Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXIII, 2022 504 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics publicitari significatiu, encara que a més, un mèrit afegit: el fet d’estudi- una mica artificial i conjuntural. Es ar-ho en un àmbit local complementa reprodueix en el llibre un anunci de els estudis històrics de la publicitat a la Caixa de Girona publicat al Punt Catalunya, tal com afirma el doctor Diari (juliol de 1988) on es remarca Joan Manuel Tresseras en el pròleg que ofereix uns serveis financers de del llibre. proximitat: «Volem que obtingui la En definitiva, si es vol veure de màxima rendibilitat dels seus estal- quina manera la publicitat és un reflex vis […]. Som gent de casa bregats d’un temps i d’un país cal anar a les en finances […] —Mani!». L’anunci fonts publicitàries i al llibre del doc- lligava amb el missatge d’atenció tele- tor Costa ja que és un exhaustiu estudi fònica de les seves oficines, que era local que esdevé una anàlisi global de «Caixa de Girona, mani!». l’evolució publicitària contemporània. El llibre es clou amb un sug- geridor epíleg del creatiu publicitari Josep Vicenç i Eres5 Toni Iglésies. Fa un repàs de la natu- Universitat de Girona ralesa de la publicitat, l’evolució de les agències de publicitat presents a la demarcació de Girona i inclou una predicció sobre el futur de la publici- Guillamet Lloveras, Jaume (2022). tat en un món globalitzat, amb una El periodisme català contemporani. importància creixent de les xarxes Diaris, partits polítics i llengües, 1875- socials, que provoca canvis: «Les mar- 1939. Barcelona: Institut d’Estudis ques, sobretot les grans, però també Catalans, 423 p. les locals, comencen a mostrar-se menys interessades a publicitar els El trànsit entre el cop d’estat seus productes de forma directa i es del general Martínez Campos i el del posen a “vendre” estils de vida, mane- general Franco és un període crono- res de viure […]». lògic que contempla les grans trans- El llibre del doctor Lluís Costa formacions de la societat catalana és com un atractiu i entretingut gràfic i de la part urbana de l’espanyola. d’un sismògraf que ens va marcant els Entre elles, un règim constitucional canvis més significatius de la societat amb tics autoritaris tradicionals de que podem apreciar gràcies a les tra- ces que la publicitat ha deixat en els mitjans de comunicació gironins. Té, 5. josep.vicen@udg.edu 505 Recensions l’Antic Règim amb un Estat notable J. Guillamet (Figueres, 1950) per la força que té i que organitza un continua en aquest estudi, obra de conglomerat entre monarquia, exèr- recerca i d’alta divulgació, una línia cit, oligarquia i aparell administratiu constant en la visió històrica del i que només amb les capes mitjanes periodisme català que havia conreat al poder, durant la Segona República, en altres obres com La premsa a Cata- podrà prioritzar els programes renova- lunya (1988), Història de la premsa, la dors i modernitzadors. Amb l’alfabe- ràdio i la televisió a Catalunya 1641- tització i la urbanització de la socie- 1994 (1994), més recent, i que enllaça tat, amb el creixement de les ciutats amb el present, Premsa, franquisme i i l’inici de despoblació del camp, la autonomia. Crònica catalana de mig minva, suau però creixent, del poder segle llarg, 1939-1996 (1996). Tan- eclesial i l’eclosió en ascens de noves mateix, de la trentena d’estudis sobre ideologies —socialisme, catalanisme, història de la premsa i del periodisme laïcisme, anarquisme…— apareixe- en la seva bibliografia remarquem dos ran nous fenòmens de tot tipus, de extensos treballs, precedents direc- la moda i la publicitat a les marques tes de l’obra que ens ocupa i que, de comercials, mentre noves formes d’or- fet, esdevenen les dues primeres parts ganització prenen embranzida: agafen d’una trilogia sobre el periodisme protagonisme bancs i caixes, i també català del segle xvii fins al final de la els transports, ferrocarril i cotxes. Guerra Civil. Les eleccions amb propaganda elec- Efectivament, Els orígens de la toral, aparició de partits i presència premsa a Catalunya: catàleg de peri- de nous protagonistes —audiència, òdics antics (1641-1833) (Eumo, mercat, electorat, etc.— van matisant 2003) i L’arrencada del periodisme la massa amorfa i que només podria liberal: política, mercat i llengua a la optar a la revolta de períodes anteriors premsa catalana (1833-1874) (IEC, a la Restauració. Apareixen nous vehi- 2010) són les dues primeres parts, cles comunicatius com la ràdio i es antecedents cronològics, i el present milloren els existents, amb color, aba- treball és continuació d’una trilo- ratiment del preu de venda al públic, gia que constitueix una història del generalització de la venda al carrer en periodisme català feta amb dimen- establiments com els quioscs… tot sió i perspectiva acadèmica i amb un un món nou. Aquest és l’escenari del estil i trets comuns: aprofundiment periodisme que estudiarà Jaume Gui- de la bibliografia, coneixement de les llamet en aquesta obra. fonts, estudi directe dels periòdics, i Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXIII, 2022 506 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics voluntat sintetitzadora sense perdre’s obstaculitzat, i molt, una evolució que en detalls amb una voluntat alhora haguera, sens dubte, portat —com ho d’interpretació que constitueix una ha fet en àmbits estatals similars a la nova aportació de conjunt al conei- premsa catalana, d’una gran qualitat xement del que ha estat el perio- formal, alta incidència social i eficièn- disme català. Recentment en aquesta cia periodística pel que fa a projecció mateixa col·lecció, conjuntament d’una llengua i cultura i a ser alhora amb el professor Marcel Maurí, ha tribuna i mirall d’una societat— a presentat Catàleg històric general de una posició de gran relleu com en la premsa en català que complementa qualsevol país europeu. una bibliografia centrada en Figueres, L’autor s’acara, en quest treball, a Andorra, les comarques gironines, un repte i ho fa conscient de les limi- premsa comarcal, etc., fruit d’una tacions, constata el nombre escàs de molt fructífera dedicació a la histò- grans periòdics diaris estudiats a fons, ria del periodisme català en la qual encara no una vintena, i alhora asse- també hi ha monografies biogràfiques nyala el gran nombre de grans capça- (Abdó Terrades, Antoni Brusi, Narcís leres pendents d’estudiar. Pel que fa a Lloveras…) o de capçaleres (L’Opinió, les revistes, el nombre és més alt i, tot Studium…). Els tres volums esdeve- i la importància, són moltes capçaleres nen la més recent història del perio- sense una monografia específica. Sigui disme català elaborada amb criteris i com sigui, la gran ruptura de 1939 voluntat acadèmica. marcà profundament una evolució i Amb, doncs, un extens bagatge l’autor s’atura en aquesta data tràgica i bibliogràfic, el professor d’història significativa que serà un gran canvi de del periodisme (UAB i posteriorment rumb social. Aspira a mostrar el mig a la UPF —fins la seva recent jubi- segle, intens, molt intens, en el qual lació—, on dirigí interessants treballs el periodisme i la societat catalana de recerca) s’acara, ben proveït així, tindran uns grans i profunds canvis i a l’estudi d’un període significatiu i esdevindran un marc —amb la gran contemporani de la història catalana. capital cultural i editorial que és Bar- Hi considera en detall els anys trenta, celona i un conjunt rellevant de ciutats un període d’or. D’ençà el 1874, mitjanes de gran vida cultural— en el les molt dures repressions ideolò- qual el periodisme esdevindrà motor giques a la premsa liberal i progres- essencial de transformacions. sista espanyola i a la premsa en llen- Després d’unes molt breus gua catalana, per ser-ho, han travat i presentació i introducció, l’obra es 507 Recensions mostra com un tot en quatre grans el Brusi o La Veu de Catalunya, les capítols: es fixa en primer lloc en l’ex- seves dades apareixen o poden apa- pansió de la premsa i el mercat i cul- rèixer més fàcilment en els treballs tura professionals, que constitueixen de conjunt, tot i que malauradament la part central; el capítol tercer, breu, no arriben en plenitud ni amb mati- tracta del gran impuls del periodisme sos als manuals de docència atès que en el període i el llibre es clou amb un la manca de la bibliografia recent en la epíleg. Els apèndixs són taules, sovint seva confecció és un problema crònic sense referències de fonts i deutores i del qual poc es parla públicament. de les limitacions de les bibliografies; El treball es fixa especialment en la bibliografia usada no és exhaus- el Principat, no contempla l’exterior. tiva però sí abundosa i els índexs, Certament, amb poca premsa, tot i de periòdics citats i onomàstic dels que significativa com a mostra; per personatges citats són molt pràctics exemple, Marcela Lucci sobre el Res- per als estudiosos o els simples con- sorgiment de primers de segle a Bue- sultors puntuals per la gran quantitat nos Aires i que serà precedent dels d’informació valuosa que aporta el grans treballs que s’han fet o caldrà treball. fer sobre el període següent de l’exili, Sempre s’escola alguna errata com ara la tesi doctoral de Núria Galí puntual derivada d’una bibliografia a Mèxic, inèdita a casa nostra i senyal repetitiva (La Renaixensa passa de que cal encara avançar força —a més revista a diari el 1881 si bé són simul- de fer repertoris i censos— en les tànies un temps o s’escriu La Veu monografies de les grans publicacions de[l] Montserrat), però l’obra és molt que durant l’exili foren l’única, amb curosa i es fixa bé en els detalls tot i la premsa clandestina, veu lliure. el gran nombre de dades aportades. Malauradament, vivim temps L’autor és dels que consulta premsa i difícils a la universitat per les limitaci- el resultat es nota, amb un treball pre- ons i modificacions dels programes de cís, elaborat i rigorós que fa esdevenir doctorat que dificulten les recerques aquesta obra, amb la tasca de l’au- clàssiques i estan convertint, per la gran tor, aguda i plena de matisos, en una afluència forastera als cicles de docto- sòlida història del periodisme català rat i màster, les facultats de periodisme contemporani. L’obra és deutora de en importants centres de recerca del les grans monografies o estudis espe- periodisme sud-americà més que del cífics i així ho explicita, i si dispo- català, només cal veure la bibliogra- sem de treballs sobre L’Autonomista, fia que es publica al respecte… El Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXIII, 2022 508 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics periodisme fet a l’exterior per cata- singulars i rellevants; i tenim treballs lans també es periodisme català i ni la sobre la premsa musical catalana que Generalitat de Catalunya ni la Bibli- donarien per a un capítol de l’obra, oteca de Catalunya no han reeixit a i el mateix podem dir de la premsa tenir cura de disposar de monografies obrera, femenina, excursionista, de recerca en aquest camp. Seria de esportiva, sardanista, religiosa, etc.; gran ajuda acadèmica la digitalització aquesta és una particularitat del tre- de continguts en repertoris que esta- ball, més que una relació feixuga vol rien cridats a tenir un gran paper en ser una síntesi conceptual. Si apare- la recerca hemerogràfica, com seria gués, perquè ens fem càrrec del volum el cas d’ARCA, on podrien figurar del periodisme català, la citació de les també les publicacions fetes a l’exili quinze mil publicacions que hem tin- —i també amb anterioritat, en la gut fins al 1939, la sola relació ocu- nodrida labor cultural de la diàspora paria tota l’obra. Guillamet cita unes catalana que no comença el 1939 sinó sis-centes publicacions, segons el pro- dècades abans. Tenim Ressorgiment fitós índex de deu pàgines; ocupar-se, però hi ha una desena de grans revis- doncs, de totes, encara que fos només tes que altres repositoris espanyols citar-les, seria trenta vegades més, tenen cura de digitalitzar i oferir als ocuparia gairebé tot el volum i seria lectors. Però tornem a l’obra que ens inoperant. Forçosament aquest tipus ocupa. de treball han de ser síntesi i hom no A mesura que avança la lectura pot aspirar a trobar-hi dades puntuals en el treball de Guillamet hom copsa sinó una visió, com és, de conjunt. més la importància estratègica que Hi apareixen les grans publica- ha tingut aquest sector industrial, cions i les emblemàtiques, els diaris i aquesta obra cultural, aquesta agi- revistes d’alt tiratge i gran influència tació artística, especialitzada, patri- i així configura un assaig en el qual òtica, etc., en la construcció d’una interrelaciona eficientment el subtítol identitat, d’una societat i els avatars de l’obra, llengua i política, amb dos que ha tingut. I és important i cal subapartats més que constantment conèixer-ho, és la memòria d’una apareixen, per la sensibilitat del pro- nació. Per posar un exemple, no apa- fessor Guillamet, periodista d’origen, reixen citades ni la revista Fruïcions que són la professió i el mercat amb de l’Associació Obrera de Concerts la censura i les limitacions en el perio- ni la Revista Musical Catalana, de disme que promou el poder. Aquest l’Orfeó Català, dues publicacions ben és el mèrit de l’obra, més que una 509 Recensions successió de citacions inútils, la volun- Un exemple serien les dificultats tat de copsar el tot, des de dins de les a assolir a les taules sintètiques que redaccions i empreses, i en l’eco a fora. sempre plau a l’estudiós d’oferir. És El coneixement sempre és acu- un apartat complex per la disparitat mulatiu. Un antecedent valuós, al de fons, que sovint poden ser preses costat de la benemèrita Història de la en referències si bé la limitació dels premsa catalana (1966) de J. Torrent orígens dificulta les projeccions futu- i R. Tasis, és l’obra de referència 200 res. No és el cas del gruix de l’obra, anys de premsa diària a Catalunya que que es fixa en el que anuncia sobre va coordinar el malaguanyat Josep M. llengua, diaris i partits polítics, però Huertas Claveria. Treball molt valuós la història és tan extensa i intensa tot i que, hàndicaps de tota obra que que sempre faltaran noms: si parlem obre camí, hi manquen —almenys de repressió, cal esmentar el direc- pel que hem vist nosaltres— una vin- tor de diversos diaris Josep Subirats, tena de diaris però Huertas en recull empresonat i que, com explica a les mig miler, i són molts! D’aquests, un memòries, superà la repressió. I així centenar en català i quatre centenes tants d’altres. El mateix podríem dir més en castellà, que laboriosament de capçaleres emblemàtiques de la aplega, i això és un enorme, un gran premsa comarcal que van tenir el pri- mèrit. Un altre problema dels periò- mer terç de segle una gran incidèn- dics que es conserven és la dificultat cia, fins i tot en castellà; els casos de per completar sèries. Certament, els Valls, Manresa, etc., serien exemples estudiosos tenen una complicació clars que avui no són recordats. O afegida en la manca de voluntat insti- de revistes en català que tampoc són tucional de completar les col·leccions; vives en la memòria i tenen un valor tot i les dificultats materials òbvies, és literari i cultural extraordinari i serien imprescindible —encara més ara que mereixedores d’una gran tesi doctoral es digitalitza— fer tots els esforços. pel seu valor. El que diu Guillamet en I si una col·lecció és incompleta i no el sentit que recordem més uns diaris es fa la cerca dels exemplars que no es que altres i uns periodistes més que tenen en la col·lecció que es pren com altres i que no sempre són ni els més a base per digitalitzar, en altres centres, llegits ni els qui treballaren o publica- públics o col·leccionistes, per dispo- ren més, és cert i ho podem aplicar al sar de la col·lecció completa, el resul- conjunt de la premsa. tat seran dificultats per a la recerca o En conjunt, ens trobem davant consulta. una obra valuosa en el panorama Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXIII, 2022 510 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics hemerogràfic català per la qualitat, esquerrana, perseguida i destruïda, si l’abast i l’extensió i intensitat de l’es- bé això no vol dir que no hagi exis- tudi. Els que ens hi dediquem conei- tit. Conèixer en conjunt el paper del xem l’esforç del treball i en valorem periodisme ens ajuda i potser encorat- el resultat. Sempre hom anhela que jaria a la preservació dels arxius dels hi hagués altres aspectes més apro- diaris, quants no se’n llencen cons- fundits com l’evolució lingüística, tantment… I també que apareguessin el que succeí durant la Guerra Civil monografies extenses i documentades quan per primer cop a la història hi de molts de rellevants —de La Publi- ha més capçaleres en llengua catalana citat a La Vanguardia— i que així les que catalana —no pas de tiratge—, síntesis del futur poguessin disposar de però avui també ens trobem en un més recursos. Ho avala el que tenim, cas similar amb una gran diferència: i les tres-centes obres que cita Gui- els mitjans de pantalla dominen els llamet en la completa bibliografia. El tradicionals diaris de paper que s’han treball d’interpretació ens situa en una reconvertit sovint però aquella soci- posició molt agradable per disposar etat dels gabinets —cabinets o clubs d’obres de conjunt que ens ajuden a de lectura, del xviii— i de diaris de entendre la Catalunya actual gràcies matí, migdia, tarda i vespre, amb a la present aportació en la qual l’au- exemplars arreu —de perruqueries a tor coneix, des de dins, la professió casinos, de bars a ateneus— ha can- —direcció i subdirecció de diaris i viat a la lectura individual en panta- revistes— i l’impacte del periodisme lla. Sigui com sigui, treballs d’aquest gràcies a la recerca i docència posterior. estil ens ajuden a entendre més el En aquest sentit s’agraeix la voluntat paper del periodisme en la societat didàctica i alhora de distanciament per que s’ha transformat i en un període conèixer i fer conèixer el periodisme en què l’alfabetització, urbanització i fet a Catalunya en el gran trànsit que socialització han anat en creixement suposa el canvi del periodisme ideolò- ens ajuden a disposar de més claus gic, polític, literari i de baix consum a per a un coneixement més ple. l’informatiu i empresarial d’alts tirat- Els estudis, repetim, sempre són ges. Aquest procés, vist en detall i en deutors dels antecedents i del propi una perspectiva en la qual Catalunya té treball. Ara ens trobem ací, malaura- un sistema de comunicació propi i no dament, que la manca de col·leccions depèn simplement de la premsa de la ens impossibilita de conèixer aspectes capital de l’Estat. Una premsa central de la premsa progressista, clandestina, que ha estat vehicle de castellanització 511 Recensions i d’espanyolitat i que per reeixir a Catalunya necessitarà de lleis, emana- Ordeig i Mata, Ramon (2022). des de victòries militars, per esclafar la Diplomatari dels comtes Bernat de premsa en català, de llengua i d’esperit, Besalú i Guifré II de Cerdanya, germans i veure els esforços fets per eliminar-la de l’abat i bisbe Oliba. Pròleg de Martí és la història d’una ignomínia o d’una Aurell. Epíleg de Lourdes de Sanjosé. emigració que la faci seva. Conèixer Vic: Estudis Històrics, 516 p. el que hi havia en etapes de plenitud ens ajuda a entendre aquest intent de Ramon Ordeig és la persona viva genocidi cultural que comença quan que més documents ha editat i a la Guillamet acaba l’exposició d’un agi- vegada figura en el molt restret grup tat període, com si n’hi hagués algun dels editors més curosos, no només de tranquil, de la història contempo- pels seus amplis coneixements de pale- rània. Els periodistes catalans del perí- ografia i diplomàtica, sinó també per ode, coneguts com Gaziel o Antoni la seva gran erudició: en aquest sentit, Rovira i Virgili, escriptors de talla com és hereu de l’escola de l’Arxiu Epis- Josep Carner o Josep Pla, o polítics copal de Vic, de tradició llunyana, com Valentí Almirall o Enric Prat de la però sustentada i reforçada després Riba o, poc coneguts avui, com Narcís de la Guerra Civil pel mestratge del Molins i Fàbrega o Indaleci Castells canonge Eduard Junyent, a la memò- conformen una professió que maldà ria del qual Ordeig dedica el Diplo- per projectar el que succeeix davant un matari. L’obra editora d’Ordeig va poder que usa la censura o les prohibi- començar pels set volums de les Dota- cions per limitar-ho i uns empresaris lies de les esglésies de Catalunya, i els sis que lluiten per prioritzar empreses. La volums del Diplomatari de la catedral història dels diaris entre 1875 i 1939, de Vic al segle XI, continuació de l’obra més enllà dels aspectes descriptius, és publicada per Eduard Junyent amb l’objectiu d’aquesta valuosa aportació el mateix títol, dedicada a la docu- que té, entre altres, el mèrit de ser una mentació del segle x. En paral·lel, bona visió de conjunt. Ordeig ha tingut un paper important a la Catalunya carolíngia, on es va fer Josep M. Figueres6 càrrec del volum IV, el més gruixut, Universitat Autònoma de Barcelona corresponent als comtats d’Osona i Manresa, i també del volum VIII, que publica els documents dels comtats 6. josepmaria.figueres@uab.cat d’Urgell, Cerdanya i Berga, al mateix