Les millors obres de les lletres gironines (4) arranjar i tornar a la llengua original. Com diu Blanca Llum, llegir Víctor Català és bo da a postguerra, la de Selecta i les obres completes. Núria Nardí, autora de l’edició També recupera el pròleg que Ll. Via no va voler publicar. Solitud perquè hom «es cuidi» i en això hi ajudarà força disposar d’unes edicions acurades crítica, indica que la novel·la permet múl- tiples lectures i els diferents corrents, diu, Joaquim Molas ha escrit sobre la matei- xa: «Considerada una de les obres mestres Víctor Català aconseguí amb «Solitud», tot i l’escriptura a batzegades i l’escassa atès que sovint la versió editada ha estat de crítica literària hi trobaran sempre una de la literatura catalana de tots els temps, malmesa de tantes correccions, ultracor- interpretació a fer. Se’n remarca la univer- i un dels punts àlgids de la narrativa mo- revisió, una obra sensacional: sense viatjar explica com ningú el paisatge, reccions, etc. La mateixa autora no llegí la salitat atenent la temàtica femenina –en- dernista, Solitud narra el trajecte vital i es- tancada a casa exposa amb plenitud les interioritats de l’ànima i sense tenir una seva novel·la fins l’aparició de la traducció tre la relació de l’entorn, de la parella, dels piritual d’una dona, la Mila, en l’àmbit ru- francesa del 1938 que usa l’original manus- prejudicis... Ramon Miquel i Planas, a ral. Contraposant la realitat de les valls carrera literària -però llegida com poques persones- elabora un treball mestre crit i ho especifica clarament. l’edició de bibliòfil, assenyala el lligam amb l’idealisme de l’alta muntanya, la pro- reconegut internacionalment i clàssic com pocs. Hi ha molts pròlegs i estudis sobre la no- vel·la, simbòlica, des del primer de Lluís amb l’entorn humà i físic. Nardí endreça el text farcit de vacil·lacions, ultracorrecci- tagonista inicia un procés d’autoconeixe- ment que la durà a trobar en la solitud la Dona i natura amb Via fins la valoració crítica i introducció de ons, errades tipogràfiques, errors en trans- força per trencar amb les convencions del Manuel de Montoliu en l’edició més segui- cripció, etc. i que avui ja tenim garantit. seu món quotidià.» un llenguatge únic entre 1904 i 1905 essent la primera edició Josep Maria Figueres del 1909, des d’aleshores fins avui ha estat PROFESSOR DE LA UAB editada diverses vegades, traduïda en nombroses edicions i amb versions cine- 1907 Portada de la primera 1918 Any en què apareix 1921 L’edició més recent en matogràfiques i teatrals. A més de les ha- L traducció al castellà. la primera edció català de la novel·la. a gran novel·la per excel·lència bituals en edicions de quiosc, col·leccio- en italià. de Victor Català és un ver mo- nista i col·lecció ha estat una de les poques nument lingüístic i literari. Es- obres literàries que ha estat editada en fac- devé una peça emblemàtica símil gràcies a l’Arxiu de L’Escala que n’ha en la moderna literatura cata- tingut cura en una molt bonica edició. Dis- lana i, a més, es fixa detinguda- ment en la mentalitat femenina i dins un posem de nou traduccions: alemany (1909), anglès (1992), castellà (1907 i 1986), Víctor Català/Caterina Albert 1909 Importància europea entorn natural caracteritzat per una exhu- esperanto (1967), francès (1938 i 2014), berància del verb. Cada pàgina assaboreix italià (1918), romanès (1998), txec (1987), els mots amb la parsimònia del caminar en aranès (2007), rus. Fins i tot a l’exili, a Mè- Tercera edició de la novel·la, encara la pujada i així Solitud entra també en la li- xic gràcies a Avel·lí Avel·lí Artís, Tísner, «Solitut». teratura europea per mèrits propis com n’aparegué una. avalen traduccions i crítica. Pel que fa a la llengua hi ha hagut mol- Solitud aparegué com a fulletó en la re- Pàgina de l’original conservat al tes alteracions del text que, sortosament, L vista Joventut, publicació de gran qualitat Museu Arxiu de l’Escala. amb el facsímil i l’edició crítica es poden ’escriptora Caterina Albert seva Biblioteca homònima sis títols i Paradís (1869-1966), i les Obres completes, avui ha amb el nom de lletres agafat el relleu Edicions 62 pu- Un fragment Víctor Català, un nom masculí, com altres blicant en edició de butxaca, edició escolar, e-book, escriptores del moment, tapa dura... Unes iniciati- Un àpat a l’aire lliure tre. Anc que seguissin els civils tota la mun- va néixer, viure i morir a ves editorials que s’han tanya n’atraparien pas ferum, de la mala bes- perdonaria! L’Escala, la seva ciutat vist afavorides pel su- ti. .. Ell sotgi i fa de les seues mentris és pas El pastor deixà anar aquelles paraules en el se- estimada, davant el port del públic i per les vist, mes un cop se’l descobri, com si se’i dra- guit de la preocupació, mes a la Mila li anaren de mar, però retrata el recomanacions de ser gués la terra... Mireu com ha pas tornat a l’er- dret al cor. Commoguda, amb un nus a la gola, féu camp, la muntanya lectures obligatòries mita després de i’estamenya deis conills... solament: de forma molt preci- del batxillerat i que te- Presentem un fragment de la introducció i un altre de l’inici d’un capítol singular amb Gaietà, Mes, ah! Això cal adobar-ho d’una vegada, i - Pastor..., pastor... -i dues llàgrimes grosses, cla- sa. Assolí una impor- nen tanta força avui el pastor que s’ha considerat simbòlicament el guia espiritual de la protagonista, la Mila i que si és pas ell qui s’arrimi a nosatros, mancarà res, li rodolaren cara avall. tància literària ex- que podrien ser adap- pas qui s’arrimi an ell... El pastor s’esparpellà amb vivesa, com un toca- cepcional per la qua- tades en sèries de rà- en l’excel·lent film homònim de R. Guardiet apareix encarnat i lligat amb la natura La Mila aturà el tall camí de la boca, i di- son sorprès pel dia. litat de la seva escrip- dio, tv, cinema si la cul- gué amb tremolor en la veu: - Com és això, ermitana! Vuiu pas que vos en- tura esdevenint una de tura catalana assolís Al llegidor (fragment): «Jo, com a paciència de l’autor corregir. És a dir, llegidor d’oli. Amb aquell adob i el de sa mateixa sang - Pastor, per l’amor de Déu! Deixeu-lo es- caganyeu amb aquestes dèries si voleu pas renyir les màximes exponents una normalitat. tocat que sóc de les mentades de- meu; jo somniava amb donar-te l’obra prim- a mig escórrer, el llebrot es rostí i ells, capbai- tar, deixeu-lo estar, aqueix home... No li di- amb mi! -Es posà a riure, esforçant-s’hi-. Feu tan- del modernisme amb Darrerament Edicions vocions i per això més desitjós de mirada i endreçadeta en què un hi posa tot xos i remugant cadascú sos pensaments, se’l gueu res... mateix massa cabal de les paraules, vós, i això vin- una obra considerada 62 ha publicat una nova fer art que mercaderia -fins allà on el que sap i pot i que no és altre que l’obra menjaren a cremadent i amb gana, mes sen- - Mengeu, mengeu, ermitana, i vos deu pas gui pas a tombs... De vegades un hom xerra, xer- avui clàssica i de referència edició amb vuit textos breus el meu seny i les forces arriben- havia somi- amb què somnia tot aquell que fa una obra se pler; i aquell esmorzar que segons el pas- desori. -Això és cosa meua... ra, sense pensar que seu dones, i després... Vaja, per tots els estudiosos. Filla de d’escriptors glossant l’obra, at en donar-te amb la meva primera obreta pel sol i propi gust de fer-la». tor havia de tenir més gustos que una pubi- - Per l’amor de Déu, pastor, que deu tenir gequim-ho estar ací i se’n parli pas més sentiu? grans propietaris que li donaren (Mercè Ibarz, Toni Sala...) i intro- d’algunes proporcions, l’obra seriosament - En la Creu (cap. XIV fragment): «Totes les lla casadora, i que els hauria tinguts en rea- mala bava!... Mai m’havia fet por i ara comen- Desarem les tovaies i tornarem amunt si vos plau, suport en la seva vocació literària. dueix els diversos apèndixs amb planejada, meditada i remeditada abans serenors de sa alegria s’havien fos amb les litat sense l’amargantor de l’estrany desdeju- ça a fer-me’n... si no perillaria que ens hi vinguessin a cercar amb Reclosa -dols, gestió de patrimoni-, la textos de l’autor que fan de les darre- d’escriure-la, escrita després amb catxassa i nuvolades de la preocupació que els invadí. ni, no fou altra cosa que la trista satisfacció - Crenyeu pas per vós, mentris jo visca. Sé un fanal! -I llençant els ossos i desfent el fogó d’un seva aportació es centra en poesia, monò- res edicions les més reeixides. Feminitat, mirament, deixada reposar més tard per a El pastor, poc després d’escorxat el llebrot, d’una necessitat animal. pas per què, mes és així; sempre li ha fet més cop de peu, ficà al sarró els tòtils que havia tret per legs teatrals i, molt especialment, en la narrati- amb desig i vida, amb natura i solitud, diàlegs en donar lloc d’aquietar-se el bulliment de les guarní un fogó en un clotarall de roques, hi De tant en tant, i mentre menjaven, la Mila, basarda que la creu al dimoni, i ha pas mal a l’esmorzar, i en un girant d’ulls estigué a punt de va, amb títols encara avui reeditats o representats amb marc de tragèdia, actual. impressions i depressions momentànies i posà unes graelles fetes amb brocs retorts presa de recels, aixecava vivament el cap com gosat a mirar-me de cara amb els seus uis de marxa. èxit, així: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius L’ICE de la URV manté l’espai web sobre «Lectures de litera- més tard encara repassada, llimada i brunyi- d’un server solitari que hi havia allà prop, i per sorprendre de nou l’espieta al cim del ta- brúfol... Amb els coniis, amb l’ermita, amb - M’estima! M’estima! -exclama re- (1907), La Mare-Balena (1920), Contrallums (1930) i, molt espe- tura catalana/batxillerat» amb bibliografia i materials diversos da a sangs fredes per una i altra volta fins a en les graelles hi espaterrà el cadàver, obert llat de l’Orgue, fins que el pastor li digué: tota cosa s’hi desvergonyirà perquè compti soltament la dona per a ella mateixa... cialment, les dues novel·les Solitud (1905) i Un film (3000 me- que mostren, amb exuberància, els diversos estudiosos que se deixar-la neta i purificada de tots aquells de- per la meitat a tall de llibre ben refregat de - Vos escarrasseu pas, dona de Déu; tin- amb la dreta del vostre home, mes amb vós No ho vols dir, no vol que jo ho sospi- tres) (1926). n’han ocupat i facilita moltes referències a l’interessat. Fins i tot fectes enlletgidors que està en la mà i en la dins i fores amb un gra d’all i quatre gotes gueu pas por que hi torni per avui a vore nos- s’hi atrevirà pas, perquè sap pla bé que no l’hi ti, però m’estima! Del 1901, amb el llibre de poemes El cant dels mesos fins la se- esmenta les entrevistes a la mateixa autora com la de Tomàs Gar- gona novel·la ha estat molt editada. Així, Selecta ha publicat a la cés a la Revista de Catalunya els anys vint.