D ominical Diumenge, 20 de març de 2022 4-5 Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (2) la prohibición del uso jurídico y oficial (1716, 1723) para pasar a la enseñanza (1768) y al La persecució política de la llengua catalana mundo comercial (1772); cuando el teatro ti- ene un cierto auge es cuando surgen las repre- L’estudi de Francesc Ferrer i Gironès aplega una visió comentada de la legislació i siones por parte de Godoy (1801), González 2000 Bravo (1867) para llegar a la sistemática debats sobre la presència pública de la llengua catalana en un treball que Estudi sobre la ideologia centralista en relació amb el català. prohibición ante los nuevos inventos llegán- dose al extremo de prohibir hablar catalán demostra com al llarg de diversos règims hi hagut l’intent de minoritzar-la. por teléfono (1896) o por telégrafo (1880, 1941, 1961) con el fin que la lengua catalana no ocu- El primer recull de pase espacios de prestigio y de ámbito selecto con lo que conllevaba de ejemplo de lengua apta para todos los usos sociales.» I, podríem afegir, en una situació que encara no s’ha resolt. 2005 lleis i altres normes Volum d’homenatge consultable a www.irla.cat. contra el català incisiva ploma, en un afany de preservar del juez del 1768, altres simplement en frases re- 1989 Aplec de cartes a autoritats i institucions reivindicant l’ús social del català. Josep Maria Figueres tot lloable atenent que és la primera vegada presentatives. Esdevé un text més per llegir PROFESSOR DE LA UAB que la labor es fa, i amb reeixit resultat. com un assaig que un aplec de disposicions La persecució política de la llengua catala- jurídiques, parlamentàries, reials, governa- na va tenir un notable impacte en aparèixer mentals... Amena en el llenguatge, reivindi- L a llengua esdevé l’eix identitari de el 1985 en una prestigiosa col·lecció d’Edici- cativa en el fons i en el to i descriptiva d’una la personalitat catalana. No deba- ons 62 esdevenint el primer treball sistemàtic relació de la que no es pot dir que hi hagi reg- des ha estat alhora blasmat i lloat per adversaris i pels parlants o res- que aplega les lleis, comentades i contextua- litzades, sobre les actuacions de les autoritats nat l’harmonia en la qual s’ha anat de les limi- tacions en tots els règims centralistes, de les Francesc Ferrer i Gironès Un activista per la llengua pectuosos amb la diferència. L’au- espanyoles i franceses en relació amb la llen- prohibicions absolutes del franquisme tot tor, Francesc Ferrer i Gironès, ben gua catalana. És el primer títol de gairebé la passant per la conllevancia orteguiana en la 1985 Portada de la quarta conegut per una militància vital obstinada en desena que Ferrer dedica a la reivindicació de breu etapa republicana. edició de l’obra de Francesc Ferrer. la defensa idiomàtica del català perquè asso- la identitat catalana, de la llengua. Fa gairebé mig segle, en aparèixer l’obra, es- leixi una normalitat en l’ús públic, presenta L’assaig segueix cronològicament els tres crivíem a La Vanguardia un llarg article del decrets i normes més enllà de la feixuga pre- segles de relació política entre les terres de qual manllevem: «Las prohibiciones van, acer- sentació documental. Els comenta i entra el parla catalana i Castella. Arrenca així des de tadamente en su óptica destructora, hacia P text dins la seva narració aconseguint alhora l’impacte del 1714 i es va fixant en les norma- aquellas áreas en las que la lengua va asentán- olític i escriptor (Girona, (1990) i Catalanofòbia (2000), que una història social de la llengua així com les tives. Alguna la reprodueix, per la seva impor- dose o está bien aposentada siguiendo una es- 1935-2006) intensa- esdevenen una aportació que vicissituds en el marc legal que comenta, amb tància, íntegra, com la Reial Cèdula d’Aran- trategia definida, en un primer plano se sitúa ment arrelat a la ciu- sintetitza la seva labor cons- tat, es caracteritza tant en la defensa de la ple- per una intensa i constant na normalització de la Un fragment labor en la defensa de l’ús públic de la llengua llengua catalana, essent sempre un mascaró de catalana en tots els proa en mar tempestu- Les etiquetes en castellà regulat des de Madrid. Però precisament per Pel setembre de 1983 la Generalitat treu un de- camps socials i en tots ós. Actua amb gran ge- això calia impugnar la nova normativa per tal cret ambigu, sense cap política clara, pel qual hom els àmbits de la vida nerositat al llarg de de deixar ben clar que les comunitats autòno- autoritza els industrials i els comercialitzadors a pública. De família tota la vida; així, per mes amb competències exclusives podien re- fer les etiquetes en castellà, en català o bilingües modesta, fou profes- exemple, els beneficis gular-lo d’una manera especifica dins del seu tot deixant-ho a la seva voluntat. Com podem es- sor a l’Escola Mer- d’una casa que heretà territori. timar, aquest decret cercava de no embolicar-se i cantil de Sabadell i de els aplicà a l’editorial El text que presentem és un dels gairebé dos centenars de comentaris de l’autor De fet, la nova normativa sobre l’etiquetat- deixava la política lingüística a les mans dels in- ben jove es vinculà a Ghòtia, que editava sobre la relació entre la llengua catalana i el Govern central; observem com en aquest ge no representava cap alteració del que s’ha- via fet a partir de l’aparició del Codi alimen- dustrials, que és com deixar-ho tot tal com estava. Podem estimar la política de Madrid absoluta- iniciatives culturals, cíviques i polítiques un llibre a l’any de te- màtica gironina. Col·la- no hi ha reproducció de la llarga prosa burocràtica sinó l’essència, tanmateix una frase tari i hom sap que a la CIOA (Comissió Inter- ment colonial i glotofàgica però té una finalitat que com la promoció de la borà amb la Plataforma sobre la qüestió que l’afecta, en aquest cas l’etiquetatge. ministerial d’Ordenació Alimentària) la qual va acceptar-la, hi havia membres que eren in- justifiquen ben clarament, volen les etiquetes en castellà per defensar els interessos lingüístics dels llibreria de llibres cata- lans Les Voltes, els grups per la llengua, Amics de la Bressola, cooperativa dustrials catalans, com el propietari de la fir- castellanoparlants. Quant a la política de la Gene- CC, la campanya «Català a Papyrus, etc. Una altra mesura molt perniciosa Aquesta norma és semblant a la del règim talanes com ara la Generalitat, que no han fet ma Riera Marsà. El gran quid de la qüestió és ralitat, considerem que no ha estat guiada per la l’Escola» del 1966, el premi Políticament participa en la per a la llengua catalana va ser el franquista i no s’aparta gaire de la que esta- cap oposició al decret aprovat pel govern cen- la diferent visió existent entre la gran empre- defensa dels consumidors catalans, sinó que ha Prudenci Bertrana o la catala- constitució de l’Assemblea De- Decret aprovat pel govern d’UCD blia el Codi alimentari de 1967. La Constitu- tral. El silenci fou l’acceptació tàcita de la nor- sa, multinacional o no, i les empreses artesa- mirat d’estar bé amb les empreses manufacture- nització de Presència (1967), essent mocràtica de Girona (1975), la Mar- amb data 12 d’agost de 1982 pel ció de 1978 no ha influït gens en el tractament ma i en definitiva, la sacralització de «la uni- nes, que tenen un àmbit de mercat molt més res dels productes alimentaris. ¿A quin país del el primer president d’Òmnium Cultu- xa de la Llibertat, la campanya «Volem qual es posava en marxa la ‘Norma general de de les llengües. La diferència està en la deno- dad de mercado» En pocs anys havíem passat restringit. mon no s’obliga que tots els productes alimenta- ral a Girona (1972). Publicà sis llibres so- l’Estatut». Es presentà per CDC i, posteri- etiquetado, presentación y publicidad de los minació: abans, en el Codi alimentari fran- de la «unidad de destino en lo universal» a la No s’arriba a comprendre tampoc la passi- ris estiguin en la seva llengua oficial i pròpia? Per bre qüestions econòmiques i socials com L’as- orment, com independent, amb el PSC i amb productos alimenticios envasados’, que a l’ar- quista, hom parlava de llengua espanyola; i «unidad de mercado en lo universal» vitat del govern català: ¿per què quan les pe- què el govern de la Generalitat no ha obligat que similació dels immigrants (1967) o El comerç a Girona ERC. Senador per Girona (1977-1993) a les primeres elec- ticle 20 obliga que les dades de l’etiquetatge ara, en substitució, hi han posat un eufemis- Hom intenta adduir que el silenci del go- nyores i les sancions començaren a caure con- tots els productes de consum freqüent (1972). cions democràtiques i repetí el triomf en les dues següents elec- dels productes que es comercialitzin dins l’Es- me que és «la lengua oficial del Estado». vern de la Generalitat estava justificat perquè tra els industrials catalans i aquests anaren a alimentaris, farmacèutics etc., portin Amb els seus articles –centenars a l’Avui, Presència, Escola cions posteriors. Diputat al Parlament de Catalunya del 1995 al tat espanyol s’expressen necessàriament en Davant d’aquesta nova agressió el que és el comerç interior era una competència ex- la Generalitat a cercar-hi defensa varen que- les explicacions bàsiques de les etique- Catalana, El Punt..., conferències, cartes, llibres sobre la qües- 1999 i regidor a l’Ajuntament de Girona del 2003 al 2006. Rebé castellà (BOE, 207, 30-VIII-1982), p. 23.337). més greu és la passivitat de les institucions ca- clusiva seva i, en conseqüència, no podia ser dar a la intempèrie de la desprotecció? tes i els prospectes en català? tió lingüística, etc. aconseguí un gran impacte arreu del país. A el 2005 diversos homenatges com el del Parlament de Catalu- més de l’obra que ens ocupa remarquem Via Fora, aplec d’es- nya. La Fundació Irla edità el 2005 un volum de textos sobre ell crits (1982); Lletres de batalla (1889), La insubmissió lingüística amb una bona representativa antologia d’articles.