeries i sales, algunes, amb materials barrejats, però una té restes exclusivament epicardials. Hi havia vasos decorats amb solcs i aplicacions plàstiques i algunes impressions i restes humanes corresponents a diversos individus. Com en el cas de l’Avellaner, l’hem de con- siderar un sepulcre utilitzat repetidament per una comunitat que vivia al seu entorn i que hi dipositava els seus morts acompanyats d’algun ornament personal, aliments continguts en vasos ceràmics i algun element simbòlic, com una closca de tortuga. Seguint les aigües del Ter, ja al pla de Girona, al jaciment de la Torre Vedruna de Vilablareix (García 2009), es van documentar dues fosses molt arrasades. La datació 72 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES d’una d’aquestes fosses (5805-4900 cal BC), tot i presentar una desviació molt notable, ens mostra indicis d’ocupacions neolítiques en aquesta zona. 6. Conclusions Si partim del coneixement que es tenia del neolític antic a les àrees pirinen- ques i prepirinenques a la taula rodona que es va celebrar a Montserrat l’any 1980 i el comparem amb les dades de què disposem actualment, podem considerar que s’ha fet un pas endavant important, tant des del punt de vista quantitatiu —més jaciments—, com qualitatiu —tenim més coneixement d’aquests jaciments. En aquest sentit, els darrers anys s’ha aprofundit en aspectes com la cronologia de les seves ocupacions, el medi natural que els envoltava i l’explotació practicada sobre els seus recursos, així com les produccions tècniques i les pràctiques funeràries dutes a terme. Tot això ha estat possible gràcies a la millora de les tècniques d’excavació i d’anàlisi, i també a la participació de més equips investigadors, que han convertit aquest període en un dels focus principals d’atenció de la recerca prehistòrica. Les característiques del relleu d’aquest ampli territori han provocat que la part més oriental estigui més orientada als desenvolupaments litorals, per aprofitar les co- municacions que faciliten les valls del Fluvià, Ter i Llobregat; en canvi, la part central està més focalitzada en els desenvolupament de la vall de l’Ebre, per aprofitar les valls fluvials que dels Pirineus desaigüen en aquest riu. En relació amb les cronologies, podem comprovar que les distàncies no van ser mai gaire grans i que, aprofitant un territori poc o gens poblat, les primeres manifesta- cions neolítiques assoleixen els estatges més alts de les muntanyes molt poc després que ho fessin amb els territoris costaners. Veiem també com en els moments més recents del neolític antic es va anar consolidant una certa especialització funcional dels llocs ocupats, tant a l’aire lliure com en cavitats. Encara ens queden molts interrogants i moltes llacunes que les recerques futures haurien de resoldre, com la que té relació amb el poblament mesolític de la primera meitat del vi mil·lenni, sobretot a la zona oriental, o amb la gènesi de l’epicardial, tant si s’entén com una evolució del cardial o com una entitat diferenciada. També cal incrementar la informació d’aquestes comunitats neolítiques, que s’ha fonamentat excessivament en les evidències recuperades en coves i abrics, sobretot a la zona central, i conèixer com s’organitzaven les xarxes de distribució i/o d’intercanvi en un moment en què es comen- çava a consolidar l’especialització en l’explotació de certs recursos i les seves produccions tècniques, i així, un llarg etcètera que les properes recerques haurien d’ajudar a resoldre. Bibliografia AGUSTÍ, B., ALCALDE, G., BURJACHS, F., BUXÓ, R., JUAN-MUNS, N., OLLER, J., ROS, M.T., RUEDA, J.M., TOLEDO, A. 1987, Dinàmica de l’ocupació de la Cova 120 per l’home en els darrers 6.000 anys, Sèrie monogràfica 7, Girona, Centre d’Investigacions Arqueo- lògiques de Girona. Cypsela 22 (55-80) 73 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE ALCALDE, G., COLOMINAS, L., DE HARO, S., LLADÓ, E., SAÑA. M., TORNERO, C. 2008, Dinámica de Asentamiento en la Zona Volcánica de La Garrotxa (Catalunya) durante el Neo- lítico Antiguo, a Hernández, M.S., Soler, J.A., Padilla, J.A. (eds.), Actas del IV Congreso del Neolítico Peninsular (Alicante, 27 al 30 Noviembre 2006), vol. 1, 216-220, Alicante, MARQ. ALCALDE, G., SAÑA, M., MOLIST, M, 2009. Les ocupacions neolíticas de la Bauma del Serrat del Pont (Garrotxa), Tribuna d’Arqueologia 2005, 27-38 ALCALDE G., COLOMINAS L., PONS E., SAÑA M., TORNERO C. 2016, Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, la Garrotxa): del neolític antic al bronze final, Tribuna d’Arqueologia 2013-2014, 71-78. ALCALDE, G., MOLIST, M., SAÑA, M. 2002, Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal AC, Publicacions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa 7, Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa. ALIAGA, S., CAMPILLO, J. (s.d.), Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de Sanavastre (Das, la Cerdanya), Memòria d’intervenció arqueològica 4049, Barcelona, Servei d’Arqueologia i Paleontologia. HTTP://HDL.HANDLE.NET/10687/8900 ALLEY., R. B. P. A. MAYEWSKI; T. SOWERS; M. STUIVER; K. C. TAYLOR; P. U. CLAR. 1997, Holocene climatic instability: A prominent, widespread event 8200 yr ago, Geology 25 (6), 483–486. https://doi.org/10.1130/0091-7613(1997)025<0483:HCIAPW>2.3.CO;2 ALLEY, R.B., ÁGÚSTSDÓTTIR, A.M. 2005, The 8k event: cause and consequences of a major Holocene abrupt climate change, Quaternary Science Reviews, Volume 24, Issues 10–11, May 2005, 1123-1149. ALT, K.W., TEJEDOR RODRÍGUEZ, C., NICKLISCH, N. et al. 2020, A massacre of early Neolithic farmers in the high Pyrenees at Els Trocs, Spain, Scientific Reports 10, 21-31. https://doi.org/10.1038/s41598-020-58483-9 ANDREAKI, V., BARCELÓ, J.A., ANTOLÍN, F., BOGDANOVIC, I., GASSMANN, P., LÓPEZ-BULTÓ, O., MORERA, N., PALOMO, A., PIQUÉ, R., REVELLES, J., TERRADAS, X. 2020, Un modelo bayesiano para la cronología del yacimiento neolítico de La Draga (Banyoles. Girona). Un caso de estudio con ChronoModel 2.0, a Barceló, J.A., Morell, B. (eds.), Métodos cronométricos en Arqueología, Historia y Paleontología, Madrid, Editorial Dextra, 403-418. ANTOLÍN, F., NAVARRETE, V., SAÑA, M., VIÑERTA, A., GASSIOT, E. 2018, Herders in the mountains and farmers in the plains? A comparative evaluation of the archaeobiological record from Neolithic sites in the eastern Iberian Pyrenees and the southern lower lands. Quaternary International 484, 75-93. https://doi.org/10.1016/j.quaint.2017.05.056 BALDELLOU, V.; UTRILLA, P, 1985, Nuevas Dataciones de Radiocarbono de la Prehistoria Oscense, Trabajos de Prehistoria 42, 83-95. BOSCH, A. 1991, El neolític antic al NE de Catalunya, Tesi doctoral inèdita, UAB. BOSCH. A., TARRÚS, J. 1990, La Cova sepulcral del Neolític Antic de l’Avellaner. Co- golls-les Planes d’Hostoles, Sèrie monogràfica 11, Girona, CIAG. BOSCH, A., BUXÓ, R., PALOMO, A., BUCH, M., MATEU, J., TABERNERO, E. CASA- DEVALL, J. 1998, El poblat neolític de Plansallosa. L’explotació del territorio dels primers agricultors-ramaders de l’Alta Garrotxa, Publicacions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa 5, Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa. BOSCH, A., CHINCHILLA, J., TARRÚS, J. (eds.) 2000, El poblat lacustre neolític de la Draga. Excavacions de 1990-1998, Girona, CASC - Museu d’Arqueologia de Catalunya. 74 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES BOSCH, A., CHINCHILLA, J., TARRÚS, J. (eds.) 2006, Els objectes de fusta del poblat neolític de la Draga. Excavacions 1995 – 2005, Girona, CASC- Museu d’Arqueologia de Catalunya. BOSCH, A., CHINCHILLA, J., TARRÚS, J. (eds.) 2011, El poblat lacustre del Neolític antic de la Draga. Excavacions 2000–2005, Girona, CASC - Museu d’Arqueologia de Catalunya. BOSCH, J., CLOP, X., GALLART J., OMS, X. 2022, El neolític antic a la conca catalana de l’Ebre: jaciments, ritmes i dinàmiques d’implantació i explotació del territori. Neolític antic, cultura material, Vall de l’Ebre, Plana de Lleida, Prepirineu, Cypsela 22. BUCH, M., BOSCH, A., BUXÓ, R., MATEU, J., PALOMO, A., TABERNERO, E., CASADE- VALL, J. 1996, Cova de la Pólvora (Alt Empordà). Una cueva de almacenamiento en el interior del macizo de la Alta Garrotxa en el Pre-Pirineo Oriental, Rubricatum 1, 415 – 421, Museu de Gavà. BURJACHS, F., ROS, M.T. 1998, L’entorn vegetal a Bosch, A., Buxó, R., Palomo, A., Buch, M., Mateu, J., Tabernero, E., Casadevall, J., El poblat neolític de Plansallosa. L’explotació del territorio dels primers agricultors-ramaders de l’Alta Garrotxa. Publicacions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa 5, Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa, 86-91. CARBONELL, E. et al. 1985, Sota Palou. Campdevànol. Un centre d’intervenció prehistòrica postglaciar a l’aire lliure, Estudis Arqueològics, Sèrie monogràfica, 5, Girona, Diputació de Girona. CATALAN, J. et al. 2013, Interacción entre clima y ocupación humana en la configuración del paisaje vegetal del Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici a lo largo de los últimos 15.000 años, a Ramírez, L., Asensio, B. (eds.), Proyectos de investigación en Parques Nacionales: 2009-2012 - Naturaleza y Parques Nacionales, Madrid, Organismo Autónomo de Parques Nacionales, 71-92. CAZALS, N., GONZÁLEZ URQUIJO, J.E., TERRADAS, X. (eds.) 2007, Frontières naturelles et frontières culturelles dans les Pyrénées prehistòriques, Santander, PubliCan-Ediciones de la Universidad de Cantabria. CEBRIÀ, A., FONTANALS, M., MARTÍN, P., MORALES, J. I., OMS, F. X., RODRÍGUEZ- HIDALGO, A., SOTO, M., VERGÈS, J. M. 2014, Nuevos datos para el Neolítico antiguo en el nordeste de la Península Ibérica procedentes de la Cova del Toll (Moià, Barcelona) y de la Cova de la Font Major (L’Espluga de Francolí, Tarragona), Trabajos de Prehistoria 71(1), 134–145. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12128 CLEMENTE, I. et al. 2020, Arqueología y prehistoria en Sobrarbe: más de una década de colaboraciones, Revista Sobrarbe 18, 9-92. DÍEZ-CANSECO, C., RAMÍREZ-PEDRAZA, I., CARBONELL, E., TORNERO, C. 2020, Nous treballs de recerca al Torrent d’Estremera: prospecció de l’àrea i excavació de la Bauma dels Fadrins (Queralbs, Ripollès), Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Castelló d’Empúries, Catalunya), 43-46. HEINZ, C., VERNET, J.-L. 1995, Anàlisi antracològica dels nivells mesolítics i del neolític antic de la Balma de la Margineda. Paleoecologia i relacions home-vegetació, a Guilaine, J., Martzluff, M. (eds.), Les excavacions a la balma de la Margineda (1979-1991) 3, Serie Prehistoria d’Andorra, Andorra, Ed. Govern d’Andorra, 26-64. GARCÉS-PASTOR, S., CAÑELLAS-BOLTÀ, N., PÈLACHS, A., SORIANO, J.M., PÉREZ- OBIOL, R., PÉREZ-HAASE, A., CALERO, M.A., ANDREU, O., ESCOLÀ, N., VEGAS VI- LARRÚBIA, T. 2017, Environmental history and vegetation dynamics in response to climate Cypsela 22 (55-80) 75 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE variations and human pressure during the Holocene in Bassa Nera, Central Pyrenees, Pa- laeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 479, 48–60. https://doi.org/10.1016/j. palaeo.2017.04.016 GARCÍA, A. 2009, Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment Torre Vedruna/ Sector Transports (Girona-Vilablareix, Gironès), Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. GASSIOT, E., RODRÍGUEZ, D., PÈLACHS MAÑOSA, A., PÉREZ OBIOL, R., JULIÀ BRU- GUÉS, R., BALSERIN, M.-C., MAZZUCCO, N. 2014, La alta montaña durante la Prehistoria: 10 años de investigación en el Pirineo catalán occidental, Trabajos de Prehistoria 71(2), 261-281. GASSIOT, E., MAZZZUCCO, N., OBEA, L., TARIFA, N., ANTOLÍN, F., CLOP, X., NAVAR- RETE, V., SAÑA, M. 2015, La Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica, Tribuna d’Arqueologia 2012-2013, 199–218. GASSIOT, E., MAZZUCCO, N., CLEMENTE, I., RODRÍGUEZ, D., OBEA, L., QUESADA, M., DÍAZ, S. 2017, The Beginning of High Mountain Occupations in the Pyrenees. Human Settlements and Mobility from 18,000 cal BC to 2000 cal BC, a Catalán, J., Ninot, J., Amiz, M. (eds.), High Mountain Conservation in a Changing World, Cham: Springer Open, 75-105. GASSIOT, E., CLEMENTE, I., DÍAZ, S., MAZZUCCO, N., OBEA, L., RODRÍGUEZ, D., SAL- VADOR, G. 2020, Des de la prehistòria fins a l’actualitat: les ocupacions de l’Abric de les Obagues de Ratera, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Espot) a II Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran (Tremp, 2019), Barcelona, De- partament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 94-101. GASSIOT, E., SALVADOR, G., CLEMENTE, I., DÍAZ, S., GARCÍA, D., MAZZUCCO, N., OBEA, L., REY, J., RODRÍGUEZ, D. 2021, Early Neolithic farming activities in high mountain landscapes of the Pyrenees: simulating changes in settlement paterns, a Pardo-Gordó, S., Bergin, S. M. (eds.), Simulating the Transition to Agriculture and its Ecological and Cultural Consequences, Simulating the Past, Springer, 139-164. https://doi.org/10.1007/978-3- 030-83643-6_8. GIBAJA, J,F., MORREL, B., LÓPEZ-ONAINDÍA, D., SEMOUR, A., BOSCH, A., TARRÚS, J., SUBIRÀ, M.E. 2018. Nuevos datos cronológicos sobre la cueva sepulcral neolítica de l’Avellaner (Les Planes d’Hostoles, Girona), MUNIBE Antropologia-Arkeologia 69, 5-15. GUILAINE, J., MARTZLUFF, M. (eds.) 1995, Les excavacions a la balma de la Margineda (1979- 1991) 1-3, Andorra la Vella, Ed. Govern d’Andorra. GUILAINE, J., EVIN, J., MARTZLUFF, M. 1995, Datacions isotòpiques de les capes 1 a 6 de la Balma de la Margineda, a Guilaine J., Martzluff, M. (eds.), Les excavacions a la balma de la Margineda (1979- 1991) 1, Andorra la Vella, Andorra, Ed. Govern d’Andorra, 91-95. GUIU, M., LLOGUERAS, M., MARCET, R., PETIT, M.A., ROVIRA, J. (eds.) 1981, El neolític a Catalunya, Taula Rodona de Montserrat, Montserrat, publicacions de l’Abadia de Mont- serrat. HERNÁNDEZ, M. 2017, Imágenes para la Historia. Cuadernos de arte rupestre: revista del Centro de Interpretación de Arte Rupestre de Moratalla 8, 171-183. LABORDA, R. 2019, El Neolítico antiguo en el Valle medio del Ebro: una visión desde la cerámica y las dataciones radiocarbónicas, 1ª ed. [Zaragoza], Prensas Universitarias de Zaragoza. 76 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES LACAN, M. KEYSER, C., RICAUT, F-X. BRUCATO, N., TARRÚS, J., BOSCH, A., GUILAINE, J., CRUBÉZY, E., LUDES, B. 2011, Ancient DNA suggests the leading role played by men in the Neolithic dissemination, PNAS November 8, 108 (45), 18255-18259. https://doi. org/10.1073/pnas.1113061108 MANEN, C., GUILAINE, J. 2007, Aspects géographiques et chronoculturels du Néolithique ancien languedocien, a Séance de la Société préhistorique française. Premières sociétés paysannes de Méditerranée occidentale. Structures des productions céramiques, Toulouse, 179-189. MANEN, C., PERRIN, T., GUILAINE, J., BOUBY, L., BRÉHARD, S., BRIOIS, F., DURAND, F., MARINVAL, P., VIGNE, J. D. 2019, The Neolithic transition in the western Mediterranean: A complex and non-linear diffusion process-the radiocarbon record revisited, Radiocarbon 61 (2), 531-571. https://doi.org/10.1017/RDC.2018.98 MARTÍNEZ-MORENO, J., MORA, R., CASANOVA, J. 2006, El Mesolítico de los Pirineos surorientales: una reflexión sobre el significado de las “facies de fortuna” del Postglaciar, a Alday J.L., El Mesolítico de muescas y denticulados en la cuenca del Ebro y el litoral mediterráneo peninsular 2006, 163-192. MARTÍNEZ, J., MORA, R. 2009, Spatial organization at Font del Ros, a mesolithic settle- ment in the south-eastern pyrenees, a Gaudzinski-Windheuser, S., Jöris, O., Sensburg, M., Street, M., Turner, E. (eds.), Site-internal spatial organization of hunter-gatherer societies: case studies from the european palaeolithic and mesolithic, Mainz. MAZZUCCO, N. 2018, The Human Occupation of the Southern Central Pyrenees in the Sixth-Third Millennia cal BC: a traceological approach to flaked stone assemblages, British Archaeological Reports 2905, Oxford, BAR Publishing. MAZZUCCO, N. et al. 2019, Views from above: the Neolithization of the Southern Central Pyrenees and the Obagues de Ratera rockshelter, Póster presentat a la Early Neolithic of Europe - ENE2019 (Barcelona 6 - 8 de novembre 2019). MERCADAL, O., OMS, F. X., PETIT, M. A. 2018, I després de Montlleó què? L’evidència de les primeres societats productores a la Cerdanya, a Mangado, X. (coord.) Montlleó: el paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica, Homenatge a Oriol Mercadal Fernàndez, Barcelona, Sèrie Vària del SERP 1. MIRAS, Y., EJARQUE, A., ORENGO, H.A., RIERA, S., PALET, J.M., POIRAUD, A.2010, Prehistoric impact on landscape and vegetation at high altitudes: an integrated palaeoeco- logical and archaeological approach in the eastern Pyrenees (Perafita valley, Andorra), Plant Biosystems 144 (4), 924- 939. MORA, R., BENITO, A., MARTÍNEZ, J., GONZÁLEZ, P., DE LA TORRE, I. 2011, Chro- no-stratigraphy of the Upper Pleistocene and Holocene archaeological sequence in Cova Gran (south-eastern Pre-Pyrenees, Iberian Peninsula), Journal of Quaternary Science 26 (6), 635–44. OMS, F. X., PETIT, M. A., MORALES, J. I., GARCÍA, M. S. 2012, Le processus de néolithi- sation dans les Pyrénées orientales. Occupation du milieu, culture matérielle et chronologie, Bulletin de la Société Préhistorique Française 109, 4, 651-670. http://dx.doi.org/10.3406/ bspf.2012.14201 OMS, F. X., GIBAJA, J.F., MAZZUCCO, N., GUILAINE, J. 2016, Revisión radiocarbónica y cronocultural del Neolítico antiguo de la Balma Margineda (Aixovall, Andorra), Trabajos de Prehistoria 73 (1), 29-46. Cypsela 22 (55-80) 77 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE OMS, F.X., TERRADAS, X., MORELL, B., GIBAJA, J.F. 2018, Mesolithic-Neolithic transition in the northeast of Iberia: Chronology and socioeconomic dynamics, Quaternary Interna- tional 470, 383-397. ORENGO, H A., PALET, J.M., MIRAS, Y., RIERA, S. 2014, Shifting occupation dynamics in the Madriu-Perafita-Claror valleys, Quaternary International 353, 140-152. PALOMO, A., PIQUÉ, R., TERRADAS, X., BOSCH, A., BUXÓ, R., CHINCHILLA, J., SAÑA, M., TARRÚS, J. 2014, Prehistoric occupation in Banyoles lakeshore: results of recent ex- cavations in La Draga site (Girona, Spain), Journal of Wetland Archaeology 14, 58-73. PALOMO, A., PIQUÉ, R., TERRADAS, X. (eds.) 2018, La revolución neolítica. La Draga, el poblado de los prodigios, Madrid, Museo Arqueológico Regional de Madrid. PALLARÉS, M., BORDAS, A., MORA, R. 1997, El proceso de neolitización en los Pirineos Orientales. Un modelo de continuidad entre los cazadores-recolectores neolíticos y los primeros grupos agropastoriles, Trabajos de Prehistoria 54 (1), 121–41. PÈLACHS, A., PÉREZ-OBIOL, R., SORIANO, J.M., BAL, M., CUNILL, R., CATALÁN, J. 2011, Potential influence of Bond events on mid-Holocene climate and vegetation in sout- hern Pyrenees as assessed from Burg lake LOI and pollen records, The Holocene 21 (1), 95-104. doi: https://doi.org/10.1177/0959683610386820 PETIT, M. A. (coord.) 1996, El procés de neolitització a la vall del Segre: La cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera): Estudi de les ocupacions humanes del v al ii mil·lenni aC, Barcelona, Monografies del SERP 1. PIQUÉ, R. 1996, La gestió dels recursos forestals a la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), Rubricatum 1, 57- 63. PIQUÉ, R., PALOMO, A., TERRADAS, X., ANDREAKI, V., BARCELÓ, J.A., BOGDANOVIC, I., BOSCH, A., GASSMAN, P., LÓPEZ-BULTÓ, O., ROSILLO, R. 2021, Models of Neolit- hisation of Northeastern Iberian Peninsula: new evidences of human occupations during the VI millennium cal BC, Open Archaeology 2021 7, 671–689. https://doi.org/10.1515/ opar-2020-0153 POLO, A., MARTÍNEZ, J., BENITO-CALVO, A., MORA, R. 2014, Prehistoric herding facili- ties: Site formation processes and archaeological dynamics in Cova Gran de Santa Linya (Southeastern Prepyrenees, Iberia), Journal of Archaeological Science 41, 784–800. https:// doi.org/10.1016/j.jas.2013.09.013 PONS, E., SOLÉS, A. 2008, El Pi de la Lliura (Vidreres, la Selva). Última excavació progra- mada. Any 2007, Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, l’Escala, 73-81. REVELLES, J., CHO, S., IRIARTE, E., BURJACHS, F., VAN GEELF, B., PALOMO, A., PIQUÉ, R., PEÑA-CHOCARRO, L., TERRADAS X. 2015, Mid-Holocene vegetation history and Neolithic land-use in the Lake Banyoles area (Girona, Spain), Palaeogeography, Palaeocli- matology, Palaeoecology 435, 70 – 85. ROJO, M.A., GARRIDO, R., GARCÍA, I. 2012, El Neolítico en la península ibérica y su con- texto europeo, Madrid, E. Cátedra. ROJO, M., PEÑA, L., ROYO, J.I., TEJEDOR, C., GARCÍA, H., ARCUSA, R., GARRIDO, M., MAZZUCCO, N., GIBAJA, J.F., ORTEGA, D., KROMER, B., ALT, W. 2013, Pastores tras- humantes del Neolítico Antiguo en un entorno de alta montaña: secuencia crono-cultural de la Cova de Els Trocs (San Feliú de Veri, Huesca), BSAA LXXIX, 9-54. 78 (55-80) JACIMENTS, RITMES I DINÀMIQUES D’IMPLANTACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRITORI AL NEOLÍTIC ANTIC (5.500-4.500 CAL BC): EL PIRINEU I LES SERRALADES PREPIRINENQUES ROS, M.T. 1990, L’anàlisi antracològica, a Tarrús, J., Bosch, A. (eds.), La cova sepulcral del Neolític Antic de l’Avellaner. Cogolls-Les Planes d’Hostoles, Sèrie monogràfica 11, Girona, CIAG. ROS, M.T. 1995, L’estudi antracològic de tres jaciments de la Vall del Llierca (Garrotxa, Catalunya). L’activitat humana i el medi vegetal del Neolític Antic al Bronze Final, a Cultu- res i medi. De la prehistòria a l’edat mitjana (Xè Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà), Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans, 86-96. ROS, M.T. 1996, Datos antrocológicos sobre la diversidad paisatgística de Cataluña en el Neolític, Rubricatum 1-I, 43-56. ROSILLO, R., PALOMO, A., TARRÚS, J., BOSCH, A., ANTOLÍN, F., CAMPENY, G., GARCÍA DE CONSUEGRA, R., GIBAJA, J.F., GARCÍA, E., OLIVA, M., CLEMENTE, I., PIQUÉ, R., SAÑA, M., TERRADAS, X. 2012, Darreres troballes de prehistòria recent a l’Alt Empordà. Dos assentaments a l’aire lliure: la Serra del Mas Bonet (Vilafant) i els Banys de la Mercè (Capmany), Tribuna d’Arqueologia 2010-11, 41 – 62, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SOLER, J., SERANGELI, J. 2011, Les ocupacions al Cau de les Guilles de Roses des del magdalenià fins a l’edat del bronze, Cypsela 18, 79-92. TARRÚS, J. 1979, La cova de Mariver. Estudi tipològic dels seus materials: Epicardial, Montboló i Bronze, Banyoles, Monografies del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. TARRÚS, J. 1980, Ceràmiques neolítiques del Turó de les Corts (Empúries), Informació Arqueològica 33-34, 53-58. TARRÚS, J. 2000, El primers temps postglacials (11.000-6.000/9000-5.000 aC), Història de les Comarques Gironines, Història del Pla de l’Estany, Diputació de Girona, 71-127. TARRÚS, J. (coord.) 2017, El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau Saverdera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003, Sèrie Monogràfica 27, MAC-Girona. TERRADAS, X., FERRAN, F., BOSCH, A. BUXÓ, R., CHINCHILLA, J., CLOP, X GIBAJA, J.F., OLIVA, M., PALOMO, A., PIQUÉ, R., SAÑA, M., TARRÚS, J. 2012, Áreas de aprovisi- onamiento, territorios de subsistencia y producciones técnicas en el Neolítico Antiguo de la Draga, Rubricatum: revista del Museu de Gavà 5, 441-448. UTRILLA, P., BALDELLOU, V. 2002, Cantos pintados neolíticos de la Cueva de Chaves (Bastarás, Huesca), Saldauie II, 45-126. UTRILLA, P., MAZO, C. 2014, La Peña de Las Forcas (Monografía), Zaragoza, Universidad de Zaragoza. UTRILLA, P., LABORDA, R. 2018, La cueva de Chaves (Bastarás, Huesca): 15 000 años de ocupación prehistórica, Trabajos de Prehistoria 75, 2, 248-269, ISSN: 0082-5638. https:// doi.org/10.3989/tp.2018.12214 VAQUERO, M., GARCÍA-ARGÜELLES, P. 2009, Algunas reflexiones sobre la ausencia de Mesolítico geométrico en Cataluña, El Mesolítico Geométrico en la Península Ibérica, Monografías Arqueológicas 44, 191-204. Cypsela 22 (55-80) 79 ANTONI PALOMO, ERMENGOL GASSIOT, NICCOLÒ MAZZUCCO, SARA DÍAZ, VASILIKI ANDREAKI, LAURA OBEA, JOAN ANTON BARCELÓ, GUILLEM SALVADOR, RAFEL ROSILLO, DAVID RODRÍGUEZ, RAQUEL PIQUÉ, ÀNGEL BOSCH, JOSEP TARRÚS, XAVIER TERRADAS, IGNACIO CLEMENTE Autors/Autores Antoni Palomo Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona Ermengol Gassiot Sara Díaz Vasiliki Andreaki Laura Obea Joan Anton Barceló Guillem Salvador Rafel Rosillo David Rodríguez Raquel Piqué Departament de Prehistòria Universitat Autònoma de Barcelona Campus Universitari 08193 Bellaterra Niccolò Mazzucco Department of Civilizations and Forms of Knowledge University of Pisa Àngel Bosch Josep Tarrús Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles Xavier Terradas Ignacio Clemente CSIC – Institució Milà i Fontanals de recerca en Humanitats Barcelona 80 (55-80)