Les millors obres de les lletres gironines (13) Catalans a Madrid Trenta mil catalans, entre els quals uns milers d’empordanesos, com Gabriel Moret, de Vila-sacra, que lluita força temps a Villanueva de la Cañada, defensaren al llarg de la guerra civil Madrid de l’atac dels mercenaris rifenys i els militars sollevats; Jaume Miravitlles hi anà en una expedició artística de catalans i en publicà un llibre testimoni que explica viatge, estada i significació del fet 1980 1972 2009 2015 Quan Catalunya Premi Josep Pla el Publicat per Editorial Un dietari recuperat, La guerra civil fou el 1979 i amb tres Pòrtic, fou un dels publicat per Editorial centre de molts llibres edicions el 1980. seus llibres de Proa. i articles (aquest, d’Editorial Base) més eco. defensava Madrid Polític i periodista amb Jaume Miravitlles Josep Maria Figueres PROFESSOR DE LA UAB lunya trametia. Efectivament, caravanes de camions, trens des de València on s’arriba- va de Barcelona, portaven queviures, muni- cions, armes, equipaments des de la fàbrica ladomat que Companys regalà a l’alcalde Henche. El llibre Catalans a Madrid. Impres- sions de viatge, és una eloqüent mostra d’aquesta solidaritat. projecció internacional A P mb un pròleg-poema de Ra- d’Espanya. Sense aquests recursos òbvia- Com a bon periodista, exposa, en la sèrie olític i periodista o, millor, periodista i escriptor (Figue- cia política i a l’activisme a través de diverses instàncies -del fael Alberti, on escriu «En Ma- ment Madrid no haguera resistit. Catalunya, d’articles, l’objectiu, el viatge, l’estada, etc. res, 1906 – Barcelona, 1988). Un tret característic de la CADCI a Estat Català per acabar a ERC- tot vinculant-se amb els drid, catalanes. Derramada a més, aporta milers de joves i acollí cente- amb un to d’agilitat narrativa ben contun- seva personalitat fou la vitalitat que mantingué al llarg dos presidents de la Generalitat. Amb Macià participà en el com- belleza de palabras y música nars de milers de refugiats que alimentà i os- dent, i ofereix una visió del moment que Ma- de la vida, des de l’inici de l’activitat política lluitant con- plot de Prats de Molló durant la dictadura de Primo de Rivera i que una fiel armonía de para- tatjà. Tot un esforç que deixa el país exhaust. drid i Barcelona anaven de costat davant un tra la dictadura de Primo de Rivera i participant en el moviment amb Companys s’hi vinculà durant tota la guerra i el primer exi- lelos pulsos a resplandor le- Els articles del viatge a Madrid mostren enemic comú. L’ambaixada artística amb els de Prats de Molló. Inscrit en moviments d’esquerra nacional com li a França fins l’ocupació alemanya. Publicà Ha traït Macià?, vanta», Jaume Miravitlles aplega al llibre Ca- un moment de relacions bones populars, tot del grup Montserrat, la cobla Albert Martí i el Bloc Obrer i Camperol s’afilià a Esquerra Republicana de Ca- Contra la cultura burgesa. De Jaca a Sallent i Los obreros y la po- talans a Madrid. Impressions de viatge (pu- i que les prevencions i reserves –com expo- el grup poètic amb la poesia dels rapsodes talunya el 1934. lítica (1932), els assaigs El ritme de la revolució (1933) i Crítica blicat el juny del 1938 per l’editoral Forja, una de les tribunes del Comissariat de Pro- sen les cartes de Lluís Companys a Juan Ne- grín i tenen el negre contrapunt en la nega- de Sagetes roges que porta el Comissariat és la mostra d’aquesta relació cordial alesho- 1938 Aparició del llibre Anna Teixidor ha estudiat la trajectòria del periodisme a l’exi- li als Annals de l’Institut d’Estudis Figuerencs i Ramon Batalla del 6 d’octubre (1935). Col·laborà en nombroses revistes de les esquerres: L’Espurna, L’Hora, Avant, La Batalla.... i fins la mort paganda de la Generalitat de Catalunya), els tiva al trasllat de la maquinària d’una fàbri- res entre la capital política i la capital de la «Catalans a Madrid» a n’ha estudiat en tesi doctoral la biografia fins el 1939 (consulta- sempre escríví en una molt àmplia relació de títols fins al final articles que publicà a La Humanitat durant ca d’armes. Tanmateix, de cara a la galeria, perifèria. Per l’interès polític ho aplegà en Barcelona. ble a tdx.cat). Els vint llibres i deu mil amb Tele-eXprés. els dos mesos següents arran del viatge que es vol mostrar, amb llibres, exposicions, ac- llibre i l’obra, breu però altament represen- articles que publica arreu, molts amb Després de la mort li apareixen reculls organitzà a Madrid el novembre del 1937 tes... el sentit d’aquesta col·laboració. Fins i tativa, fou reeditada en facsímil per Parsifal pseudònim, i en diverses llengües (en d’escrits , gràcies a la preservació de l’ar- com a evidència de la solidaritat que Cata- tot, escriu Ramon Batalla l’escultura de Vi- (1998). parlava i escrivia bé cinc), ens fa espe- xiu pels fills, de forma continuada, així rar més dades de la vida del figuerenc D’Europa a Amèrica, dietari d’exili (1941- universal des del 1939 fins la mort per 1945) (Proa, 2009), Informe sobre l’econo- Un fragment la seva significació i importància. La seva activitat pública fou d’im- mia franquista de postguerra (Afers-CEHI, 2008), Veritats sobre la guerra civil espa- pacte especialment en el marc polític nyola (Base, 2015). Esperem que aviat pu- en els anys vint i trenta a Catalunya i a guin aparèixer antologies dels seus arti- El viatge sos de l’any passat s’inten- l’exili en l’àmbit periodístic igualment cles atès que la seva articulística esdevé taria desbrossar-los ara amb una ofensiva ri. Els que per inconvenient d’ordre de treball te- com a la seva tornada a Catalunya en un testimoni singular d’època. despietada. Era lògic suposar, sobretot, que nien dificultats per fer el viatge el feren tanma- les dues dècades anteriors a la mort. Secretari el 1936 de l’Olimpiada Popu- a Brihuega, Itàlia intentaria guarir la ferida teix afrontant les conseqüències de la seva acti- Una mostra de l’èxit de crítica i pública lar Obrera. Unes insuperables dots orga- enorme de la desfeta. Tots aquests adverti- tud. Joves dansaires de divuit anys, acompanya- és el premi Josep Pla (1979) amb Gent nitzatives el configuraren com a secretari ments els foren fets als joves expediciona- des de les seves mares, feren 800 quilòmetres de que he conegut i seguiren de forma ideal del flamant Comitè de Milícies An- ris i als familiars que els acompanyaven. carretera per tal de palesar quin era l’estat d’es- constant al llarg de la seva vida que ha tifeixistes després de guanyar l’aixeca- La prosa de Jaume Miravitlles, punyent i directa i tanmateix suau en matisos, Ens adonàvem que formaven part d’aques- perit de Catalunya davant la gran gesta madri- conegut diverses reedicions. ment militar. A l’octubre del 1936 dirigí el ta població mitjana del país que té un sen- lenya. Fou definit com el somriure de la re- Comissariat de Propaganda de la Genera- afavoreix una lectura alhora plaent i sucosa en observacions com en tots els textos tit domèstic de la vida i que no aprecia per No volem evidentment exagerar la nota. No volució per l’escriptor André Malraux. litat de Catalunya, instrument de difusió, que volen simultàniament explicar i, de retruc, persuadir; aquest article, ara capítol aquesta raó la grandesa de les actituds he- volem ara descriure aquesta expedició amb els Esdevindrà una de les figures més des- més que de propaganda, malgrat el nom, roiques. L’expedició no era una festa, era un colors virolats de l’heroisme, però volem cons- tacades de la comunicació del nou po- molt eficaç en pro de la República i de la d’un breu llibre, és una evidència representativa del seu estil combat. Anava al centre de la resistència re- tatar aquest simple fet: Una part de la població der institucional català que s’haurà Generalitat tant a l’interior com a l’exteri- publicana a excitar les ires de l’enemic, hi catalana, escollida a l’atzar, pertanyent a nuclis d’adaptar amb el triomf de la revolució or. Al seu front organitzà activitats a Espa- Es tractava de portar a Madrid tes dones. Calia anar a Madrid, a la ciutat many és molt amant de les accions espec- anaven catalans a afirmar públicament la que per la seva constitució social, política, eco- durant la guerra civil amb el Comissa- nya, Mèxic, França... comptà amb delega- una representació que posés en torturada pels obusos i per les bombes fei- taculars, de les venjances històriques, dels seva solidaritat amb la població madrile- nòmica, es troben més deslligats de les conse- riat que dirigí al llarg de tot el conflic- cions a l’estranger, atengué periodistes, evidència l’esperit autèntic del xistes; calia anar a Brihuega, a Arganda, aniversaris, feia preveure unes jornades nya. I això no s’havia de fer a uns quilòme- qüències immediates de la lluita, responien al te. Després d’un molt llarg exili d’un quart de segle per terres promogué accions especials amb una labor de gran qualitat ar- nostre poble. Poesia, Dansa, Mú- avançades de la lluita on s’han escrit les pà- particularment perilloses al front del cen- tres del front, sinó a unes passes. El cant de primer crit, i sense exageracions espectaculars americanes, on conreà el periodisme d’opini, tornà però, com tística i professional, d’incidència social i política. Artífex de l’or- sica. Això vol dir onze músics, gines més sagnants de la resistència i això tre al redós de les dates commemoratives la tenora havia d’ésser sentit per les avan- amb la simple convicció del deure abandona- indica Anna Teixidor en un elaborat treball on remarca que ganització de l’activitat pública. De la dita aleshores propagan- dotze rapsodes, setze dansaires. Això vol dir calia fer-ho, precisament, per celebrar l’ani- del primer aniversari. La setmana abans, en çadetes enemigues. Tornem a dir-ho, l’ex- ven les llars còmodes de Barcelona per tal de col·labora en mig centenar d’articles i encara no hi son tots com da, o sigui la difusió de les idees, i estructurà un organisme mo- per altra banda, atès que entre les compa- versari de la lluita heroica i en els llocs cru- una sola nit, 1.100 obusos havien caigut so- pedició no era una festa, era un combat. Và- portar als combatents de les trinxeres madrile- El Caribe d’on hi ha un retall sobre Pau Casals en l’arxiu del mú- dern i eficaç amb seccions autònomes, eficaces i molt dinàmi- nyes participants n’hi havia de molt joves, cials on italians i alemanya havien sofert bre la capital i produïren centenars de rem fer lleialment l’advertiment als expedi- nyes l’afectuosa salutació de Catalu- sic. Aquestes columnes que feu per la premsa d’Estats Units -on ques que mantindran tota una acció molt rellevant. En cinema familiars que les acompanyaven. El total de sagnants desfetes. morts i de ferits. Semblava el pròleg del dra- cionaris, accentuant potser una mica la nya. residí 18 anys- i pels diaris de Llatinoamèrica esdevenen una de –Laya Films–; llibre –Editorial Forja–; dinamització –secció de la delegació pujava doncs a seixanta expe- Aquest cúmul de circumstàncies i sobre- ma sagnant que havia de d’obrir-se el 7 de nota per tal que es produïssin les elimina- La prova ja està feta. Barcelona és les obres periodístiques catalanes a l’exterior més importants. festivals; gadgets –El més petit de tots...-; premsa –Journal de dicionaris, jovenalla i persones grans, mol- tot, tenint en compte que l’enemic italo-ale- novembre. Era lògic suposar que els fracas- cions necessàries. Ni un no falla, al contra- digna germana de Madrid. El seu origen empordanès de la capital del republicanisme Barcelonne, Nova Ibèria, Amic, L’Avantgarde, Comunicat de federal i la seva formació en la generació dels figuerencs més di- Premsa...–, organització de manifestacions; acció internacional nàmics -Dalí, Deulofeu, Puig Pujades...- l’impulsà a la militàn- d’agitació i relacions públiques molt eficaç.