Diumenge, 9 d’octubre de 2022 6-7 D ominical Reportatge Josep Maria Figueres Les millors obres de les lletres gironines (16) tal domini de l’idioma català. Les seves ori- entacions són d’una gran eficàcia...» L’ori- ens quedem amb l’accepció d’obra breu, re- duïda en espai, sintètica en conceptes, i car- de comptar amb l’ajut i la col·laboració de tots.» (p. 31) Darius Rahola (1933) cal afegir la de la Di- putació de Girona el 1984 en edició facsí- PROFESSOR DE LA UAB Breviari de ciutadania ginal es conserva a l’Arxiu Històric de Giro- na, que guarda molts papers de l’historia- regada d’afirmacions ponderades. Una exemple: «Els intel·lectuals i els polítics han Quan apareix l’obra el setembre, Joa- quim Pla, també a L’Autonomista en prime- mil. El 2009 CCG, amb pròleg de Josep M. Terricabres, la reeditaren acompanyada de Un assaig que és un bell cant a la llibertat i la cultura, adreçat a la joventut des dor. Josep Irla va convocar el premi però el de donar-se fraternalment les mans, si vo- ra pàgina, escriu que és una bella i curosa La pena de mort a Girona i també editaren E l 1933, després de la dictadura resultat l’executa el seu successor, Josep lem que l’obra a realitzar i tingui una posi- obra i la qualificà d’estimulant i optimista. un altre llibre, molt singular: unes reflexi- del general Primo de Rivera, de la saviesa de la vellesa escrit amb suavitat formal i amb voluntat de Puig Pujadas, que també fou amb Joan Puig tiva eficàcia. El menyspreu dels uns als al- Treball de civilització, doncs, que avui dia ons col·lectives amb el títol de Nou brevia- aparegué a Girona amb peu de les Gràfiques Dàrius Rahola el concisió, precís conceptualment i clar en l’expressió. Carles Rahola guanyà el i Ferrater, i altres, membre del jurat i edita- ren el llibre. tres no pot ésser beneficiós al nostre poble, el qual, per a reeixir en la seva empresa, ha encara és recomanable de llegir. Ha tingut diverses edicions. A la inicial de Gràfiques ri de ciutadania, tot prenent exemple del treball de Rahola. premi de la Comissaria de la concurs que Josep Irla, delegat de la Generalitat a Girona, va promoure per La idea era que l’edició es pogués trame- Generalitat de Catalunya amb tre arreu fent que la Conselleria de cultura el títol Breviari de Ciutadania, un assaig de ajudar a formar la joventut en els principis de democràcia i autonomia amb un de la Generalitat l’obsequiés a tots els joves Carles Rahola que aspirava a ser una lectu- treball que esdevindria una de les obres més boniques i llegides del seu autor. de les escoles catalanes però la iniciativa no ra adreçada a la joventut tot oferint valors i es pogué desplegar per les eternes limitaci- Formar la conceptes democràtics. Obra única i de ons dels pressupostos autonòmics. Potser molt interès, ràpidament acaparà l’atenció ara o en un endemà seria possible, amb no- del públic culte gironí. La Diputació de Gi- ves tecnologies els costos baixen, és clar. Ra- rona el reedità el 1984 i torna a ser exhaurit. hola, que s’esmerça molt en aquesta obra, Tots els biògrafs de Carles Rahola, com ara la considera com una de les seves realitza- Lluís Maria de Puig, Josep Clara i Narcís-Jor- cions més reeixides. La revista El Magisteri joventut en di Aragó la valoren positivament. gironí celebra l’edició i en recomana enviar S’enceta amb una nota informativa: «Bre- un exemplar a cada mestre i que pugui figu- viari de ciutadania obtingué el premi de rar a les biblioteques escolars. Feliciten au- 2.000 pessetes ofert pel Comissari Delegat tor, editor i patrocinador pel contingut cívic del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona senyor [Josep] Irla, al millor treball de l’obra. L’Autonomista reprodueix en por- tada aquest article a primera pàgina. 2000 Edició institucional en 2009 Edició de CCG i 2009 Llibre en homenatge sobre orientacions per a la formació ciuta- Les meditacions de Rahola, acurades i facsímil. Fundació Valvi. a Carles Rahola per democràcia dana en els principis de Democràcia i Au- serenes, fugen del que seria un catecisme CCG edicions. tonomia. (...). El veredicte es farà públic el polític o un breviari a l’ús religiós de to im- dia 11 de febrer de 1933, data commemora- peratiu. Més que voler convèncer simple- tiva de la proclamació de la primera Repú- ment explica. I fa molt bé. Del títol genèric blica. L’obra es publica per acord de la Co- missaria.» I així fou. S’edita amb un clar ob- jectiu i pel nivell de l’obra tindrà molta pro- després de C jecció. Rahola era l’home per a escriure-la, les arles Rahola i Llorens (Cadaqués, 1881- Girona, 1939), arxiver meticulós, historiador local, erudit Carles Rahola De Girona i per Girona seves conferències, els comentaris a la nova de talla i fi assagista, assolí un molt alt prestigi per Ràdio Girona, els escrits a L’Autonomista... la serietat i formalitat dels seus escrits, fonamental- el feien ser no només popular sinó prestigi- ment llibres i articles. La personalitat del gironí il·lustre s’ha at com a assagista de nivell i guanyà fàcil- fixat en uns trets concrets: l’estudi de la ciutat de Girona i el la dictadura ment davant els altres sis participants. El ju- treball arxivístic, amagat i silenciós i, tanmateix, ben eficaç. rat el defineix, explica el darrer biògraf i Per a definir-lo el vàrem retolar fa anys, «d’impecable en el Carmaniu... ens l’acosten periòdicament i el fan, doncs, ben la pena de mort i, durant la guerra, uns pocs articles com ara company del Dominical, Xavier Carmaniu, vestit i el tracte» i, efectivament, ho era. Carles Rahola, home viu perquè els llibres tornen immortal a una persona. Aquests un que fou inclòs al sumari del consell de guerra que era el com «un treball excel·lent, que respon ben plenament als objectius del tema. Literàri- 1933 Primera edició. de lletres, gironí, gaudí d’una molt alta consideració ciuta- dana social i fou molt estimat en vida i recordat en mort. Nas- estudiosos han lluitat contra l’oblit i el silenci forçat que im- posava la Dictadura franquista amb la prohibició i l’oblit pos- dedicat als bombardeigs franquistes. El gruix de l’obra és d’història llunyana i defugint el combat periodístic conjun- ament és perfecte i acusa, més a més, un to- qué a Cadaqués en el si d’una nissaga que fins avui té pre- terior. És de reconèixer tot el mèrit de fer viu a Rahola en una tural. Va creure que no li passaria res. S’errà i un calfred va re- sència en els papers públics i que es caracteritza per un ca- labor de donar a conèixer qui ha estimat fins la mort la córrer l’exili català i la grisa ciutat en catacumbes: «En talanisme de soca rel. No pogué estudiar, per dificultats eco- ciutat, la comarca, la història. Rahola també? Com pot ser, fins i tot en Raho- Un fragment nòmiques familiars, cap carrera universitària, treballà a la impremta del seu pare i guanyà oposicions a la Diputació de L’obra de Rahola compromesa amb la seva ciutat, país i ideari, sigui amb lli- la. Afusellen a tothom». Una de les darreres aportacions és Girona. S’implicà des dels anys vint en la investigació histò- bres o amb articles de recerca o de Girona i Napoleó, (2007) amb re- La conquesta tisos de l’ànima humana. Ella ens ha fet in- rica sobre la seva ciutat i tota la vida seguí en aquestes labors divulgació, feta des del més pro- cerca, edició i pròleg del malau- vencibles en les hores adverses, i, vençuts i amb un prestigi creixent. fund sentit democràtic, cata- rat Lluís M. de Puig, aplega un tots, era la penyora certa de la victòria ine- La seva obra publicística es dóna a conèixer especialment lanista i liberal esdevé im- esplèndid recull de textos luctable. Conrear-la amorosament i treba- a El Autonomista, –el diari dels Rahola que es convertí en prescindible per conèixer sobre esdeveniments, pro- llar-la amb una cura exquisida, és un dels L’Autonomista el 1933– que alternà amb la investigació i di- la ciutat. I els llibres re- tagonistes i, és clar, Napo- de la llengua pròpia plaers mes purs de l’esperit. Si nosaltres vulgació històrica amb monografies ben útils com les Vides cents com el de Rosa M. leó. El curador escriu a la l’hem reconquerida amb un esforç obstinat heroiques (1932), glosses de republicans gironins del segle Oliveras i Lídia Traveria: introducció parlant de i silenciós, ha estat pensant en vosaltres i en XIX. La seva aportació és una molt i molt extensa producció Contra l’invasor. Recull Rahola, «Sobretot histo- els que vindran després. Estimeu-la per da- amb una trentena llibres, com: La joventut de Catalunya da- d’articles a l’Autonomis- riadors», una molt bona munt de tot, i vulgueu fer-vos-en cada dia vant Europa (1911), La dominació napoleònica de Girona ta (1900-1938) (2007) o síntesi on se’l valora des més dignes. (1922), Girona (1925), L’Empordà a la ‘Crònica’ d’En Ramon de Xavier Carmaniu: de l’avui: «El que Rahola Aquest capítol, del gairebé mig centenar de què consta el «Breviari», és un dels més reeixits, En tota obra ascensional -i aquesta de la Muntaner (1925), L’amor al llibre i els grans amics del llibre Carles Rahola l’home civi- ens va deixar de més im- purificació de l’idioma vernacle és la prime- (1928), Els jueus a Catalunya (1929), Ferran VII a Girona litzat (2006) són palès tes- portant de la seva obra són i l’elogi de la llengua catalana per un fi pensador és d’agrair per a meditar-hi; molts escriptors, ra-, mentre ascendim, amb delit renovat, (1932), La pena de mort a Girona (1934), Amadeu de Savoia timoniatge d’aquest com- els seus estudis i assaigs de polítics, historiadors han tingut paraules on expressen la bellesa de la llengua, Rahola de fet hom diria que els passats ens contemplen i a Girona (1935), Estudis napoleònics (1938)... que encara avui promís vital expressat en el caràcter històric. És cert que en té diversos, i aquest és un dels més bonics elogis que s’han escrit sobre l’idioma català. ens encoratgen. són reeditats amb èxit. Hi destaca la història de la seva ciu- periodisme al costat de l’assaig en un primer temps intentà ex- L’esperit d’un Muntaner, d’un Ramon tat amarada d’una visió crítica dura de fons quan cal, però i la història. cel·lir en l’assaig i el pensament, Llull, d’un Bernat Metge, és a la vora nostra sempre amb ponderació i amb l’elegància d’unes bones for- Decidí de no marxar a l’exili el escrivint una sèrie d’obres i articles Vosaltres recollireu el que nosal- amb aquella abnegació del qui sap que no que anaven contra l’arrel mateixa de la na- i lluita amb nosaltres. La nostra llengua ja mes. 1939, pensava que res li havia de suc- de caire filosòfic, però els anà deixant tres i els qui ens precediren hau- arribarà a veure la terra promesa. cionalitat. torna a ésser aquell ‘bell catalanesc’ del qual Els historiadors, periodistes i arxivers gironins, que ser- ceir. Acollí als seus amics escriptors que fu- a favor de l’assaig biogràfic o del tractament rem sembrat. ¡Divina collita! Si Jo poso al davant de les conquestes asso- La llengua ens imposa uns deures als es complaïa a parlar el cronista de la gesta ven amb amor la seva memòria, han publicat treballs cons- gien dels franquistes, i arribaven de Barcelona en de temes històrics que normalment publicava en podeu conrear lliurement la nos- lides la de la pròpia llengua. Car la parla d’un quals no podem mancar, si volem romandre d’Orient. I aquesta constatació ha d’omplir- tantment per a recuperar i conèixer millor la seva obra. Així aquella nit tràgica de diàspora, en el seu pis de la Girona es- forma d’articles en el periòdic familiar o en altres publicaci- tra llengua, ho deveu a nosaltres; si us sen- poble és la seva mateixa ànima feta expres- fidels a l’esperit de la nostra terra: ella ha nos de joia i ha d’ésser per a tots vosaltres el epistolari, papers de guerra i de presó, articles periodístics... timada. Aquests amics li deien que marxés i tant pregaren ons, en conferències que donava sovint i que en molts casos tiu lliures sota la República, és perquè d’al- sió. Sense idioma propi no hi ha pàtria prò- d’ésser l’instrument adequat de la nostra millor dels estímuls per a avançar fan que, amb altres iniciatives –els premis que es convoquen que ho feu però tanmateix a la Jonquera va decidir de tornar s’acabaven convertint en llibres, en volumets que contenien tres han lluitat, sense defallir, per la llibertat; pia. Per això els governs de la monarquia cultura. Feu-la, doncs, cada vegada més be- coratjosament. No oblideu que el anualment, la bonica escultura...- es deixi testimoni d’aquest a la seva Girona. Què li havia de passar a ell, inofensiu inves- poc més que la conferència pronunciada, altres amb el tema si encara podeu esperar dies millors, és per- atemptaven amb preferència contra la nos- lla, més rica i més apta per a expressar totes poble que estima la seva llengua amor. Les exposicions, números monogràfics de revistes com tigador, erudit reclòs que només escrivia de papers grocs? un xic més desenvolupat. Encara que tocà diverses matèri- què d’altres han preparat abans els camins tra llengua; i, en fer-ho, tenien consciència les idees, tots els coneixements i tots els ma- té la clau de la seva llibertat. » Presència o la Revista de Girona, les biografies i estudis de Era republicà i catalanista com la majoria de la població del es, del que va escriure són al capdavall els estudis d’arrel his- Lluís Maria de Puig, Josep Clara, Narcís-Jordi Aragó, Xavier moment. Suaument, sense estridències, havia escrit contra tòrica els que tenen més profunditat i durada.»