Diumenge, 24 de juliol de 2022 8-9 Dominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (11) canitat amb tot el que comporta perquè tots tenien una profunda, intensa visió de la pà- naren peu a El aroma del recuerdo, un altre llibre, narratiu, emotiu i deliciós i no publicat un gran nombre de revistes i llibres en català. Les distàncies en aquesta gran ciutat compor- Els exiliats catalans a Mèxic tria d’origen i estimaren a la nova d’acollida. Sis extensos capítols molt ben escrits amb a casa nostra sinó a Mèxic el 2003 i pel nom- bre i intensitat de les entrevistes fetes amb la taven molt de temps i hom no podia anar, fora els veïns, cada dia de tertúlia a l’Orfeó Català La fascinant història de l’exili català del 1939 a Mèxic explicada detalladament ganxo per la lectura tant del lector curiós com transcripció d’onze llargues sèries de conver- o a tots els actes, fora d’unes festivitats patri- de l’historiador, o sigui, molt ben escrita. ses de les quals set són de refugiats de terres òtiques, religioses, tradicionals com una fes- en una aportació d’impecable factura acadèmica gràcies a la historiadora Un dels mèrits de l’obra és la informació de parla catalana. ta major de retrobament , per aquesta raó Dolors Pla, de Vila-sacra; dels trenta mil refugiats que van poder anar al país nord- personal que procedeix de les nombroses en- A Ciutat de Mèxic tingué una gran impor- hom escrivia cartes o es subscrivia a revistes trevistes, moltes, que feu a refugiats, que do- tància la lletra impresa catalana. S’editaren i col·leccions de llibres. americà, una molt bona part eren catalans, i aquesta és la seva història. Un col·lectiu amb dues pàtries 2000 Edició catalana del text; tot i la petita diferència en el títol, el 2003 Antologia d’entrevistes a exiliats. 1985 Un dels primers treballs sobre un gran tema humà. dir a França en un dur febrer, de neu i vent, i en ta de l’Orfeó Català, l’entitat de Ciutat de Mèxic contingut és el mateix. Josep Maria Figueres camins i corriols muntanyencs amb la lentitud que aplega la colònia catalana, l’Institut Naci- de les hores. Sobretot pel nombre, gairebé tres- onal d’Antropologia i Història (INAH) de Mè- PROFESSOR DE LA UAB centes mil persones documentades, es parla de xic i Libros del Umbral. L’obra no ha estat supe- més tanmateix, creuaren la ratlla, la frontera, rada en aquests vint anys. En les seves 400 pà- L ’exili ha estat una de les malvestats molts volien anar a Mèxic, però els vaixells, amb gines desfulla les preguntes que les entrevistes del país més rellevants de tot el se- gle. Que més d’un deu per cent de la noms de ressonàncies mítiques com Nyassa, Mexique, Sinaia, Ipanema..., feren viatges a Ve- foren la base de l’obra i no podem deixar d’emo- cionar-nos, més enllà dels lligams locals de Dolors Pla Historiadora de l’exili població marxi sobtadament de Ca- racruz però no tothom qui volia podia arribar- l’amiga i col·lega, convilatana i companya de ge- talunya és un episodi de gran trans- hi. Per exemple Pau Casals i Joan Alavedra ha- neració en l’afany de fer conèixer l’exili. La seva cendència a més d’una catàstrofe gueren de tornar a Prada després d’arribar a la labor al respecte fou múltiple i aquesta obra és demogràfica i social. Saber qui foren -intel·lec- costa atlàntica, el vaixell Champlain fou bom- una fonamental en la bibliografia del tema. tuals o obrers?- quants foren, etc. és coneixe- bardejat i el viatge, com de tants, fou un desig no Pla, emigrada que no exiliada, de petita, a ment i societat, alhora. L’empordanesa Dolors (a Mèxic Dolores) Pla dedicà molts anys, des de resolt. En un d’aquests vaixells, el Flandre, el mú- sic va anar vint anys després a Puerto Rico. Mèxic exposa com a bona historiadora un es- quema, esquelet de tota recerca, reeixit. Les 1999 Primera edició, en N Mèxic, a estudiar aquest exili català en el país on La generositat del general Cárdenas afavorí fonts, l’anada, el suport de Mèxic a la Repúbli- castellà; a la foto de ascuda al cor de l’Empordà, profunditat a una quarantena d’exili- vivia i el resultat és un estudi esplèndid digne de que tots els qui poguessin hi anessin. Els exiliats ca i entra de ple en els exiliats amb l’especifica- portada, Pau Casals Vila-sacra, el 1964 i mor- ats catalans per a l’Archivo de His- figurar en qualsevol història de la població, po- catalans a Mèxic. Un estudi de la immigració re- ció del màxim nombre de dades com ara el per- amb catalans a Mèxic. ta a Barcelona el 2014, toria Oral de Refugiados Españo- lítica o social i no només catalana sinó d’arreu publicana, amb un pròleg del també exiliat fil, fonamental per determinar si parlem no- va residir des de les en México de l’INAH, el cen- pel seu rigor i agilitat. Avel·lí Artís Gener, té dues edicions, fou publi- més d’intel·lectuals o treballadors manuals, la l’adolescència fins al viatge a tre estatal on ella treballava. L’exili català del 1939 tingué dimensions èpi- cat el 2000 per l’editorial especialitzada en his- ubicació, etc. amb luxe de detalls i penetra tam- la ciutat comtal, on patí l’ac- Les entrevistes es conserven a ques, bíbliques gairebé, per la dificultat en acce- tòria Afers i l’any anterior per una acció conjun- bé amb l’ànima compartida: catalanitat i mexi- cident mortal, sempre a Mè- Mèxic en so i transcrites amb xic, on havia emigrat la seva una còpia a Salamanca. família. La seva labor no foren no- Un fragment Historiadora formada a la Universitat Nacional Au- més recerques projectades en llibre sinó en altres su- Una nova terra, una tònoma de Mèxic (UNAM), ports i d’èxit com la magna (...) En acabar la Segona Guerra Mundial elements culturals mexicans que a l’arribada ha- on es doctorà i investigado- exposició El exilio español en l’esperança de la tornada es va veure pràcti- vien resultat aliens: sense deixar de ser catalans i ra del màxim nivell a l’INAH la Ciudad de México, junta- cament cancel·lada. Es va obrir en la vida dels refugiats, eren també ja alguna cosa més. De tot de Mèxic, el gruix de la seva ment amb S. Raúl Arroyo que exiliats una nova i llarga etapa. El desterra- plegat, ens n’ocuparem en aquest capítol. (...) obra és sobre l’exili espanyol i es pogué visitar a Ciutat de Mè- nova pàtria per sempre ment era, d’ara endavant, una realitat sense Una altra forma d’expressió important van ser català. S’ocupà metodològica- xic i a Madrid. De la seva molt ex- final previsible. Hi havia dues alternatives: les revistes. La Revista dels Catalans d’Amèrica es ment per les seves recerques de la tensa bibliografia destaquem a consumir-se de nostàlgia o, abandonant la va publicar de l’octubre del 1939 al febrer del història oral, de la que esdevingué més dels dos citats més amunt Los idea de la tornada alliberant el passat, ins- 1940. El 1943 va aparèixer Quaderns de l’Exili, que reputada especialista, i així entrevistà niños de Morelia: un estudio sobre los tal·lar-se definitivament a la nova terra, des- es va publicar fins al desembre del 1947. Lletres a fons a molts refugiats sobre el que fou el primeros refugiados españoles en México plegant totes les capacitats que es tinguessin va aparèixer del maig del 1944 al gener del 1948. viatge i presència a les terres mexicanes. Fo- (1985) l’entranyable història dels nens i nenes per a fer-ho. Una altra alternativa, que potser La Nostra Revista va sortir a la llum al gener del ren diversos milers els catalans que hi hagué, tin- que foren duts de la península, en plena guerra al Aquests fragments són molt representatius de l’obra, no es va presentar com a tal, sinó que dia a 1946 i va durar tant com la vida del seu impulsor gueren premsa, un programa de ràdio, la desconeguda avui Hora país asteca. Dolors Pla sempre es referia a un col·lectiu, no pas aportació de tercers i pròpia en una molt útil amalgama dia va anar esdevenint realitat, va ser que, Avel·lí Artís, és a dir, fins al 1954. La va succeir La catalana, i convisqueren en festes i diades nostrades i feren te- a una suma d’individualitats, i així la seva interpretació era la sense abandonar la idea de la tornada, a poc Nova Revista, que es va publicar del gener del atre, jocs florals, actes, eren potser sis o set mil dels trenta mil d’un grup que tenia entitat pròpia i definida. A més dels llibres a poc els refugiats es van veure atrapats a la 1955 a l’octubre del 1958. El 1952 va aparèixer espanyols que el general Lázaro Cárdenas acollí. Més que el propis coordinà moltes altres obres en una extensa relació que Fet i fet, l’arribada dels refugiats talans i que durant la guerra s’haguessin rències polítiques o d’altra índole, com ja era nova terra: la feina, els fills, els records ja ‘me- Pont Blau, que va sortir fins al desembre del 1963. 1714. Després de França, Mèxic fou el país que més n’acollí, obrí arranca amb El exilio catalán en México: notas para su estudio va donar vida a una institució que comportat els que la mantenien com autèn- la seva tradició. 1 v ser així, sobretot en aquell xicans’ i el molt o poc de ‘mexicà’ que ells ma- La va succeir Xaloc, que va començar a publicar- les portes a tots els refugiats i els qui van poder, dels tres-cents (1997) i segueix amb obres on li plaïa de donar-hi les màximes llavors amb prou feines sobrevi- tics catalans, per trobar-nos-hi bé i a despit període. En paraules d’un dels refugiats, el teixos ja eren els ancoraven al país receptor. se al gener del 1964 i va durar fins al 1981. Aques- mil en terres gal·les, hi anaren. A Mèxic trobaren llibertat per fer dades, amb el tractament professional de l’historador i on apa- via: ‘Aleshores l’Orfeó era materi- dels bancs atrotinats, de les goteres i d’aquells 1942 -any de la seva arribada a Mèxic-, l’Or- Tots aquests anys es va consolidar, en ter- tes no van ser les úniques publicacions periòdi- en català el que Espanya prohibí. No deixa de ser simptomàtic reixia amb esforç que donava un bon resultat l’objecte de la re- alment ben poca cosa. Una sala atapeïda de rengles de retrats que donaven a la sala l’as- feó era el ‘quarter general’ de tots els catalans mes socials, el perfil definitiu de l’exili; es van ques de l’exili català a Mèxic, ja que se n’hi afe- que Mèxic tingués més ministres d’educació catalans en mig se- cerca. Dels molts títols esmentem-ne algun de representatiu: Es- retrats de catalans il·lustres, unes taules de pecte d’un aparador de la Virreina.’ [Cita de que vivien a la capital mexicana. ‘Hi havia fer cada cop menys necessaris, i per tant van geixen altres fins a assolir un total de 68. D’aques- gle que Espanya en tres segles. Dolors Pla ho estudià, i amb efi- tudios catalanes de El Colegio de Jalisco (2002); Pan, trabajo y dòmino, uns billars, una modesta biblioteca Lluís Aymamí] Els refugiats van fer viure a dies, cap al tard, que allí no s’hi podia donar debilitar-se o van desaparèixer, els organis- tes, 29 són de caràcter polític, general- ciència, durant tota una vida fins al tràgic accident. hogar. El exilio republicano español en América Latina (2007); i una cantina on servien tequila amb acom- l’Orfeó els dies de major esplendor. La insti- un pas. Ni a la sala del cafè -que també és te- mes que s’havien creat als primers temps; la ment vinculades a les formacions po- Ens vàrem conèixer a Tlalpan l’agost del 2005 arran l’estada La letra en que nació la pena: cartas a la presidenta del Comité panyament de llimona i sal ( ... ). Però ens tució va voler continuar sent la casa de tots atre- ni al bar, ni als billars.’ [Cita de Bladé De- participació política va perdre força del seu lítiques de l’exili, ’de caràcter cultural que hi vaig fer entrevistant exiliats per a «Veus de l’exili» de Ca- de Ayuda a los Niños del Pueblo Español, 1937-1940 (2007) i, en- bastava que aquella casa fos la casa dels ca- els catalans de Mèxic, per sobre de les dife- sumvila] sentit; i tothom va reconèixer com a propis i/o literari. talunya Ràdio. Ens explicà i mostrà l’extraordinària labor que fe- cara, De ciudadanas a exiliadas: un estudio sobre las republica- ren tot entrevistant a refugiats, així una bateria d’entrevistes en nas españolas en México (2009).