Re s a del Col·legi • Mestratge Lactivitat pedagògica de Pau Casals Josep M. Figueres, historiador au Casals (el Vendrell, 1876 - San P Juan de Puerto Rico, 1973) és conegut internac ionalment per una triple faceta, com a compositor, director i intèrpret. Va esdeven ir un músic complet, com li agradava de defin ir-se. Va excel·lir en les tres facetes i va aconseguir ser l'intèrpret solista de violoncel més reputat del segle XX. També hi ha una altra faceta important com a pedagog que no ha estat ga ire considerada, tot i que la seva tasca en aques àmbit ha estat intensa i constant. L'objectiu d'aquesta nota es mostrar una visió sintètica de la tasca docent de l'il·lustre músic al llarg de la gairebé centúria de vi da . Casals sempre va assumir la tasca d'ensenyar, tradicional en els músics al llarg del XIX i XX; ho va veure en el seu pare de petit i ell també va exerc ir un mestratge des del 1900 fins que es va morir, pràct icament. Fins i tot el va exerc ir de forma regular en cursos, sempre a alumnes triats, en sessions en què l'alumne tocava i el mestre comentava, com han expl icat els germans lwasaki en una sessió oberta molt bon ica que glossava aquesta docència basada en la pràctica .' Pau Casals dirigeix una classe magistral a Marlboro (Estats Units) Primeres tasques docents a Barcelona espec ial : cons istia en sessions llargues, sovint La primera activitat professiona l com a docent de de f ins a tres hores, en les quals l'alumne toca va 1 Sessió Diàlegs de la la mús ica va ser a Barcelona, quan el seu mestre a i després Casals li feia comentaris tot discut int la Música del 9 de juliol l' Escola Municipal de Música de Barcelona, Josep tècn ica i tocant. També parlava sobre la concepció de 2015, a Barcelona, Garcia, va marxar a l'Argentina per motius amorosos musical o bé explicava anècdotes de la seva organitzada per la i va deixar la seva tasca en aquesta escola a vi da; sovint, doncs, era una conversa distesa on Fundació Pau Casals les seves mans, i també en altres centres, com acostumava a parlar de la vida i demanava opinions . amb els germans lwasaki, que van l' Escola de Música del Liceu, i en serveis religiosos, exposar la metodologia a més de la docència particular. Un Casals ben L.:act ivitat de Casals va anar sempre lligada des de Casals com a mestre, jove que vorejava els vint anys ho va assumir per de ben jove a la docènc ia musical . Així, des de en un diàleg conduït a tranquil·litat familiar, atès que en aquell moment l'Escola Mun icipal de Música de Barcelona, el per Joan Vives amb incipient de la carrera encara no era reconegut, 1896, el mateix centre on havi a estud iat i d'on va mestratge. En acabar hi va haver una audició com més tard va aconseguir-ho amb les gires, ser professor, fins a la important École Normale de en la qual el músic va en què tants èxits va assolir. En aquests centres Mus ique de Paris, fundada juntament amb Alfred interpretar El cant dels musicals barcelonins tanmateix hi va ser poc temps, Cortot i Jacques Th ibaud - en la qual al 1906 ocells amb tal ,n ens a perquè les gires ben avi at el van absorbir i no va havien creat el famós trio Casals-Cortot-Th ibaud . que l'auditori, catala poder-ho compag inar. Va reba ixar docència, però D'aquesta etapa no hem trobat referències als amb àmplies V1vènaes no la docència particular, en què podia combinar arxius francesos, tot i el concurs act iu del músic el que volia seleccionar l'alumne, fixar els horaris Narcís Bonet, amic de Casals i professor del centre, i uns honoraris alts . La classe de Casals era molt però coneixem les principals dades d'aquesta 38 gran obra, que encara pervi u com una de les grans iniciatives de Casals a París. Encara avu i el centre recorda Casals amb estimació per la feina feta . Casals ten ia el sentit docent a flor de pell, el vivia, i tant és així que consten testimonis que en els assaigs de la famosa Orquestra Pau Casals hi havia músics que no havien d'assajar obl igatòriament però hi anaven per aprendre com una oportun itat única. Els assajos eren una autèntica escola, una formació que ningú no volia perdre's. El món musical ho sabia i hom es delia per estud iar amb ell. Eren més que simples classes: era un vi ure la música a fons. Casals coneixia primer la persona, l'escoltava, la feia tocar i aleshores podia ser-ne el professor. Al llarg dels anys deu i vi nt, va agafar embranzida la docència puntual part icular, amb noms com les qui seran futures companyes, Guillermina Suggia, Francesca Vidal o la seva esposa, Marta Montañez, amb qui va mantenir també aquesta tasca docent, atès que a Prada, en l'exili dels quaranta i cinquanta, aquesta va ser una activitat ben rellevant. Coneixem amb un cert detall les classes a la que va ser la seva companya quan va enviudar, Francisca Vidal. Ens diu Saskia Hagemeijer que les classes a Vidal van començar el gener de 1896 i que eren molt dinàmiques. Es van acabar al desembre, quan Casals va anar a París. Va fer classes a les tres, a Portugal, a Espinho, a Barcelona i Prada, Com a mestre, com mostren les filmacions, no respectivament, i simbol itzen la docència que va feia retrets ni renys, explicava mostrant i l'alumne efectuar sempre al llarg de tota la vida. s'hi lliurava plenament en capbussar-s'hi amb sentiments i emocions. No era una tècn ica freda . Era tota la persona que s'hi abocava i es fusiona va École Normale de Musique de Paris amb la música. Maurice Eisemberg també n'era Acadèmicament, en centres reglats, té un interès molt un am ic íntim, i Casals li va demanar el 1953 que especial l'École Normale de Musique de Paris, en la assumís la direcc ió del Centre Internacion al del qual va ser professor. Amb els altres integrants del Violoncel de Londres, del qual era president el cèlebre Trio Cortot-Casals-Thibaud, va viure una etapa mateix Casals. Deixeble i am ic, apren ia de Casals i, molt intensa a la capital francesa, on tenia fixada amb una fidel itat absoluta, compartien una am istat la residència. A l'École participa Auguste Mangeot, pura. Tots els estius, Eisemberg anava a Sant propietari i director de Le Monde Musical, que tanta Salvador, i Casals a casa seva, a París. Música amb i importància va tenir en la creació de la imatge entre amics, com li agradava a Casals. internacional de Casals. Casals hi inverteix vint mil dòlars i participa al centre com un més dels seixanta professors Diran Alexan ian, autor d'u n llibre sobre La docència a Prada de Conflent tècn ica de violoncel, va ser el professor de violoncel, A les classes que feia a vil·la Colette, a la ciutat substitU1t el 1929 per Maurice Eisenberg. Casals hi rossellonesa, hi van anar fills d'amics, com Andreu anava els estius i impartia una sessió especial, que Claret, un dels germans Claret, amb un alt prestigi, era segu ida amb expectació, com una gran lliçó. que van ser també afillats de Casals, i també hi Alexan ian, tot i la joventut, mantenia una posició d'una van anar diverses persones. que tindran un paper gran exigència i fins gosava retreure a Casals errades important a la seva vida. Els alumnes anaven a a les suites, segons Saul Bellow,2 com quan li va dir, Prada d'arreu . Així hi anava, des de Mèxic, a la 2 Saul BELLOW, The després d'una llarga interpretació de diverses suites, segona meitat dels anys cinquanta, el violoncel·l ista Jerusalem and Back, que havia fet tres errors. Casals no va contestar. Però Lluís Garcia Renard, fill de Josep Garcia Borràs. Londres, Alison Press, va esdevenir l'intèrpret únic i extraordinari d'aquestes català amb qui va ten ir una intensa relac ió - va ser 1976,p. 6. Cf. Robert BALDOCK, Pau Casals, composicions i encara no igualat, com reconeix la el promotor d'El pessebre en l'estrena a Acapulco-, 1994, p. 162. crítica internacional especialitzada. que escriu a Casals el 8 d'octubre de 1952: R evista del Col·legi Classes magistrals a Zermatt i a Marlboro A Zermatt, a Suïssa, hi vivia el seu amic Ernest Christen, amb qui va mantenir una activa correspondència, fet que malauradament no explica amb detall al llibre que ded ica a Ca sa ls (19 56) Sabem que li agradava Zermatt, un espai turístic molt bonic, com es pot comprovar en les posta ls conservades al fons Casals, pel pa isatge espectacular i una natura meravellosa. Igualment li agradaven els boscos nord-america ns de Marlboro, Virgínia, on el visita ven amics catalans com Mercè Guarro, que en va deixar un testimoni vital en un breu llibre memorialístic dedicat a Casals. S'hostatjava a l'hotel local Mont Cervin - almenys del 1952 hi ha cartes . Cal dir que, encara que vivia a Puerto Rico, els estius que anava a Europa Zermatt era un destí sempre present, com les visites a la reina Elisabeth a Bèlg ica o a les ciu tats estimades. com París. Una revista de catalans a SUfssa recorda l'etapa de Casals en aquest indret des del 1951: Profundament enamora t d'aquest lloc, no pogué nega r-se l'artista a donar un concert, al que hi [sic] assistiren el petit nucli d'habitants de la zona i els curts esportistes que es van trobar, inesperadament, amb aquest magnífic obsequi espiritual. Sempre li École Normale de Musique de Paris. Foto: Josep Maria Figueres agradà [sic] al mestre aquests petits aud itoris. Tres anys abans havi a executat un memorable concert Benvolgut mestre: el meu f ill Llu ís, m'informà que en una de les cambres de la casa de Beethoven a vostè no es trobava gaire bé a les darreries de la Bonn, on solament sei xanta persones tingueren el seva estada a Zermatt. El retorn a la llar i el sentir-se pri vilegi de sentir-lo [sic] . Sortosament resta per a la novament a redós del seu Ca nigó, tros de la nostra posteritat una impecable gravació d'aquest re cital. terra, confio hauran re stab lert co mpletament la seva sa lut; de tot cor ho des itj o. [... ] Any darrera any va anar prenent forma definitiva l'o rgan itza ció dels cursos . Notables con certistes El mestre Von Tobel m'ha escrit darrerament i ha estat i compos itors col·labora ven amb el geni cata là a prou gentil de fer-me conè ixer les impressions de vo stè l'ensenyament de diferents especi alitats musicals . quant a la participaci ó del meu fill al curs de Zermatt. [... ] era l'oportunitat de comptar amb mestres com [... ] Karl Engel al piano, Hans Willy Haesslei n en cant, En Llu ís m'ha comun icat, amb pa raules que encara Rudolf To bel en violoncel, Emil Hauser i Sandor Vegh traspuaven una immensa emoció, el darrer acte del en música de cambra, piano i violí. 4 Curs: el Cant dels ocells - cant d'exili - i una copa alçada per Catalunya' Aque sta Cat alunya que suara Zermatt té importància en la vida musical de Casals. es troba va a Zermatt, com es t ro ba arreu del món on ja que hi va ass1s 1r regularment, fns i o al final hi ha exiliats [.. .].3 d'agos del 1957 quan va patir l'atac de cor que va comportar la suspensió de molts compromisos, com Hi anaven alumnes des dels d'Estats Uni s fins els concerts amb Horszowsk1a la Beethovenhaus al Japó, ja que el prestigi era notable. Una alumna de Bonn, el Fes ival de Prada i el primer Concurs remarcable va ser Lill ia n Littl eha les, autora de Internacional Pau Casals. Li plaïa el diàleg amb la primera biografia extensa publicada en ang lès joves violoncel -lis es, i a vegades el visitaven amics als Estats Units i, posteriorment. ampl iada i com Horszowki. !.'.amista amb Franz Seiler va ser editada a Mèxic. que va tradu ir a l'espanyol determinant, i també amb altres amics suïssos, com 3conservat a l'ANC, In• el també músic Ba ltasar Samper, per a Joan von Tobel. Un dels alumnes més tenaços va ser Grij albo, també exil iat, a l'editorial Gandesa . l'americà Bernard Greenhouse, que és la inspiració 367, uc 96 . Altres alumnes, però, van ser rebutjats, com del recent llargmetratge sobre Casals. Pau, la força 4 J aume MORERA. • Pa ara un jove que el 1949 va viatjar des de Nova d'un silenci. en què un joveníssim violoncel·lista Casals i Zermatt», Zelanda a Prada i i va haver de tornar-se ... travessa mig món per rebre lliçons del mestre. Plançó, 2 (maig 1963) 40 Portada del llibre en homenatge a Pau Casals. Écol e Norm ale de Musique de Paris Cada any Casals i Marta Montañez anaven a els malentesos derivats de la manca de sentit cívic festivals; a la primavera. als festivals de San Juan, de compromís, perquè va anar a tocar a l'Alemanya després a Prada (i també hi impartia classes), al hitleriana, cosa que Casals li va reprovar durament. juliol, a Marlboro, i a l'agost. a Zermatt. Als anys Cassació va ser un dels primers deixebles d'alt seixanta, aquest programa va consolidar la seva nivell, que del 1908 al 1914 va vi ure a París per influència musical. Molts mús ics hi anaven com si poder rebre les lliçons de Casals, i segurament és fos una pereg rinació, diu Baldock. Casa ls esdevenia, el deixeb le que va estar més temps amb Casals. amb els festivals, la docència i els concursos Aqu est important vi oloncel·l ista català deia que de violoncel sota la seva advocació, un referent Casals feia el contrari que la majoria dels grans internacional en el món del violoncel. mús ics : enlloc del refinament només volia servir la música. Escriu Cassadó: 6 Classes al Conservatori de San Juan Recordo que quan era alum ne, mentre estudiava de Puerto Rico un dels concerts en la interpretació de Casals en En l'etapa final de la seva vida, després de gairebé les lliçons, em va semblar que, finalment, havia vint anys a l'illa caribenya, la tasca docent va descobert el secret de la seva manera de tocar; continuar, i va ser especialment significativa la del però un temps més tard vaig anar a un dels seus Conservatori de San Juan de Puerto Rico, on va ten ir con certs i hi interpretava el mateix concert però no un paper cabdal, tot i que per l'edat no va assum ir de la matei xa manera . Una vegada, sent a Berl ín el les tasques del dia a dia . Es conserven. assenyala 1925, vaig anar a es coltar un concert de Casals. El el professor porto-riqueny José Delannoy, els programa incloïa la cinquena suite de Bach . Aquesta enregistraments sonors de sis sessions docents que, insuperable interpretació em va fer tal impacte que com l'enregistrament cinematogràfic ben conegut vaig córrer cap a ell per a felic itar-lo i dir-li : «Mestre, com a lliçó enregistrada amb tot detall, ens mostra hauria de publicar aquesta su ite amb la seva versió. la vitalitat, quan hi ha música entremig, del genial -Vols dir? -em va dir amb una certa preocupació - . músic i alhora el paper determinant que té aquesta O creus que si pogués no ho hauria fet fa molt de tasca, perquè l'estima profundament. La docència temps?» En aquell moment no vaig poder captar forma part de la vi da de Casa ls i, al costat de les tota l'essència del que m'acabava de dir. Però quan tres facetes més conegudes, caldria sumar-hi la de em vaig fer més gran, el vaig entendre perfectament. 5 Josep M. FIGUERES, pedagog, amb tots els honors. 5 A Puerto Rico la seva Mols moments essencials de la interpretació no Homenatge a Pau Casals (1876-1973), activitat musical va decaure, per la força dels anys, poden fixar-se d'una vegada per sempre, en cara que Barcelona, Generalitat tot i l'alt nivell que conservava. com ho demostra la un intèrpret els pugui imaginar tots en la seva ment. de Catalunya, composició de l'Himne a /es Nacions Unides. obra de Però en el procés d'interpretació d'un artista hi apareix Publicacions, 2020, relleu. Però no assistia als festivals i la docència no un altre factor : inspiració, entus iasme, nascuts d'un col·l . Catalans Il·lustres. tenia el ritme de la dècada anterior. Feia més de vuit moment. És possible afirmar que un gran artista és 6ct. Lev. GINSBURG, dècades que duia a terme la seva activitat. un improvisador al matei x temps. Mai no toca dues History of the vegade s la mateixa obra de la matei xa manera. • Violoncel/o, Paganiana Publications, p. 163. Cf. Servir la música Mònica PAGÈS, Gaspar Casals va ten ir molts de ixebles . Dels germans Cassadó, Barcelona, Amalgama Edicions, Claret als biògrafs que hem esmentat, però en un 2000, p. 23 . cas un deixeble va excel·lir, Gaspar Cassació, tot i