Diumenge, 29 de maig de 2022 8-9 Dominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (7) Ell, a la presó Aquest llibre de l’alcalde republicà de Figueres Josep Puig Pujades, dietari de presó com altres -per exemple de Manuel Carrasco i Fomiguera, Lluís Maria Xirinacs o alguns líders del procés independentista-, és un document biogràfic i social, però també és una molt bella producció literària, reeixida segons els crítics i que mereix ser coneguda i, és clar, llegida, pels seus valors estètics. 2019 Segona edició Cant a la llibertat des d’«Ell, a la presó», amb introducció a càrrec de Joan Armangué. 1918 La biografia de Narcís Monturiol és un dels llibres que va escriure Puig Pujades. 2013 Biografia del polític i de la presó de Girona escriptor figuerenc a càrrec d’Anna Teixidor. Josep Puig Pujades Josep Maria Figueres PROFESSOR DE LA UAB ges més estimats del moment. Tot i no te- nir massa eco pels moments finals de la guerra a Catalunya, una crítica de Rafael de la repressió dels fets d’Octubre de 1934, fou un més dels tres mil empreso- nats, condemnat a cadena perpètua i alli- Polític i escriptor Tasis el deixa molt bé com a llibre «sincer berat del tot arran de les eleccions de fe- J osep Puig Pujadas és conegut com i emotiu» i elogi a l’amistat i és que, efec- brer de 1936 en què fou diputat a Corts. a polític però fou també un nota- tivament, la presó marca i apareixen els Una vida, doncs, compartida en la litera- ble escriptor i aquest dietari de valors en la seva plenitud: amor, amistat, tura i la política. J presó, Ell, a la presó (1938), n’és ideals... El treball memorialístic és dividit te- osep Puig Pujades (Fi- produeix a Homes de la meva una demostració clara per un estil Puig Pujades, molt estimat a Figueres màticament en gairebé una trentena de gueres, 1883 – Perpi- terra (2002), aspectes vitals. elaborat i una finesa en la descrip- i a la comarca en general per la seva im- capítols. L’autor es refereix, sempre en la nyà, 1949), alcalde En destaquem un, la lec- ció de l’ambient del centre penitenciari plicació, rebé molt de suport i, fins i tot, tercera persona que usa, l’Ell omnipre- de Figueres i es- tura de contes seus a la de Girona on estigué reclòs. Recentment hom organitzà una visita col·lectiva de sent, a aspectes molts suggerents -els lli- criptor molt recone- presó als companys n’ha aparegut la segona edició, enriqui- deu -10- autobusos que fou prohibida. El bres, les cartes, el Nadal, els sorolls, les gut i estimat a l’èpo- empresonats i com da amb una molt ajustada introducció de Joan Armangué, dels escrits de Puig Pu- fet atorga encara més coratge, si calia, a l’empresonat. Puig Pujades havia publi- festes, els amics...- que ultrapassen la di- mensió personal de vivències per esde- 1938 Primera edició ca, esdevingué tot un personatge després alguns d’aquests foren lle- jades, que acompanya el magnífic pròleg cat narrativa, novel·la, biografia i, sobre- venir una visió aguda i detallada de les in- d’«Ell, a la presó», amb compromès i un gits a la popular co- de Carles Rahola de la primera, en la qual tot, molts articles, i era ben conegut del terioritats del pou tètric que era l’edifici pròleg de Carles autor amb finesa i lumna radiofònica es narra la vida quotidiana a la presó pro- públic culte dels anys vint i trenta com a dels reclosos. El llibre ha tingut només Rahola. valor. Amb voca- «El fet del dia» de vincial de Girona de l’octubre del 1934 a home de lletres de fina sensibilitat. En dues edicions, la primera immediata a ció simultània Joan Alavedra. El l’abril del 1935, que passa a presó atenu- tancar-lo no fou gens estrany que cris- l’esdeveniment de referència del 1934 i d’escriptor i de po- retrat de Cabruja, ada al domicili. «Cant a la llibertat» en diu tal·litzés vivències més que pensaments, darrerament la segona, que sortosament lític, home de gran sentit i detallat, el Armangué, també escriptor i alcalde que dades de l’observació més que de l’anàli- el posa a l’abast dels lectors que els hi pla- cultura, llegit i amb presenta i n’explica fou de Figueres, i que s’enamora d’aquest si en aquest volum que és una dissecció uen aquestes reflexions ordenades amb ploma dotada, as- detalls com aquest llibre atès el seu escrit que traspua tot un de la vida a la presó passada pel sedàs precisió i narrades amb eficàcia literària solí notorietat per de la gènesi de Contes encès i sòlid elogi per a un dels personat- d’un atent analista de la realitat. Víctima i bellesa. ser, com a bon me- de la presó o de la vida nestral, era sastre, un compromesa com la líder nat de les capes po- multa del governador ci- pulars empordaneses. vil per haver escrit a Em- Un fragment Amb militància llarga i constant en les files del repu- pordà Federal que els figue- rencs només coneixien l’exis- blicanisme assolí càrrecs arran tència de Girona, la capital pro- Llibres entre reixes la vigília; vetlles llargues, feixugues, tristes, de l’arribada de la Segona Repúbli- vincial, pels recaptadors de contribu- què haurien fet del pobre coratge d’Ell, sen- diaris i la gentilesa inexhaurible de bons amics - ca, a l’Ajuntament figuerenc i a la Gene- cions. se el consol dels llibres?... I d’aquests, quina anotem com a inoblidables els noms de Laureà ralitat. Amb un ferm compromís es congrià les Carles Rahola, un altre afectat de la repres- troballa no foren les comèdies llegides en Dalmau, Joaquim Pla, Carles Rahola, Pompeu simpaties pels seus abundosos escrits a L’Autonomis- sió contra els vençuts a la guerra civil i esperit culte i petit cenacle, a l’entorn de l’estufa, amb Pascual- fornien els materials d’actualitat fins a ta, i, especialment, a Empordà Federal, de la que en fou l’ànima sensible, en recordar la biografia de Monturiol que Puig va es- l’amenitat dels diàlegs, el topament de ca- l’extrem que les estrenes de moltes obres tenien i on hi publicà molt des de la fundació en la que contribuí com criure i titular Vida d’heroi, el defineix com tendre i delicat, sen- Un dels grans amors de Josep Puig Pujades foren els llibres, i per això el fragment escollit fa ràcters, el pintoresc de lèxics, concentració lloc a l’uníson en el teatre i en el petit cenacle de explica la figuerenca Anna Teixidor, periodista dinàmica i inves- sible i observador i el qualifica d’obra de gran interès. Escriu: «Jo referència a la seva relació amb ells a la presó; sempre l’acompanyaren però durant la reclusió, de vides, plantejament de conflictes que, en l’ergàstul, on Ell oficiava com un creient devot de tigadora tenaç, que va dedicar una monografia a la revista i al nos- crec que, un cop llegit aquest llibre, hom sentirà més viu que mai l’espai de dues hores, se us enfronten i us els les més altes funcions artístiques. tre escriptor, tesi doctoral de la qual tinguérem el goig de formar el desig de llibertat, de germanor i bonesa entre tots els homes, i més, i de fet família i amics n’hi portaven com a ajuda a fer més lleuger el tancament forçat resolen..., deixant amarada la nostra ànima Llibres! Llibres beneïts! Ell no sabria pas dir part del tribunal acadèmic, que la premià amb els màxims ho- més gran l’afany de treballar per bastir, de cara a l’esdevenidor, pel rou confortable de l’art que ens depura i mai el que us deu, ni sabria expressar-vos el seu nors. Teixidor ens mostra la vida i l’obra d’aquest personatge en una societat mes harmònica i més justa, en la qual no es projec- Per entre les reixes que no poden Averbury a Pere Coromines, passant per Sè- la cel·la de càstig, d’aquests fruits de l’inge- exalta i ens fa estimar la vida; fornal d’obres agraïment per la salvació que féreu del seu espe- la biografia que publicà en la col·lecció de biografies que dóna a tés -divina utopia!-, damunt la blavor meravellosa del cel, l’om- pas aturar les efusions de l’espe- neca..., totes les matèries, fins dintre un ni humà que ens mostren els sofriments i les perennes que resisteixen les misèries huma- rit i de la seva raó en les hores tèrboles del capti- conèixer la fundació Josep Irla i en diversos treballs científics. bra inquietant de les presons i els presidis...» rit, a tothora arriben a Ell llibres i eclecticisme barroer, figuren en el prestatge dolors com a fruit de totes les èpoques, més nes, alegries i tristeses, misèries i alegries... veri, quan, en la soledat del pozo, la humitat del Tant la tesi com la monografia són consultables a internet. Tingué una vida acomodada però ho deixà tot per necessitat més llibres. Mai no sabrà dir als improvisat de la trista cel·la. o menys sensibles segons sigui la finor espi- pels segles dels segles? sòl semblava voler mustigar la plenitud del seu Puig Pujades fou el comissari de la Generalitat a les comar- vital el 1939 en marxar a l’exili. Morí deu anys més tard, l’ende- oferents tot l’agraïment de la seva ànima per Llibres! Aquests han estat els mitjans de ritual de qui les sofreix. La lectura d’obres de teatre que tenien lloc esperit. Mercès a vosaltres, llibres sants, llibres ques gironines i també consol de la República a Perpinyà. Pels mà del seu sant, envellit i pobre, a Perpinyà, amb ganes sempre l’almoina generosa que fan per a reconfor- defensa en les hores tèrboles, el reconfortant (...) Vetlles que serien insuportables, si no diàriament a la cel·la d’Ell era motiu de vera sagrats, Ell roman fort i seré, esperant el demà de avatars d’una guerra i de l’exili la seva obra, en bona part inèdi- de mantenir una fermesa en els principis, com va dir en una emo- tar-li l’esperit... Llibres de tota mena i de tota en els instants de defallença, el control del fossin aquesta meravella de l’ingeni humà delectança per al seu esperit: l’afany de viu- justícia en què la llibertat li serà dona- ta, no ha tingut massa difusió tot i que ara editors locals com Cal·lí- tiva carta al seu amic Cabruja a Mèxic, estant en gran necessitat tendència constitueixen la Biblioteca del po- seu seny capgirat per la commoció patida! que s’anomena el llibre; vetlles que serien in- re, al dia, la vida civil de les arts i de les lle- da com a reconeixement d’haver estat graf i altres, amb esforç i mèrit, la van recuperant i caldria que se- econòmica i, mantenint, tanmateix, la il·lusió de publicar un bre pres: des de Plató a la Bíblia, des de Lord Sort en tingué, Ell, a les hores de solitud a terminables, tireganyoses com llonguet de tres, el feia abocar a tot lo que apareixia als solament un home, un ciutadà. guissin en aquesta lloable labor. aplec dels seus contes a Mèxic traduït pel qui fou secretari seu. Agustí Cabruja, que fou secretari seu, i patí com ell fins la vida Com tantes il·lusions trencades no va poder ser i no pas per la vo- i la mort l’exili, narra, a La Humanitat de Mèxic el 1947 i en re- luntat dels protagonistes...