P E R F I L HORACIO SEGUÍ Juan Manuel Morales HISTÒRIES D’UNA CÀMERA 2022 9 DE GENER DE FOTOS El Col·legi de Periodistes de Catalunya acull fins al 14 de març una exposició que repassa més de seixanta anys d’ofici amb una cinquantena de peces del fotoperiodista TEXT el cognom tots els futbolistes de la lliga espanyola. neixement de la propietat intel·lectual de l’obra Toni Vall És un dels fotoperiodistes més destacats del país, dels fotoperiodistes. Pocs han lluitat com ell per ja fa uns anys que es va retirar de la feina activa i aconseguir que els diaris signin sempre les fotos i els reconeixements, malgrat merèixer-los, no li per donar eines legals si els drets d’autor són vul- fan ni fred ni calor. Fa quatre anys vam escriure nerats. D’això tracta la primera part de l’exposi- L’ Horacio no para. Té noranta-un plegats el llibre La meva vida en un clic (Editorial ció, un homenatge als companys fotoperiodistes anys i la feina li duraria fins que Base), que repassa la seva llarga i intensa trajectò- que han acompanyat l’Horacio al llarg dels anys. en fes dos-cents. Cada dia escane- ria de fotògraf. Un llibre que es queda curt, molt La segona part és un recull de portades de revistes ja amb paciència negatius i còpi- curt, per explicar la vida de l’Horacio. El dia 14 de il·lustrades amb les seves fotos. Velocidad, es, les penja al seu Facebook i desembre es va inaugurar al Col·legi de Discóbolo, Cine en 7 días, Fans, Diario Femenino, contesta a tothom que li deixa Periodistes de Barcelona l’exposició Horacio Ondas, Romántica Barça, RB... Les publicacions comentaris. Les fotos que penja Seguí, una vida dedicada al fotoperiodisme. periòdiques en què va publicar les seves fotos són sempre tenen històries maques Comissariada per la periodista Esther Molas amb incomptables. Durant una primera etapa de la per explicar. Històries de Barcelona i dels seus la col·laboració de Gemma Fàbregas, l’exposició seva carrera –va combinar durant uns anys la barris, del Barça, de la música dels anys seixanta, repassa amb una cinquantena de peces més de fotografia amb la seva feina al Banco Hispano de personatges oblidats o potser molt coneguts seixanta anys d’ofici. És una oportunitat fantàsti- Americano– va especialitzar-se en el periodisme però amb facetes poc sabudes. El fons fotogràfic ca per descobrir el llegat del fotògraf i entendre musical: festivals de cançó per Espanya i Europa d’Horacio Seguí és un tresor. En va cedir una part amb una petitíssima mostra quins han sigut els –l’Eurovisió de Massiel, però també Sanremo, el a l’Arxiu Nacional de Sant Cugat i una altra part la territoris llaurats i fecundats pel protagonista. Festival de la Cançó Mediterrània...–, sessions per va vendre al Futbol Club Barcelona. Però a casa L’exposició durarà fins al 14 de març. a discogràfiques i retrats de totes les estrelles seva, ben classificat, conserva encara un bon gruix musicals del moment: Serrat i tota la Nova Cançó, de material, que l’ocupa i l’apassiona com el pri- Posar en valor el fotoperiodisme Raphael, els Beatles, Nino Bravo, Bruno Lomas, mer dia, com si tingués trenta anys i encara recor- D’entrada és rellevant que finalment el Col·legi de Julio Iglesias, Adamo, Aznavour, Tom Jones, tots regués tots els camps de futbol del país, com si Periodistes reconegui la vàlua de l’obra de Seguí. els solistes i els grups espanyols i catalans que ens encara visités els principals festivals de música Per què? Doncs perquè una de les seves cebes puguin passar pel cap, Elton John, Aretha d’Europa, com si encara el coneguessin pel nom i fonamentals ha sigut la posada en valor i el reco- Franklin... La llista és interminable. ARADIUMENGE 1 UN AMPLI LLEGAT L’extensa trajectòria 5 d’Horacio Seguí comprèn imatges d’artistes com la de Joan Manuel Serrat al programa radiofònic Pentagrama el 1965; d’altres dels barris de Barcelona, com la imatge de la plaça Ildefons Cerdà del 1963, i centenars de fotografies del Barça que han passat a la història, com la de Johan Cruyff coneguda com L’holandès volador. Horacio Seguí El futbol no va trigar a aparèixer. La seva fita és ons de lligaments de jugadors! Esclar que la joia de que fan l’emulsió que dona vida a la imatge gelati- al·lucinant, difícilment comparable amb la d’un la corona i una de les històries que guarda amb més nosa. O l’aventura de fotografiar Dalí a Portlligat fotògraf esportiu a tot el món. Entre el 1972 i el estimació a la memòria és l’amistat que el va unir amb la policia franquista buscant-li després les 2002, l’Horacio va fer les fotos per a Ediciones Este amb Johan Cruyff –l’exposició també en dona fe– pessigolles. O l’aventura de conèixer i fotografiar dels cromos de futbol de totes les des que va posar per primer cop els Salvador Allende a Santiago de Xile no gaire temps temporades de Primera Divisió. Una • peus a Barcelona l’any 1970 com a abans que fos assassinat. O l’aventura de la Guerra feinada ingent que l’obligava a viatjar jugador de l’Ajax, ja seguit de molt Civil, quan era petit: no ha oblidat les bombes, els cada any a tots els camps per fer les Del 1972 prop pel Barça. trens que venien i marxaven, els jocs d’infància i la fotos de tota la plantilla i que esti- misèria de la postguerra. O l’aventura de saber-se guessin a punt per poder editar els al 2002 va Una imatge per a la història precursor sense saber-ho. El seu arxiu dedicat a cromos a temps per a l’inici de tem- porada. Ni ell mateix s’explica com va fer les fotos Les fotos al Camp Nou, a la Rambla i a Castelldefels són una delícia i un l’esport femení, per exemple, és per treure’s el bar- ret. Coneixedor de tots els locals de nit barcelo- ser capaç de fer-ho any rere any. Ho dels cromos pròleg eloqüent al que passaria tres nins, per feina, esclar, res de disbauxa, com recor- combinava amb la feina per a As i As anys després. De fet, si hi ha una foto da sempre. Amic d’artistes i futbolistes, refractari Color, per als quals cobria els partits de la Primera de Seguí que ha passat a la història és amb els que manen i condecoren. Condecorat, per del Barça. Durant el mandat d’Agustí Montal va ser el fotògraf oficial del Divisió la coneguda com L’holandès volador, instantània del gol al porter Reina de cert, pel general Armada pocs mesos abans del 23 de febrer del 1981. Per què? Doncs per l’aventura club, la qual cosa significava estar dis- • l’Atlètic de Madrid el 22 de desembre de la mili, per ser perseverant i apassionat cele- ponible sempre que els compromisos del 1973 al Camp Nou. La rematada brant i commemorant cada any amb tota la com- del primer equip i les seccions ho reclamessin. acrobàtica del davanter en la seva fulgurant prime- panyia el servei militar a Berga del 1951. Se’n fa L’apartat dedicat al Barça dins l’exposició dona ra temporada va ser capturada pel dit de l’Horacio, creus, quan s’enrecorda de tot el que ha fet, de tots fe de com han canviat els temps i de com Seguí va que va pitjar el disparador de la seva amiga Leica en els viatges, els dies fora de casa, lluny dels seus fills viure intensament sobre el terreny de joc. Als fotò- el moment precís. Una aventura més, una de tan- i la seva dona, la seva estimada Tina, a qui troba a grafs se’ls permetia acostar-se molt als jugadors, tes, com l’aventura de ser autodidacte, d’aprendre a faltar cada dia mentre escolta música, mentre podien entrar als vestidors, i Seguí fins i tot va arri- fotografiar equivocant-se i a revelar cremant-se les escaneja, mentre pensa noves maneres d’explicar bar a entrar en quiròfans per fotografiar operaci- mans mil i una vegades amb els productes químics a tothom les seves fabuloses aventures. 