491 Recensions en honor d’erudits, jornades, etc., en Massot i Muntaner, Josep (2021). una dimensió de treball reeixit que Caçadors de cançons. Les missions de li valgué rebre doctorats com el de l’Obra del Cançoner Popular de Cata- la UIB (1999) o la UV (2016), el lunya. 1920-1940. Barcelona: Publi- Premi d’Honor de les Lletres Cata- cacions de l’Abadia de Montserrat, lanes (2012) amb Muriel Casals com 401 p. a presidenta d’Òmnium Cultural, i altres guardons. La recent desaparició de l’il·lus- L’aparició del volum que ens tre erudit, i treballador incansable de ocupa torna a situar d’actualitat la cultura catalana, amb una de les l’edició dels impagables Materials de més riques bibliografies personals, ens l’Obra del Cançoner Popular que esde- obliga a reconvertir aquesta ressenya venen la victòria pòstuma de l’exiliat d’una obra rellevant en un personal Rafael Patxot i Jubert, patriota culte i i sentit homenatge a qui fou capda- dinàmic mecenes, que s’ocupa, amb vanter de tantes iniciatives essencials rigor, de treballar en aquest camp de en el redreçament de la nostra identi- recuperació del patrimoni. Massot li tat, de la revista Serra d’Or a les edi- dedicà una biografia (2014) i el mece- cions de Publicacions de l’Abadia de nes i savi fou reconegut malgrat l’exili Montserrat que dirigí quaranta anys, suís. Efectivament, no es pot enten- fixant-nos ara en la seva aportació en dre l’Obra del Cançoner Popular de la recuperació del patrimoni de la Catalunya (OCPC) sense aquesta cançó popular que tant estimà. personalitat, que sabé aglutinar al La bibliografia de Massot, com seu entorn un conjunt de persones indiquem, és molt gran i no cal repe- per preservar el patrimoni immaterial tir-la. És a l’abast de qualsevol inte- musical i textual, les cançons popu- ressat. És referida a la seva Mallorca lars, tan negligides i, tanmateix, tan contemporània, en llengua, cultura evocadores d’una època passada. Els i aspectes relacionats amb la Guerra membres de les missions, els missi- Civil i l’Església, també de Cata- oners com se’ls coneixia, constata- lunya i del País Valencià, conreant ven els anys vint del segle xx com els amb biografia, assaig i estudis en joves no cantaven i aquelles cançons un gran ventall temàtic que abraça que tothom coneixia, amb tantes Església, cultura, Guerra Civil, etc. variants comarcals tanmateix, eren També s’ocupà, foscament però de absolutes desconegudes a la ciutat, gran valor, de l’edició d’actes, estudis les característiques de la qual, unides Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXIII, 2022 492 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics a la industrialització, dificultaven la i la cançó engresca i dona renovades cançó entesa fins aleshores com un forces. Tot aquest món s’ha volgut acte compartit. Així mecanització, recuperar fa un segle en les missions moviment humà d’arreu amb pèr- de recerca i ara el tenim ordenat i una dua d’arrels comunes, treball indus- part publicat amb les cançons aplega- trial en solitari i en cadena, soroll de des. Tot i l’heterogeneïtat de la labor, màquines, i, especialment, la presèn- no totes les missions foren iguals ni cia de la ràdio amb noves cançons que totes tingueren el mateix resultat; en substituïen les populars, ho impossi- conjunt, avui ofereixen un corpus bilitaren. La població urbana abando- monumental en la vintena de grans nava la cançó com a ritme fecund que volums que presenten els resultats marcava un ritme de treball —només —no la globalitat, tanmateix— de cal recordar el «treballem, treballem, l’enorme treball realitzat en la cacera que la civada, que la civada…» que de cançons. tan bé ha recuperat, i ens ha ense- Caçadors de cançons és alhora nyat, Joan M. Serrat— per a la colla una síntesi i un balanç del que es que havia d’anar simultàniament en feu, un resum i una antologia gràfica, una feina monòtona i dura en la qual de les missions. El contingut és una la cançó introduïa novetats; oi més informació esquemàtica de les mis- quan tenia doble sentit o bé quan les sions i tot plegat ens acosta als XXI colles de joves maldaven per veure volums del Cançoner estricte, el que qui guanyava, entre locals i forasters o coneixem com a Materials, tot i que entre sexes o joves i grans: donava un no és publicà tot el que es va reco- toc de varietat a l’avorrida labor de la llir. Ara Montserrat, i en part, l’Orfeó sega, la verema, etc., era mestressa de Català, conserven aquests Materials la labor amb la maquinària inexistent que són a disposició dels estudiosos, encara. tant d’especialistes musicòlegs com Cançons de feina però també de d’historiadors locals que volen conèi- barrila, taverna, joc, oci, infants, etc., xer què es cantava, i altres dades, en que cantava la dona que rentava al riu una comarca. I moltes altres utilitza- o al safareig o netejava la llar o espigo- cions atès que disposar de referències lava o endreçava l’hort, o els homes a vàlides per a l’etnologia, l’antropolo- l’hostal o la taverna, un conjunt d’ac- gia, etc., pot ser una eina oberta per a tivitats que tenia la cançó i és cert que múltiples recerques. encoratja i anima com saben tots els L’aportació de Massot en aquest excursionistes en feixugues ascensions àmbit s’afegeix al feix de treballs 493 Recensions publicats per ell mateix, que és, com recuperació que hem procurat anotar, dèiem, espectacular. Caçadors de tot i que segurament li manca encara cançons i els Materials són una part alguna referència. De la feina feta d’aquesta bibliografia específica, però en aquest camp per Massot podem Massot ha dedicat molts altres tre- extreure’n les conclusions següents: balls en aquest objectiu de projectar Una llarga dedicació envers la l’OCPC, com podem veure en la rela- temàtica amb publicacions aparegu- ció de la feina feta a l’entorn1 d’aquesta des al llarg de vint-i-dos anys i no deixant mai de publicar. Ho feu en 1. «Baltasar Samper i l’Obra del Can- molts formats: llibres, articles, entre- çoner Popular de Catalunya», a Actes col·loqui vistes, conferències i fins i tot una sobre cançó tradicional (Reus, 1990); «L’Obra lliçó magistral en ser guardonat amb del Cançoner Popular de Catalunya, avui», el doctorat honoris causa de la Univer- Llengua & Literatura, núm. 5 (1992-1993); Inventari de l’arxiu d’Obra del Cançoner Po- sitat de València. pular de Catalunya, fasc. 1 (1993); Materials, La constància a publicar els núm. 4/1; Història de l’Obra del Cançoner i Materials. L’acord institucional que ho complement a l’Inventari de l’Arxiu (1993); Inventari de l’arxiu d’Obra del Cançoner Po- pular de Catalunya, fasc. 2 (1994); Materials, Llengua & Literatura, núm. 14 (2003); Me- núm. 4/2; Edició i pròleg de Baltasar Samper: mòries de missions de recerca (2003); Materi- Estudis sobre la Cançó popular (1994); Mate- als, núm. 13; Memòries de missions de recerca rials, núm. 5; «Obra del Cançoner Popular (2004); Materials, núm. 14; Memòries de mis- de Catalunya i Sardenya», a La Sardegna e sions de recerca (2005); Materials, núm. 15; la presenza catalana nel Mediterraneo (Càller, Memòries de missions de recerca (2006); Ma- 1995); «L’arxiu de l’Obra del Cançoner Po- terials, núm. 16; Memòries de missions de re- pular», Revista de Catalunya, núm. 94 (1995); cerca (2007); Materials, núm. 17; Missions de Història de l’Obra del Cançoner i complement recerca (2008); Materials, núm. 18; Missions a l’Inventari de l’Arxiu (1995); Memòries de de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona missions de recerca (1996); Materials, núm. 6; (2009); Materials, núm. 19; Missions de recer- Memòries de missions de recerca (1997 [1998]); ca (2014); Materials, núm. 20; Complements a Materials, núm. 7; Memòries de missions de l’inventari de l’arxiu de l’Obra del Cançoner i recerca (1998); Materials, núm. 8; «Menor- a les seves missions (2011); Materials, núm. 21; ca dins l’Obra del Cançoner Popular», Me- Memòries de missions de recerca. Estudis mono- norca, 1999; Memòries de missions de recerca gràfics. Crònica. Edició facsímil, 2013 i 2014, (1999); Materials, núm. 9; Memòries de mis- 2 volums; «La Patum i l’Obra del Cançoner sions de recerca (2000); Materials, núm. 10; Popular de Catalunya», Berga, 2014; L’Obra Memòries de missions de recerca (2001); Ma- del Cançoner Popular de Catalunya a les terres terials, núm. 11; Memòries de missions de re- valencianes (Universitat de València, 2016) i cerca (2002); Materials, núm. 12; «L’Obra «Complement al Dietari de l’Obra del Can- del Cançoner Popular de Catalunya, font de çoner Popular de Catalunya (1939-1954)» recerques», Penedès, núm. 3 (2002) i també a (Miscel·lània Jordi Bruguera/4), 2016. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXIII, 2022 494 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics permeté i finançà acordà que fos un el que és: patrimoni intangible de la volum per any. I s’assolí l’objectiu amb humanitat. constància i perseverança. En l’origen de la iniciativa, L’amplitud de la projecció, amb explica en una entrevista recollida a atenció a les invitacions de centres Lluc (2007) i reproduïda en llibre,2 diversos, de Reus a Maó, de Berga a que de jovenet el seu pare li demanà València, de Vilafranca del Penedès ajuda per a un aplec de cançons a Barcelona tot dictant conferències i valencià, que no reeixí, però Massot publicant-les sempre. s’hi dedicà i mai deixà aquest amor. El bon nivell de l’aportació intel· Quan el fons va anar a Montserrat se lectual de Massot en l’estudi del camp. li encarregà que en fos el conservador, Ha tret molt bon partit de la docu- que en tingués cura i l’edités. I així ho mentació, podríem dir que es conser- feu. Al primer volum estricte del fons vava tot, per explicar sectorialment, recuperat —després dels primers edi- geogràficament, personalment, el que tats anteriorment com els dos dedicats fou l’OCPC en alguns àmbits temà- a l’inventari—, Massot explica que tics, zones o ciutats i noms represen- el 1993 se signà un conveni entre el tatius. Departament de Cultura, la Biblioteca El bon nivell d’assoliment dels de Catalunya i l’Abadia de Montser- objectius de l’encàrrec que li feu rat en el qual les tres parts exposaven l’Abadia: preservació, difusió i pro- que estaven interessades a regular i jecció i estudi. Massot s’esmerça en col·laborar en la conservació i coneixe- aquests camps i ha pogut aconseguir ment de l’Obra del Cançoner Popular que l’OCPC sigui coneguda i pres- de Catalunya amb tots els Materials i tigiada. Les fotografies permetrien que el fons seria de consulta oberta. que hi hagués un bon documental L’objectiu es concretà, de mica en sobre aquest fet i amb tantes institu- mica s’anava fent i s’anuncià que es cions i entitats vinculades a la histò- microfilmarien les 25.000 cèdules de ria de la música seria molt justificat cançons que van arribar a Montserrat que poguéssim escoltar ara que hi el 1994. Cada any s’editaria, com així ha corals arreu i es disposa de lletra s’ha fet, un volum reprenent el que la i música alguna selecció d’aquestes cançons terrals. Potser, i tant de bo, finalment, la UNESCO pogués con- 2. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (2015), Barcelona, siderar aquest patrimoni de les terres IEC, col·lecció «Treballs de la Societat Cata- de parla catalana públicament com lana de Llengua i Literatura», núm. 10 p. 66. 495 Recensions guerra aturà i es mostrava el contin- cançons i danses que ja no es canten gut d’aquest fons que passà per moltes ni es ballen? vicissituds i fins i tot per algun procés —Doncs, serveix per a què… judicial… Primer, per conèixer el patrimoni cul- El primer volum que es publica tural en català, ja que a més a més la després del conveni aporta història. cançó popular és una de les coses que Podem veure com explica la gènesi i és de tots els Països Catalans. N’hi ha gestació de l’OCPC a través de més algunes que són típiques d’un lloc o de tres-centes pàgines amb la crono- d’un altre, però en general és una de logia detallada del procés. Arrenca el les mostres que la llengua és única i 28 d’octubre de 1921 amb la referèn- que té una literatura única, que es cia que R. Patxot encarrega a l’Orfeó cantava per tradició oral als diversos Català l’obra a fer i acaba el 31 de llocs. I després, es pot veure que hi març de 1937 dient que s’ha pogut ha muntanyes de persones que ho accedir als comptes corrents de R. volen consultar perquè els fa molta Patxot després del bloqueig del juliol gràcia saber al seu poble què es feia i de 1936. Una segona part són les què no es feia; no són només les can- transcripcions de les actes de les reu- çons, perquè hi ha les memòries, que nions del Consell Consultiu, també expliquen la vida d’aquell moment, i molt il·lustratives. En el volum XXI hi ha sobretot les fotografies: l’arxiu el pròleg de Massot indica que es fotogràfic de l’Obra del Cançoner és tanca la sèrie de Materials que com- extraordinari!» plementen els tres volums apareguts El llibre Glossador de cançons, de abans de l’esclat de la Guerra Civil. gran format, profusament il·lustrat i Entremig una vintena de volums amb editat amb molta cura, és una excel· gairebé deu mil pàgines d’informació. lent mostra dels conjunts de Materials En una altra entrevista al pro- de les missions que es presenten orde- grama televisiu Nydia de TV3, Mas- nades cronològicament i amb tota sot esmentava la utilitat del fons meticulositat se’ns mostren els trets explicant per a què serveix i per què més rellevants; així, se’n detalla els calia dedicar tants esforços a prote- autors —de Joan Tomàs a Joan Gols, gir-lo: passant per Baltasar Samper, Esteve «—Pare Massot, tenim ja aquest Albert i molts d’altres—, s’exposa una material a Catalunya, a disposició de molt selecta mostra, de qualitat, de les qui vulgui consultar-lo. Per a què ser- fotografies dels cantaires que per ella veix, avui dia, un aplec de milers de sola constitueix un arxiu etnològic Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXIII, 2022 496 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de com eren els catalans; i les cata- Aconseguiren també alguna peça, lanes… que eren de facto les millors castellana tanmateix, a Mequinensa, dotades en la conservació de la memò- amb regust català, el «regust melò- ria d’aquest material de fa un segle!; dic» dels goigs catalans. A les Garri- també mapes dels itineraris dels missi- gues tingueren més fortuna, Juncosa, oners amb relació dels pobles i poblets Soleràs, la Granadella… amb una visitats, una antologia en facsímil de quarantena de cançons. Seguiren per les cançons aplegades, tot un conjunt Maials, Llardecans, Seròs i en aquest de Materials sobre l’OCPC que fou poble succeí un fet inversemblant: tot el llegat d’una generació de patriotes el poble es reuní a la plaça per veure com Patxot i que ara, amb el treball i com ho feien per recollir les cançons. bon saber fer de Massot se’ns ofereixen Escriu Massot: «Costa Déu i ajuda en una delícia d’obra al llarg de qua- controlar el guirigall que s’havia tre-centes belles pàgines que coronen format»; obtingueren onze peces, i, dos meticulosos índexs de gran utili- encara, afegeixen, nomes de «mitjana tat, l’onomàstic i el toponímic. valor». Sovint eren variants i d’ací l’ex- Mirem, per acabar, una de la pressió. A Castelldans, més sort: 32 gairebé setantena de missions que cançons, a Albagès, 31 i totes d’una explica l’obra. L’obrim a l’atzar i la dona que consideraven la millor can- missió 53, a cura de Joan Tomàs i taire de tota la missió. A Granyena de Joan Amades, dos noms rellevants en les Garrigues, cap, la trentena cantades l’OCPC, s’adreça a la frontera cata- les coneixien. A Almatret unes poques lana d’Aragó, la Ribera del Segre, de batre, a Torres de Segre només en les Garrigues i la Baixa Segarra: a la van anotar una, la majoria ja les conei- primera pàgina s’explica la datació, xien. A Santa Coloma de Queralt, setembre de 1932, i indica com apa- bona collita: moltes cançons i algun reix al volum XV dels Materials. En ball. A Vallfogona de Riucorb, onze, a no trobar cançons, recolliren tona- Guimerà, només un text sense tonada des de música instrumental, miraren i a Ciutadilla, més sort. A Rocafort de l’arxiu de l’organisme de Tamarit de Queralt, res i a Conesa, dues cantai- Llitera. De Fraga, en no trobar per- res, que curiosament eren de Roca- sonal adient, se’ls indicà que anes- fort les dues, amb setze cançons. De sin a Miralsot, agregat de la ciutat, i retorn a Santa Coloma de Queralt aconseguiren trobar-hi un graller i un feren una audició pública i obtingue- cornamusaire que coneixien alguna ren així dues cançons i la tonada d’un cançó i alguna dansa interessants. ball. A Verdú, res i cap a Montoliu de 497 Recensions Cervera, a peu, i pel camí, en passar Popular de Catalunya. Les 21 fotogra- per una era van poder «robar», diuen, fies mostren la missió per dins: l’era on una cançó que cantaven en batre. A batien, deu dones retratades en rostre Montoliu, res. A l’Hostal de Ciuta- individualment, imatges de vida quo- dilla, l’hostalera que es negava a can- tidiana com el nunci de Cervià amb tar res, després de dinar els obsequià la trompeteta en plena feina informa- amb cinc peces. A Nalenc, cinc més tiva o específiques de la labor feta com la primera vegada i en tornar-hi, onze el graller de Miralsot i dones amb el més. Altres pobles visitats foren Sant gerro d’aigua al cap venint de la font a Martí de Maldà, Rocafort de Vall- la Granja d’Escarp. Tot un món deli- bona, Vallbona de les Monges, amb qüescent, evanescent, avui i que grà- moltes peces obtingudes o caçades cies a Josep Massot i Muntaner podem però, com passava sovint, moltes de albirar encara que sigui de forma sub- conegudes i, a la vora del monestir, til amb la paraula, la imatge i el so. cinc de noves, i després a Rocallaura, Verdú, Montblanc i l’Espluga de Josep M. Figueres3 Francolí: ací, sorpresa, cinc. Retorn. Universitat Autònoma de Barcelona Anaren per les comarques a peu, en auto i ferrocarril. Darrere una inici- ativa que assumí els costos de viatges i dietes, de material i d’organització. Novell, Néstor; Sorribes, Josep En acabar la memòria de la mis- (2021). Notícia del País Valencià. Fer sió Amades diu, explica Massot fent el País, 60 anys d’idees, estudis, converses resum en l’obra que ens ocupa, que es i reflexions. València: Balandra edici- recolliren 548 tonades cantades gairebé ons, Càtedra d’Economia Valenciana, sempre per dones i que «la cançó es Alfons el Magnànim, 577 p. conserva en un estat ruïnós i decadent i estretament vinculada amb el conreu Després de seixanta anys trans- de les olives». La missió començà el correguts del model de país esta- 19 de juliol quan marxen de Barce- blert per Joan Fuster a Nosaltres, els lona a Benavarri i acabà l’11 setembre valencians, l’estudi dels economistes de 1932 quan tornaren de Vimbodí Néstor Novell i Josep Sorribes, Notí- a Barcelona. Les deu pàgines que es cia del País Valencià, esdevé un salt dedicà en aquesta missió s’acaben amb la signatura o cota de la documentació que es conserva a l’Obra del Cançoner 3. josepmaria.figueres@uab.cat