Diumenge, 15 de maig de 2022 8-9 Dominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (6) Conrad Vilanou i també del seu fill el poeta Ramon, traspassat fa poc) esdevenint una exemple va traduir El Discurs del mètode de Descartes. Defineix aquesta aportació com reeixits entre els que destaca la reflexió so- bre Edmund Husserl. El sentit de la veritat singular aportació que comptà igualment amb els bons treballs de Vilanou, Moret i «una introducció al problema clau de la fi- losofia contemporània». Xirau no descuida els articles periodístics i de divulgació. L’editorial Eumo va aplegar Joaquim Xirau, filòsof més conegut i valorat a Mèxic que no pas a Catalunya, Sánchez. Publicada gairebé fa un segle, és un els relacionats amb docència -Pedagogia i Siguan remarca que la publica a una edi- exemple del treball elaborat de Xirau que al vida (1999)-, la gran passió de Xirau, la seva publica la major part de la seva obra al país asteca; dels treballs editats ací abans torial emblemàtica del noucentisme, les ci- costat d’altres aportacions més conegudes, relació amb els alumnes era llegendària amb de marxar el 1939 destaca aquest assaig sobre la veritat, una reflexió sobre el tades Edicions de la Revista, i que és fruit de com la visió de la vida i l’obra de Ramon Llull les classes més enllà de les aules en tertúli- la meditació de lectures d’alt nivell. Per i de Joan Lluís Vives, és un dels llibres més es i reunions a casa seva. concepte abstracte i quotidià, que darrerament, per les manipulacions o mentides torna a estar d’actualitat. La sempre necessària utilitat de la filosofia ports, qui sap que és cadascun sense olorar- xi el lent degoteig de les idees i les poui amb Josep Maria Figueres PROFESSOR DE LA UAB ho o tastar-ho? Dificultats per escatir la ve- ritat... És, diuen que és o sembla que és? parsimònia atesa la densitat conceptual i la cura de l’autor en l’exposició dels seus con- 1927 Primera edició de 1999 Edició d’un conjunt 2007 Documenta Xirau se n’ocupa i ho fa amb meticulosi- ceptes. l’obra, en castellà. d’estudis i articles Universitàra publica tat i encert. El sentit de la veritat és la seva Arran de la visita d’Albert Einstein a Bar- E sobre educació i les conclusions d’un l text que presentem, El sentit de primera gran aportació en català d’una car- celona, Joaquim Xirau en va escriure uns filosofia. col·loqui a Figueres. la veritat, fou editat l’any 1929 rera trencada per l’exili, on publica a cura del magnífics articles i demostrà com podia ser per l’editorial del mateix nom seu fill Ramon les obres selectes en castellà un alt exemple del periodisme científic de que la publicació La Revista. És a El Colegio Nacional, a Ciutat de Mèxic, tan relleu. una reflexió molt enraonada, elaborada i precisa d’un dels as- vinculat als dos i on aparegueren les seves Obras Selectas en las que s’hi reprodueix, al Aquest volum, número 67 d’una ex- cel·lent col·lecció, s’edità amb la col·labora- Joaquim Xirau pectes més crucials en filosofia: l’estudi, més volum segon (Mèxic, 1996) aquest títol. El ció dels seus deixebles Concepció Casano- enllà de la definició, de la veritat. Si els grecs parlaven del que és, del què pensem què és, de com ho veu l’altri... per explicar-ho tenim un exemple senzill: imaginem tres líquids sentit de la veritat també aparegué a en el vo- lum primer de les obres completes (Rubí, 1998). En ambdues edicions és el primer dels llibres aplegats. Es presenta en cinc va, Josep Casalmiglia i Ignasi Maluquer, i es- devé una de les altes fites de la filosofia ca- talana, com es va reconèixer en el col·loqui organitzat per la Universitat de Girona, sota 1929 Enlluernant obra i mort sobtada E del mateix color o sigui transparent, pot ser grans apartats: L’idealisme; consciència i la direcció de Josep M. Terricabres i l’apor- Edició en català per l pensador Joquim Xirau, filòsof fundadors el 1923. Vice-president de l’Ate- aigua, alcohol o una benzina. Quin és cadas- l’ésser; relativisme; investigació fenomeno- tació d’especialistes sobre Xirau (Leticia Ca- part de les Edicions de eminent més valorat i conegut neu Barcelonès. Degà de la facultat el cun? Ens ajuda el suport, l’envàs, el recepta- lògica i la veritat i l’objectivitat. No és una bañas, Octavi Fullat, Gabriela Hernández, La Revista. a fora que ací, fou també 1933, impulsà el Seminari de Filoso- cle ad hoc: copa o got, proveta o un pot ro- obra de lectura fàcil ni ràpida, tot i la breve- Miquel Siguan, Josep Montserrat, Kima Mo- professor i traductor. Nat fia. Publica diverses obres: Rous- vellat? O ens confon? Qui ens assegura què tat, 166 pàgines, ni és a l’abast dels amants ret, Oriol Ponsatí-Murlà, José Ignacio Sán- el 23 de juny de 1895 a Figueres seau y las ideas políticas moder- és cada cosa? L’interlocutor? Variant els su- de lectures rabents. La fruirà qui assaborei- chez, Miquel Verdaguer, Antoni Vicens i en el si d’una família de terra- nas (1923), Descartes y el idea- tinents liberals de nombro- lismo subjetivista moderno, sa descendència, dos ger- (1927) i L’amor i la percep- Un fragment mans seus, Antoni i Josep, es dedicaran a la política, ció dels valors (1936). El 23 de gener de 1939 donà la un altre, Joan, serà far- seva darrera lliçó a la uni- La percepció de la qui. indicat-: el vermell és vermell d’alguna cosa, i si el macèutic i també s’exi- versitat i marxa vers un La fenomenologia pretén fer-ho tot al revés. considerem solament en ell mateix, el vermell a son liarà a Mèxic. Xirau es- exili, curt per una mort Cerca mantenir-se a cada instant en la con- torn es converteix en quelcom, és a dir, en un ob- tudià a l’Institut de Fi- prematura templació del fenomen pur, sense barrejar mai jecte. La sensació es un concepte abstracte i hi- gueres i a la Universitat Totes aquestes activi- el purament intuït -evident, vist- amb compli- potètic, no immediat. Davant del paisatge no per- de Barcelona, amplia tats, docents, socials, pú- rosa com a exemple cacions teòriques més o menys ben fonamen- cebo sensacions de la vista, sinó una sèrie d’objec- estudis a França, Brus- bliques i privades, foren tades. Com el metafísic i com el psicòleg, es tes en diversos plans de perspectiva enfront de mi. sel·les, Lovaina, Ginebra trencades sobtadament col·loca enfront dels actes reals de percepció; L’objecte no és color ni forma ni forma acolorida. i Cambridge. Després dels pel resultat advers de la la percepció de la cadira, la percepció de pai- Des d’un altre punt de vista o en un altre moment doctorats reeixits va dirigir, guerra refugiant-se a Fran- satge. Sense sortir-ne, busca què tenen d’es- lumínic muden el color i la forma i els reflexos: l’ob- amb Emili Mira, la Revista de ça i passant a Mèxic, on fou sencial, el llur sentit i llurs exigències fona- jecte roman invariable. Psicologia i Pedagogia, fins el professor del Liceu Francès de mentals, tot fixant d’una manera unívoca el Apareix, doncs, en la cosa percebuda un nucli 1935. la capital i de la Universidad Na- Prenem del capítol «Un exemple. La percepció», paràgrafs modèlics de la sentit de la paraula i la seva significació estric- central, que és l’objecte, més les formes o maneres Col·laborà amb les institucions cional Autónoma de México. Ací se ta. Defuig, per tant, tota les composició de l’ob- com apareix. Aquestes es presenten sempre com catalanes, essent membre del Consell li encarrega una càtedra universitària prosa d’un llibre adreçat a un públic català culte però no expert en filosofia jecte í tota referència a quelcom que no sigui aspectes de quelcom que no són ells mateixos, sinó de Cultura de la Generalitat i del Patro- i desenvolupa una rica activitat docent i ell mateix. En la percepció considerada així no un objecte. L’objecte és simplement allò que resta nat Escolar de l’Ajuntament i pogué entrar de editorial, essent un dels puntals del Colegio de troba cap sensació ni grups de sensacions en invariable, el punt central de referència, buit en ell professor a la Universitat de Barcelona després de México, lon aconseguí un extraordinari prestigi per Des d’aquest punt de mira la per- la percepció; però molt prest hom l’abandona dria, encara, referir-lo a la constitució nervio- connexió harmònica ni elements memoratius mateix, sense condició cromàtica ni figurada, és ser el 1927 nomenat catedràtic de Filosofia de la Universitat de Sa- la seva vàlua. El 1940, publicà Amor y mundo, el primer treball es- cepció és un fenomen o funció es- per descomposar-la experimentalment en ele- sa del subjecte i precisar el seu procés de for- ni associacions d’uns amb altres. Res d’això no quelcom de semblant a la distinció de Lipps entre lamanca. I d’impartir docència a la Universitat de Saragossa. Es- crit a l’exili, és la meditació i la maduració dels últims anàlisis que piritual. Cal no oblidar, amb tot, ments o parts constitutives. Així se’ns diu, per mació filogenètica i ontogenàtica. es troba intuïtivament en la percepció. el contingut de la consciència i el seu objecte. (...) tablert a Barcelona assumí una càtedra i assolí un alt prestigi per ja havia començat a publicar abans. que la psicologia és ja, segons Aris- exemple, que la percepció neix de la coopera- Com hom veu, som enormement lluny del Veure la rosa és per de prompte trobar da- Davant la rosa no tinc solament l’objecte i les seves les seves aportacions entre les que remarquem la primera el 1927 Impartí docència a més de Barcelona i Ciutat de Mèxic a París, tòtil, física de l’ànima, és a dir, ciència natural. ció harmònica, d’elements sensuals i mnemò- que la percepció ofereix a l’experiència imme- vant meu una forma amb certs colors, matisos qualitats. Tinc, a més, la creença que la rosa -objec- El sentido de la verdad que aparegué a les Edicions de La Revista Oxford, Cambridge, Londres i l’Havana. De la seva producció po- Considera, doncs, l’acte de la percepció com tics mitjançant la intervenció de determinats diata. L’estudi metafísic o físic de la percepció i irisacions. Però la rosa no és solament això. te i qualitats- és real. A més de la figura i la color, i en català dos anys després. Aquests anys col·labora en premsa ca- dem destacar, entre altres, Una introducció a la fenomenologia un fenomen natural, real com una funció vital mecanisme (*) associatius. Només així les pren aqueixa només com a punt de partida per No dic, en efecte, que vegi colors i formes, i ma- l’objecte, hi ha en tot això el caràcter de talana com la mateixa La Revista o el Butlletí dels Mestres. (1941), Lo fugaz y lo eterno i El pensamiento vivo de Lluís Vives i de l’organització de l’esperit. Ha d’esbrinar qualitats sensuals subjectives i vagues es con- a una explicació conceptual constructiva. En tisos, sinó una cosa -la rosa- de la qual són realitat. Mantingué també una presència cívica i ciutadana rellevant i Vida, pensamiento y obra de Bergson, que han estat aplegades en com es forma en l’esperit la representació del verteixen en objectes. Per arrodonir l’explica- tots dos casos el fenomen és un mer pretext aquells caràcters. Així en la percepció no tro- sempre amb un pensament catalanista que mantingué al llarg de l’obra completa. A la capital mexicana morí accidentalment el 10 món exterior. Es parteix de ço que es dóna en ció psicològica del fenomen de percepció cal- per construir al seu redós la teoria que l’expli- bo sensacions, sinó objectes -en el sentit abans (*) en singular a l’original la seva vida i vinculat al pensament socialista. El 1931 fou mem- d’abril del 1946. No feia vuit anys que era a l’exili i el seu nom fou bre de la Unió Socialista de Catalunya de la que havia estat un dels incorporat ràpidament a la cultura i l’edició mexicana.