Ramona Gil Pegueroles: apunts per a una biografia Núria Balagué Mola Introducció a ferrador del Regimiento de caballeria Pizarro núm. 30. El 1896, en recompensa pel seu comportament en La beseitana Ramona Gil Pegueroles va ser una per- un combat que va tenir lloc a l’illa caribenya, va rebre sona implicada en les causes socials i en la vida po- la Cruz de plata del Mérito Militar con distintivo rojo3. lítica i intel·lectual del seu temps. Va viure a Madrid El jove, per sort, va tornar viu d’aquella experiència i, des de jove però mai va perdre la seva vinculació amb ben aviat, es va casar amb Manuela Lacambra Satué. Beseit. Presentarem uns apunts per a la seva biografia, La parella va viure a Saragossa on, el 1900, va nàixer la que ha quedat eclipsada per la figura del seu marit, el seva filla Esperanza. periodista i polític Antonio de Lezama y Gónzalez del Ignacio es va casar amb la també beseitana Juana Adell Campillo. Abella. És l’únic dels germans que es va quedar a viure Hem pogut reconstruir alguns dels avatars de la vida al poble. Va fer de carreter i es dedicà al negoci de la de Ramona a partir de diverses fonts. En destaquem fusta. Primer va viure al carrer Mueleta i més enda- els articles biogràfics sobre Antonio de Lezama dels vant, probablement quan va morir el pare, es traslladà autors Sebastián Jans1 i Penélope Ramírez2; els fons a la casa familiar a tocar del Palau. Ignacio i Juana van personals de la família Lezama, disponibles a la Funda- tenir tres fills: Miguel, Pilar – que va morir de molt me- ción Sancho el Sabio de Vitoria; la premsa de l’època, nuda– i Juan. en especial del diari La Libertad, del qual va ser funda- Miguel era el fill més jove de Miguel i Pelàgia. Com dor Antonio de Lezama; les útils aportacions de Luis els seus germans, feia de carreter i, com a molts joves, Latorre i les informacions, sempre imprescindibles, de li agradava fer gresca, cosa que li causà un problema Mercè Chimisanas. important. L’octubre de 1904 va haver d’afrontar l’obertura d’una investigació per atemptat a un agent Orígens familiars de l’autoritat, concretament a l’agutzil de Beseit. Hi ha haver un intercanvi de cops, esgarrapades i mos- El pare de Ramona era Miguel Gil Gil, de casa Dillo de segades pels quals se li demanava un any, vuit mesos Beseit, i la mare, Pelàgia Pegueroles Samper, era na- i vint i un dies de presó i cent cinquanta pessetes de tural d’Arnes. Van tenir quatre fills: Carlos Domingo multa. Gràcies a les declaracions dels testimonis i dels (1872), Ramona (1875), Ignacio (1877) i Miguel (1884). certificats de bona conducta, va resultar absolt en el Tots tres nois, si més no en la seva joventut, van fer de judici. Miguel aviat passà pàgina d’aquell incident i es carreters i estaven avesats a tenir cura dels animals va casar amb Maria Burillo Monzón, natural d’Hijar, i de càrrega. Quan el gran, Carlos Domingo, va ser cri- es va instal·lar a Escatrón. Va tenir tres fills, Miguel, dat per anar a la guerra de Cuba el van destinar com Ramona (Moncha) i Antonio. Agosto de 2022 Cuaderno de historia y cultura. BECEITE – 25 26 – BESEIT. Quadern d’història i cultura Agost de 2022 L’única noia va nàixer el 25 d’abril de 1875, i li posaren Lectura expresiva, Ejercicios caligráficos y redacción de Ramona en honor al seu padrí, Ramon Pegueroles. Va Documentos i Higiene y economía doméstica. També va passar la infantesa a Beseit, potser amb alguna estada aprovar amb un bueno els tres exercicis de l’examen de a Arnes per visitar-hi la família materna. Sembla bas- revàlida i va esdevenir mestra de primera ensenyança tant segur que va anar a l’escola de nenes que estava superior el 19 de juny de 1895. al càrrec de donya Isabel Loras4. Isabel, nascuda a For- El 1897 es presenta a les oposicions per a escoles ele- tanete, va ser una mestra compromesa amb la seva mentals de nenes i el 1898 les aprova sense plaça. Però professió, d’idees regeneracionistes i ben arrelada al com que és la primera de la llista, la criden aviat i, el poble pel seu matrimoni amb Isidro Fon Dalmau. Per febrer de 1899, ja la trobem exercint de mestra de Mo- edat, interessos i un cert vincle familiar, és probable vera, a tocar de Saragossa. L’any següent, sol·licita al que el pare de Ramona i el marit de la mestra tingues- Ministeri de Foment una plaça interina i l’abril de 1900 sin una relació fluïda, d’amics. Imaginarem, doncs, que rep el seu nomenament com a interina de primera en- Ramona va ser una alumna de l’escola de nenes de senyança amb destí a Saragossa, on va dirigir una es- Beseit força aplicada, que la mestra va saber reconèi- cola de nenes. xer les seves aptituds per a l’estudi i que va exercir una forta influència en ella, tanta com per a fer-li nàixer la La Gaceta de Instrucción Pública la menciona el març vocació pel magisteri. També la seva mare, Pelàgia Pe- de 1902 en una notícia sobre una convocatòria d’opo- gueroles, devia fer-li costat i el pare, un llaurador que sicions. El seu nom apareix sota un apartat que diu: no havia hagut de menester saber de lletra per al bon “nombre de los que han solicitado plazas de provincias govern dels seus negocis, es va veure empès a animar i, en que no estaban anunciadas vacantes” i s’indica que sobre tot, a finançar, la vocació intel·lectual de la seva tenen 10 dies per esmenar l’errada. Volia canviar de filla. destí? On aspirava a anar? No ho sabem. La Gaceta no torna a mencionar cap petició o nou destí de Ramona. Estudis de magisteri Ramona va ser alumna oficial del tercer curs de la car- rera a l’Escuela Normal de Maestras de la Provincial de Zaragoza el curs 1892-1893. Si va estudiar-hi també el primer i el segon curs, això situaria la seva marxa de Beseit amb tot just 15 anys. Mantenir una filla tres anys fora de casa amb totes les garanties passava per tenir familiars de confiança a Saragossa disposats a rebre-la i fer-se’n responsables o bé allotjar la noia en una ins- titució de religioses on poguessin fer-li una supervi- sió estricta. No sabem com la família Gil va resoldre aquesta necessitat. El 1895 es presenta a l’examen oficial de mestra de primera ensenyança a la Escuela Normal Superior de Maestras de Huesca5. Diligentment, s’ocupa de totes les activitats burocràtiques que això comporta i la tro- bem fent instàncies que encapçala amb el seu número d’identificació personal: cédula núm. 94 expedida en Beceite el 1º de agosto de 1894. Ramona no va ser una alumna especialment brillant però va destacar amb un bueno en les assignatures Agosto de 2022 Cuaderno de historia y cultura. BECEITE – 27 Ramona es casa a Madrid No tenim cap més notícia de Ramona fins que co- neixem el seu enllaç matrimonial a Madrid, el 14 de novembre de l’any 1908, amb Antonio de Lezama y González del Campillo. Antonio havia nascut a Laguar- dia (Àlaba), el 28 de març de 1882. L’any anterior al del casament, havia acabat els seus estudis de Dret a la Universidad de Valladolid, i també s’havia mort el seu pare, Eladio de Lezama, polític i periodista, de qui va heretar la plaça de redactor al diari El Liberal. Imaginem que Ramona s’havia establert a Madrid al- guns anys abans del seu casament, en algun moment entre 1902 i aquell dia de 1908. Probablement, hi feia Antonio de Lezama i Ramona Gil.6 de mestra però no apareix en cap dels butlletins de destins consultats. Vida familiar L’esdeveniment nupcial, tot i celebrar-se a Madrid, va comptar amb una bona representació matarranyenca: Ramona i Antonio La cerimònia va ser oficiada per Emilio Foz y Falgás, Ramona i Antonio van ser una parella singular, com capellà nascut a Beseit, que aleshores era rector de la potents i singulars eren les seves personalitats. En les parròquia de Villalba de los Morales, un poble de la relacions familiars i pel que respecta als ideals socials i província de Terol situat a 263 km de Madrid, i un dels polítics van mantenir sempre una bona sintonia. testimonis es deia Tomás Celma. Un dels seus desitjos, que va necessitar alguns anys El registre del casament ens indica que Antonio era per acabar sent una realitat, era el de disposar d’una un solter de 26 anys de la parròquia de San Nicolás de casa familiar amb jardí dissenyada al seu gust. Antonio Madrid (situat al carrer d’Atocha, 58) i que Ramona era va estar implicat des del primer moment en la crea- soltera, tenia 33 anys i era feligresa de Nuestra Señora ció de la Ciudad de la Prensa, una ciutat jardí que es de las Angustias, també de Madrid. La parròquia de la va edificar entre 1924 i 1928 en els terrenys coneguts Ramona era, ni més ni menys, la capella d’un cementiri com los Altos del Hipódromo, dins del projecte de pro- que havia estat clausurat el 1884 i que va ser enderro- longació de la Castellana. A la casa li posaran un nom: cat el 1912. Estava situada en una zona suburbial, no Lezamaechea, la casa dels Lezama. gaire lluny de l’estació d’Atocha. Segons es desprèn de la documentació consultada, Ignorem quan i on es van conèixer els nuvis, però, en amb el pas dels anys el caràcter fort de la Ramona es una ciutat tan extensa com és Madrid, vivien relativa- va anar accentuant, amb una deriva rondinaire que va ment a prop i, quan es casen, no es mouen del barri fer-se proverbial; i s’identifiquen dues circumstàncies d’Atocha i estableixen el seu primer domicili conjugal que incidiren en aquesta situació. al carrer de Méndez Álvaro. Un factor van ser les llargues absències d’Antonio per El que és força segur és que Ramona va ser la primera motius professionals. Primer al diari El Liberal i, a partir núvia de Beseit que va fer el seu viatge de noces a Al- de 1919 al diari La Libertad, del qual va ser-ne el redac- gèria, un destí francament inusual per l’època. Tot té tor en cap i després director, va portar a terme molts una explicació. La germana gran de l’Antonio estava viatges. En va fer molts per a cobrir informacions arreu casada amb el diplomàtic espanyol Carlos Sáenz de Te- de la península i també a l’estranger i, com a corres- jada y Groizard, que aleshores era cònsol a Orà. ponsal de guerra en las campanyes africanes de l’exèr- 28 – BESEIT. Quadern d’història i cultura Agost de 2022 cit espanyol entre 1912 i 1925, es trobà en situacions de trobem com a capità de fragata. Festeja amb Carmen molt de perill. Fernández-Lloreda y Tenorio i el maig de 1931 els senyors de Lezama formalitzen la petició de mà per al seu nebot. I l’altre factor és el que reconeix el mateix Antonio en El casament es celebra l’octubre d’aquell mateix any a una entrevista: “soc un enamorat de les emocions”7. l’església dels Jerónimos. Ramona Gil va apadrinar el I, efectivament, sembla ser que era un seductor nat i nuvi i Antonio de Lezama va signar com a testimoni. tenia força èxit entre les senyores. Però no només això, s’atribueix a don Antonio un rècord ben curiós: va ser Podem complementar la informació escrita que hem el periodista espanyol que va participar en més duels trobat sobre aquests dos fills d’Ignacio Gil Pegueroles per a resoldre conflictes en el camp de l’honor. Sigui amb tota la potència i poder d’evocació que aporta la com a desafiat o com a desafiador, va ser protagonista informació oral. Comenta Luis Latorre que de petit de més de 25 duels i en alguns hi va resultar ferit. havia sentit explicar que el seu besiaio, Joaquín Riba Ramia, un dia es va trobar a Ignacio Gil Pegueroles a la En definitiva, la Ramona, que era una dona de molt de taberna i aquest li va dir: –Joaquín, si me fas un ditxo caràcter, no portava bé les llargues absències d’Anto- te pagaré un gotet de vi–. I Joaquín, gairebé a l’instant, nio, ni tantes “emocions”. va saber guanyar-se’l amb el següent verset: Lo Tio Nasio del Dillo Els nebots és un home d’enteniment, té un fill capità de barco A finals d’abril de 1910 el pare de Ramona va morir a Beseit i un altre que arrenca dents. i, poc després, la senyora Pelàgia es va traslladar a viure amb la filla a Madrid, on va morir el novembre de 1930. Ramona i Antonio no van tenir fills, però mai van faltar nens a casa seva. Van acollir els nebots de Ramona a Madrid, on els van procurar una bona educació, a més d’una cordial vida familiar que comptava també amb la presència de l’àvia de tots ells. Els nebots, de la mà dels contactes de la tia Ramona i el seu marit, es van poder relacionar amb la flor i nata de la burgesia madrilenya de l’època. A continuació presentem algunes infor- Juan Gil Adell.8 macions sobre ells, en bona part extretes de la secció “ecos de sociedad” dels diaris de Madrid. Miguel Gil Adell (Beseit, 1901), que va estudiar a l’Ins- tituto General Técnico del Cardenal Cisneros, va esta- blir una consulta de protèsic dental al carrer d’Alcalà de Madrid. El 1927 es va casar amb la seva cosina Es- perança Gil Lacambra (Saragossa, 1901) i el 1928 van tenir el seu primogènit, que va ser batejat a l’església dels Jerónimos. Després de la cerimònia els assistents van ser obsequiats amb un te a casa dels senyors de Lezama i la festa va seguir una bona estona ja que la notícia especifica que els convidats van estar ballant fins entrada la nit. Juan Gil Adell (Beseit, 1906) va voler dedicar-se a la Marina. El 1928 ja és alferes de navili i més endavant el Esperanza Gil Lacambra i Miguel Gil Adell.9 Agosto de 2022 Cuaderno de historia y cultura. BECEITE – 29 Seguim ara amb els fills de Miguel Gil Pegueroles. Antonio Gil Burillo (1913) va quedar orfe de mare quan era un nadó i sembla ser que la Ramona li va fer aviat de mare i l’Antonio de Lezama, de pare. Es posa de re- lleu aquest nexe afectiu en la correspondència entre els dos Antonios, on Antonio Gil a les cartes s’acomiada amb aquesta salutació: “Fuertes abrazos de tu hijo Anto- nio”. Bon esportista i bon estudiant, es doctorà en Far- màcia i en Ciències, i va ser professor al Liceu Francès de Madrid. Dels altres dos germans Gil Burillo, tenim constància que Miguel vivia a Madrid i que Ramona (Moncha) es va traslladar a Xile, on va tenir certa acti- vitat com a traductora de francès. Per la banda d’Antonio hi va haver un únic nebot, Car- los Sáenz de Tejada y de Lezama (1897-1958), conegut dibuixant i il·lustrador. “El diablo niñera”, Carnaval de Madrid, 1914. (Foto B .Darder) Implicació social i política de Ramona La vaga dels miners de Riotinto A continuació, presentem alguns dels esdeveniments El 1920 es produeix una de les vagues més famoses a on Ramona va participar. Començarem per una activi- les mines de Riotinto, a la província de Huelva. Els va- tat lúdica i seguirem per temes més seriosos on diver- guistes reivindiquen tres pessetes d’augment en tots ses situacions ens la mostren una defensora activa dels els jornals. drets dels nens i de les dones. Veurem també el seu Paga la pena mencionar que el conflicte va coincidir posicionament polític i, com a fil conductor, el suport amb l’aparició de la novel·la de Concha Espina titulada constant a l’activitat pública del seu marit. “El metal de los muertos”, que situava l’argument a la mateixa conca minera uns anys abans i va tenir un Ramona, de festa gran èxit, i ha estat considerada la primera novel·la so- Pocs anys després del seu casament, durant les fes- cial de la literatura espanyola. La vaga de 1920 no va tes del Carnaval de 1914, trobem Ramona mencionada ser la primera ni l’última, però va tenir un ampli ressò gairebé a tota la premsa madrilenya. Un grup d’una a la premsa i en l’opinió pública espanyola, que veia en dotzena d’amigues han ideat una carrossa amb la qual la companyia britànica Rio Tinto Company Limited un desfilaran pel Passeig de la Castellana el dimarts 24 comportament despietat12. Això va generar que molta de febrer10. Titulen la seva carrossa “El diablo niñera” gent volgués donar suport als treballadors en vaga, i consisteix en una gran figura de cartró-pedra d’una que van deixar de rebre el seu escàs salari i anaven mainadera que condueix un cotxet infantil. Durant la quedant-se sense recursos per alimentar els fills. desfilada el grup d’amigues de Ramona i algunes per- En aquest context, es va organitzar un innovador sis- sones disfressades de bebès ocupen tot l’espai que tema d’ajuts on van col·laborar tant treballadors com queda disponible al damunt de la carrossa, que va ob- persones benestants d’altres regions espanyoles, i uns tenir el tercer premi del Carnaval d’aquell any. Llàstima 3.000 nens de la conca minera van poder ser acollits que el temps no va acompanyar, feia molt de fred i va temporalment per famílies d’arreu d’Espanya. estar plovent pràcticament tots els dies. En tenim, fins La Libertad, que va informant cada vegada amb més i tot, una imatge11. freqüència de la situació a Riotinto, s’implica tant en 30 – BESEIT. Quadern d’història i cultura Agost de 2022 les motivacions dels vaguistes com en la situació des- plar que se conoce en España; no eran las víctimas esperada de les seves famílies, i organitza dues anades conscientes de un sacrificio de espartana grandeza, a Riotinto per tal de recollir nens patrocinats pel diari. eran y son las mártires, las que, sintiéndose morir, L’assemblea d’actors també s’implica en l’ajuda als de sufren el trágico dolor de ver cómo sus hijos parten Riotinto i l’actor Enric Borràs adreça una carta al rei para lo desconocido en busca de hogares donde en- convidant-lo a la funció promoguda per l’actriu Adela cuentren pan y abrigo y trato de gentes amorosas; Carbone en benefici dels nens de Riotinto. Alfons XIII son las atormentadas por la tortura de no poder ali- rep en audiència una representació del Sindicat d’ac- mentar a sus pequeñuelos, porque sus senos están tors espanyols encapçalada per Borràs i Carbone, i exhaustos y los pobres bebés no parecen seres hu- confirma la seva assistència a la funció. manos, sino tristes piltrafas, montoncillo de huesos cubiertos por una piel amarillenta y arrugada.   A finals d’octubre de 1920 té lloc la segona expedició de La Libertad per a recollir nens de Riotinto i Ramona Quede para los hombres el discutir la razón o la acompanya el seu marit a cobrir aquella informació i sinrazón de esta huelga, que en la contienda inter- s’encarrega de tenir cura dels nens durant el trajecte vengan las literatas honra de nuestro sexo; pero no- fins a Madrid. Com a complement a la campanya d’aco- sotras, las que sólo sentimos con el alma la ternura llida se’n va generar una altra per recaptar fons – una hacia los niños, las que lloramos, ante una mujer pesseta al dia- pel menjar de cada nen que quedava hambrienta y haraposa, estamos obligadas a alzar allà. nuestra voz en pro de esas pobres mineras de Rio- tinto y de sus chiquitines y para que nuestras voces L’experiència de Riotinto va afectar profundament no se pierdan en el desierto, rogar a los hombres Ramona i això la mou a publicar, el 7 de novembre, el buenos y sabios, como el maestro Zozaya, el porten- primer dels pocs escrits que li coneixem, un al·legat toso literato Ortega Munilla, Zulueta, el generoso que titula “Por las víctimas indefensas” 13 on explicava la duresa de la situació i la necessitat de col·laborar. defensor de toda causa justa; Tapia, el satírico, que contribuyan con la magia de su pluma a que la sus- cripción para las madres de Riotinto no languidezca, porque así lo exigen de consuno los más elementales Por las víctimas indefensas principios de humanidad y de decoro nacional. RA- El honor que me ha hecho LA LIBERTAD designán- MONA GIL DE LEZAMA. dome para que la representase en Riotinto, junta- Ramona segueix molt afectada pels records de la mi- mente con el admirable periodista Antonio de la sèria vista durant l’estada a Riotinto i això l’empeny a Villa y con mi marido, y la galante y cariñosa in- dirigir una carta a l’actriu Adela Carbone que, com ja sistencia de Luis de Oteyza, me obligan, muy a mi hem vist, estava molt compromesa en l’ajuda a aquells pesar, a escribir estos renglones. Influida por la gene- nens. Ramona li proposa fer un altre pas, posar en rosa iniciativa de uno de los más ilustres redactores marxa alguna iniciativa comuna adreçada a les mares de LA LIBERTAD en favor de las madres de Riotinto, mal alimentades que estan criant i que veuen com els y aun emocionada por el sentidísimo artículo que, seus fillets moren sense remei. Es podrien salvar amb con el título «El rasgo de las mujeres», publicó en l’aportació d’una pesseta al dia durant el temps que este periódico su bellísima redactora Encarna- dura la lactància. Adela Carbone li respon amb bona ción Mateo, llegué a la cuenca minera de Riotinto disposició i les dues cartes, una al darrera de l’altra, es creyendo que llevaba el ánimo lo bastante templado publiquen a La Libertad del dia 17 de novembre. para contemplar, sin sorpresa, la triste situación de las desventuradas compañeras de los huelguistas. La iniciativa de Ramona i Adela va prenent cos i, el dia Pero la realidad superó con mucho a lo que yo espe- 1 de desembre, La Libertad informa que s’ha constituït raba. No eran sólo unas mujeres fuertes y valerosas un “comité de señoras” i pocs dies després es publica que con su heroica resistencia contribuían al triunfo la carta que aquest comitè va fer arribar a la reina Vic- de este movimiento obrerista, el más grande y ejem- tòria Eugenia:   Agosto de 2022 Cuaderno de historia y cultura. BECEITE – 31 Señora: El nacimiento, la belleza y la razón de Estado dieron a V. M. una corona y un trono en el que os considera la patria como la primera española. La Naturaleza os concedió con la dicha de ser madre, no sólo las ale- grías que proporcionan los hijos, sino también los do- lores y sobresaltos de ver cómo no siempre los niños crecen felices y sanos. ¡Cuántas veces V. M. habrá in- clinado su cabeza sobre la cuna de vuestros augustos hijos y habrá llorado temblando por el porvenir! Por eso, señora, porque sois la primera española, por- que sois madre, porque junto a la corona real ceñís la corona más espinosa que florida de la maternidad acude a las gradas del Trono un grupo de mujeres para deciros que en una de las más bellas regiones de nuestra patria hay unos cuantos centenares de madres que, faltas de pan, no pueden dar el santo alimento de sus pechos a unos desventurados niños que se mueren sin remedio. Y nosotras, que hemos nacido para la paz y el amor, que si no fuéramos piadosas no seríamos dignas de ser mujeres, ni capaces de ser madres, pedimos a vuestra majestad, en nombre de vuestros hijos, llo- Ramona Gil i el nen de Riotinto Giordano Pablos.14 rando por España, mirando por el porvenir, que ten- dáis vuestras reales manos sobre las cabezas de esos Immediatament, La Libertad comença a organitzar el infelices niños de Riotinto que apenas nacidos van a viatge de retorn dels nens i a finalitzar la campanya de morir. recollida d’ajuts. Señora, una peseta diaria a cada madre salva dos La subscripció per a les mares de Riotinto, que havia vidas, conserva dos ciudadanos españoles. començat el 17 d’octubre, es tancava tres mesos des- Mujeres de una raza generosa y noble, damas madri- prés havent recollit un total de 10.448,40 pessetes. I la leñas, no podemos ver con los ojos enjutos esa desgra- segona subscripció, la dedicada a les mares que esta- cia nacional. ven criant que va promoure Ramona, i que va durar es- cassament un mes, es va tancar amb 3.590,60 pessetes. A los reales pies de vuestra majestad. Encarnación Coya de Lobo.—Adela Carbone.—Ra- mona Gil de Lezama—María Tejada de Oteyza. —En- Els orfes de la revolució d’octubre carnación Mateo.—Nieves Suarez.—Rosario Leonís. Un altre exemple de la implicació de la Ramona en temes d’ajut a la infància el trobem el 1934, quan La Els vaguistes de Riotinto, apressats per la gana i l’esgo- Libertad obre una subscripció a favor dels nens d’Astú- tament, van acceptar tornar a la feina en una assem- ries que han quedat orfes durant la revolució d’octu- blea celebrada a Huelva el 9 de gener de 1921 amb les bre. De seguida hi ha un gran nombre d’aportacions, condicions que havia ofert la companyia el mes de se- tant de grans com de modestes. Ramona i Antonio hi tembre: un augment del jornal de 2,25 pessetes. fan una aportació de 25 pessetes cadascun15. Reapareix l’esperit de solidaritat generat durant la vaga de Rio- 32 – BESEIT. Quadern d’història i cultura Agost de 2022 tinto i, de fet, els habitants d’aquella conca minera es Ramona intel·lectual feminista senten especialment interpel·lats i hi fan un bon nom- Entre 1926 i 1936 va funcionar a Madrid el Lyceum Club bre de petites aportacions. A les relacions de donants femenino, inspirat en el Lyceum Club de Londres. Va que va publicant La Libertad també trobem les que van ser una institució que va desenvolupar moltes activi- fer els habitants de Beseit16. tats culturals a la que es va associar la flor i nata de la intel·lectualitat femenina del moment com María de Maeztu, que en fou la presidenta, Victoria Kent o Zenobia Camprubí. Aquest alt nivell es va evidenciar encara més quan el 1931 diverses sòcies del Club van ocupar càrrecs de força rellevància política durant la Segona República. Era, a més, una associació de senyo- res que es preocupaven per ajudar dones amb pocs re- cursos. Ramona en va ser una sòcia tardana i ho pogué ser per molt poc temps: tenia el carnet 1.038 emès l’any 1936, i en pagà la quota fins el setembre d’aquell any. Quan va acabar la guerra el Lyceum Club es convertí en el Círculo Medina, de la Sección Femenina. Donacions de Beseit a favor dels nens orfes d’Astúries. Homenatge al militar asturià Emilio Villegas Antonio de Lezama va cobrir al llarg de la seva vida periodística moltes campanyes a l’Àfrica i va fer força amics entre els comandaments militars. Un d’ells va ser el Tinent Coronel Emilio Villegas Bueno, que va morir en una batalla a finals de 1924. L’octubre de 1925 trobem Ramona impulsant la realització d’un bust d’homenatge a aquest militar asturià17. S’ocupa de Carnet del Lyceum Club femenino de Ramona Gil.19 contactar l’escultor, d’indicar com han d’anar els orna- ments de la base del bust i de mantenir contacte amb els organitzadors locals. El monument fou inaugurat a Ramona política Pimiango, el seu poble natal, el 3 de març de 1927. Igno- Antonio de Lezama va ser membre fundador del Par- rem si la Ramona era present a l’acte però sí que pro- tido Republicano Radical Socialista. El setembre de bablement hi va assistir l’Antonio18, que posteriorment 1930 Ramona signa el manifest de les dones d’aquest li dedicà una crònica laudatòria en l’aspecte militar i partit. El Llamamiento por las afiliadas al Partido Repu- emotiva en la vessant personal. blicano Radical Socialista és una crida a la participa- Gràcies a GoogleMaps podem comprovar com, encara ció de les dones en política tot i que, paradoxalment, avui, el bust de l’amic Emilio s’està davant de l’església aquest partit es va posicionar en contra del dret al vot del seu poble. femení. Agosto de 2022 Cuaderno de historia y cultura. BECEITE – 33 Llamamiento por las afiliadas Una altra pinzellada de la vinculació de Ramona amb temes polítics i reivindicatius ens la presenta una no- al Partido Republicano Radical tícia del desembre de 1935: Ramona fa arribar als pre- Socialista 20 sos polítics de la presó de Madrid un simbòlic ram de clavells vermells per tal que llueixin a la taula del seu Un grupo de mujeres que sienten la angustia de nues- auster sopar de Nadal. tra patria y la inquietud del momento histórico que atravesamos, se dirige a todas las demás, de ideas Los presos por luchar en defensa liberales, que compartan estas inquietudes, recor- dándoles la ejemplaridad que dieron a la Historia de un ideal. La Nochebuena aquellas españolas inmortales que unes veces arre- en la cárcel de Madrid en el bataron de manos extranjeras enemiga la indepen- departamento de políticos 21 dencia del pueblo, otras defendieron las libertades castellanas, y siempre hubo en todo movimiento de “Siguiendo la humanitaria costumbre de todos los protesta una mujer que, defensando las virtudes más años—Igual con Izquierdas que con derechas, el di- puras de la raza, alzó su voz contra la opresión y el rector de la cárcel de Madrid autorizó anteanoche, absolutismo. festividad de la Nochebuena, a los presos políticos y Nosotras, deseando seguir el camino del deber que sociales para que pudieran cenar en grupos y perma- ellas nos trazaron, sintiendo ansia hondísima de jus- necer reunidos hasta las doce de la noche. ticia social, vemos que solo bajo un régimen demo- En el departamento de políticos se reunieron catorce: crático y de libertad podrán ser resueltos los grandes doce socialistas y dos republicanos. Los socialistas problemas actuales, de decisiva importancia para el fueron: Enrique de Francisco, Felipe Pretel, José Díaz porvenir de nuestro país, por eso, al afiliarnos y acep- Alor, Wenceslao Carrillo, Laureano Llanos, Santiago tar el gran ideario del partido republicano radical so- Carrillo, Amaro del Rosal, Leoncio Pérez, Agapito G. cialista, que proclama una completa renovación del Atadell, Pascual Tomás, Ignacio Carmona y Juan G. Estado, derechos integrales de ciudadanía e igualdad Egido. Los republicanos, Francisco Gómez Hidalgo y jurídica y política de ambos sexos, hemos constituido Lorenzo Bello. una Sección Femenina dentro del mismo, llamando Doña Ramona Gil, esposa del subdirector de LA LI- a nuestras Hermanas de lucha para trabajar junta- BERTAD señor Lezama, envió un ramo de simbólicos mente por el ideal de libertad, llevando con prefe- claveles rojos para que adornaran la mesa, donde el rencia nuestras iniciativas y nuestro esfuerzo a los mantel había sido substituido por periódicos. Con problemas de la mujer, tan desatendidos en España. ellos se adornaron también unas fotografías que ¡Ciudadana! No permitas más tiempo la falta de presidian la fiesta de los presos: las de Pablo Iglesias, escuelas, la mala organización de la enseñanza su- Largo Caballero y Luis Companys”. perior, la deficiencia de las Instituciones benéficas y sanitarias, el derrumbamiento económico de la na- ción, el estado de inferioridad en que te encuentras Ramona maçona? en las leyes, la pena de muerte, la supervivencia de La maçoneria té una llarga història, els francmaçons la trata de blancas, la falta de reglamentación en el procedeixen de les corporacions dels oficis de l’Edat Trabajo de la mujer, la desatención a la iniciativa per- Mitjana. No té cap finalitat política sinó que es concep sonal y tantas otras cosas que sumen en la esclavitud com una associació humanista i fraternal que té per al pueblo español. objectiu immediat el perfeccionament intel·lectual i Exige responsabilidad a los que hicieron sufrir a tus moral dels seus membres i com a objectiu últim, la soli- hijos y trabaja por el despertar de la conciencia colec- daritat del gènere humà, i està basada en la tolerància. tiva y la regeneración política y social. Des del segle XVIII es troben exemples de dones que 34 – BESEIT. Quadern d’història i cultura Agost de 2022 són admeses en els tallers maçònics. A Espanya això No sabem amb quina freqüència Ramona visitava es comença a notar més cap a finals del segle XIX, però Beseit però sí que està documentat que diversos es- és amb l’arribada de la Segona República (1931-39), que tius s’hi va passar una temporada a la casa familiar i moltes dones s’integren a la maçoneria22. també que, des de Madrid, es preocupava del seu manteniment, finançant-ne reparacions o millores25. Que Antonio de Lezama es va fer maçó de ben jove, el A manca de més informació, podem imaginar que els 1910, i que va tenir una trajectòria molt reconeguda, viatges van ser relativament freqüents mentre la mare està ben documentat, però poc sabem de la relació de va viure amb ella a Madrid i, amb l’arribada del bon Ramona amb la maçoneria, únicament els indicis que temps, l’acompanyava a passar uns dies al poble. El facilita un maçó xilè que va conèixer bé l’Antonio de cert és que, després de la guerra, no tenim cap cons- Lezama durant el seu exili: tància de visites seves a Beseit. Sabemos que, luego de sus estudios universitarios, Costa més d’imaginar com van ser les estades d’An- contrajo matrimonio con Ramona Gil Pegueroles, tonio que, seguint el seu tarannà, devien ser més que una mujer de ascendencia aragonesa, de la cual no estades, visites llampec. La seva nodrida correspon- logramos tener más antecedentes, aunque, al parecer, dència inclou algunes missives procedents de Beseit era de origen plebeyo y ejercía como maestra. Hay o de persones relacionades amb el poble o la comarca. indicios de que tuvo activa participación en la maso- Antonio és un polític i periodista conegut i, d’alguna nería femenina de Madrid. (Jans, 2005). manera, esdevé un “aconseguidor” al qual molta gent li Entre les relacions laborals i d’amistat d’Antonio de fa arribar peticions. També, hi ha missives on s’exposa Lezama hi trobem molts homes i diverses dones que van que s’han portat a terme encàrrecs fets per Lezama i en formar part de la maçoneria i que, molt probablement, hi ha d’amics i coneguts que, simplement, el saluden van estar en relació de coneixença més o menys profunda en ocasió d’algun esdeveniment. amb la Ramona. Per exemple, Clara Campoamor va per- Alguns exemples: tànyer a la lògia Reivindicación, la periodista Carmen de Burgos va pertànyer a la lògia Amor, i hi havia d’altres lò- Antonio Berge des de Beseit li escriu una carta a Meli- gies femenines actives a Madrid en aquell moment. lla, datada el 31 de març de 1922. Li recorda que, en una visita que li va fer a casa seva a Madrid, Antonio li va La hipotètica iniciació de la Ramona en la maçoneria, encarregar recollir informació dels “soldados o indivi- si realment es va produir, hauria hagut de rebre prèvi- duos que residen en el territorio del África”. Li envia ament el vist i plau de l’Antonio ja que a les dones els les dades d’aquests joves de Beseit i rodalies que estan calia disposar de l’autorització signada pel seu marit i, fent el servei militar en un llistat que, malauradament, a més, eren investigades per garantir que observaven no s’han conservat juntament amb la carta26. una conducta exemplar23. Joaquín Morató li escriu el 19 de febrer de 1926 en la seva condició d’alcalde de Beseit. Li explica el pro- Ramona i Antonio a Beseit jecte de disposar d’una línia telefònica que volen fer enllaçar amb l’estació telegràfica de Valderrobres, Ramona va mantenir els seus vincles familiars i d’amis- que disposen del pressupost necessari però que la tat amb el poble. A més d’atendre les visites de besei- Compañía Telefónica Nacional de España no els acaba tans de pas per Madrid, va seguir una relació epistolar de donar resposta. L’alcalde li expressa que “tenemos amb familiars i amigues de Beseit. El seu marit era un un verdadero interés en que antes que cambien las personatge públic i les seves aparicions a la premsa de circunstancias y seamos substituidos por otro ayun- vegades generaven cartes adreçades a la Ramona on tamiento en la representación del municipio, quede demanaven més informació. Els duels d’Antonio, per la línea terminada y establecido el servicio porque, exemple, generaven una gran inquietud i es volien as- de no hacerlo ahora nosotros, quizá ya no se haga o segurar sobre quin era l’estat de salut del marit des- tarde muchísimo tiempo en hacerse, y por eso, como prés de l’escomesa24. Agosto de 2022 Cuaderno de historia y cultura. BECEITE – 35 alcalde, como amigo y como convecino ya que así lo a la plaça de toros. Després, tot el grup tenia previst consideramos, y aunque no sea más que por algo de de traslladar-se a Beseit on també s’havia programat egoísmo propio por si alguna vez viene V. por aquí, y un míting degudament autoritzat per l’alcalde. Miguel pueda también disfrutar de los beneficios de la línea, Gil Adell, el nebot de Ramona, n’havia tramitat l’auto- le ruego muy encarecidamente que, valiéndose de sus rització i, molt probablement, es trobava al poble per buenas y numerosas amistades que V. tiene en Madrid preparar la rebuda de tota la cúpula del Partido Radical y sin duda también dentro de la Cía. Telefónica nacio- Republicano. Però no va poder ser, la “autoridad supe- nal de España, recomiende con el mayor interés este rior”, des del govern civil de la província, va revocar repetido asunto, con el fin de ver si en un corto plazo aquesta autorització: de tiempo podemos realizar nuestras justas y modes- tas aspiraciones de mejorar las vías de comunicación de nuestra querida patria chica”27. Un acto suspendido Paulino Molina28, inspector municipal de sanitat de Terminado el acto de Valderrobres, era propósito, Beseit, escriu a l’Antonio el 25 d’octubre de 1931. La ya muy anterior, ir a Beceite, donde se celebraria un carta mostra l’existència de vincles de relació entre mitin, seguido de un banquete íntimo, haciendo allí Antonio i la gent del Matarranya en general i de Beseit noche los oradores en casa de Antonio de Lezama, en particular. Vincles que potser creen fins i tot un para salir al siguiente día para Madrid. excés d’expectatives a tota la comarca: Nada hacía suponer que ello tuviera obstáculo, puesto “Hoy es el ayuntamiento que pregunta como va la que el alcalde de dicha población, D. Manuel Micolau, carretera del Puerto; mañana, es el pobre Alfredo, en una comunicación, decía lo siguiente: cuya situación es angustiosa, y cree que como que yo «Alcaldía constitucional de Beceite.— En vista del se lo indique a V. tiene su asunto resuelto; otro día escrito, fecha de ayer, presentado por usted y cua- es el amigo de Fuentespalda Pedro Rafols que quiere tro señores más solicitando permiso para celebrar el saber si ha presentado V. la instancia solicitando un día 8 de los corrientes, a las nueve de la noche, en el estanco, y si no, que se la devuelva, para hacer él sus local del teatro, un acto de afirmación republicana, gestiones por otro conducto; ayer fué la compañía en el cual harán uso de la palabra los Srés. Domingo, carbonífera que le interesa saber si se construye esa Ortega y Gasset, Escudero, Lezama, Joven y usted, cacareada carretera del Puerto para no tender un raíl esta alcaldía, teniendo en cuenta que el Gobierno a buscar la de La Cenia. Otro día son los amigos de ha dado por terminadas las restriccions que venían Peñarroya, que llevan tres cartas sin tener contes- impuestas al derecho de reunión y asociación, y en- tación ni noticia alguna, aun es más larga la lista, trado, por tanto, en plena normalidad constitucional pero en gracia a la brevedad la doy por terminada sobre estas materias, y teniendo presente lo dispuesto y le suplico (una vez más) que dedique V. un cuarto en el artículo I. de la ley de 15 de Junio de 1880, ha de hora a escribir una carta, en la que me dé detalles acordado conceder el permiso solicitado, y advertir- de como van estos asuntos para yo poderme sincerar les que por esta alcaldía se adoptarán las medidas entre estos amigos y sincerar a V. principalmente.” necesarias para mantener la tranquilidad pública, En l’àmbit estrictament polític també hi va haver y que por el delegado de la autoridad se mandará molta relació entre Antonio i les terres del Matarra- suspender o disolver la reunión por cualquiera de las nya. L’octubre de 1930 els principals dirigents del Par- causas enumeradas en el articulo 5 de la mencionada tido Radical Democrático Republicano fan un seguit ley, aunque espero no habrá lugar a ello, teniendo en de mítings que els porten a visitar Tortosa, Benicarló, cuenta la solvencia moral de los solicitantes, y más de Vinaròs, Valderrobres i Beseit. Els oradors són, entre los oradores que han de tomar parte en ella.—Dios d’altres, Marcelí Domingo, Eduardo Ortega y Gasset, i guarde a usted muchos años.—Beceite, 7 de Octubre Antonio de Lezama. La comitiva viatja des de Tortosa de 1930.—El alcalde, Manuel Micolau.—Sr. D. Miguel a Valderrobres, on es celebra, amb gran èxit, un míting Gil Adell.—Beceite.» 36 – BESEIT. Quadern d’història i cultura Agost de 2022 Antonio de Lezama, en vista de ello, marchó a Beceite çament republicà conegut com “la insurrecció de Jaca” para justificar el porqué de no dar el mitin y para bus- i que, després d’un consell de guerra sumaríssim, van car a Ortega y Gasset, Escudero y Mariano Joven, que ser afusellats el 14 de desembre de 1930. allí se encontraba ya. Y cuando entre aplausos y vivas salían de Beceite, nu- merosas fuerzas de la Guardia civil, de a caballo y a pie, penetraban en dicha población, mostrando así la firme resolución do los Poderes públicos, que, no obs- tante la autorización de la alcaldía antes transcrita, enviaban, por medio del gobernador civil de Teruel, el siguiente telegrama: «Comunique, por medio más rápido o de propio, a alcalde de Beceite, que «por orden superior» queda prohibido mitin intentan celebrar esta noche en aquel pueblo, y en el que habían de tomar parte Marcelino Domingo y Ortega y Gasset, acusándome recibo su Rebut dels donatius arribats des de Beseit. cumplimiento. Lo que comunico a usted «de orden superior.» Guerra, exili i postguerra Acaso con esta conducta se buscaba el contrastre con Només començar la guerra, Antonio es va posar a dis- lo que hiciese el Gobierno enviando 400 guardias para posició de la República. Va anar al front, va ser ferit en proteger y facilitar que los de la U. M. N. dieran un dues ocasions, va arribar a comandant i va ser nomenat mitin en Bilbao, que ha costado vidas y grandes alte- director de l’Escola Superior de Comissaris de Guerra. raciones del orden público. Tal vez con la prohibición de celebrar un mitin en un pueblo como Beceite se per- Ramona es va fer voluntària i la van destinar a l’hos- siguiera la demostración de su desigualdad de trato.” pital de sang de l’Institut Oftalmològic Nacional. Se’n conserva la fitxa al Centro Documental de la Memoria De tota manera, en algun altre moment d’aquell ma- Histórica (Salamanca). teix any, o potser de l’anterior, Lezama va visitar el Centro Obrero de Beseit29, on va oferir una conferèn- Un cop acabada la guerra, Antonio va agafar el camí cia i va celebrar una reunió amb una comissió dels seus de l’exili i Ramona es quedà a Madrid, on va haver de components. començar una veritable batalla per a poder recuperar casa seva, que havia estat incautada. Trigarà algun Antonio va presentar la seva candidatura per Terol temps en aconseguir-ho, però hi podrà retornar. com a diputat a les Corts Generals Constituents de 1931, però hi va renunciar per concórrer per la circums- Antonio i Ramona devien de mantenir una correspon- cripció electoral de Madrid, a la qual però, també va dència de la que no sabem si en queda cap rastre. Si acabar renunciant. sabem, en canvi, que Ramona defensava l’Antonio da- vant qualsevol comentari negatiu sobre la seva decisió Entre els seus papers personals es conserva el rebut30, de marxar a l’exili en solitari31. Però, al mateix temps, datat a Madrid el 19 de març de 1931, de l’aportació aquesta solitud de l’Antonio, tan lluny i sense la famí- econòmica al moviment Por la Libertad y la República lia, serà la preocupació més gran de la Ramona en els d’un “grupo de republicanos, socialistas y comunistas seus darrers anys32. de Beceite” que van recollir un total de de 72 pesse- tes i 50 cèntims en favor de víctimes i perseguits. La Es va anar fent gran a Lezamaechea recolzada per una campanya estava destinada a la filla òrfena del capità nova generació de la família. El nebot Antonio Gil Burillo Miguel Ángel García Hernández (1900-1930), el militar s’ha casat i té tres fills. A Ramona li costa d’admetre que que, juntament amb Fermín Galán, va encapçalar l’al- els anys no passen en va, i que ja no disposa de l’energia Agosto de 2022 Cuaderno de historia y cultura. BECEITE – 37 d’abans. Va anar perdent vitalitat i el darrer any de vida ja no podia ni caminar. I, suaument, i sense patiments, se li va parar el cor el 15 de gener de 1957, als 82 anys. Com a colofó d’aquesta aproximació a la vida de Ra- mona, comentarem l’exili i retorn a Espanya d’Antonio, que encara la va sobreviure 14 anys. L’abril de 1939 Antonio, juntament amb d’altres intel· lectuals compromesos amb la República, es va tancar a l’Ambaixada de Xile a Madrid i hi va quedar reclòs un any i mig, fins que va aconseguir el salconduit que el va permetre marxar d’Espanya. El 1941 va arribar a Xile, on va reprendre les seves diverses activitats. A nivell polític, va exercir el càrrec de representant oficiós del Govern Republicà Espanyol a l’Exili; a nivell professi- onal, va reprendre la seva activitat de periodista i va col·laborar amb la Escuela de Arte Dramático, fundada per Margarita Xirgu, i com a maçó, es va integrar en la maçoneria xilena, on va arribar a ser gran bibliotecari i arxiver de la Gran Logia de Xile. Antonio no va oblidar la seva funció de cap de família i, quan va poder, li va Estat actual de la que va ser la casa familiar dels Gil Pegueroles. fer arribar a Ramona alguna transferència de diners. El 1960 es va poder nacionalitzar xilè i disposar de la tenir ocasió de participar en alguna reunió maçònica doble nacionalitat. abans de morir a casa seva, l’estimada Lezamaechea, El 1970 va demanar i se li va concedir l’autorització el 27 d’octubre de 1971. per tornar a Espanya amb garanties de seguretat per I fins aquí arriben els apunts biogràfics de la Ramona la seva edat avançada, ja que tenia encara oberta una Gil Pegueroles i del seu marit que, en bona part, és una condemna en rebel·lia de 12 anys i un dia de reclusió història familiar de pares i fills i germans i nebots. menor per la seva militància política i l’activitat desen- Si entreu al cementiri de Beseit hi trobareu el lloc on volupada durant la guerra. reposa des del 1956 lo tio Nasio que, com queda dit, va Un cop arribat a Madrid, va ser molt ben acollit per ser un home d’enteniment, la baula que aferra els Gil tota la família del nebot Antonio Gil Burillo. Encara va Pegueroles a Beseit. Capçalera comercial del tío Nasio del 3 de setembre de 1921. 38 – BESEIT. Quadern d’història i cultura Agost de 2022 NOTES 1. Jans,  Sebastián. Antonio de Lezama y González del Campillo. Crónica a un masón español exiliado en Chile. Santiago de Chile, 2005. http://www.geocities.ws/sebastianjans/de_lezama.htm  amirez Benito, Penélope. “La masonería postsagastina: el caso de Antonio Lezama (1882-1971)”. Dins de: La Masonería española en la 2. R época de Sagasta. Actas del XI Symposium del CEHME (Logroño, 2006). Oviedo: Editorial Masónica, 2015, v.1. 3. Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 01/11/1896, n. 246, p.610, i 04/11/1896, n.248, p.655. 4. Balagué Mola, Núria. “La família Fon de Beseit. Imatges de tres generacions”. Beseit. Quadern d’Història i Cultura, n. 9 (2018) p. 8-18. 5. Expediente de la alumna Ramona Gil Pegueroles. Escuela Normalde Magisterio de Huesca. Archivo Histórico Provincial de Huesca. ES/ AHPHU - N-000118/001387 6. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.176,N.29 7. Mascort, Lluís. “Antonio de Lezama”. L’emigrant, n.14, 1946 p-13-14. 8. A  rchivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.175,N.93 9. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio FSS_ST_LEZAMA,C.176,N.29 10. “El carnaval. El día de ayer”. La correspondencia de España, 25/02/1914, n.20.468 p.1. [Consulta 25/12/2018]. 11. F otografia realitzada pel mallorquí Bartomeu Darder i Pericàs http://llegatdarder.balearsfaciencia.org/uploads/r/caib-dgurt/3/8/3876/ BDP_1069.jpg [Consulta 11/09/2020]. 12. Ferrero Blanco, María Dolores. “La huelga minera de Río Tinto de 1920. El diagnóstico del conflicto según Sir Rhys Williams, enviado de los Rostschild”. Revista de Estudios Regionales n.67 (2003), pp. 249-303. [Consulta 11.09.2020] 13. “La huelga de Riotinto. Por las víctimas indefensas”. El Liberal, 7/11/1920, p.4. 14. “ Los niños de Riotinto: La segunda expedición de La Libertad.” La Libertad, 5/11/1920, p.5. Les caricatures són signades pel dibuixant i pintor Ricardo Marín Llovet (1874-1955). 15. La Libertad, 07/11/1934 p.4. 16. La Libertad, 21/11/1934 p.4. 17. Cartas de Lucas Noriega a Ramona Gil. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.155,N.29. 18. Lezama, Antonio. “En memoria de un héroe”. África: Revista de tropas coloniales, n.29 (mayo 1927), p.109. 19. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.175,N.96 – 20. Heraldo de Madrid 26/09/1930, p.15. 21. La Libertad, 26/12/1935 p.3. 22. P érez Martín, Ana María. “Las mujeres en la Masonería”. Dins de: Cabrera Espinosa, Manuel (ed. lit.); López Cordero, Juan Antonio (ed. lit). IX Congreso virtual sobre Historia de las Mujeres. Archivo diocesano de Jaén, 2017. 23. Manuel Según-Alonso “La mujer en la masonería madrileña entre 1869 y 1939” REHMLAC+, v.11, n.1, mayo-noviembre 2019, p.65-89. 24. C  arta de Enriqueta a Ramona Gil. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.154, N.18. 25. Cartas de Mariano Ferrer a Ramona Gil Pegueroles. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA, C.155, N.65. 26. Carta de Antonio Berge a Antonio de Lezama. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.154, N.80. 27. Carta de Joaquín Morató a Antonio de Lezama. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.155, N.40. 28. Carta de Paulino Molina a Antonio de Lezama. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA, C.155, N.111.  ejedor, Fermín “En honor a la verdad”. El Pueblo. Diario de avisos y noticias. Órgano de la coalición republicano-socialista de Torto- 29. T sa. 7/8/1931, p.1-2. 30. Cartas de Luis de Tapia a Antonio de Lezama. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.155, N.96.  31. Carta de Antonio Gil Burillo a Antonio de Lezama, 22/01/1957. Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.156,N.37 32. Carta de Antonio Gil Burillo a Antonio de Lezama, 17/01/1957.Archivo de la Fundación Sancho el Sabio. FSS_ST_LEZAMA,C.156,N.37. Agosto de 2022 Cuaderno de historia y cultura. BECEITE – 39