I.:OCP i el pare Massot servaren a Suïssa on foren pre- servats quan els militars crema- L'Obra del Cançoner Popular, que enguany complelx el seu centenari, va ser un ven els llibres i papers en català dels projectes privats més ambiciosos per tal de recollir l estructurar el llegat de pels carrer . El fundador Patxot la tradició oral de tot el territori de parla catalana. En els darrers anys, el pare va deixar instruccions que, aca- Massot hl ha fet les seves aportacions acadèmiques l editorials. bada la dictadura de Franco, po- guessin tomar de Suïssa a Cata- lunya. L'Obra del Cançoner Popular S'edita.ren, d'una banda, els Materials i el 2021, a cura de Massot, la síntesi de la gairebé '* Josep Maria Figueres• nal iniciativa de recopilació d'un setantena de missions de recerca. tresor immaterial: le cançons de Comença amb la primera missió, osep Massot, en treball, d'oci en taverna o plaça, la d'Higini Anglès i Pere Bohi- J múltiples articles acadèmics, la bio- grafia de Patxot, amb les edicions d'infants ... que la societat industrial ha arraconat arreu Europa i eren, ben vives, un instrument amb múl- tiples finalitats. El 1921, Rafael gas al Solsonès i l'Alt Berguedà on es recolliren lletres i músi- ques, es fotografià als cantaires populars i e documentà amb dels Materials i amb Patxot va tenir la idea, i finança, fitxe i altre documents, la car- aquest extraordinari volum de l'OCP per recollir lletra i música de recopiladors d'aquesta OCP. Uns ca. Es tanca amb la missió del pre- cloenda, ens explica i documenta totes les cançons de les terres de volrnns que demostren l'amplitud i vere Joan Sala que aplega 427 l'Obra del Cançoner Popular (OCP), parla catalana. Els anys vint i trenta eficiència la feina feta, interrompu- cançons que constitueixen el volum una obra a la qual sempre anirà lli- així s'entrevistà a multitud de per- da el 1936. El tresor oral tan fràgil, XVIlI dels Materials de l'OCP que gat i que té una profunda significa- sones grans amb la qual cosa es po- tanmateix, sê salvà, es pre ervà, i els també editaren les premses delmo- ció en la música popular i en la cul- gué recollir que es contava pels llibres editats en donen fe. Els origi- nestir. tura catalana. Montserrat està així volts del 1850 gràcies a la memòria nals de les missions arreu les con- íntimament lligada a una excepcio- dels qui bolcaren el seu record als trades, de mar a muntanya, es con- • Universitat Autònoma de Barcelona