Diumenge, 10 de juliol de 2022 8-9 Dominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (10) Cadaqués Aquest treball de Josep Pla és una aportació essencial sobre Cadaqués; es tracta d’una obra reeixida, un «llibre extraordinari», segons escriu Albert Manent en parlar de l’editor Josep Zendrera, d’Editorial Juventud, i ho és, una meravella de descripció i una delícia per al lector, de pocs se’n pot fer l’elogi amb més propietat L’embrió perfecte 1964 1964 1982 d’una biblioteca L’obra, signada per Les reedicions del Els artistes sovint s’han «José» Pla, s’edita molt llibre han estat vinculat a Cadaqués en castellà, en nombroses: 1964, atesa l’espectacularitat traducció de J. Roch. 1970, 1985... del seu paisatge. fossin de temes intranscendents, en tirada ín- 1964, 1970, 1980, 1982, 1985, 1987, 1997, 1998, Josep Pla Un gran escriptor Josep Maria Figueres fima i quan diem ínfima volem dir cent exem- 2012. PROFESSOR DE LA UAB plars i de preu força alt. El recurs era l’edició La dinastia Zendrera, els fills continuen de bibliòfil. Pla havia escriu sobre Cadaqués l’empenta del pare Josep, a més, edità un vo- a «Calendario sin fechas» al setmanari de Ver- lum, El Cadaqués de Pla (1996), amb fotogra- J osep Pla coneixia molt, molt bé, Cada- gés Destino, i en llibres com la famosa Guia fies de Kim Castells. qués, de fet hi va viure i en les seves es- de la Costa Brava (1941) o Viatge per Catalu- Josep Vergés pogué editar Cadaqués dins tades parlava amb la gent i tot li era útil nya (1946), el seu primer llibre en català des el volum 27 de l’Obra Completa el 1985 amb N per a escriure, fos de personatges pin- del 1939. L’editor Josep Zendrera li demana un peculiar títol, Un petit món del Pirineu, eix a Palafrugell el 1897 i ció d’aspectes del país, de la gastro- torescos, com el Tetus, d’indrets de tot un llibre sobre Cadaqués, i l’aconsegueix. amb altres textos com ara d’Andorra, i els es- es llicencia en dret el nomia al paisatge passant pels tipus, de topans a corriols -fins indica Editorial Juventud edita sobretot en castellà, tudiosos s’hi ha abocat. L’obra ha estat molt 1919 a Barcelona, retrats, singulars, literaris, els d’on es poden veure les millors vistes de la però el publica per Pla en català. estudiada, nombrosos articles acadèmics i on va a estudiar i famosos Homenots, la cròni- vila- i és clar, de tot, ocells i plantes, topònims La reedició de l’edició en facsímil que te- tesis doctorals com la d’Alfons Quera sobre s’endinsa en el món litera- ca política com a corres- i personatges en una successió de tant bon nim a les mans, en el pulcre treball d’Ara Lli- Pla i la literatura en català o la de Rosa Cata- ri i polític dels anys vint. ponsal a Madrid durant la llegir que converteixen Cadaqués en un dels bres i la Biblioteca de Catalunya, apareix el là que es fixen en el paisatge. El tríptic infor- Participa dins el catala- Segona República, els millors llibres del mateix Pla i, per extensió, 2012 i seran 124 exemplars en paper de fil i matiu de l’obra escrivia: «Un llibre únic per nisme conservador es- articles literaris i també de les lletres catalanes. Explica històries i re- dos mil en paper especial. Numerats, el nos- tenir-lo en un lloc privilegiat de la nostra bi- sent el 1921 diputat de la narrativa, assolint en ferències, fa la descripció, suau i gairebé per- tre té el número 35 i és ornat, com proclama blioteca i assaborir-lo lentament al pas de les la Mancomunitat de totes elles un alt im- fumada de tant intensa que és, en el valor de el colofó amb xil·lografies d’Enric Cristòfor hores.» Catalunya per la Lliga pacte per la qualitat 1947 les referències, del poble i els contorns, con- Ricart que s’ocupà també de la tan bonica co- Actualment, que molts joves no volen te- pel Baix Empordà pu- narrativa de la seva figurant una obra molt bella. berta amb la noia amb el càntir figuerenc tot nir la seva biblioteca, aquesta obra seria un blicant articles i lli- obra com ha estudiat Cadaqués apareix el març del 1947 en ca- mirant el poble més bonic del món, si fem cas perfecte embrió d’una superba biblioteca de La primera edició ha bres amb èxit de pú- Josep M. Casasús, au- talà, l’any de l’entronització de la Mare de Deu de Dalí. Citem també l’edició del 1987 a Olot, les millors obres de les lletres gironines per a estat reeditada en blic. El qui serà l’es- tor de la primera tesi facsímil (2012) pel seu de Montserrat, la censura era ferrenya i els de Miquel Plana, amb vint artistes que ho assaborir el plaer d’anar girant les pàgines i si valor iconogràfic. criptor més llegit els doctoral sobre el seu criteris restrictius. Amb 250 pàgines, el crite- il·lustren. O sigui tenim deu edicions de Ca- pot ser, mirant el mar o els pins costaners res anys centrals del segle periodisme. ri franquista era tolerar obres en català que daqués, de les quals dues en castellà: 1947, millor. XX comença com a pe- Sense tenir el Premi riodista i enceta la seva d’Honor de les Lletres Ca- aportació als diaris en ca- talans, poc el podia tenir el Un fragment talà de Barcelona comen- çant amb L’Instant i L’Opinió, qui va fer costat als qui cre- maven les biblioteques en ca- seguirà amb La Publicitat i La talà i assassinaven els escriptors Cadaqués com a illa timents insulars. Del cantó de terra sempre hi soroll inaguantable, un vaixell es manté als pilons de Veu de Catalunya. S’havia estrenat com Carles Rahola, el palafruge- ha hagut la por de veure venir gent estranya, lleis la riba, entre el Pianc i el Poal, un cap en terra, amb en els periòdics de Girona ciutat a la llenc més conegut i rellevant esdevé incomprensibles, el temor de veure’s involucrat l’àncora a pic. Per al fondeig, el fons de la badia no té que dedicarà, com a l’Empordà i totes les l’escriptor més important del segle XX al- en qüestions extravagants, doloroses o inexpli- rival: grapissa, alga, pedruscall i sorra. Les àncores no comarques veïnes, moltes pàgines. El treball menys en el que fa al binomi popularitat i quali- cables, desproveïdes, en tot cas, de sentit. guerregen mai. Amb vents del segon i del tercer qua- com a corresponsal a Europa de La Publicitat el projec- tat. L’única porta de sortida de Cadaqués fou, drant, la badia és una mica més castigada, però ni els tarà pels ambients cultes del país. Progressivament s’anirà dis- Acabada la guerra dirigí, molt poc temps, La Vanguardia, i es A l’Empordà sempre s’ha dit que és més fàcil anar a Cadaqués per mar que per terra, millor la doncs, la mar. Per la mar li arriba tot: les penes xalocs ni els vents de garbí no són ací els dominants, tanciant d’Acció Catalana i el seu diari fins que el febrer del 1928 refugia al seu mas de Llofriu des d’on elaborà una molt extensa barca que el carro, i ara amb cotxes i carretera arranjada canvia però no pas a l’estiu, amb les i les glòries, els planys i la bona vida. Cadaqués excepte potser, alguns anys, per la Quaresma, quan els abandonarà i començarà a publicar a La Veu. Les seves crò- obra viatjant per Destino arreu en unes cròniques que eren se- és una illa: la seva història i la seva manera d’és- del llebeig en diuen el vent de la Pàssia o vent anxo- niques seran publicades amb relleu tant les de la Conferència de guides amb molt d’interès. La seva escriptura, clara i precisa com cues...; aquest concepte d’illa apareix tot just començar el llibre i marca la ciutat i la seva història i ser només poden comprendre’s considerant ver, perquè és el vent que porta l’anxova a les cales. Gènova com les relatives a la vida política en capitals que coneix una carta a la mare, àgil i fluïda, en un mot amena, feia que el lec- fesomia, just és que el recollim amb un segon paràgraf també descriptiu de la contrada aquest país com una illa. En tot cas, aquests vents són de maneig més fàcil. Fa molt bé com Roma, París, Berlín, Lisboa… i que el fan un viatger tor el tingués, el tingui, davant com si parlés i així sensacions i (...) més vent un dia de mestral fresc, que deu dies de llar- cosmopolita malgrat la falsa imatge de rústic solitari amb el seu conceptes arribaven a assolir un gran efecte en una escriptura Si algun dia -us recomano l’excur- colliment-, una seguretat -real o fictícia- i un a l’Empordà no hi ha hagut més que camins de La badia de Cadaqués és el port natural mi- gada. posat desmenjat amb boina. podríem dir-ne, com al còmic, de línia clara, tot és entenedor, tot sió- pugen als Simonets, que són les sentiment de llunyania, la convicció, tan satis- cabres, corriols impossibles. Pení i els Bufadors llor del nostre litoral, l’únic en realitat que te- La badia és, doncs, magnífica i degué tenir un lloc Cal remarcar la seva gran obra, El quadern gris, en la que hi és precís i pot llegir-se a glopades com un bon vi que s’assaboreix puntes més altes del dors del Pení i factòria, que la gent que no té la sort de viure-hi han tancat totes les sortides terrestres de Cada- nim. Amb gropades de mestral, de nord o de en l’experiència dels navegants antics, com més tard posarà molta il·lusió i que esdevindrà un dels seus millors llibres. i no com aigua estant assedegat. La seva secció «Calendario sin per tant els llocs més elevats del territori a què és d’una infelicitat completa. qués, donant al pas per les Cruïlles una consi- provences, polsant la boca de la badia de barra tingué un lloc en els portolans. Per a la navegació lla- Durant la guerra civil s’exilia a França, col·laborà com Carles Sen- fechas» o en les cròniques de viatges tant podia parlar del tabac faig referència, difícilment us podreu sostreure Però el territori de Cadaqués no és pas una deració gairebé mítica. Per anar o venir de Ca- a barra, es Cucurucuc, i el far de Calanans en- vors era molt rara, així es que llurs aparicions degue- tís i altres periodistes de La Veu de Catalunya amb els serveis de com dels salaris, de l’autobús o dels preus del mercat, New Yor- a la il·lusió que us trobeu en una illa. Dels Simo- illa: és una península. És una península que té daqués, no hi hagué altra manera, durant anys cegats pel polsim de l’aigua, a la riba de Cada- ren ésser esporàdiques i d’un compàs molt llarg. Francesc Cambó i quan torna fitxa per Destino, revista i editori- ker o Rusiñol o de temes vius i d’actualitat, excel·lint en l’obser- nets estant, la vostra mirada abassegarà una cir- com a característica essencial la d’ésser difícil- i panys, que anar a peu. Així doncs, el fet de tro- qués és calma. Amb temporals de llevant, àd- De vegades, a les nits d’hivern, en- al, fins a la seva mort. Les col·laboracions i viatges donaran peu vació d’aspectes de la vida quotidiana, com si anés a retratar l’àni- cumferència limitada, en un vuitanta per cent, ment assequible per terra, d’una comunicació bar-se Cadaqués en una península no li ha ser- huc amb aquells aparatosos temporals de lle- cara sembla flotar, a l’aire de Cadaqués, a una monumental obra de temàtica ben diversa, en la que ex- ma del lloc on era i descrivia. Mor el 1981 i una Fundació projec- pel cel i la mar. Hi sentireu, sobretot, les sensa- amb l’interior desproveïda d’amenitat, incomo- vit, a penes, per a res. Potser encara l’ha aïllada vant les ones dels quals descompassen la Far- una vaga ressonància de l’absoluta so- cel·leixen els llibres de viatges sigui de països llunyans com Es- ta el seu llegat amb diverses activitats tant acadèmiques com di- cions que donen les illes: una obsessió -de re- díssima durant segles: per a anar de Cadaqués més i ha accentuat en els seus habitants els sen- nera de Portlligat i fan a l’Oliguera i als Caials un litud antiga. tats Units, Israel o Rússia o d’espais propers com les Illes o la Cos- vulgatives. Pla sempre treia punta del que veia amb una prosa ta Brava o Girona. S’ocupa de la vida quotidiana amb la descrip- agradable amb llapis esmolat i clar i la seva obra perviu.