Diumenge, 11 de setembre de 2022 6-7 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (14) tant, ací ens teniu, encara, fent la viu viu.» El 1966 celebrà el cinquantenari i té un no- vitats catalanes de la publicació. Tot un esforç de magnitud que fou recompensat: la nòmi- comentaris i elabora els resums informatius de la vida col·lectiva de la diàspora catalana. Algues table eco a la premsa catalana. A Buenos Ai- res un petit acte, modest i emotiu al teatre del na d’escriptors que se n’ocupen de la feina feta és rellevant. Poemes de Ventura Gassol, glos- Ha d’usar pseudònims perquè hi ha núme- ros que n’hi ha dos o tres però sempre hi ha Hipòlit Nadal i Mallol és actualitat, aquests dies ha aparegut la reedició Casal de Catalunya, ho recorda i aplega la co- ses d’Albert Manent, Vicenç Riera Llorca... fins molts escriptors d’arreu la diàspora que hi lònia catalana de la capital. Un editorial de i tot un homenot de Josep Pla... participen. Els articles llargs signats amb el d’«Algues» i al Port de la Selva es manté viu el record i la memòria de la seva obra Nadal a Ressorgiment ho agraeix. Parlaren els Nadal mantingué fins el 1972 la revista, fou seu nom seran abundosos, diversos cente- periodística amb «Ressorgiment»; aquest volum de proses evocadores d’un ahir presidents d’entitats catalanes a l’Argentina, més de mig segle al capdavant, cada mes, sen- nars en els 56 anys de vida de la publicació de un altre cofundador de la revista, Francesc se retribució, ocupant-se de tot (publicitat, re- la que s’ocupava de tot el procés i tenia l’aju- desaparegut és també representatiu d’una prosa de lluita, per la cultura, pel país, Colomer, i un dinàmic exiliat, Pere Mas i Ma- dacció, edició, distribució...). A pràcticament da de l’impressor, que per simpatia cobrava en una constància singular, i és un exemple nítid de tota una trajectòria vital on rera, que detalla la irradiació en les col·lecti- cada mes hi ha articles seus, notes, ressenyes, només les despeses materials directes. literatura i periodisme es confonen a la cerca de la bellesa i la veritat. Josep Maria Figueres PROFESSOR DE LA UAB Una vida de A lgues és un breu volum de pro- periodisme ses sobre un Port de la Selva que fou també descrit per al- tres escriptors, com Josep Ma- ria de Sagarra o J.V. Foix, per 1921 exemple, per la singular belle- sa. Hipòlit Nadal assumeix un paper descrip- tiu i ho fa amb mestratge en una molt breu i 1918 «Ressorgiment» La revista tenia una 1928 catalanista selectes narracions. L’obra apareix el 1918 i s’ocupava cada mes sobrecoberta amb Aplec d’articles de s’ocupava de les il.lustracions que «Ressorgiment». enguany recupera l’actualitat arran els re- repetia cada mes i aspiracions catalanes cords que la vila dedica al seu fill Hipòlit Na- i sense censures. anava variant d’any dal i Mallol (el Port de la Selva, 1891-Buenos en any. Aires, 1978). Més rellevant que l’aplec de proses és el mensual Ressorgiment, que de Buenos Aires trameté a tota la col·lectivitat catalana de la diàspora i deixà testimoni en més de mig se- d’un editorial on marcava una línia política per a travessar-les sense defallences cal un Hipòlit Nadal i Mallol Periodista català gle (1916-1972). A Ressorgiment va escriure de fermesa, un conjunt de col·laboracions fi- tremp singular i una fe total en Catalunya i el molt i molt, amb pseudònims i sense signar. xes de nivell i un gruix considerable de col·la- seu alt destí’. Així començava l’editorial de La La relació es pot veure en un bon treball de boradors que d’arreu li trametien textos i so- Nova Revista de Mèxic signat pel seu director buidatge del contingut de la revista, consul- vint imatges. En l’editorial del setembre del A. Artís Gener el primer número d’aquest any. 2022 des de Buenos Aires table al web de la Biblioteca Nacional de Ca- 1955 (núm. 470) molt segurament el mateix Nosaltres, amb Ressorgiment, podem rubri- Segona edició talunya i la revista és consultable a ARCA, l’ex- Nadal escriu tot citant una altra revista d’exi- car amb coneixement de causa aquella asse- d’«Algues», publicat cel·lent repositori també al mateix centre. li: «‘Tota la vida d’una revista catalana d’exili veració. Durant els seus 39 anys de vida Res- originalment el 1918. La revista es presentava amb una primera és una natural successió de contratemps. Dir- sorgiment n’ha passant tants de contratemps pàgina que era sovint una obra d’art i repetia ne, com se’n sol dir, un esforç editorial no és i proves, que fins ens sembla impossible les tot l’any, per exemple de Josep Obiols, o di- una frase feta sinó l’explícita manifestació de hàgim pogut superar. La penúria de mitjans F buixants també exiliats a l’Argentina, com An- les proves per les quals cal passar. Les dificul- econòmics, sobretot, ens ha estat un perill ill d’un pescador empordanès, esti- de Primo la revista fou una bandera periodís- dreu Dameson o Josep Planes. Disposava tats són tan prolixes i de tan divers ordre, que constant i permanent de desaparició. No obs- mà molt la seva comarca i el mar. tica de llibertat, aplega a Articles de contra- El 1920 va anar a Barcelona per ban una antologia dels seus escrits a Res- aprendre l’ofici de sastre i es sorgiment. El 1931 va visitar Catalunya Un fragment va vincular a les primeres publica- cions en les que col·laborà mante- per veure la seva mare, hi estigué dos mesos. Emili Granier Barrera li feu nint sempre lligams amb el seu una llarga entrevista de gairebé Un assassinat monstruós ferocitat dels que avui dominen Espanya. Empordà i amb el Port de la Sel- una pàgina, on bàsicament parla- Però allò que indigna més, allò que revolta menyspreat els va. Va col·laborar així en publica- ran de la seva revista, Ressorgi- més, no és solament el fet repugnant de lliurar drets i els sentiments que regulen i ennobleixen la cions editades a Barcelona i Gi- ment, que fundà –amb Manuel un polític que havia acollit al dret d’asil que li vida humana. rona encetant una carrera perio- Cairol, Luis Aire i F. Colomer- i brindà un país lliure i amic, sinó evident mons- Lluís Companys ja no és d’aquest món. Ha pa- dística que culminarà en un que defineix, i era ben cert, com truositat que constitueix el fet de jutjar i con- gat amb la vida el seu amor a la llibertat dels homes mensual que més de mig segle as- un aglutinant dels catalans a la di- Aquest article, extret de la segona edició d’«Algues», fou publicat el novembre de 1940 a demnar dues vegades un home pel mateix ‘de- i dels pobles; ha pagat amb la vida el seu amor a Ca- sumí com a editor, director i re- àspora. En marxar Palestra, l’Asso- «Ressorgiment» i és un exemple clar de la prosa, vibrant, sentida, d’Hipòlit Nadal i Mallol; és un licte’. Perquè Lluís Companys ja havia estat sen- talunya. Franco i els monstres que l’acompanyen dactor principal. Plega, vell, i en ciació Protectora de la Llengua, i al- tenciat per la justícia franquista. I per respon- han somrigut satisfets d’haver pogut venjar i de- una nota de comiat diu que els lec- tres organitzen l’homenatge amb as- molt bon exemple del gran nombre d’editorials, articles, notes... que va escriure a Buenos Aires sabilitats polítiques tal com l’ha jutjat suara, de mostrar llur odi en la persona d’un home que re- tors van desapareixent i les seves for- sistència de Ventura Gassol, Dalmau nou. La primera condemna fou d’estranya- presentava una pàtria que demana llibertat i cia; ces es van debilitant. Va col·laborar a: La Costa, ... i Francesc Macià, que tanca el Quan les primeres clarianes de talunya s’acarnissaren aquell dia amb un tal. ment perpetu, pèrdua de la ciutadania espa- una pàtria que per la llibertat sap sofrir; han pretès Nació, L’Esquella de la Torratxa, De tots co- sopar amb un parlament abrandat en el l’alba del dia 15 d’octubre darrer es home malalt i vençut, però que constituïa el El món civilitzat s’ha commòs tot amb l’exe- nyola i confiscació de béns. D’ací que la parò- ultimar en el cos llatzerat de Companys, el cos i es- lors, L’Escena Catalana, La Campana de Grà- que diu que els catalans d’Amèrica estant dis- percebien a penes damunt la for- símbol de la terra catalana, no pas per la seva cució de Lluís Companys, per les circumstàn- dia de procés sumaríssim que hom diu que li perit ubèrrims de Catalunya. La intenció ha estat cia i en publiacions gironines com Ciutadania i posats a tota hora per lluitar, amb les armes que tin- talesa de Montjuïc i el sol sorgint persona mortal sinó per la jerarquia de la seva cies en què s’ha produït- i la perversitat i han fet suara no és sinó l’intent d’enganyar el aquesta, és indubtable. L’Empordà Federal de Figueres. Participà en grups i enti- guin a la mà, per la independència de Catalunya. L’Opi- d’entre la mar en calma començava a fondre la investidura que, malgrat tot, encara els cata- menyspreu dels més cars sentiments que han món volent-li fer veure que s’han seguit les nor- La realitat, però, serà una altra. Franco, en matar tats catalanistes i es va vincular a la Unió Catalanista i en no voler nió (29-IX-1931) reprodueix el parlament i fa la glossa de l’àpat. boira dels cims, s’acomplia dintre el castell si- lans nacionals consideraven i estimaven com demostrat els seus executors. mes legals dels països civilitzats. Però el món Companys, no s’ha adonat de dues coses. La pri- anar a fer el servei militar, al Rif hi havia guerra, a finals del 1912 L’exili del 1939 li va donar una major empenta tot revitalitzant nistre un assassinat monstruós, un crim hor- a esperança d’un ressorgiment proper que En caure Catalunya, sense defensa -ella que ja estava assabentat de tot i ha convingut que mera, que faria malveure del món civilitzat. La se- va anar a l’Argentina on hi restà tota la vida afiliant-se al Casal Ca- col·laboracions i lectors. Granier-Barrera la defineix com una re- rend que les consciències honrades ja han cui- tots sentim en el cor. Però, si bé el cos de Lluís ho havia donat tot per la República!- Com- l’execució de Companys ha estat un vil assas- gona, que donava un nou màrtir a Catalunya, un talà de Buenos Aires, on va impulsar el Comitè Llibertat dins Es- vista pulcra, ben editada, que no té res a envejar a les fetes al Prin- tat a assenyalar corn una de les iniquitats més Companys s’estremia en espasmes agònics panys va cercar refugi a França i es radica a Pa- sinat comès fredament per uns homes que te- màrtir la sang del qual no ha estat vessada endeba- tat Català. La seva trajectòria assumeix amb la revista Ressorgi- cipat i en una edició en català, en terra llunyana, de molta quali- grans de la història: l’execució de Lluís Com- sota l’argolla infamant que estrenyia el botxí, rís. La irrupció dels nazis i la consegüent capi- nen una responsabilitat de govern, els quals, des, com ho palesa ja la reacció que la seva mort ha ment un alt punt d’interès ¡ el recent aplec que ha preparat Vicenç tat. panys, President de la Generalitat de Catalu- l’esperit del patrici se’n desprenia i anava a tulació francesa el sobtaren allí i no pogué sor- per venjar-se d’un home i d’un poble que fo- produït en tots els catalans, àdhuc en Relats, en reedició de la primera Algues, s’ha enriquit amb altres Port de la Selva l’ha recordat amb actes i exposicions, amb su- nya. unir-se amb el sol matinal i amb l’aire d’aquell tir-ne. Aleshores comença la caça de l’home ren lleials amb si mateixos i amb les instituci- aquells que no eren gaire afectes a les textos com conferències articles. port a l’edició de llibres i ara estudia que la biblioteca que conser- No podent privar a la nostra pàtria de la llum dia clar per a il·luminar i vivificar les ànimes i per part de les hienes franquistes, i la Gestapo ons del país que ells van trair, s’han mofat de idees i a l’obra de govern del segon Pre- Durant la guerra mundial participa amb Josep M. Batista i Roca va el seu fons dugui el seu nom. Segurament la millor forma de del sol i de l’alè de l’aire vital, els botxins de Ca- la terra esplendorosa de la Catalunya immor- es cuidà d’engrapar Companys i lliurar-lo a la la justícia, han fet cas omís de la legalitat i han sident de la Generalitat restaurada. en les seves activitats especialment al final, quan les esperances preservar la memòria és l’edició de llibres i d’ací el mèrit d’aques- d’enderrocar el règim franquista eren altes. Durant la dictadura ta segona Algues.