Diumenge, 4 de desembre de 2022 6-7 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (20) gent, on el nexe comú és la comarca que retra- ta amb la descripció pormenoritzada de petits lora molt bé l’obra, en fa, en una frase, tota una definició: «El llibre m’ha fet viure, -i ha de fer re- paisatge i és així. Amb el lector en fa una con- versa, seguida, com una continuació de les crò- Coses i gent de l’Empordà aspectes o grans personatges. Ens ocupem d’una trilogia, llibres molt bo- viure en el lector, per mica que l’hagi conegut- l’Empordà que, ara que hi vaig el més sovint niques als diaris de Barcelona, de les descrip- cions gairebé costumistes del que li plau d’una L’Empordà ha tingut un gran nombre d’assaigs, descripcions... és terra agradable nics, de bona lectura. Avui ens referim al pri- possible, semblava mig esborrar-se en el meu terra especial en la que, terra i vent, configura, mer, es llegeix d’una revolada, amb ganes, cada esperit.» especialment en sentir-te al bell mig, per exem- i fàcil d’estimar. Per als naturals té un altre encís: és la casa i se’n pot parlar així capítol sorprèn, no saps què hi trobaràs, cartes L’eco del recull d’assaigs, alguns dels quals ple en camins o corriols solitaris, entre conills amb una veu pròpia. Joan Guillamet s’hi acara, com en tota la seva obra, amb d’un segrestat pels trabucaires, la tramuntana, aparegué en castellà a la Revista de Gerona, fou i porc senglars, en un centre on l’infinit es fa itineraris del romànic... Sembla un aiguabar- notable: R. T. O., segurament el membre de Jun- proper, com al mar o al desert... No és estrany una mirada especial i, bon periodista, ofereix un treball amè i reeixit. reig però així és l’Empordà, mar i muntanya, ta Rafael Torrent Ori, en aparèixer l’obra, al but- l’enamorament i les notables descripcions que dels platillos a les postes de sol, de la turistada lletí de l’Institut d’Estudis Empordanesos, es- Guillamet n’ha fet fins a ser definit gairebé com La vida quotidiana francesa -que ara ens malmet els restaurants criu: «Llibre de plaent i profitosa lectora sobre- el cronista de l’Empordà i així ho reconeixen com escrivia en afortunat article recent Joan tot pels fills de la terra i per a tots aquells que els premis que li han atorgat. O els retrets, pocs Ferrerós- a les descripcions dels espais bonics l’han feta seva.» El títol fou canviat per l’editor, tanmateix. Només n’hi coneixem un, el del seu com tots els de l’afortunada plana. Al pròleg, ho explica el mateix autor en una entrevista i és amic Ramon Guardiola quan el volia declarar Josep Pallach, des d’Esclanyà, remarca com un que els editors, com afirmava el poeta Verlai- persona non grata per criticar a Ssalvador Dalí, dels capítols més interessants és el que dedicà ne són els autèntics pares d’una obra. Un altre el qual volia fer els famós museu només amb de l’Empordà a la premsa figuerenca, no podia saber que Jau- periodista, a la Revista de Girona li feu una llar- reproduccions i Guillamet ho va reprovar. Al fi- me Guillamet, periodista també com el pare, ga i reeixida entrevista en la que fa la dissecció nal no fou així i al Museu Dalí hi ha, com calia, amb altres, assumí la important obra que és la i hi sintetitza la seva vida, l’amor per l’Empor- obra original. Guillamet és considerat, escri- història del periodisme de la capital de l’Em- dà. Una terra de la que diu, tot és bo i tot és per vint doncs, el que pensava, un dels millors es- pordà que publicà fa uns pocs anys. Pallach va- estimar, remarca sempre els colors del sol en el criptors sobre l’Empordà. Albert Kahn, un jueu filantrop alsacià, a co- La Salut de Terrades a Cap de Creus. Fins arri- Josep Maria Figueres mençaments del XIX, envià fotògrafs i cineas- bar als personatges avui mig oblidats com Ani- PROFESSOR DE LA UAB tes a recollir la memòria visual del món, els hi cet de Pagès o Eduard Rodeja, o ben coneguts digué: «Retrateu i filmeu els mercats, el món com Federico García Lorca o Alexandre Deu- del treball, els casaments, els cementiris». I així lofeu. A hir i avui de l’Empordà on, sen- ho feren. Joan Guillamet a Coses i gent de l’Em- Coses i gent de l’Empordà aparegué el 1972 se la tramuntana, seria bella pordà, premi Catalònia 1971, ens ofereix simi- a Selecta tot guanyant el premi Catalònia de Empúries». Així ho escrivia pro- larment una visió de la vida quotidiana amb si- l’any anterior i fou reeditada el 1990 per Joven- vocativament M. Àngels Angla- tuacions i personatges de l’Empordà dels anys tut amb pròleg de Josep Pallach. Tingué una da parlant d’aquest vent que ni seixanta i setanta, fa mig segle, amb aspectes certa continuació amb Vent de Tramuntana, el Senat podia guanyar. Citava, és clar, un poema romà, al pròleg de Vent de que són idèntics a l’actualitat, amb modificaci- ons tanmateix –art, paisatge...- i amb altres que gent de Tramuntana (1980 i segona edició del 1992) amb pròleg de M. A. Anglada la prime- 1972 Coberta de la primera 1980 Una obra de temàtica 1990 Segona edició, ara a Tramuntana, gent de Tramuntana, un altre lli- s’han esvaït però han deixat pòsit: la seva gent, ra, que hi afegí, a la segona, Xavier Rubert de edició amb el disseny empordanesa i, en Joventut. bre de Joan Guillamet, en certa manera conti- nuació del que ens ocupa, Coses i gent de l’Em- de pagesos a menestrals passant per figures re- presentatives de la literatura, l’art... molt cen- Ventós. És, com la primera, un aplec divers, amb poetes com Sagarra i Foix, pescadors, etc. 1972 Guardes de la primera clàssic d’una extraordinària certa manera, continuació. col·lecció. pordà, i que són tots dos una descripció, i un trat en Figueres i pobles i ciutats de la vora, de també descripció, i cant, a l’Empordà. La ter- edició a Selecta; l’obra cant, a l’Empordà. Cabanes, Peralada o Castelló, als paisatges, de cera peça de la trilogia és La plana, el vent, la havia guanyat el Premi Catalònia 1971. Joan Guillamet Un fragment Una obra per Figueres i per l’Empordà Carretera de Figueres marts a la plaça de la vila, sota els porxos de Can Turró, com fa tants d’anys i panys. Cal fer-se el càrrec que aqueixos mercats s’han escurçat for- N ca, si és que encara es fan. La seva durada, dar- tes i delerosos de velocitat, els arbres de la vora, a l’om- at a Figueres el 1922 i mort d’àmbit gironí com Revista de Girona, a Roses: a tallar arbres rerament, era d’algunes hores al matí i prou. bra dels quals transitaven platxeriosament els qui a Barcelona el 2014 (on Presència, El Punt... Fou corres- D’aquí ve que hagin passat a ser molt soms i ha- anaven més a poc a poc, serien almenys un fre, una va anar a residir en ponsal dels diaris Tele-eXprés, La gin perdut molta substància caràcter, si no ho exhortació muda a la prudència. Es veu, per bé que anar a la Universitat Vanguardia, El Correo Catalán han perdut tot, del que van ser temps ha. no n’estic massa convençut, que jo devia anar errat, el seu fill, el també periodis- i El Noticiero Universal. Amb tot i això, per bé que la vila comtal hagi ja que vaig començar a sentir, cada tres per quatre, ta, escriptor i professor Jau- Col·laborà també en revistes restat gairebé un poble i que pels seus carrers que algú s’havia estavellat contra alguna d’aquelles me Guillamet), Joan Gui- d’abast general com Tele Joan Guillamet té opinió, no canta les excel·lències, com Fages de Climent, blasma la ignorància dels transiti encara el sotraqueig calmós i feinater soques amb el vehicle. I gairebé ningú no deia si el qui llamet esdevingué un dels Estel i Serra d’Or. El 2008 destralers talladors d’arbres o, avui, dels governants que no planten arbres i fan que mani el ciment d’alguns carros pagesívols, que a hores d’ara ja havia pres mal anava massa de pressa. No. El que es millors cronistes de la Fi- fou nomenat Fill predilec- alternen, fins i tot potser en minoria, amb els es- deia era que els arbres eren una nosa i un perill seri- gueres de la segona mei- te de Figueres. omnipotent deixant només xiprers als cementiris quan un passeig de freixes o garrofers és meravella. petecs dels motors dels tractors i dels cotxes, no ós. Fins que un dia van comparèixer uns escamots tat del segle XX. Passà la A més de la trilogia so- ha perdut, diguem-ho una altra vegada, aquella d’obrers armats amb xerracs i destrals. Els xerracs eren infància a Occitània, on bre l’Empordà amb Coses La geometria ens diu que tres punts volta que es van haver apaivagat les turbulènci- d’acord amb la seva personalitat històrica. Actu- gallardia que hi ha deixat assenyalada l’emprem- d’aquells automàtics, que enllestien la feina ràpida- va anar la família per ra- i gent de l’Empordà, Vent determinen un pla. Els tres punts de- es produïdes per la desfeta de l’Imperi Romà alment és una vila camperola i ramadera força ta del pas dels segles, i la vellor de les seves pe- ment. Van començar a tombar arbres a terra i a arra- ons de treball. Va estudi- de tramuntana, gent de terminants de la plana empordane- d’Occident. Així com Empúries és el símbol de important, baldament s’hagi vist envaïda pels dres nobles exhala encara una sentor fortament bassar les arrels. Això s’ha fet també en d’altres carre- ar al Ramon Muntaner i a tramuntana i Coses i gent sa podrien ser Figueres, Peralada i l’Empordà antic, Castelló és el reflex de l’Empor- tractors i d’altres estris de la mecanització de les evocativa. teres, i ja gairebé no en resta cap ni un. Abans, a l’es- Barcelona, on es llicencià de l’Empordà, és autor d’al- Castelló d’Empúries. Tres determinants geogrà- dà medieval, compartit amb Peralada, sota els feines del camp, que han deixat arraconat el bes- Aquestes circumstàncies, juntament amb tiu, hom podia anar de Figueres a Roses amb bicicle- en lletres. Alternà sempre la tres cinc llibres: Tots hem fet fics, històrics, literaris, artístics, econòmics, ecle- auspicis i la influència del monestir de Sant Pere tiar, cavalls i eugues, matxos i mules. El bestiar d’altres fan que Castelló d’Empúries sigui sem- ta platxeriosament sota l’ombra dels arbres després docència amb l’escriptura, l’estraperlo (1968); Els gitanos. siàstics... Trieu i remeneu. El fet és que les tres vi- de Roda. Cada un d’aquests punts és un centre de Castelló ha tingut sempre una certa fama, car pre un terme de viatge plaent. No fa gaires anys d’haver-se remullat a la platja, tornar-se’n cap a casa així fou catedràtic d’institut Aproximació a un racisme les, si és que la cosa no s’ha canviat d’ara fa poc que fa un paper important dins el desenvolupa- no és la vila sola que compta, sinó que hi ha tam- que ho havia estat més encara. Parlo d’abans que a dinar. Ara ja no hi ha ningú que s’hi arrisqui. Primer, després de ser vint anys profes- (1970); Bruixeria a Catalunya amb les reestructuracions que hi ha en les coses ment històric de la comarca. bé els cortals, l’origen d’algun dels quals es tra- tallessin els plàtans magnífics que s’arrenglera- perquè a ningú no fa goig la perspectiva d’arreplegar sor al centre de La Salle. Posterior- (1976); Creadors, Barcelona enllà de l’Església, són caps de tres arxiprestats ben Per bé que l’any 1257 li va ser arrabassada la munta gairebé al segle XIII i que s’estenen, amb ven a una i altra banda vora la carretera de Fi- una calorada o una insolació. I segon, perquè això ment a diversos instituts entre els (1993) i Llegendes del poema Canigó de empordanesos. Castelló d’Empúries represen- capitalitat comarcal per Figueres, en haver pas- les seves closes, on pasturen i tresquen les eu- gueres a Roses. Aquests arbres pertanyien a una d’anar amb bicicleta aviat començarà a quals el figuerenc Ramon Muntaner i dos Jacint Verdaguer (per a infants) (1997). La ta la capitalitat històrica de la comarca, en virtut sat aquesta població a ser Vila Reial, en virtut de gassades, fins gairebé a tocar la platja o el terme altra època, en la qual la gent no teníem tanta ser tan vell corn l’anar a peu. Avui tothom, de Barcelona. seva obra, amena i descriptiva, vital i empor- de l’herència recollida de la grecoromana ciutat la Carta Pobla atorgada pel rei En Jaume I, Cas- de Sant Pere Pescador. pressa corn ara. Jo creia que amb l’increment per poc que pugui, tira de cotxe i el jovent Col·laborà en diverses revistes i diaris, especial- danesa de cap a peus, és una explicació carregada d’Empúries i del comtat del mateix nom, una telló ha anat mantenint sempre un entonament Encara em penso que es fa mercat cada di- dels vehicles mecànics, com més va més perfec- de motocicleta». ment a la premsa local com Ideal, Vida Parroquial, Hora Nova, de matisos sobre segurament la comarca més cantada de Cata- Empordà Federal, Canigó, de la que fou un dels fundadors i lunya.