Diumenge, 26 de juny de 2022 8-9 Dominical Les millors obres de les lletres gironines (9) 2017 apareix Tres periodistas en la revolución de Asturias, de Jordi Amat, que es fixa en Ma- bles de tot i els militars defensors benemè- rits de l’ordre quan la veritat és en els mati- personals a Gijón, Oviedo (...) un relat, però, fet amb una intenció. U.H.P. La insurrecció proletària d’Astúries nuel Chaves Nogales, José Díaz Fernández i Josep Pla. Especialment parcials són els re- sos, fins i tot parla d’avanços militars pací- fics i que totes les malvestats són dels mi- - És potser una crítica? - Aquest és el mot més escaient, si el pre- Els fets d’octubre del 1934 tingueren una gran importància a Astúries, on esclata portatges de Pla a La Veu de Catalunya, com ners... nem en el sentit de crítica al servei de la re- és pot llegir fàcilment atès que a ARCA de la Molins, en l’entrevista de Joan Alavedra volució. És adir: els fets que jo conto són, no- una revolta obrera que controlà el territori, usant mots d’actualitat, Biblioteca Nacional de Catalunya hi la a Última Hora, en respondre si el llibre és un més, els fets que em semblen exemplars». i fou reprimida brutalment; un periodista gironí i esquerrà, Narís Molins col·lecció del periòdic, tot i que falten exem- plars pendents de digitalitzar. Per exemple reportatge o una apologia respon: «Ni una cosa ni l’altra, pròpiament. És la confronta- El llibre, l’únic en català publicat sobre aquells fets, no va ser conegut en ser l’edició i Fàbrega, hi anà i redactà un llibre de periodisme compromès. en la crònica publicada el 25 d’octubre del ció diríem d’uns fets, amb les meves reflexi- recollida per la censura i l’autor perseguit. 1934 Pla s’abona en la descripció de l’Ovie- ons i les meves experiències. És un relat de Diu en aquesta entrevista, del 31 de març del L’horror de la repressió do destrossat i considera els revoltats culpa- la revolució, un relat fet sobre observacions 1936, que encara li duren els tràmits... en un llibre-reportatge personals. Té l’objectiu de mostrar una explica- sense cap formació de causa jurídica. Hi ha epi- Josep Maria Figueres ció dels fets i la relació dels mateixos seguint un sodis molt durs com els de l’afusellament col·lec- PROFESSOR DE LA UAB criteri cronològic i geogràfic, de Lleó a Oviedo, tiu de miners que seran enterrats en restes car- passant, és clar, per la conca minera que esdevé el centre de l’episodi. Al mateix temps intenta boníferes i als que la guàrdia civil no deixa reco- llir els cossos a vídues i fills. La fossa fou localit- - 1944 1977 N arcís Molins i Fàbrega és l’autor d’explicar les motivacions ideològiques dels es- zada pels familiars en sobresortir de la negra ter- Coberta d’una novel·la Amb el dibuixant Segona edició, inèdita conservada a la Josep Bartolí publicà el traduïda al castellà. d’un llibre rellevant i força des- deveniments prenent partit per la seva opció po- ra un braç que apuntava al cel amb el puny tan- Biblioteca del Pavelló llibre «Campos de conegut: U.H.P. La insurrecció lítica. De factura dinàmica, redacció viva i gran cat. de la República, a concentración». proletària d’Astúries (1935) tra- interès, Wilebaldo Solano en remarca, al pròleg Molins fou un dels pocs periodistes que anà Barcelona. duït, passada la censura de Fran- de la segona edició, el valor testimonial. Molins a Astúries i ho narra en unes cròniques que apa- co, i publicat el 1977 en segona exposa, amb noms i cognoms, l’abast de la tan reixen en un llibre denuncia publicat l’any se- edició mig segle després. L’obra (en el títol de la dura repressió i venjança que els militars impo- güent en català i a Barcelona per Editorial Ate- qual les sigles U.H.P. responen a la consigna saren als minaires vençuts en preludi del que se- na i que mostra els miners com a éssers humans, Unión Hijos del Pueblo) esdevé una visió deta- llada, en format reportatge, d’un trist episodi que ria pocs anys després. Les simpaties del periodista són pels revol- igual que Germinal de Zola, i no com els mons- tres sanguinaris que el periodisme conservador Narcís Molins i Fàbrega Periodista i activista van protagonitzar les forces proletàries a Astú- tats en el que constitueix un dels moments re- difon i també la novel·lística com La aldea per- ries. Miners i obrers davant les forces militars i d’ordre públic formades pels cossos militars més volucionaris més singulars en l’Europa del segle XX. Tanmateix, en guanyar els militars, la repres- dida de Palacio Valdés, d’on es demostra que ni el periodisme ni la narrativa són aliens a la his- 1935 Primera edició; U.H.P. brutals -rifenys i legionaris- sota el comanda- sió és brutal i ferotge. Quan els miners són forts tòria i la conformació de mentalitats. és l’eslogan i consigna ment de dos militars que tindran un trist prota- hi ha prudència i contenció pel que pogués ser. Han estat diversos els periodistes que van «Unión Hijos del E gonisme durant la guerra civil, Yagüe i López Va- En guanyar, impunitat i Molins mostra la ferot- anar a Astúries o van publicar sobre l’episodi a Pueblo.» l periodista i militant polític Narcís Molins i Fàbrega nas- Fou membre del Comitè executiu del POUM. El juliol del rela, que al costat de la guàrdia civil i altres cos- gia repressiva amb assassinats d’adolescents i de més dels protagonistes com Manuel Grossi, un qué a Beuda, altres diuen a Tortellà, i les dates són tam- 1936, amb Pere Pagès i altres va a El Correo Catalán que, incau- sos reprimiren la revolta a canonades. vells, fins i tot per error de persones addictes a la dels més coneguts i amb epíleg de Julián Gor- bé variades, 1901, 1906, 1910. Les fonts discrepen. Tota tat, esdevindrà el diari Avant del qual serà nomenat redactor en El reportatge és un text àgil amb allau d’in- CEDA que són confoses i, en llenguatge de l’èpo- kin, des de la presó de València, que cita la Co- la seva vida estigué identificat amb la causa proletària, cap, n’havia tanmateix de ser el director, fins el juny del 1937 formació i amb citacions dels testimoniatges ca, passades per les armes, de forma sumària muna de París del 1871 com un precedent. El i en reportatges, articles i llibres deixà testimoni del seu ideari quan amb la persecució del POUM el partit desapareix pública- que es forja de forma autodidacta. Amb el dibuixant ment. Durant la guerra treballà també per al servei Josep Bartolí publicà un llibre testimoni, Cam- de premsa de la Generalitat i mantingué una Un fragment pos de concentración (1944) a Mèxic ma- teix, on s’exilià i visqué fins a la mort el activa labor en pro de la República, per exemple, anà a París a entrevistar-se 1962 a Cuautla, amb una breu esta- amb els nacionalistes rifenys per L’Oviedo burgès reïen els habitants rics d’Oviedo. I, amb tot, prendre alguna caserna de la guàrdia civil; però da a Caracas (Veneçuela) del 1955 promoure una rebel·lió contra els ell ara també estava una mica esverat. N’hi això en llur medi a Sama, a Mieres, a Turón. A tots al 1957. És autor també d’unes militars rebels des de la seva re- havia per a estar-ho. Feia massa estona que aquells pobles on amb una mica d’audàcia ells memòries novel·lades de 229 raguarda. durava aquella fressa esfereïdora i que no es podien fer-se amos sense massa esforç. Comptat pàgines mecanografiades que Patí l’exili, primer França veien guàrdies d’assalt ni soldats pels carrers. i debatut, no seria pas la primera vegada que es va titular Quan 3 + 3 fan 4 que fins el 1940 i després a Mèxic, i la insurrecció ¿Seria veritat el que havia dit el seu veí de l’es- feien fort a les valls i que les forces del Govern ne- es conserven a la biblioteca on seguí col·laborant a la cala, que els revolucionaris eren els amos de cessitaven Déu i ajut per a recuperar les mines. del Pavelló de la República, premsa del Partit Obrer la ciutat? Era totalment impossible. Una cosa Un episodi més de la vida d’aquells desgraciats a Barcelona. d’Unificació Marxista eren els mítings, els articles, les batusses aï- que un dia i un altre dia es juguen la vida per gua- D’orígens humils, no po- (POUM) al qual es vinculà llades amb la policia, les manifestacions, fins nyar un jornal no pas massa granat. Un dia o dos gué estudiar, però de caràc- després de l’expulsió del i tot les topades amb morts i ferits d’uns i al- de resistència. De moment uns quanta morts i ter curiós, intel·ligent i treba- BOC i la seva incorporació a tres, i una altra cosa era la possibilitat que uns quants ferits, i després uns quants a presidi. llador entrà al periodisme Esquerra Comunista amb Presentem un fragment descriptiu dels minaires; del conjunt de l’obra de Molins i Fàbrega aquells homes esprimatxats, amb ulls negres No podia creure altra cosa. No era pas que no ha- amb dinamisme. Primer a La Andreu Nin. A Mèxic estudià i cal remarcar la força i detall de les descripcions de la revolta i especialment, de la molt dura com un abisme i sempre febrosencs, s’ha- gués tingut temps de parlar d’aquesta qüestió Nau i posteriorment a altres pe- és autor d’un estudi molt singu- guessin apoderat d’Oviedo. Era una cosa to- amb els seus amics. A la tertúlia del Peñalva ja riòdics. Detingut per conspirar lar dins la historiografia mexica repressió amb bombardeigs, violacions, tortures... per acabar amb les protestes socials, una talment impossible. A la ciutat hi havia sol- feia temps que era el tema obligat. Els seus com- contra la Dictadura fou empreso- referit a la societat precolombina, repressió que en ser feta per les forces del poder és silenciada o justificada. dats, guàrdia civil, guàrdia d’assalt, carrabi- panys de cafè: dos magatzemistes, un coman- nat i compartí la Model amb Andreu El Códice Mendocino y la economía ners, municipals i gent d’ordre disposats a dant, un capità i un buròcrata com ell ho tenien Nin, mantenint amistat i ideologia co- de Tenochtitlán (1956), publicat per lluitar. Era impossible que aquells pobres di- com a tema de cada dia. Parlaven de la revolució muna. Col·laborà a L’Opinió setmanari i, Porrúa, era la seva tesi d’antropologia en Aquell bon burgès no sabia què ció que fins parlant era pronunciada amb sers malvats de què parlaven Región i El Ca- ables haguessin pogut arribar fins a la capi- com d’un perill que tenien al damunt. Les vega- posteriorment, a La Humanitat. Wilebaldo So- la que es llicencià a Mèxic, on explica el siste- havia passat. Havia sentit trets, majúscula pels obrers. Quina fe aquells po- bayón, però no entenia llur afany a donar tal. Fóra la subversió de les coses. Seria la fi des que el comandant, amb la seva fraseologia de lano diu en el citat excel·lent pròleg de l’edició es- ma tributari asteca rebatent els mites nacionalistes molts trets, explosions esfereïdes bres que pensaven que la revolució havia motiu perquè els hi consideressin. Ell mateix, del món. La negació de la realitat. caserna, havia acusat al Govern de le- panyola, que el primer número de La Humanitat després del 6 mexicans en boga. Obra poc coneguda, només hi ha exemplars que feien trontollar la casa. Cor- d’ésser llur alliberament! El nostre burgès, a Gijón, durant l’estiu i en les seves visites als Els minaires eren prou capaços de fer bar- nitat, davant les propagandes d’octubre de 1934 fou preparat i escrit gairebé íntegre per ell tot a la biblioteca de la UNAM a Mèxic i cap a Catalunya,essent una redisses, crits i renecs. Aquell terrabastall no burgès d’esperit, no pas de posició econòmi- pobles de la conca minera, havia conegut de rabassades a les mines, inundar pous, volar d’aquell Xavier Bueno a la direcció sol. Participa en la premsa del Bloc Obrer i Camperol (BOC) es- mostra de la dispersió dels llibres d’autor català a l’exili i que so- podia ésser sinó revolució. Aquella Revolu- ca, ja sabia que els obrers no eren aquells és- prop aquella mena de diables que tant esfe- boques de mina, fer saltar vies de tren, fins d’Avance. sent director de L’Hora. Igualment participà en altra premsa re- vint han tornat gràcies només a la generositat d’exiliats com Tís- volucionària com La Batalla, Comunismo, El Soviet... ner que n’ha fet donació.