Diumenge, 18 de desembre de 2022 6-7 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (21) na cristiana sea y la aprendan en castella- no» i palesa la perfídia reial quan al·ludeix reprodueix tant les instruccions com con- ceptes de la Reial Cèdula del juny de 1768 llana en aquellos pueblos... Pondrá el corre- gidor el mayor cuidado en introducir la len- Els virreis de Catalunya a «modernitzar» l’ensenyament, suprimint el llatí per entronitzar el castellà. Als terri- de Carles III en les famoses paraules de Fe- lip V adreçades als catalans: «se procure ma- gua castellana, a cuyo fin dará las providen- cias más templadas y disimuladas, para que toris on no era natural, això és als catalans! ñosamente ir introduciendo la lengua caste- se note el efecto, sin que se note el cuidado.» La monarquia, als territoris conquerits, especialment les colònies americanes, nomenava un delegat que actuava en el seu nom: era el virrei que tenia poder absolut. A Catalunya aquests personatges tingueren una molt trista presència i actualitat. Joan Reglà en fa en aquest llibre una dissecció sintètica i acurada. Josep Maria Figueres PROFESSOR DE LA UAB Entre bruixes E 1980 1991 2012 i bandolers, ls virreis de Catalunya, de Joan Reglà, assolí una molt bona Quarta edició Darrera edició Edició a Urgoiti projecció des de la primera a Vicens Vives. al diari d’escrits sobre els edició del 1956 (Teide) a les El Observador. sectors populars. que seguiren de Vicens Vives: 1961, 1970, 1980 i 1987 i la dar- virreis i bisbes rera el 1991 al diari El Observador de la Ac- tualidad. L’estudi formà part d’un ambici- ós projecte, una història de Catalunya que no pogué tenir aquest nom de col·lecció per Joan Reglà Un historiador productiu la constant censura contra la cultura cata- lana. La col·lecció es va haver de batejar com «Biografies catalanes»... La raó de fons, el secular odi a la diferència. La col·lecció que regiran Catalunya sota Carles V, Felip explica interioritats de la vida quotidiana. i sense enemics se’n ressentí però la història dels segles XVI II, Felip III, Felip IV i Carles II. Cal indicar Amb més raó hauria d’esmentar episodis i XVII fou gràcies als precs de Jaume Vicens que Catalunya tanmateix tenia les pròpies que provoquen conflictes. Però no ho pot i Vives més coneguda. Aquest diu a l’«Ad- institucions mentre el lloctinent reial i el rè- fer. vertiment» inicial que Els virreis de Catalu- gim dels furs, en paraules de Reglà: «impli- Reglà no s’està, però, de dir que la cessió nya «d’en Reglà no solament vénen a om- cava una actitud estàtica, defensiva, de pa- del Rosselló, i els altres comtats, a França L plir un buit –com sol dir-se d’habitud-, sinó rapetar-se darrera de reductes legals per era «ilegal» perquè no ho ratificaren les ’historiador especialitzat en l’època mo- la Societat Catalana d’Estudis Històrics va orga- a foragitar els nombrosos tòpics que el vo- obstaculitzar el progressiu desenrotllament Corts Catalanes segons disposaven les derna Joan Reglà i Campistol (Bàsca- nitzar i publicar el 2011 (consultable a rejaven.» Afegeix: «Aquest llibre és l’escu- de la monarquia cap al poder absolut». constitucions vigents aleshores a Catalu- ra, 1917 - Sant Cugat del Vallès, www.iec.cat), Ernest Belenguer s’ocupà ma de quatre anys de recerques en els nos- Reglà s’ocupa dels virreis de Carles V, Fe- nya. El 1974 en la seva Historia de Catalu- 1973) tingué una decidida voca- d’ell a «La bonhomia històrica de Joan Re- tres arxius». Pròleg breu, farcit d’elogis on remarca que Reglà aixeca parets mestres del lip II, Felip III, Felip IV i Carles II. S’hi nota el pas de la censura, per exemple sobre 1640 ña, tant elogiada per Jesús Pabón, esmenta la persecució i genocidi també amb parau- 1956 Primera edició a Teide. ció d’historiador i fou professor i acadè- mic notable. Llicenciat en Filosofia i glà», fent referència al caràcter d’una persona que no tenia enemics, que era futur edifici de la nostra història de dos se- en relació als allotjaments de les tropes cas- les suaus, escriu «restricciones», Franco és Lletres estigué molt relacionat amb fàcilment estimable per tothom. Ma- gles. tellanes pels camperols catalans diu: «esce- viu encara però pot reproduir documents. Jaume Vicens Vives a qui es vinculà nifesta com Reglà feu un forat en la El treball és dividit en dues grans parts, nes de dramatisme –Riudarenes, Santa Co- Així citant el Consejo de Castilla: «todo se en activitats docents i editorials, en cleda franquista i pogués obrir un la Catalunya del període com una presen- loma de Farnés, Palautordera-, a les quals deberá formar en lengua castellana... actu- la seva càtedra de Barcelona fou pro- camí del que som deutors per a la his- tació i la segona, extensa, dedicada als vir- la documentació que hem manejat perme- ando en lengua castellana, (...)» i el rei hau- fessor ajudant i professor adjunt a tòria catalana en una època totalità- reis. En la primera estudia societat, econo- tria d’afegir molts detalls més.» Reglà expo- ria d’ordenar «que en las escuelas de prime- començaments dels cinquanta. Es ria. Elogia el mèrit de l’obra sobre els mia, institucions polítiques i cultura i els sa la visió general amb prolixitat i minucio- ras letras y de Gramática no se permitan li- doctorà amb la tesi Francia, la coro- bandolers, i d’altres, i no s’està de des- costums, esdevenint una molt precisa i sin- sitat en esmentar cartes i intimats, per bros en lengua catalana, escribir ni hablar na de Aragón y la frontera pirenaica. qualificar a suposats deixebles que no tètica introducció per penetrar en els noms exemple, parlant de costums i moralitat ens en ella dentro de las escuelas y que la Doctri- La lucha por el Valle de Arán. Siglos XIII- han comprès al mestre, cas, diu, de Ri- XIV (1951). Guanyà una càtedra a Santia- cardo García Cárcel en el seu Felipe II y Ca- go de Compostel·la, no l’ocupà, la permutà taluña del que Belenguer afirma que no en- per la de València, d’on fou catedràtic d’His- tén el motiu perquè el deixeble plagia el títol al Un fragment tòria Moderna a la Facultat de Filosofia i Lletres mestre i en remarca les contradiccions en les que (1959-1972) i també degà (1961-64). El 1971 anà a la entra sobre les capacitats del rei si pot ser motor polític Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), essent-ne degà el 1973. o no. Contràriament el seu Felip II i Catalunya va rebre el premi El Corpus de Sang pretenia arribar a una galera genovesa, morí Havia d’anar a Girona però morí en plena etapa productiva... Aedos de biografia (1955). el comte de Santa Coloma. El nou virrei, duc sona que encara podia Historiador d’anàlisi i de síntesi, segons Ernest Belenguer. La Comprendre el món, amb elogis de Mariano Peset arran la pri- de Cardona, que ja havia exercit dues vega- deturar el curs dels esdeveniments. La revolta im- seva obra té un caire d’alta divulgació molt notable. Les primeres mera edició del 1967 és una obra assagística, reeditada per la Uni- des el càrrec, intenta, amb la carta donada mediata de Tortosa, que des del mes de juny subs- generacions d’historiadors de la UAB tinguérem en la seva Histo- versitat de València com a homenatge al qui fou prestigiós profes- per Olivares, restablir l’ordre; però si d’un tituïa Barcelona com a port d’embarcament cap ria de España (1963) un extens manual -amb també Ubieto i Jo- sor, i basada en fets que vol acotar una interpretació historiogràfi- costat, tenint en compte l’actitud de la Gene- a Itàlia, precipità els aconteixements. El 31 de ju- ver-, elaborat amb precisió i rigor, igual que tota la seva obra com ca a les transformacions que paulatinament van tenint lloc. Ací ralitat, era gairebé impossible d’aturar el mo- liol, Olivares, de mala gana, va prendre la decisió Aproximació i, la posterior, Introducció, a la història del país valen- apareix un Reglà profund i seriós que es fixa en revoltes i revoluci- L’episodi tan mitificat de la revolta dels segadors del 1640 amb una revolta davant els sempre i viment revolucionari, de l’altre -Madrid- ho de reduir per la força els catalans. Dos dies abans, cià (1968 i 1969) que contribuïren al procés de presa de conscièn- ons, canvis diversos i en la voluntat d’aquella història total, inte- mai ben resolts problemes derivats de l’estatge de les tropes castellanes a les cases dels naturals era també d’acceptar la condició exigida pels el rei havia comunicat als consellers de Barcelo- cia de la identitat pròpia valenciana enmig de la buidor i misèria gral, hereva de l’Escola dels Annals on no era només la política sinó catalans moderats: la retirada de l’exèrcit, no na el nomenament com a virrei del bisbe García intel·lectual de la historiografia dominant franquista; Aproxima- també la societat -demografia, economia...- i les mentalitats i ide- del país i les arbitrarietats despòtiques del poder, provocà una revolta a les portes de la guerra solament per raons de prestigi, sinó per im- Gil Manrique, que jurà el càrrec el 3 d’agost. Fra- ció a la història de la Corona d’Aragó (1969) o la Història de Cata- ologies, etc. el que impulsava, catalitzava o provocava aquests can- amb França que durà el 1641 al 1652 en un marc alhora de guerra civil catalana, d’episodi de la peratius estratègics. El raonament d’Olivares cassat l’intent de constituir una República catala- lunya (1969-72) en la que també col·laborà i va dirigir. Destacà en vis. En aquesta obra el títol ens indica la substitució de l’historia- era que si Catalunya, durant la campanya de na independent -que durà set dies, del 17 al 23 de monografies que han estat, i són encara, útils, i així el segle XVI i dor jutge per l’historiador que es proposa comprendre tot i les im- guerra dels Trenta Anys i de guerra entre les monarquies castellana i francesa. Salses, no havia proporcionat més que 12.000 gener de 1641-, en la data darrerament citada Cla- XVII el té com un dels historiadors de referència: La cuestión mo- plicacions ideològiques, humanes de l’historiador que a diferèn- homes, el rei no podia cometre la imprudèn- ris va proposar a la Junta dels Braços generals del risca y la coyuntura internacional en tiempos de Felipe II (1953); cia, diu, del químic no sempre pot garantir l’objectivitat de les se- La revolta dels camperols, gaire- juny), amb l’entrada habitual dels segadors van començar a imposar llurs punts de vis- cia de retirar les tropes i deixar que els cata- principat la idea, que fou acceptada, de procla- Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler (1961), en col·labora- ves conclusions. No ho indica però a més de gran i bon historia- bé general pel mes de maig de a la ciutat. Es tan errònia la descripció de ta i la que simbolitza el desencadenament del lans s’encarreguessin de resistir els france- mar el rei de França Lluís XIII comte de Barcelo- ció amb Joan Fuster; El bandolerisme català (1962) traduïda el ma- dor fou un historiador honest. 1640, i la seva transformació en la Melo amb la ‘degollina de castellans’ com la terrorisme contra l’alta burgesia i la major sos. En definitiva, el comte-duc no estava dis- na. Tres dies després, catalans i fran- teix any a l’espanyol, i reeditada amb el títol El bandolerisme cata- Li ha estat dedicat un volum d’homenatge per part dels seus revolució catalana van conèixer el pintura idealista dels autors que han vist en part de l’aristocràcia. posat a deixar la seguretat peninsular a mans cesos guanyaren a les tropes de Felip là del Barroc (1966); Estudios sobre moriscos (1964); Bandolers, pi- deixebles (1975) i Albert Riera Pairó va escriure Joan Reglà i Cam- seu punt culminant amb motiu de la jorna- aquella jornada un alçament patriòtic. Fou A les roques de Sant Bertran, quan, fugi- dels catalans. La mort del duc de Cardona - IV la batalla de Montjuïc. rates i hugonots (reedició reformada de Felip II i Catalunya (1956) pistol, professor i historiador (1917-1973) editat per la Comissió da barcelonina del Corpus de 1640 (7 de la diada en què els elements revolucionaris tiu de les turbes que atacaven les Drassanes, 22 de juliol- deixà orfe el principat de la per- (No reproduïm les notes) que apareix el 1969 i que serà traduïda el mateix any a l’espanyol). d’Homenatge a Joan Reglà en el seu Bàscara nadiu el 1984 i que En el cicle de conferències dedicat a historiadors catalans que també el nomenà el mateix any fill predilecte.