lii#3f·M Compromís amb la llengua i cultura catalanes de classe humil gràcies a la paraula escrita esdevé, L'escriptora santanyinera Antònia Vlcens ha rebut aquest mes de juny a Barcelo- com M. A. Capmany i na el S4è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, reconeixement que atorga l'en- Montserrat Roig, lacro- titat òmnlum Cultural des de l'any 1969 a persones que destaquen per la seva nista d'un temps i d'un 1 trajectòria personal i labor Intel·lectual a favor de la llengua i la cultura catalanes. país. Antònia Vicens es toma a emocionar i el Antònia Vicens, premi d'honor batec era el reconeixe- ment a un orgull. Final- de les lletres catalanes ment, parlà amb con- tundència l'orgull de ser catalans, de ser membres * Josep M. Figueres• lleis com l'audiovisual, la necessitat d'una llengua i una cul- que l'escola sigui el lloc d'aprenen- tura. Era fàcil la llàgrima l Palau de la tatge en harmonia i que Òmnium col·leccionar paraules, que volia es- en l'emoció compartida. Les parau- E Música Catala- na s'aixeca de cop en veure enfilar estaria al costat d'una llengua, una cultura i un país. Dues actrius i Ja ballarina Anna criure, i ho feia mentalment a les parets. Tota una vida ens era pre- sentada amb un bagatge que és la les d'Antònia Vicens han estat un ham on ens hem deixat anar agra- int la feina feta. Quan l'escriptora el camí de l'escenari Serra, dirigides per Israel Solà, de- crònica d'un temps: el turisme, la reclama va constància i ho feia amb al president d'Òm- clamaren fragments autobiogràfics repressió política i social, la defensa les paraules imatge: «Si ens ferei- nium Cultural, el professor X. An- de la protagonista. Ho representa- de les costes i la natura, la immi- xen la llengua, ens sagna l'ànima» i tich i a l'escriptora de Santanyí, de ren sota una vela llatina immensa, gració i les riuades de nous resi- l'espectacle inicial ens hi va acostar. les Illes, de la cultura catalana. El símbol d'unió entre terres germa- dents. Tota una vida explicant el Quan va acabar, altre cop el Palau parlament d' Antich fou interrom- nes amb un mar que uneix, i les se- que va veure amb novel·les i narra- s'alçà i l'aplaudiment seguí fins put diverses vegades per ves intervencions, salpebrades amb cions, vivia les descripcions. Quan que les notes d'Els segadors van l'aquiescència del públic en les afir- un bolero, una jota ... ja posaren el el seu estudiós Sebastià Portell feu canviar mans per cordes vocals ... macions sobre Ja necessitat de llui- nus a la gola quan ens endinsarem la presentació, curta, sentida i do- tar per una llengua, amenaçada per en la vida d'una nena que volia cumentada, explicà com una nina • Professor de periodisme de la UAB