Diumenge, 23 d’octubre de 2022 10-11 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (17) Alexandre Deulofeu Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili La projecció internacional d’Alexandre Deulofeu, de l’Argentina a Dinamarca, ultrapassa Figueres i l’Empordà; el preocupà, de forma notable, el passat, i si bé 1974 Primera i única edició d’unes excel·lents memòries. De la Rambla de Figueres al món A la seva obra més coneguda és «La matemàtica de la història», té una gran lexandre Deulofeu i Torres (L’Armentera, 1903 -Figueres servar-lo però el centre, a més de la família i el treball, és la seva Ma- 1978), farmacèutic i químic, és conegut especialment per temàtica de la història, títol que dona a la seva obra general. Així, per producció de la qual remarquem les seves memòries, que esdevenen una de les les seves aportacions singulars en la concepció de la his- exemple, contemplar la fotografia de Palol Sabaldòria esdevé una millors cròniques del dur període que li tocà de viure. ció civil i cases particulars, i car- toriografia com a creador d’una visió innovadora a partir d’una teorització sobre els cicles històrics. Estudià el batxillerat a imatge trista quan penses l’ahir i veus l’avui del monument. L’anàli- si de Deulofeu de l’opus spicatum, la distribució de les pedres en for- Literatura i història rers i places, sen- Institut Ramon Muntaner de Figueres. Estudià farmàcia a la Univer- ma d’espina de peix és ben suggestiva. se objectius mili- sitat de Barcelona i a la popular plaça de la Palmera de Figueres, en- Del romànic empordanès escriu articles i la guia Sant Pere de tars, dels dits cris- cara obert i regentat per un nét, hi ha l’establiment on hi treballà en Roda. Importància, història i art. En veiem la quarta edició del 1970 tians i civilitzats tornar de l’exili. Publicà llibres de química i tingué una profunda es- de l’editorial Emporitana, que ha tingut cura de l’edició de bona part defensors de l’or- timació a la ciutat, la comarca i el país. Políticament fou republicà i de la seva obra. L’Empordà, bressol de l’art romànic (1961) a l’edito- dre (!). És així un catalanista. Arran de la proclamació de la República, un Deulofeu rial Selecta esdevé una molt suggestiva obra on la capacitat d’obser- en una gran obra testimoni de pri- jove i inquiet s’implica en la vida municipal. És regidor i serà alcal- vació i anàlisi del polític, i també químic i assagista, hi sura. Aques- mer ordre, una de de la ciutat com explica en el llibre de memòries que ens ta idea anirà apareixent diverses vegades desenvolupada, prosa periodística ocupa, un treball viu en estil, àgil en la força narrati- l’Empordà és l’origen del romànic i, per extensió Ca- de ritme, detallis- va, talunya, mare de la cultura europea (1976). ta, hi apareixen els Com a estudiós de l’art publicà diverses Deulofeu publica moltes obres d’impacte i seus amics, com obres sobre el romàtic, Sant Pere de Roda, actualitat com Catalunya i l’Europa futura el Josep Puig i Puja- així ho escriu, amb comentaris i anàlisis 1934 (Editorial Catalònia), amb pròleg de des o Ramon ben suggestives sobre l’art romànic. Des- Rovira i Virgili, que el qualifica d’«esperit l’exili escriu força, és redactor de la revista pe itinerant. Es belluga per les grans ciutats Guardiola i també tacà com a teoritzador dels cicles de la selecte, inquiet, apassionat pels estudis Josep Maria Figueres El Poble Català, que dirigeix Jaume Miravit- de la diàspora catalana –Tolosa, Montpeller, les activitats i cen- història que desperten interès acadè- polítics i socials». Recorda una polèmi- PROFESSOR DE LA UAB lles. Visita amics, especialment interessant Prada...- fins que gairebé deu anys després tres que la fan ser mic més enllà de la curiositat de qui pre- ca, en una tertúlia, a Figueres, després és la visita a Prada a Pompeu Fabra i Pau Ca- torna al seu Empordà. també una histò- diu esdeveniments com l’enderroca- d’una conferència el 1930. En ella coneix A questes memòries, en dos vo- sals. Aquest li guardarà els seus papers en La crònica de la revolució, on fou alcal- ria de la capital de ment del mur de Berlin i la reunificació les teories de Deulofeu i la discussió és lums, el primer centrat en la un acte de generositat. de de Figueres i testimoni de primera línia, l’Empordà de pri- alemanya, la desintegració de Iugoslà- intensa i sentida. «Quina polèmica de guerra i fonamental per co- La dura vida de l’exili es manté amb mil dels mesos complexos de guerra, amb els mer ordre. El gran via i de la URSS, l’ascens de la Xina, etc. quinze veus, la d’aquell vespre!» Rovira hi nèixer el conflicte a l’Empor- i un oficis, de la verema a l’hort, de ser un atemptats ferotges dels dits incontrolats fins mèrit, el volum Per al futur immediat ha predit la desinte- participa, escriu: «Jo estava encisat de veu- dà, i el segon en l’exili (Mont- obrer a tocar el piano i el saxo amb una trou- el maig del 1937 i els bombardeigs a pobla- d’informació, no gració d’Espanya i de França. re que aquells temes de doctrina política i peller, Burdeus...) fins la tor- es deu a una me- Deulofeu guanya oposicions i és catedrà- d’interpretació història, eren plantejats i de- nada el 1947, contenen el dia a dia dels anys mòria privilegiada tic a l’institut de la seva ciutat. En tornar després batuts en una petita sala d’un casino polític co- trenta vistos per un escriptor molt sugges- sinó a la seva ca- de l’exili, com tants professors, no podrà seguir en marcal. I com que el cor se me n’hi anava, vaig pren- tiu. A Memòries de la revolució, de la guerra pacitat d’escriptu- la docència. Abans de la guerra publica en editorials de dre part en l’amistosa discussió». Comparteix taula, diu i de l’exili hi apareixen les vivències del dia ra, els dietaris, de- prestigi i en les locals i assoleix reconeixement social pel seu com- també, amb l’amic comú Puig i Pujades. Rovira considera molt po- a dia, fotografies i també altres materials re- tallistes, aporten promís social i polític. De Juli Gutiérrez i Deulofeu tenim una reco- sitivament el treball que prologa. Escriu: «En tot allò que considero llevants per a contemplar la vida quotidia- moltes dades però pilació que ens mostra aquesta etapa republicana amb detall. Es essencial, la trobo excel·lentment orientada». Tot i alguna reserva na, com uns apèndixs amb poemes, uns so- en aquest cas no tracta d’Articles i altres escrits. Els darrers mots que apleguen els ar- puntual s’identifica amb l’autor per ideologia, esquerrana, per sen- nets dedicats a la seva esposa i afegitons me- són del món parti- ticles de la premsa: Empordà Federal (1930-1937), la seva revista per tit connacional, són compatriotes amb una catalanitat essencial, i morialístics. Són tanmateix una aportació cular i íntim, que tam- ideologia i simpatia, el setmanari de les esquerres, i posteriorment, per l’interès del que escriu Deulofeu. de relleu per la categoria, intel·ligència i ha- bé hi apareix sense exces- altres com Destino, Canigó, Revista de Girona... Es fixa també en les Amb creativitat i constància en el treball, Deulofeu articula una bilitat del narrador. sos, sinó de la seva responsabilitat com a ob- aportacions de la Matemàtica de la història, extensa, variada, dis- exposició singular i innovadora que avala amb els seus estudis i lec- Ens trobem amb un escriptor actiu i servador privilegiat, per formació i cultura, persa en llibres i articles i també ofereix inèdits. tures, viatges per Europa fixant-se especialment en les construcci- compromès amb el seu temps. A la tornada per alt nivell formatiu i les capacitats expres- En tornar de l’exili segueix escrivint i molt. Dóna a conèixer les ons i que ha estat sovint negligida per la concepció dels historiadors de l’exili no podrà continuar l’activitat do- cent que mantenia a l’Institut figuerenc de 1958 1970 2012 Aplec d’articles sives que la configuren com una obra de molt i molt interès més enllà dels especia- seves teories i ho fa en articles i llibres. Demostra que l’Empordà és el bressol de l’art romànic, a Destino per exemple i com la difusió va a negar-se a la previsibilitat quan s’introdueixen factors com els im- ponderables, en història econòmica, l’atzar o les tendències. Sigui Edició catalana d’un Edició del primer secundària. Haurà de recloure’s, com tants volum de la sèrie apareguts a El Federal listes locals o dels estudiosos del conflicte. de sud a nord i d’est a oest, Sant Quirze de Colera (800), Sant Genís com sigui, Deulofeu, agosarat com només ho poden ser els empor- assaig d’alt nivell que i tants republicans cultes, i sobreviure grà- exposa l’origen català Matemàtica de la (Editorial De bon llegir i editada en una única edició les Fonts (819)... Estima els monuments del passat i li dol el patri- danesos, dedicà la vida a l’estudi de la història per a poder-ne ex- cies a la farmàcia que conreava d’abans. A del romànic. història (Editorial Emporitana). el 1974 per l’Editorial Emporitana. moni que és malmet arreu de la comarca i se’n preocupa per pre- treure una teoria que bateja com la Matemàtica de la història. Emporitana). Un fragment Els bombardeigs de Figueres molt; la Tat, la petita, de dos anys, no es va adonar de res. Aquell mateix moment vaig decidir el trasllat de la meva família al mas, i aquest tenia lloc aquell matí mateix. dia per a passejar. Jo em trobava amb la meva família al mas. Fou la sensació més gran de destrucció que he experimentat en la meva vida. Les explosions prengueren cientment serràvem les dents i cloíem els punys. Em vaig disposar a marxar a Figueres. Els meus familiars no volien que em mogués. dels primers avions ens produí un desbor- dament de ràbia, la vinguda dels nous avi- ons i la nostra impotència ens produí una sensació de desesperació i d’aclaparament. no era deguda precisament a les cases des- truïdes, sinó a un fenomen d’ordre imma- terial, però que planava com una llosa de plom per sobre l’ambient. La nostra ciutat Aquest bombardeig no alterà per a res la unes proporcions apocalíptiques. El dia Els vaig fer veure el meu deure i van cedir. No tardàrem gaire a sortir d’aquest estat. havia provat d’una manera dura la grapa del Les memòries, basades en uns quaderns, dietaris, seguien el dia a dia amb prolixitat, vida de la ciutat. La gent s’ho prengué, més quiet i el lleu oratge que venia del nord ens Vaig anar a canviar-me de roba. Vaig baixar Unes explosions més intenses encara que monstre. amb detall, i així la fidelitat és bona a diferència d’altres volums memorialístics, amb records que com una desgràcia, com un fet nou i in- portava el so amb una intensitat corn no ho de nou i, després d’haver tret l’auto de sota les primeres ens digueren que el nou bom- Aquest bombardeig portà la desorganit- teressant, precisament per la seva novetat. he vist repetit una segona vegada. El ressò els porxos on el guardava, al moment que bardeig estava complert. zació de la vida figuerenca. Molts ciutadans, incomplerts o, pitjor, amb comentaris del present i que perden el sentit històric per passar a Tothom anà, aquell dia, a veure els desper- de les muntanyes que teníem al sud van m’acomiadava, es distingiren al fons de la Després d’aquest segon bombardeig vaig temoritzats, començaren a buscar aixopluc l’assagístic; Deulofeu, amb força narrativa, ofereix unes descripcions d’alt interès i de molt bon fectes i els sots fets per les bombes. Les es- multiplicar les vibracions i vam tenir la im- mar i en direcció a Figueres les siluetes de desistir en absolut d’anar a Figueres. L’estat en els pobles i masos de l’Empordà. El con- coles, igualment, no experimentaren, al- pressió que, de Figueres, no en podien que- sis avions de bombardeig. La sang se’ns gla- de nerviosisme dels meus familiars i espe- tingent escolar disminuí considerablement. llegir que sedueixen al lector i enganxen, malgrat el tòpic, com una novel·la menys en quantitats apreciables, disminu- dar sinó ruïnes. La meva mare i la meva çà a les venes. Tornaven a Figueres; dintre cialment de la meva nena gran em preocu- Suspenguérem les sessions de música i les ció del cens escolar. nena gran, que en aquell moment eren al uns moments sentiríem les noves explosi- paren i vaig tenir prou treballs per a tran- funcions del Teatre-Escola. Figueres inicia- El dia 20 de gener de l’any 1938 bombes caigueren als voltants de l’estació i plosions. Nosaltres que vivíem relativament El segon bombardeig tingué lloc el dia 23 bosc, vingueren espantades creient que ha- ons. En aquell moment estaven a punt de quil·litzar-los. Aquell dia no vam dinar. A la va la tragèdia que l’havia de fer la ciutat màr- va tenir lloc el primer bombar- produïen petits desperfectes; a més, fou un a prop de l’estació, ens vam despertar, més de gener. Era un diumenge al matí. Feia un vien bombardejat el mas. Pocs moments perdre la vida o de quedar inutilitzats els tarda uns amics d’Ordis van assabentar-nos tir de Catalunya. El tercer bom- deig de Figueres. Els seus efectes, bombardeig ben poc espectacular. Tingué que pel soroll, pel tremolament de la casa, dia magnífic. Devien ésser prop de les dot- després veiérem passar en direcció a la mar nostres parents, amics nostres, ciutadans del nombre de les víctimes. El dilluns al matí bardeig s’escaigué el dia 7 de fe- el mateix d’ordre material que lloc a la matinada. Hi hagué importants sec- que fou bastant intens. La Nuri, la meva fi- ze. El parc i els carrers de Figueres estaven els avions platejats. La impotència i la des- amb qui convivíem tots els dies. Vèiem la tornàrem a Figueres. La nostra ciutat tenia brer de 1938, a dos quarts de deu moral, foren insignificants. Les tors de la població que no sentiren ni les ex- lleta gran, tenia sis anys, i es va espantar plens de gent que aprofitaven la bellesa del esperació ens crispaven els nervis, i incons- catàstrofe i no la podíem evitar. Si la marxa un aire trist, un aire de dol, una sensació que del matí. Era un dilluns. (...)