7/3/2221 :08 Diari de Girona - Dominical Q)ominical Les millors obres de les lletres gironines (1) Vila-sacra, capital del món Text d'assaig-ficció que ha fet fortuna, com ho palesen quatre edicions en • J," GES DE llibre i una en revista, al butlletí del poble; en una conferencia mítica a Figueres i una altra a la festa major de Vila-sacra, en un entarimat, Fages en estat pur i creatiu dóna a conèixer la seva visió del cor de !'Empordà VILAS L'Empordà al PITAL D centre de l'imperi prés. La repetí a Vila -sacra per la festa major. rent supòsit: què hauria succeït si els cata - L.:Ampurdd.n ( 14-VIIJ- 1956) escriu: ...1wce lans haguessin guanyat la batalla de Muret Josep l'llarla Figueres c PROFESSOR DE LA UAB 1mos meses eu la Sociedad Casino Menestral el 1213? La batalla fou important, sign ificà de ésta. Ahora, cou motit10 d e la Fiesta Ma- un canvi en la trajectò ria de Pere el Catòlic i yor, Fages de Climent ha vueltoa reproducir del seu regne. No només hi morí sin ó q ue el arles Fages de Climent, es- la m isma? precisamente en la población de domini restà clos a les fromeres i no pogué cripcorfíguerencrellevant, té, Vilosa.cm ( ... ) sobre el improvisada tablado, expandir-se. Si hagués g uanyat, el rei hauria més e nllà dels poemes, as- deu tro del típicoentoídado deFiesta Mayor:» passat de ser acusat per la seva n it dissoluta saigs, escrits i ardcles, una S'ecii tà a Pérgamo, edi1orial del mateix Fages, a ser heroi nacional, i Occirà nia i Catalunya o bra creativa remarcable de la amb pròleg d'A lexandre Deulofeu i il·lustra- haurien esta i potència europea. Si així ha- qual l'assaig Vila-sacra, capi - da per Joaquim Bech de Careda. S'edità di- gués estat la capital hauria de ser a !'Empor- ta/del món, n'és una mostra.Assaig de ficció verses vegades, 1967, 1977i 1993 i a Vila-sa- dà per raons cl 'equilibri geogràfic. On? En t:re que mostraquè haguern pogut ser si... i la far- cra, el 1987, en dos números del butlle tí mu- Figueres corn a punta orientaJ del comtat de sa serveix per mostrar una dimensió origi- nicipal La enpita/ del m ón i el 2003 a Llibres Besalü i Castelló, o n hauria tingut lloc la ce- nal i singularmoltbenconstruïda i que, amb del Segle. lebració de la victòria. Davant el dubte, la so- altres obres més convencionals de l'autor, FagesdeCliment enceta la seva facècia li- lució hauria estat, pel seu sentit catòlic, és anirem presentant en aquesta secció. Lau- teràriarunb un model francès: JacquesBan- clar, la vila que té el nom <(sagrat», o siguiVila - tor, enginyós1 documentat i saberut de l'en- ville, l'a uco r d'lma història crítica de França, sacra, que tindria la centralitat de l'imperi, trellat, es llueixen una prosa de ritme vibrant ha posat de moda J'esn1di hipotètic del caire u na ciutat de contrapès entre les forces ex- tot exposant una invenció q ue arriba a fer-se que haurien pres les coses en el suposar te- tremes. versemblant perla seva habilitat narraliva. ò ric que un fe1, possiblement banal, hagués La segona parcdela dissertacióésl'estruc- Carles Fages de Climent pronuncià la fa- deixa de produir-se, o la realitat concreta n1rade la nova capital, com per exemplesc- mosa conferència a Figueres e l febrer de d 'a lgtm esdeveniment cabdal no hagués ti- ria la ciutat, i la tercera, sobre la responsabi- PROLEG 0-ALEXA.Nc 1956, el dia 3 segons la invitació o el dia 4 se- nut lloc. litat en el repartiment d e respons.a bilitats als DIBULXOS CE JOAQUIM gons el Uibre que la publicà cinc anys des- La conferèn cia està basada en un sugge- empordanesos. Més enllà de la facècia, re- Un fragment p pressreoder Pfll"'E0.....0DISIRl8UfEOIYPll!SSl!f..<0U PrtssRtader.com+161M 2784604 https://kioscoprensaiberica.pressreader.com/dominical-9ymk/20220306 1/1 7/3/22 21:10 Diari de Girona - Dominical Diumenge, 6 de març de 2022 8-9 Lectures Déu, ocupés les terres heretges. Un mona r- \.1U-SA.tR.-\, CAPrtAL DEL MÓS ca caralà- icatòlic tanmatcbc-lesdeíensà per jurament de fidel itat. El resultat advers fou Ja dava llada de l'hegemonia del Casal d e Bar- Ll JENT celona per terres occitanes. Una història bonica com remarca Alexan- dre Deulofeu: HCaralunya és la imatge calca- Vila-sacra, da de Grècia( ...) Quan el conqueridor ex- pulsa els sarraïns de Mallorca i d e València capital del món no se li acut pasdï nregrar-les a Ja seva coro- (RA, e na sinó que en fa dos nous reialmes gaire bé independen ts. Jquan es conquista Múrcia el nostre gran rei la regala graciosament al seu sogre de Castella. (... ) No entrava e n la m entalitat d els nostres grans reis la idea EL MON 1 d 'una d ominació u n iversal, sinó d 'una mena de 'commonweaJth' o federalisme molta la manera em pord anesa. Si bé en aquells moments la grandesa ma te ri a l del ------ nostre poble era incüscutible, més indiscuti- ble era encara la seva grandesa espiritual. presenta el somni d'una Gttalunya sobiran a Tanmateix, Muret té im portància i molts ( ... ) Es comprèn, doncs, que el nostre poble i respectada a mb una història cie llibe rtar pe l historiadorsse n'han ocupatamb in terès tot no pensés mai en dominar els altres pobles seu futur. i que no sempre amb encert. Muret és el fi- ni a sotmetre'ls, ni a tractar-los com a esclaus. A la par t final, la facècia augmenta. Escriu nal d'un somni: Roma ato rgà carta blanca al Una Vila-sacra imperial, a criteri dels nostres que a toteslesciutats del mó n, e nlloc de l'l·lo- cruel Simó de Montíort perq uè,a mb merce- avantpassats, hau ria resultat quelcom in - tel París hi ha uria l'Hote l Vila-sacra, e tc. naris i aventu rers àvids de botí, en nom de comprensible.,) Carles Fages de Climent Un personatge popular L 'escri ptor Carles Fages d e Climent (Figueres, 1902-1968) excel·lí en art i en periodisme «Lo Gayter de la Muga», a plegats el 2002, on satiritza e l mó n i e l comportament que n o l.i plau. La seva relació amb Vila- i esdevin gué un personat- sacra és be n sing ular. Di - ge faceciós i popular de ve rsos llibres seus só n A • la vida li terària amb uns pu blicats a mb peu ed i- tocs clefrivolirat i bo n - torial del poble to t i ser ho mia emporda nesa i només mecanografiats barcelo nina. Disposà i distribuïts per l'au tor. lRÈ DEULOl'Eu d 'una formació hu - Són: Prim er Llibre BEC DE CAREDA m a nís tica, es llicen- d 'Epigrames (1953), cià en Lletres a la Uni- SegonLlibre d 'Epigra- versitat d e Barcelona mes, ( 1957) i Centcon- amb una tesi sobre sells d 'a m or (1960, Homer. Participà en la 1994), Poètica i mística penya d e l'Ateneu bar- de /'Empordà (2000) i celo nès am b Sagarra, Les Bruixes de U ers Riba, Ors... Amic de Dalí, ( 1924). Es pogueren veure que il·lus11à e l seu primer a l'exposició, i ca1à leg, de l llibre Les bruixes de Llers 2002 que se li féu a Figueres. (1924), reeditat amb prò leg de Al p oble lid edicà el llibre famós Ventura Gassol ( 1977) i per terce- que ens ocupa i apare ix en diver- ra vegada el 2003, obra que li a torga ses referèn cies. Vila-sacra el recordà força popularitat. De fa seva producció amb un ca rrer {1984), Figueres bateja la destaquen les notes històriquesd'avan tpas- biblioteca a mb el seu nom i Em puriabrava va sats C/i ment( 1969), teatre E/brne/ (1927), Ladmna inau gurar una este la a mb uns versos seus. Mon t- d'Aragó (1955) ... ; tol i que on excel,lí i fou conegut fou per la p o- serrat Vayreda d igué que era el primer poeta d e l'Empordà i que esia, que va conrea r al llarg d e la vid a : El poema d els tres Reis «mereix que e ls seus versos es man tinguin escu lpits en ped ra de (1950, 2001), La balada del Sabater d 'Ordis (1954, 2003), Sonets Figueres». a Maria Clara (1938), Epigrames (2002), Tots els sonets (2003}, L'e scriptor ha esta t recuperat i les seves obres torne n al mer- Somni de Cnp de Creus(2003) ... Com a artkulista, excel·lia per cat en un impuls d'editors i institucions combinat amb la volun- l'enginy i habilitat.Així, amb a rrictescreath1s i agosarats, col-la- lat fam iliar d 'acostar-lo als lectors. Ha estat força estudiat i ree- bo rà en d iariscomLa Veu de Catalu nya i La Publicita t i, d esprés ditat, l'Instit ut d'Es tudis Empo rdan esos li d edicà un volum e l de la guerra civiJ, a La \languardia, ABC, Tele-eXprés... recu pe- 1983, el 2002 la Revista de Girona li d edicà un número mo nogrà- rats e l 2003 per Jaume Guilla met. fi c i, fmalment, l'Ajunta men t d e Figu eres publicà aquest a ny cle l Procedia de família de propietaris rura ls benesta nts, la casa cen tenari del naLxeme nt Ja singu lar i rellevant o bra col·lectiva pa iral era a Caste lló d 'Em p úries, això feia que passés hab itual- Carles Fages d e Climent {1902-1968) Poètica i mítica de l'Empor- m ent ca mí de Figueres pe r Vila-sacra. El detall té Ja seva impor- dà, alhora que s'impulsà la reedició i edició d'obres seves com tàn cia. Són molt populars els epigrames, sota el pseudònim de Els meus difunts (2012, Brau edicions a cura de N. Garolera). p pressreoder Pfll"'E0.....0DISIRl8UfEOIYPll!SSl!f.A0U PrtssRtader.com+1 61M 2784604 https://kioscoprensaiberica.pressreader.com/dominical-9ymk/20220306 1/1