P E R F I L MUSA DE LA CANÇÓ POPULAR A sota d’aquestes línies, Núria Feliu durant un recital al Palau de la Música Catalana l’any 1965. A la dreta, la cantant amb Joaquín Soler Serrano i Joan Manuel Serrat, en els inicis de la Nova Cançó, el 1966, i al Jamboree, de la plaça Reial, en plena actuació amb Tete Montoliu. A sota, a l’aeroport del Prat rebent Duke Ellington i Ella Fitzgerald. 2022 13 DE FEBRER TEXT_ Toni Vall FOTO_ Horacio Seguí E l 21 de setembre Núria Feliu va complir 80 anys. Tant de bo poguéssim afegir allò de “al peu del canó”, però malauradament el seu estat de salut és delicat a con- seqüència de l’ictus que va patir uns mesos abans. A manera d’homenatge i d’agraïment públic, la Biblioteca Francesc Candel, del districte de Sants-Montjuïc, va acollir entre el 12 i el 31 de gener una exposició de fotos que recorre la trajec- ARADIUMENGE tòria de Feliu, obra del fotògraf Josep Vicens, bon coneixedor de la carrera de la cantant. Durant l’acte d’homenatge van glossar la seva figura l’actor Enric Majó, el periodista Enric Frigola i Pere Baltà, de la Fundació Paco Candel. Des de l’ARA volem sumar-nos a l’homenatge a Núria Feliu amb aquest reportatge, que transita pels pri- 1 mers anys de la seva llarga carrera i rememora una 3 dècada, la dels seixanta, especialment rellevant per a ella i no prou coneguda ni valorada pel que fa al coneixement popular que en tenim. És un goig poder comptar amb la fabulosa col·laboració del NÚRIA fotògraf Horacio Seguí, bon amic de la Feliu i bon coneixedor de seva vida i la seva obra. Durant els anys seixanta, una dècada que Seguí va enfocar molt al seguiment de la música i l’espectacle, va fer moltes fotos a Núria Feliu. Fotos que avui poden sorprendre els que tinguin una perspectiva de la cantant molt marcada per clixés i etiquetes vincu- lades a l’última part de la seva vida. Són els anys del FELIU teatre, dels inicis de la Nova Cançó i, sobretot, de la descoberta del jazz, del qual esdevé precursora a Catalunya i en català. Encoratjada, estimulada, colonitzada per allò que anomenen “el verí del teatre”, amb vint anys Núria Feliu compagina els estudis de música amb uns inicis prometedors en el món del teatre. Primer a Sant Vicenç de Paül, al barri d’Hostafrancs; després a l’Orfeó de Sants i a LA PRIMERA l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, i finalment amb el grup del Teatre Experimental Català (TEC). La protagonista d’Anna Christie, d’Eugene O’Neal; de Calpúrnia, d’Alfred Badia; d’Els justos, d’Albert Camus, i de Britannic, de Jean Racine. I PIONERA Menció especial mereix l’atreviment amb l’exi- gent monòleg La veu humana, de Jean Cocteau, l’any 1964 a l’Orfeó Canigó. Val la pena mencionar la seva intervenció en obres de teatre de destacats autors catalans, com Calç i rajoles, de Joan Brossa; Història d’una guerra, de Baltasar Porcel; Els zin- Durant els anys seixanta, Feliu va trencar motllos calós, de Juli Vallmitjana, i Situació bis i Darrera versió per ara, totes dues de Manuel de Pedrolo. cantant en català estàndards internacionals i temes Vicenç Olivares, director i fundador del TEC, de jazz. Homenatgem la cantant catalana en els recorda així l’experiència al llibre Núria Feliu, 25 anys: “Al TEC vam ser testimonis excepcionals seus 80 anys, en un delicat moment de salut d’aquelles representacions teatrals en què, a la clo- P E R F I L 2022 A L’OLIMPÍADA DE LA CANÇÓ Núria Feliu durant l’Olimpíada de la Cançó d’Atenes, de visita al Partenó. Compartia cartell amb Bruno Lomas, Jimmy Fontana i Luis Aguilé, entre altres. 13 DE FEBRER enda, i com un regal de tancament, Núria Feliu Andreu. També l’acompanyen en aquest viatge per cert, també és una filigrana, obra del gran cantava al seu públic formoses cançons, les que iniciàtic el mestre Francesc Burrull, nom fona- dissenyador Jordi Fornas. Els recitals al la convertirien en la important intèrpret de la mental de la Nova Cançó, i l’escriptor, promotor Jamboree són tot un èxit. Quan dos monstres del cançó catalana que és avui”. Interessant apunt, cultural i crític de cinema Jaume Picas, hàbil jazz com Duke Ellington i Ella Fitzgerald arriben aquest, que permet fer una connexió immedia- adaptador/traductor de temes estrangers al a Barcelona per actuar al temple jazzístic de la ta amb les paraules de la mateixa Feliu: “En català. Quasi alhora arriba el disc encapçalat pel plaça Reial amb motiu del mai prou ben ponde- plena època ie-ie, quan els Beatles comença- single Gent, versió del popularíssim People, de rat, explicat i reivindicat Festival de Jazz de ven a triomfar als Estats Units i els Rolling Barbra Streisand. Feliu esdevé així una espècie Barcelona, Núria Feliu és a peu de pista per salu- Stones feien famós el seu Satisfaction, m’adono de rara avis dins la Nova Cançó. Mentre com- dar-los només baixar de l’avió. I per testimoniar- que, a més a més d’actuar, el que m’agrada panys de generació emmarcats dins dels Setze ho tot, l’ull ràpid i l’objectiu encara més ràpid molt fer dalt d’un escenari és Jutges s’impliquen amb la cançó d’Horacio Seguí. cantar. I m’hi llanço de cap!” • compromesa i d’autor, amb forta Hi ha un pròleg, però, abans de càrrega política i ideològica, Feliu Més de 40 anys d’ofici llançar-s’hi de cap. Un pròleg ano- El 1966 es decanta per la cançó popular, els Feliu signa amb la discogràfica Hispavox, que menat Donald Duc. Entre 1960 i estàndards. A judici d’Enric crea un segell especial en català anomenat Estel. 1962, en paral·lel als anys de teatre, enregistra Frigola i també de Pere Baltà, bons I en paral·lel van arribant els premis: Gran Feliu i quatre amics funden aquest grup musical, que fa un bon grapat el seu primer coneixedors de la carrera de Feliu, no van ser poques les suspicàcies Premi del Disc Català, Trofeu d’Or de la Cançó Catalana, Personatge Important Barceloní de de bolos per festes majors, ràdios i LP, un disc des dels sectors “seriosos” de la 1965, el Sant Jordi de Radio Scop –el fonamental festivals. La Feliu confessa que cançó cap a una intèrpret que can- programa de Salvador Escamilla a Ràdio compaginar música i teatre era, en que avui és tava cançons alienes i enorme- Barcelona–, el premi de la crítica musical a la aquells moments, massa exigent i va decantar-se pel teatre. Donald tot un clàssic ment populars. L’aposta era clara: en català es pot cantar tot i calia millor cantant femenina... Arriba també el disc amb un altre històric del jazz com Lou Bennett, Duc es va convertir llavors en • demostrar-ho, trencar cotilles i els recitals al Palau de la Música i la participació Cristina y Los Stop, amb un tema esperits capquadrats. a l’Olimpíada de la Cançó d’Atenes l’any 1968, que ha passat a la història: “Tres cosas hay en la Aviat arriba la que segurament va ser la seva compartint cartell amb Bruno Lomas, Jimmy vida, salud, dinero y amor...”. De fet el mític tema fita fonamental: el jazz. El 1966 enregistra el seu Fontana i Luis Aguilé, entre altres. Però si algun La barcelonista també era d’ells, inicialment, primer LP, que alhora és la seva primera, i ja moment és realment especial, si alguna actuació però va ser Guillermina Motta qui el va cantar. mítica, col·laboració amb el gran Tete Montoliu guarda la Feliu en un indret privilegiat de la Aquesta, però, és una altra història. al piano. Però també amb Erich Peter al contra- memòria és la de l’11 de febrer del 1967 a l’hotel baix, Billie Brooks a la bateria i Booker Ervin al Waldorf Astoria de Nova York. La Cambra de Una ‘rara avis’ dins de la Nova Cançó saxo. Jaume Picas fa les adaptacions al català, Comerç va convidar-los a ella i a Tete Montoliu Primer acompanya Els 4 Gats, el primer grup de Francesc Borrull la supervisió musical i Albert per a una actuació de cloenda de la Setmana de Quico Pi de la Serra, i l’any següent, el 1965, ja en Mallofré la producció. Un disc que avui és tot un Barcelona a la ciutat dels gratacels. solitari grava i publica el seu primer senzill amb clàssic i que conté alguns dels grans temes del Aviat van arribar els cuplets, l’homenatge a Edigsa, Anirem tots cap al cel, que ja l’ajunta amb repertori de sempre de la Feliu: De dalt estant la Mistinguett, una actuació apoteòsica a El un nom fonamental de la seva carrera, el músic, (Loverman), Ves i perde’t (Bye Bye Blackbird) i Molino, gales, bolos, pregons per tot Catalunya, lletrista i arranjador musical Josep Maria sobretot Tot és gris (Misty). La portada del disc, l’estimació popular... i més de 40 anys d’ofici. 