Diumenge, 12 de juny de 2022 8-9 Dominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (8) Prudenci Bertrana Nàufrags 1930 1965 Novel·la descriptiva que aconseguí gran èxit en aparèixer, per la qualitat de la prosa viva i detallada de les interioritats d’una personalitat malmesa pels La segona edició, a Proa. La tercera edició, a les Obres Completes d’Editorial Selecta. Avançat sentiments; amb un argument escabrós, la passió d’un capellà per la seva cosina, mostra la profunditat dels sentiments i esdevé una novel·la reeixida. al seu temps Escàndol per una N asqué el 1867 a Tordera, arrelà constitueixen la trilogia Entre la terra i els a Girona on estudia el batxille- núvols, i estant marcades per una dure- rat i hi residí fins el 1911, que sa de la vida d’una família en la que l’au- anà a Barcelona amb la seva fa- tor ha d’escriure articles, crítiques tea- mília, l’esposa Neus Salazar. Tingué qua- trals, pintar, etc. en el difícil equilibri eco- tre fills, un dels quals fou l’escriptora Au- nòmic de mantenir-se professionalment, relació prohibida rora Bertrana. No estudià cap carrera tot sense tenir èxit teatral ni ser columnista i la voluntat del seu pare. Modernista, famós com Josep maria de Sagarra ni s’implica molt en el republicanisme ca- sense propietats que donessin rendes talanista d’esquerres. Les seves dues pri- com la Víctor Català, o una vida d’advo- meres novel·les i contes li donaren una cat o funcionari. Ara encara no és el mo- imatge de crític i amb el seu tarannà d’ar- ment. tista el marcaren com un exponent de la Resideix a Girona, on escriu Nàufrags, literatura rebel o, millor dit, individualis- i quatre anys després, el 1911, anirà, ca- da a la serra. Tant se val. Ela Geminada, en la reeixida col·lec- ta. Molt lligat amb Girona, escenari de sat, a Barcelona, amb l’èxit de Josafat Josep Maria Figueres Aquesta és l’argumentació de la ter- ció dedicada a Bertrana que dirigeix bona part de la seva producció literària, (1906) i d’aquests Nàufrags (1907). Amb PROFESSOR DE LA UAB cera novel·la de Bertrana, després de Violeta i Josafat, i en la que sembla no Xavier Pla. Té un extens estudi intro- ductori d’Oriol Ponsatí-Murlà que 1986 2015 estigué vinculat en la renovació de la vida cultural, les revistes i publicacions cul- empenta juvenil l’escriu ràpidament, la presenta al concurs del diari, el guanya, P rudenci Bertrana és cone- hi passi res, que no hi hagi cap acció. analitzà les diverses edicions. Quarta edició a la Cinquena edició, turals i els Jocs Florals. Participà en di- l’edita i es veu en cor d’encetar després col·lecció «L’Alzina» exhaurida, a la gut per la seva gran no- Pocs fets però riquesa emotiva, tot- El text de Bertrana és elaborat amb d’Edicions 62. Ela Geminada. recció de revistes com Ciudadania i fou nova vida a la capital de Catalunya, on vel·la Josafat, però Nàu- hom té en el seu interior uns pensa- una fina sensibilitat, traspua al·lusions dinàmic conferenciant militant en una coneixerà les dificultats d’una cultura frags fou la seva primera ments, uns desigs, uns ideals, uns an- de rerefons, suaus, del tipus següent, opció política minoritària davant la for- que fa seva però que només gràcies al pe- publicada amb èxit i és hels, i els del jove Joaquim se’ns obri- tot just començar: «Regnava un gran ça del catalanisme conservador. Excel·lí riodisme, col·labora a La Veu de Catalu- considerada pels estudio- ran, esbullats com rosa marcida, del silenci: un d’aqueixos silencis respec- tanmateix amb la capacitat nya i a altres publicacions, sos una obra molt rellevant. Podem tot davant la passió que sent, jove com tuosos, com els que solemnitzen els narrativa dels seus con- de Cuca Fera a Iberia tot afegir que és de molt bon llegir i que el és, per una noia que, tanmateix, és la defalliments d’amor.» I poca acció, tes. i que fou director viatge literari és en el temps i l’espai cosina però ell, clergue, ha fet vots de molt poca acció, descripció de senti- Prudenci Ber- dels dos setma- però també a l’interior del cor humà. castedat i la seva germana renuncia al ments, de percepcions, només interi- trana és autor naris de l’edi- Editada a la laica, avançada i pro- futur familiar propi per tenir-ne cura. oritats, la vida interior en la que l’au- d’una sug- tor López -La gressista editorial del diari El Poble Tot un panorama vital on triar és im- tor excel·lirà en altres obres seves en gestiva obra Campana Català, en una molt bonica edició possible sense l’escàndol. les que narra el món interior. Ací, com marcada de Gràcia i d’una mítica col·lecció en la que apa- La novel·la té cinc edicions. Apareix en Josafat, un tema viu i que serà mo- per la di- L’Esquet- regueren autors jovencells cridats a te- el 1907, la segona edició, reescrita, el tiu d’escàndol social atenent la força versitat lla de la nir un important paper: Rovira i Virgi- 1930, a Proa, que ha estat la base per de l’estament eclesiàstic en la societat formal Torrat- li, Josep M. Folch i Torres, Pous i Pa- gès... Esdevingué una autèntica nove- la darrera. La tercera, dins les obres completes (Selecta, 1965), la quarta en tradicional catalana. Criticada i blas- mada, com Josafat, pel seu contingut 1907 Primera edició, a de gène- res: arti- xa- en l’afany tat ideològica en una societat on la una col·lecció que no va poder reeixir de ruptura moral, rebé elogis tant de càrrec del diari El cles de super- presència i influència de l’església era tot i la bona intenció del seu director, les posicions avançades ideològica- Poble Català. d’opinió, vivència immensa. La literatura començava a Joaquim Molas, «L’Alzina» d’Edicions ment com d’escriptors com Joaquim narrativa de qui es criticar la seva forta dominació, del 62, el 1986, i la darrera, exhaurida, a Ruyra. costumista, vol profes- bateig a l’extremunció, de la vida la crítiques tea- sionalitzar mort, amb la barreja entre les funcions tral en un peri- amb la ploma. de l’estat –documentació del naixe- ment, del matrimoni, la mort, cemen- Un fragment odisme cultural d’alt nivell com pa- Una dificultat, la de l’escriptor cata- tiris...- i la presència oficial d’una ac- lesen les seves prime- là, que retrata amarga- Una passió no corresposta tivitat privada. Esmentem només el biaixada boca ressonant com la d’un oracle, vital energia cobejava l’amor de la seva cosina. res produccions a Vida i Lo ment en la trilogia no- cas teatral d’Electra de Galdós, amb profetitzant l’hora present, l’agonia present. La seva castedat li pareixia llavors una cosa Geronés, per exemple, amb contes o, vel·lada de la seva vida Entre la ter- manifestacions al carrer. Era el prelu- Els dies s’escolaven igualment malignes i insofrible. Veia l’adorable testa de Cèlia repo- més endavant, les seves columnes d’opi- ra i els núvols formada per L’hereu (1931), di d’altres qüestions més dures enca- xardorosos, i ell, irresolut, seguia sotjant Celia sant en el mateix coixí, els ulls closos, ombre- nió, en els «Improntus», títol de la seva El vagabund (1933) i L’impenitent (1948). ra –divorci, avortament...- i on cueja- procurant endevinar les palpitacions de les se- jant-li les pestanyes la seva galta aborrissola- secció a La Veu de Catalunya, que aple- Altres obres són: L’orgue del diputat rà la resposta oficial: afusellament de ves carns, els petits calfreds de la seva pell, les da, els narius sensuals i vibradors, la boca des- gà en part el 1936 tot i que són, del 1922 (1924), Jo! Memòries d’un metge filòsof Ferrer i Guardia per disputar l’ense- En els paràgrafs que es reprodueixen a continuació podem contemplar els trets més més insignificants febrades que l’estremien, closa mostrant les dents encavallades i llumi- fins a la guerra, més de mil articles. (1925), Tieta Claudina (1929), L’Ós bene- nyament a l’església, sota l’excusa de característics de la prosa de Prudenci Bertrana, la força i alt nivell de la seva descripció tots els lleus misteris d’una feminitat que es- noses; creia percebre el perfum que es desprèn Col·laborà en altres periòdics com el pri- mèrit i altres bèsties (1932), La ruta aban- mal pagador d’una inducció als des- devé plena i completa. del cabell de la dona volguda, olor de niu, de mer El Poble Català i La Publicidat donada (1934), El rossinyol que jo he trac- ordres de la Setmana Tràgica o roja. en un to d’interiorisme que fa que el lector s’endinsi en el personatge protagonista A voltes es cansava i restava setmanes en- plomissol, de violes, d’agrosa transpiració (1920-1922). tat (1937).... També pintà, aconseguint Els vint-i-nou capítols de Nàufrags són breus, reiteratius en els senti- d’una forma plena, assolint l’expressió literària de l’autor la identificació entre text i vida. teres reclòs a la seva cambra com un ocell ferit que s’arrauleix per morir. d’animal manyac i després la verge somreia, estirava els braços de pell morena i ensetina- És amb la narrativa que conrea, amb un alt sentit creatiu i en un gran nombre notorietat en algun dels seus retrats. Se l’ha definit com un desarrelat, tot i ments i l’evolució d’una vida marcada El despertar era un turment car els somnis da i l’embolcallava en una abraçada somnio- d’escrits, que la seva faceta d’escriptor que la seva prosa i conducta el fa molt pel seminari i uns desigs de joventut El cert era que Cèlia semblava ufa- dot la jutjava amb severitat. Li pesava la seva confidències de la cel·la sorgien novament tal tenien per a ell ironies cruels, i Cèlia, emmalal- sa, obligant-lo a enfonsar el seu rostre en la ple- pren relleu social notable. Destaquem identificat amb un espai i unes idees. de l’amor, la vitalitat, la sensualitat de nar-se més encara amb l’encens vul- cadena d’esclau aquella cadena forjada amb com les havia oïdes a aquell terrible company tida, se li presentava plena de consentiment i nitud tèbia, de la seva gorja excelsa. Crisàlides (1907), Proses bàrbares (1911), El premi gironí de novel·la que té el les relacions. Però els convencionalis- gar dels galants que l’enrondaven. tanta il·lusió i que ara continuava lligant-lo a de Seminari, amb tota la seva franca brutalitat, de dolcesa. Una enyorança profunda, sense llàgrimes, La lloca de la viuda (1915), Els herois seu nom és un dels guardons en català mes i les limitacions priven. La vida és Revivia amb un nou aspecte per- un cos sense ànima, un cos que l’atreia fatal- amb aquella cadència enervant i amb aquella I en l’hora poètica de la matinada, quan fora dominadora i salvatge, l’escometia. Oh!, la tris- (1920)... En els escrits teatrals, amb una més prestigiosos. Morí el 1941. La Uni- una mar i mossèn Joaquim, la seva dent sa mobilitat d’ocell juganer i les seves ri- ment, que se l’enrossegava amb el seu encís tria de paraules afrodisíaques que enfollien els al jardí xerrotejaven els oronells, i el ventijol es- ta solitud d’aquelles matinades de la seva vida! molt extensa producció, no assolí ni l’èxit versitat de Girona ha catalogat els gaire- germana Lena i la cosina Cèlia són els alles ingènues, adquirint aires de matrona, de carnal. sentits enyoradissos. polsava la rosada de les branques verdejants, i Es vestia amb recança, calmosa- ni la popularitat d’altres dramaturgs del bé dos mil cinc-cents articles que Bertra- protagonistes. Joaquim viu a la intem- dama incompresa somreia amb certa benevo- I l’abrusava una sedasseria eròtica, un afany I se li apareixia la faç acartronada i resseca la cambra s’inundava de fresca claredat i una ment, contemplant la seva cambra moment. Fou també crític teatral, cons- na publicà i que constitueixen la crònica pèrie en la immensitat de la mateixa lència i parlava amb una ironia casolana i de d’esbrinar els enigmes d’aquelles rodoneses, de l’ordenando en que la claror freda de la llu- vaga aroma de flors novelles es filtrava pels austera; el cobrellit de flors grogues tant i amb una extensa producció a La d’un temps vist des de la posició d’un es- navegant sense rumb i en plena incer- bon ésser, absolutament inofensiva. El sacer- d’aquell nu que mai no podria conèixer. Les na marcava grans plans d’ombra, movent l’es- junts del balconet, era l’instant que amb més (...) Veu de Catalunya. Més endavant, en les criptor avançat del que la seva obra con- tesa, sigui a ciutat o a l’ermita perdu- seves tres novel·les autobiogràfiques que tinua vigent i amb lectors.