Diumenge, 7 d’agost de 2022 6-7 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (12) Converses amb Pau Casals Obra encara d’actualitat, traduïda amb èxit arreu i de factura exquisida fruit d’un diàleg reeixit entre un pensador meticulós i un músic genial, amb una vintena d’edicions arreu el món per a un contingut altament elaborat i molt ben escrit: aquests són els avals d’un treball reeixit que presenta la personalitat de Pau Casals amb unes converses d’alt nivell desplegades amb cura, detall i eficiència. 1955 1956 1967 - El diàleg com a Traduïda pel mateix Edició en anglès en Apareix en català. En els anys posteriors, Corredor apareix l’edició versió d’André Mangeot, A la coberta, Corredor i es multipliquen les en castellà també el crític musical Casals en una fotografia edicions: alemany, íntegra. francés. famosa. japonès, romanès... creació literària Les poguérem veure aplegades a la bonica franquista en les dues primeres edicions ta de Thomas Mann ens presenten aquesta exposició al Museu Memorial de l’Exili (Selecta, 1967 i 1974) i en la recent posteri- obra. Joan Fuster, (Destino, 17-VI-1967), en (MUME) de La Jonquera el 2013 i feien molt or (Edicions de la Ela Geminada, 2012) fa un elogi conjuntament amb el llibre de- de goig. També en la castellana (Juventud, 1975). No dicat al Pessebre que va escriure Joan Alave- La crítica ha lloat les excel·lències del lli- així a l’estranger, que es basen en una edi- dra. El pensador valencià remarca que el re- bre arreu del món: Le Monde, Le Figaro, New ció completa. Així Conversaciones con Pa- sultat de Corredor és un document preciós. York Times, Sunday Times... periodistes mu- blo Casals: recuerdos y opiniones de un mú- Aquest bon treball, així, de factura magnífi- sicals, escriptors i comentaristes ho han fet sico (trad. de l’autor, Buenos Aires, Editori- ca, és imprescindible. Aquest és el millor com a constatació del bon treball de Josep al Sudamericana, 1955), Conversations with elogi per a la bona feina a l’exili que va fer cripció passiva. gut en altres llengües, arran del norantè ani- M. Corredor amb Converses amb Pau Ca- Casals (Nova York, E. P. Dutton, 1956), De Josep M. Corredor, que transmet una visió Josep Maria Figueres Corredor pregunta i prepara el text amb versari de Casals el 1967. La censura feia es- sals (Records i opinions d’un músic). A Ca- vorbã Pablo Casals (Bucarest), etc. profunda i reeixida de Casals i lloable en tots PROFESSOR DE LA UAB eficiència. Ordena i narra de forma molt àgil tralls, mutilava edicions, i els efectes perdu- talunya apareix mutilada per la censura Una carta-pòrtic de Casals i una altra car- els sentits. i amena, cosa que fa aquest llibre el millor ren... Feia deu anys que s’havien editat en treball per conèixer la personalitat de Ca- francès i simultàniament en castellà a Ar- J osep Maria Corredor (Girona, 1912- Perpinyà, 1981) fou un dels molts in- sals més enllà de la biografia de tercers. És Casals qui parla. El volum s’estructura te- gentina i anglès a Nova York, i moltes d’al- tres que fins avui no s’han aturat esdevenint Josep M. Corredor Un exili dedicat a Pau Casals tel·lectuals catalans que hagué d’anar màticament en uns blocs molt coherents: un dels llibres gironins més traduït arreu el a l’exili i forjar una nova vida fora de «La infantesa»; «Els anys d’aprenentatge»; món amb les obres de la Mercè Rodoreda. casa. A Prada de Conflent esdevingué «Els viatges, els concerts, els amics»; «El di- Si un treball d’autor català relacionat un eficaç col·laborador de Pau Casals rector. L’Orquestra Pau Casals»; «Tres mes- amb Casals ha tingut una projecció interna- ajudant-lo, un temps, amb la nombrosa cor- tres desconeguts»; «J. S. Bach»; «Música cional important és aquest. Pel nombre respondència que mantingué. En aquests anys d’exili va mantenir una conversa set- d’ahir i d’avui» (I i II); «Sobre la interpreta- ció»; «De la protesta a l’exili»; «L’esperança d’edicions, de traduccions i pel seu valor en fer parlar directament i amb extensió i qua- 1955 1a edició en francès; J manal amb ell, a casa seva a Prada, on ana- frustrada»; «Els Festivals de Prada»; «Gran- litat Pau Casals les Converses són encara en català no va poder osep Maria Corredor estava qui que se li va dedicar. va des de Perpinyà, i així titula l’obra: Con- desa i solitud»; «Addendum» i «Pax in ter- avui ben aptes per a una lectura des de la cu- aparèixer fins deu anys cridat a ser un intel·lectual Sobre Casals a més de les verses amb Pau Casals. Ho fa entorn de di- ra». riositat intel·lectual i l’amenitat del bon lli- més tard i censurat. prestigiós, havia estudiat Converses li va dedicar una verses qüestions: la vida, el pensament, la El bon crític Josep Faulí, a la seva secció bre. Fem menció d’algunes de les nombro- magisteri i a la Univer- breu i clara aproximació bi- música, la política, la moral, prenent part «Veus i Lletres de Catalunya» al Diario de ses edicions en gairebé una quinzena de pa- sitat de Barcelona i a la de ogràfica (1967) amb set re- molt activa en el diàleg, suggerint i marcant Barcelona, assenyala com, finalment, pot ïsos i en onze idiomes -en japonès, per Madrid, les classes de Jo- edicions. Part dels seus la conversa, més enllà d’una simple trans- aparèixer en català, després d’haver apare- exemple, n’han aparegut quinze edicions-. aquim Xirau l’impacta- escrits d’exili s’han aple- ren positivament. Va gat en llibre, així De escriure a les tribunes casa i d’Europa (1971) republicanes relle- i recentment per Fran- Un fragment vants de les comar- ques gironines (Acció cesc Montero en un molt ben elaborat i Ciutadana, L’Autono- editat volum Contra la El missatge a Catalunya des de la BBC: Catalunya des del micròfon de la BBC. cloure aquells que, en un moment d’incertesa, mista, Víctors...) i de valoració de la medio- - Aleshores feia set anys que era fora de potser han vacil·lat-, com a germans ajuntats en Barcelona (La Huma- critat (A Contravent, la meva pàtria; ara en fa força més. En arri- la mateixa fe i en la mateixa esperança en un fu- nitat, L’Opinió...). 2012). Quan Catalunya torni a ser Catalunya bar als estudis de la BBC, i en pensar que tur de pau quan Catlunya torni a ser Catalu- Mantingué amb Girona Darrerament se li ha després d’una tragèdia tan llarga els meus nya.») (...) una relació exquisida i fet justa memòria i ho- compatriotes sentirien la meva veu, m’era - L’eminent doctor Josep Trueta, professor de se l’ha considerat com a menatge especialment el difícil d’aguantar-me les llàgrimes. Vaig ha- la Universitat d’Oxford, em visità a fi de confir- intel·lectual de referència. 2013, arran esl seu centena- ver de fer un gran esforç per a dominar-me mar de paraula l’acord, però li vaig pregar que La guerra li canvià la vida. ri. Hi hagué exposicions com El diàleg sempre és al servei d’una voluntat: explicar la vida, el pensament i l’obra de Pau Casals i poder llegir els fulls que portava a la mà. digués a les autoritats acadèmiques que, tot i Exiliat, per republicà, catala- la del Museu d’Història de Gi- i amb el seu vist-i-plau. El present fragment és una mostra del treball de Josep M. Corredor: (Reproduïm un fragment d’aquella al·lo- sentir-ho molt, em veia obligat, per les circums- nista, es doctorà a la Universitat rona amb un reeixit catàleg, a cura cució, que va ésser pronunciada en llengua tàncies del moment, a declinar l’honor [es refe- de Montpeller i seguí els lligams de F. Montero i O. Ponsatí Murlà. En documentar-se, inquirir, transcriure, repassar i preparar per l’edició. El resultat és una sorpresa, catalana: «En adreçar-vos aquestes parau- reix al doctorat honoris causa] que m’oferien. La amb la cultura catalana col·laborant en parla la premsa: dossier, excel·lent, a la com diu Casals al pròleg, per la magnitud de l’obra. Aquest fragment de l’edició catalana fa les des del cor de Londres, els meus pensa- mateixa cosa ocorregué amb Cambrigde. (...) publicacions de l’exterior com Tramontane, Revista de Girona (1991) i en aquest Diari de ments van envers tots els catalans que Vaig publicar una carta en el News Chronicle en L’Indépendant, Sant Joan i Barres o de l’interior Girona l’historiador Joaquim Nadal en va parlat l’1 referència, el 1945, a la resistència britànica contra els bombardeigs alemanys i és ple de m’escolten i tots els qui es troben en la nos- la qual, després de repetir la meva simpatia i la (Serra d’Or, Avui, La Vanguardia...) mantenint sempre un to i el 2 de març de 2013 eloqüentment. Un simposi, consultable al referències críptiques a la situació per mor de la censura. La frase final no apareix en cap de les tra bella terra. Quan el miracle de les ones meva admiració al poble anglès, declarava que ferm, coherent, lúcid o valent. Com a assagista participa en els web de la Universitat de Girona, feu el contrapunt acadèmic a us portarà les notes de la nostra melodia no tornaria a Anglaterra mentre els seus gover- premis en català del moment: Institut d’Estudis Catalana amb una figura molt vinculada no només a Girona sinó a tot el país edicions catalanes del llibre ni en la dictadura ni en la democràcia, sí en les estrangeres. popular, El Cant dels Ocells, voldria que nants no canviessin de política. Llavors vaig un assaigsobre Almirall, Aedos de biografia amb una visió de Joan català. Tanmateix aquests actes foren molt rellevants i són tot un amb elles us arribés també un suau ressò anul·lar tots els contractes per a la primavera se- Maragall (1960), l’Yxart d’assaig amb El món actual i el nostre país exemple de com la política modèlica institucional intercomar- - Mai no podré oblidar l’aco- sortida de l’Albert Hall, quan al carrer es va rioses de la història, em va commoure de de la nostàlgia que sentim tots els qui som güent i vaig preparar l la tornada a Prada. Sir (1961). Fins la seva tràgica i sobtada mort es vinculà amb activi- cal pot ajudar a difondre les personalitats d’un ahir que sovint lliment que em dispensà el pú- trobar en presència de milers de persones tal manera que només els vaig poder dir: lluny de Catalunya. Tant de bo que el sen- Stafford Cripps, el ministre laborista, tats docents al Lycée Aragó de Perpinyà i com a traductor per les s’ha intentat difuminar. Aspirar a mantenir la presència intel·lec- blic londinenc. que l’esperaven i l’aclamaven. «Que Déu us beneeixi». timent que compartim, i que ens fa sentir em féu dir que em volia parlar. «No –li Nacions Unides. L’exili però, amb solitud, patiment pel país, etc. tual de l’obra, més enllà del simple record, del que el franquisme - L’acolliment va ésser emoci- - L’entusiasme de tota aquella gent, que - Em sembla que un d’aquells dies tin- orgullosos d’ésser fills d’aquesta terra, ens vaig respondre-. Vostè parlaria de po- passa factura i en plena maduresa digué prou. La seva obra cen- intentà d’esborrar. Josep M. Corredor és un exemple modèlic de onant, però potser encara més la acabava d’escriure una de les pàgines glo- gué l’oportunitat de dirigir-se al poble de pugui fer treballar a tots plegats -sense ex- lítica i jo de moral; no ens entendríem». trada en Valentí Almirall, Joan Maragall i especialment Pau Ca- servei a Catalunya des de la seva simple i solitària labor que ha sals té un toc de profunditat i interès com s’ha palesat en el col·lo- ultrapassat fronteres per la gran qualitat.