R e p ortatg e Si hi ha una revista catalana del segle xx de gran qualitat formal LA BANDERA i amb una excel·lent presentació, a més de textos rellevants per a la cultura catalana, aquesta és Joventut, bandera del modernisme. Escriptors, periodistes i il·lustradors se la van apropiar i van aconseguir, al llarg d’una breu, però intensa trajectòria (1900-1906), convertir-la en una finestra de la producció i de la crítica cultural, DEL MODERNISME especialment pel que fa a la música, el teatre i la literatura. Una tribuna periodística moderna en una cultura que anhelava i maldava per la simple normalitat vital. A inici del segle XX, Joventut va ser una capçalera moderna, vital i exitosa El setmanari Joventut va sortir al carrer el febrer de 1900, amb publicació. La importància del grup, del col·lectiu, sempre va ser l’inici del nou segle, i portava un subtítol ben explícit:“Periódich una de les claus de l’èxit, ja que passava per davant de qualsevol catalanista. Art, ciència i literatura”. La imatge de la capçalera temptació d’individualisme. Joventut, doncs, va tenir un gran im- mostrava una noia amb una falç al puny segant. Una imatge pacte cultural i social i va excel·lir especialment a les comarques carregada de significació, de fer tabula rasa. No era només una imatge catalanista historiogràfica, sinó una al·lusió a la natura, al treball, a la tradició.Tot plegat, un volgut lligam amb la terra. La revista, que va sortir entre 1900 i 1906, La revista –que es publicava a Barcelona, sortia cada dijous i es va convertir en la capçalera del constava de setze pàgines– es va convertir en la capçalera del mo- modernisme barceloní per excel·lència dernisme barceloní per excel·lència, en la gran publicació de la segona etapa del modernisme literari català. A aquell moviment barcelonines i gironines, i també a la ciutat de Reus, al ser una europeu de renovació de les arts i de la literatura de final del revista urbana que es venia a les principals ciutats catalanes pel segle xix, li anava molt bé tenir aquest tipus de publicacions. seu bon nivell. Allà on hi havia un ateneu, una revista cultural o un grup de literats, Joventut hi era present. Els redactors provenien de Setmana Catalanista, suplement en català del diari La opinión de Catalunya, que només va durar cinc números. Se’n van escindir perquè els articles eren considerats UNA PUBLICACIÓ ESTUDIADA massa radicals i catalanistes. Joventut estava centrada en la litera- A Joventut va predominar la literatura, amb poemes i contes, amb tura, les arts i les ciències, tal com especificava en la portada, però molta informació. I també articles de fons en què l’actualitat era també tenia una voluntat política, ja que feien propaganda del present, tot i que sovint es tractava d’assaigs personals més que de catalanisme d’esquerres i era la portaveu de la Unió Catalanista. reportatges neutres. Ideològicament era avançada, catalanista, de- Tot i això, l’equip promotor, bàsicament advocats lletraferits que fensora radical de la llengua i de la identitat i oberta al món. Amb pertanyien a una mateixa generació –els nascuts a la dècada dels ardidesa, Manuel Folguera i Duran, polític i president de la Unió setanta del xix– van obrir les portes del setmanari a un conjunt Catalanista, escrivia el desembre del 1900, en un editorial a la re- rellevant de col·laboradors. vista, que eren “ardits lluitadors de la santa causa” i assegurava que Text Josep Maria Figueres ho feien quan entraven “en lo segle de les grans esperances”. Foto arca (Biblioteca Nacional de Catalunya) Darrere Joventut hi havia un grup dinàmic i treballador, com- pacte ideològicament, entre els quals destaquen Lluís Via –que Coneixem bé la publicació. La professora Imma Farré Vilalta, va ser-ne el director–, el musicòleg Joaquim Pena o el crític doctora en Filologia catalana, ha dedicat molts anys a estudiar-la teatral Emili Tintorer. Alexandre de Riquer en va assumir la part i compta amb una extensa i documentada tesi doctoral, una artística, tot i que sembla que Via era l’autèntic factòtum de la monografia publicada a la urv i, almenys, cinc documentats llargs Capçalera 73 R e p ortat g e R e p ortatg e 3 Sovint hi apareixien il·lustracions de pintors catalans i europeus Joventut es va publicar fins al desembre del 1906 –tot i que la –sobretot en el primer número de cada any–, entre els quals s’hi Biblioteca va durar fins al 1914–, quan va sortir l’últim número, troba un jove Picasso, que hi va col·laborar dues vegades. el 359. Josep Pla va deixar escrit que un industrial de Palafrugell, Joan Vergés i Barris, n’era el mecenes. No se’n saben més detalls, La varietat d’articles, sumat a qui els signaven i il·lustraven, té tot i que la mort del teòric benefactor va coincidir amb la desa- 1 molt a veure amb l’èxit que el setmanari va tenir entre el públic, parició del setmanari. a més de ser una plataforma de difusió de les idees modernistes i catalanistes. La impor- DESENCANT POLÍTIC tància de la capçalera ra- Durant els set anys de vida, dica en la divulgació dels Joventut havia patit pocs grans mestres literaris i canvis. I els impulsors del artístics, tant locals com setmanari van deixar escrit europeus, del moment. que quan plegaven era el primer any que tenien su- És innegable, doncs, que peràvit. Si bé havien sortit al Joventut va impulsar la mercat El Poble Català i La modernització cultural Tribuna, dos diaris del mateix del país. I ho va fer tant pensament progressista, i per amb la revista com amb tant competidors, i que serien una interessant col·lecció capdavanters del pensament de més de mig centenar republicà avançat. La fi de 4 1. Mossèn Cinto i els redactors de llibres.Va encoratjar la cerca, la traducció i l’edició de novetats, Joventut tancaria la segona etapa del Modernisme, tot i que els de Joventut al Montseny també de grans autors estrangers del moment, atesa la voluntat de impulsors van donar la seva pròpia argumentació, en la qual es a final d’agost de 1901. l’equip promotor d’activar la situació de modernitat del país. En palpa un cert desencant polític. Segons ells, la revista desapa- 2. Joventut donava importància a l’aspecte gràfic, sobretot en el primer número de l’any. 3. Un detall gràfic de la revista. 4. Una de les pàgines interiors. 2 Hi escrivien Verdaguer, Carme Karr, Àngel Els impulsors van reconèixer que deixaven 5. A la pàgina següent, la capçalera de Joventut, on es veu una noia segant amb una falç. Guimerà, Joan Maragall, Apel·les Mestres, de publicar Joventut perquè el catalanisme Narcís Oller, Folch i Torres o Josep Carner ja no necessitava la revista articles a l’entorn de la revista. Una sèrie de treballs que fan de referència i no només per al modernisme, que va enlairar el llistó Joventut una de les capçaleres més sòlidament estudiades. de la qualitat de les publicacions catalanes. aquest sentit, van seguir la petjada del Diari Català que, vint anys reixia perquè el catalanisme ja no la necessitava. “Nosaltres ens abans, havia publicat obres de plomes com Edgar Allan Poe, Bret vantem d’haver comprès això i per haver-ho comprès matem Se saben, doncs, moltes coses de la significació i del contingut del La revista va promoure grans escriptors catalans del moment Harte i Charles Darwin, entre altres. Joventut, doncs, va anar pel Joventut, físicament plena de vida, robusta i valenta, moralment setmanari. No tant, tanmateix, sobre la vida econòmica i perio- com Verdaguer, Guimerà, Maragall o Apel·les Mestres. I entre els mateix camí creant, després del primer any de vida, la Biblioteca decrèpita, per haver complert ja serenament la seva noble mis- dística. Com passa sovint, s’ha estudiat més el contingut que les nombrosos col·laboradors, joves i veterans, prestigiats o novells hi Joventut. sió”, van escriure. incidències pròpies de la publicació. Farré en delimita l’objectiu: ha signatures com Narcís Oller, Puig i Ferrater, Miquel i Planas, “la divulgació a nivell polític de la necessitat d’aglutinar totes Miquel Utrillo, Folch i Torres, Adrià Gual, Josep Carner, Carme Karr, Alfons Maseras i Domènec Martí i Julià. Un elenc de peri- odistes, advocats, artistes, escriptors que tradueixen o publiquen Portaveu de la Unió Catalanista, el setmanari llurs textos. Més informació a: era ideològicament avançat, obert al món i En un acurat índex de mil pàgines, inclòs a la tesi doctoral de La revista Joventut: literatura, modernitat i eclecticisme, › d’Imma Farré i Vilalta (Publicacions defensor radical de la llengua i la identitat Farré, s’hi poden trobar les quasi quatre mil aportacions (notes, Universitat Rovira i Virgili Col·lecció “Patrimoni Literari”, 3, 2019) articles, contes, poemes, parlaments, editorials...) que aspiraven a Història de la revista Joventut (1900-1906). Prosperitat i rauxa de Catalunya, › de Josep Pla (Obra les forces catalanistes sota el paraigua de la Unió Catalanista i la impactar en la societat de l’època, a fer una aportació a la moder- Completa, XXIII, Barcelona, Destino, 1977, pàg. 356-367) defensa d’un catalanisme d’esquerres, i la modernització de la nitat cultural i intel·lectual d’una societat en ebullició. Joventut, revista modernista, › de Joan-Lluís Marfany, Serra d’Or, núm. 15, 1970. cultura catalana mitjançant l’atenció a la producció, la traducció i la crítica literàries i les cròniques teatrals i musicals, sobretot”. A Joventut, a part de la presentació acurada dels texts, la revista Joventut, el darrer esclat del Modernisme, › de Joan Torrent i Rafael Tasis, dins Història de la premsa sovint apareixia bellament il·lustrada i oferia la reproducció d’olis catalana (Barcelona, Bruguera, 1966, vol. I, pàg. 343-349) Un programa ambiciós i de nivell atenent la qualitat de l’equip del moment que estaven molt ben editats. I és que a nivell artístic fundacional que sabrà crear una publicació, mítica encara, de destacava estilísticament per una vessant prerafaelita i simbolista. 74 Capçalera Capçalera 75