D ominical Diumenge, 3 d’abril de 2022 8-9 Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (3) Revolta Un cant a la llibertat individual, l’home protagonista de la seva vida, amb moral i virtuts, i sense fer mal a ningú però li priven de la seva forma de guanyar-se la vida. Gori és així tot un exemple del caràcter empordanès. «La vida i la mort d’en Jordi Fraginals» és considerada la gran novel·la de Pous, però aquesta també ho és. Una gran novel·la i un crit de llibertat 1980 Segona edició de la 2020 Última edició fins ara agradat per la disposició i desenrotlla- una acurada presentació de M. Àngels novel·la amb pròleg de de la novel·la, amb ment de l’acció, per la riquesa del llen- Bosch. Carles Riba. estudi introductori de Josep Maria Figueres M. Àngels Bosch. PROFESSOR DE LA UAB guatge, per la veritat amb què està repro- Carles Riba, amic del figuerenc, no duït l’ambient i creats els caràcters. […] En s’està en elogis sobre la rica personalitat la seva novel·la no hi ha aqueixa còmoda de l’escriptor. Elogia l’actitud combativa N arrativa de ficció d’un molt fulla de parra que amaga totes les feble- «conscient que es mots comporten idees alt nivell pels valors litera- ses; i novel·la sens amor, que se sostingui, que cal defensar i guardar» i qualifica la ris, l’originalitat en l’elabo- que interessi i que venci el llegidor, té un gran novel·la La vida i la mort d’en Jordi ració, riquesa de lèxic i si bé hom la pot considerar mèrit extraordinari. Vulgui per bé accep- tar, senyor Pous, la meva enhorabona, la Fraginals (1912) com a bella fita en la no- vel·lística catalana. Igualment Manuel de Josep Pous i Pagès Escriptor valent i poc conegut menor davant altres apor- més tardana i modesta potser de les que Montoliu, des la secció literària del diari tacions de Pous, considerada com a expo- haurà rebudes, però una, de segur, de les d’ambdós, en fa l’elogi. sició del caràcter, paisatge i personalitat més plenes de sinceritat i admiració.» Amb els intel·lectuals la premsa popu- de l’Empordà i la seva gent esdevé un dels Va tenir èxit, traduïda a l’alemany amb lar també elogia Pous, a tall d’exemple una millors exemples, dignes de figurar en el títol Gori, el rebel a cura del professor E. de les moltes crítiques del moment. Al set- qualsevol antologia literària de les contra- Vogel, que també va traduir altres obres manari L’Avi el gener de 1907 es valora des gironines. Narra la simple història catalanes com Solitud, Les multituds, l’actitud de periodista independent i com J d’un mistaire a qui priven de vendre llu- Josafat... L’edició inicial és del 1906 a la la seva secció «Tot passant» que les seves osep Pous i Pagès (Figueres, 1873 que ha tingut cura de la seva biografia mins al detall i l’home es rebel·la contra la norma injusta i lluita pel que creu just. prestigiosa Biblioteca de El Poble Català, el diari on Pous i Pagès treballava i del «valentas diatribas en las que un dia s’en- cara ab els sofistificadors d’aliments y els 1906 Primera edició de – Barcelona, 1973) assolí el pri- mer terç del segle XX una i ha editat obres com Per Catalunya (2020), que aplega els textos de Revolta és un cant a la llibertat i un pe- quals hi ha un molt interessant conjunt retreu las sevas raterías y un altre posa de «Revolta» publicada gran projecció com a pe- guerra en el seu final i Revolta, tit monument literari alhora que un cant d’articles i editorials, de tan bella enqua- relleu els timos que en certs Jocs Florals se pel periòdic avançat riodista, narrador i autor te- com veurem. a l’Empordà. A Víctor Català li va plaure dernació i elegant factura editorial impre- cometen ab els poetas premiats». «El Poble Català». atral alhora que amb un La seva mort, en tornar molt i va escriure a l’autor uns mots ben sa per Fidel Giro, la del 1980 a Pleniluni M. A. Bosch, a la introducció de l’edició compromís cívic ben no- de l’exili, no pogué ser va- cordials: «M’ha agradat com arquitectu- d’Alella i amb sentit pròleg de Carles Riba del 1980, la caracteritza com un manifest table es congrià les sim- lorada per la premsa cen- ra, com pintura i com harmonia; m’ha i la darrera d’Adesiara de Martorell amb ètic contra l’abús de poder. paties republicanes i ca- surada però a Ressorgi- talanistes del moment. ment, a Buenos Aires, el Fill d’un metge d’Avi- mensual de l’escalenc Un fragment nyonet de Puigventós, estudià medicina a Hipòlit Nadal i Mallol, Miquel Ferrer afirmava Barcelona, on va resi- que fou un dels literats Història d’una persecució la temença de tot aquell poderiu de jutges i saven tenir segur d’agafar-lo. dir fins l’exili del 1939, més fidels a la nostra presons i gent armada, que pesava com una En Cabreta estava furiós. Malgrat les prome- no acabà els estudis i llengua i que durant la fatalitat damunt la llur existència. Mes en to- tences que feia als carrabiners, amb tot i els es- encetà una fructífera guerra el seu comporta- tes les animes era cosa viva el sentiment de càndols que aixecava an els seus dependents, no carrera d’escriptor. Entrà ment fou dels més dignes. l’obligació en què estaven de sostenir an en conseguia fer caure el mistaire a la ratera. Tots els al setmanari, després dia- Aplegà parlaments i escrits Gori en la seva lluita contra l’enemic comú; paranys, totes les combinacions resultaven inú- ri avançat El Poble Català, del període Al marge de la re- És difícil escollir un fragment d’aquesta obra perquè tota ella és un entramat molt ben hi havia en totes les consciències una simpà- tils. Aquell dimoni de vell semblava tenir quel- col·laborà a L’Avens i moltes volució i de la guerra (1937). A lligat, tota traspua ritme en l’acció narrativa, puresa ideològica i força en la descripció, tica barreja d’admiració i d’agraïment per com de sobrenatural que el protegia, fent-lo invi- altres publicacions vinculant- l’exili va aparèixer De la pau i el l’heroica actitud d’aquell home, plantant sible an els seus perseguidors. I en Cabreta n’es- se amb l’Institut d’Estudis Cata- combat (Mèxic, 1948), volum d’ar- una visió del comportament humà des de l’Empordà cara tot sol al despotisme de la injusta llei, tava segur, no en podia dubtar, de que mentres- lans. ticles i textos d’un dels escriptors més d’aquell home que amb la seva revolta ven- tant anava fent mistos. Tot sovint els carrabiners El periodisme i la literatura l’acom- fecunds i compromesos. L’últim, després de molt rodar, vint de lloc i cercant-los sempre ben distants l’ajuda en la seva revolta contra el govern, java en certa manera els agravis rebuts per o els seus mossos trobaven senyals, en algun ca- panyaren tota la seva vida. Un periodisme Diu al final d’aquesta obra en l’endreça al després d’haver seguit les drogue- l’un de l’altre. Ni els carrabiners ni els mos- contra el despotisme i la cobdícia d’aquell tots ells anys i més anys. I tots l’ajudaven de salot, d’haver-hi treballat en Gori: fins i tot algu- de lluita i compromís i un teatre i prosa amb vo- president Irla: «He de dir-vos també i això amb el ries principals, va trobar-ne dues sos d’en Cabreta podien atrapar-lo mai, per mal govern que els prenia el pa de la boca sotamà, joiosos de poder contribuir a fer mal na vegada li havien atrapat les cassoles de com- cació literària basat en l’observació del seu país i el gust per més viu dolor (...) que continuen les baralles entre catalans llaunes en una de mala mort, que més que no paraven de perseguir-lo. Quan amb contribucions de tota mena, que se’ls al govern, de poder fastiguejar an els que el pondre les mixtures. Mes an ell mai eren a temps l’escriptura. de diversos sectors polítics, malgastant malaguanyadament el mai s’hauria pensat que poguessin tenir-ne. havien fums d’on era que tema l’obrador i fe- enduia els fills a servir al rei, que els feia la representaven. No podien els carrabiners de sobtar-lo enlloc. I per molt que en acabat se Com a periodista tingué una actitud valenta i patí la Llei de Ju- temps, enginy i diner, en malparlar públicament un dels altres, quan Les comprà totes dues, malgrat el sobrepreu ien pensament d’armar-li un parany que no vida penosa i miserable. Tots els terrassans, donar un pas, no podien moure un peu els posessin a l’aguait dies i dies no en treien cap pro- risdiccions, condemnat a presó publicant, també a la biblioteca d’El el més elemental seny patriòtic fa un deure avui d’oblidar tot el que que li’n demanaren. I al cap de la setmana pogués escapar-se, ja l’aucell havia fuit del jornalers i menestrals i pagesos de masove- agents de l’Arrendatària, que el vell tot seguit fit. Semblava que sentís el perill. Una vegada li ha- Poble Català les experiències carceràries a l’obra, en dos volums, pugui separar els demòcrates catalans, per no tenir present sinó tornava a córrer pels pobles venent mistos. niu, deixant-los burlats i confosos. ria, tots la sentien bategar sordament en la no en fos avisat. I entre aquestes voluntàries vien descobert el cau, ja no s’hi acos- De l’Ergàstula (1909). La seva novel·lística, amb obres impactants allò que ha d’unir-vos en la lluita contra l’adversari comú, el fran- Els feia en casalots abandonats, en caba- L’ajudava de molt a salvar-se d’aquella per- llur ànima, la protesta d’aquella revolta. Si no confidències i lo pràctic que era de tots els tava més d’una hora lluny. I el temps socialment com Quan se fa nosa (1903), sobre la vellesa, té en el te- quisme.» nes perdudes pels barrancs i cloterades de la secució el tenir a favor seu la pagesia de la gosaven revoltar-se obertament com el mis- camins i caminets de l’encontrada, se’ls es- anava passant i el mistaire venent mis- atre un dels puntals de la seva projecció. Malauradament com a pe- Tornà a Barcelona el 1944 i morí el 1952. Rafael Tasis en la nota serra, lluny del pas de la gent, mudant tot so- comarca. Tota la gent de la terra li anava a taire, no era pas per falla de ganes, no; era per munyia sempre de les mans, quan més pen- tos. riodista i cronista la seva obra, tot i l’interès polític i cultural, és avui necrològica a La Nostra Revista elogia teatre, narrativa i «apostolat poc coneguda, remarquem però la gran labor de M. Àngels Bosch cívic», i fa una crida per la difusió de la seva obra.