aradiumenge Diumenge 13 de març del 2022 #411 Arxiu Família Vila C, CARTE L L IS T A CES TD E L N I N O T A I R E É S D E S C O N E G U EL VESSANT M PR E RP FO IR LT A T G E CESC, Mite de l’humor gràfic, Francesc Vila Rufas també va excel·lir en el ram CARTELLISTA de la publicitat, en el qual va posar la seva particular inventiva al servei de I ARTISTA marques i institucions. Jordi Duró publica dijous un llibre que reivindica el vessant TOTAL més desconegut del ninotaire 2022 13 DE MARÇ TEXT Toni Vall F (RE)DESCOBRIR LA SEVA OBRA rancesc Vila Rufas, per sempre Cesc exhaustivament, rigorosament i amb gran Aquest dijous arriba a les llibreries Cesc, (1927-2006), segurament el nino- profusió d’imatges els territoris creatius i cartellista, de la mà d’Univers, segell taire català més popular, reconegut expressius pels quals el dibuixant va transitar per editorial del Grup Enciclopèdia. Una i estimat de la segona meitat del donar forma a aquest vessant de dissenyador i publicació amb autoria de Jordi Duró que segle XX. Un mite de l’humor gràfic, publicista. “En Cesc, que essencialment era dibui- passa pels territoris creatius i expressius a l’altura de precursors tan histò- xant, les fronteres es difuminen: dissenyador, que Cesc va recórrer per donar forma al rics com Apel·les Mestres, Joan publicista, il·lustrador, ninotaire... una capacitat seu vessant més desconegut de Junceda, Ricard Opisso, Valentí creativa al·lucinant, un artista complet i integral”, dissenyador i publicista. Castanys i Joaquim Muntanyola. Va publicar així el defineix Duró, dissenyador gràfic, artista durant dècades els seus acudits diaris en publica- visual, present a les pàgines de l’ARA des de la cions com Diari de Barcelona, El Correo Catalán i seva fundació. l’Avui. És la seva faceta més notòria, més univer- El llibre comença posant de manifest la ja cone- sal. Però Cesc va excel·lir també en un altre ram, guda i fonamental connexió de Cesc amb el seu va treballar en paral·lel una faceta bastant més pare, Joan D’Ivori, un molt interessant il·lustrador desconeguda pel gran públic que admira els seus del període noucentista. Tots dos, per exemple, acudits. El cartellisme, la publicitat, els encàrrecs van fer un anunci de mitjons, tots dos van il·lustrar d’empresa, el van ocupar també durant tota la publicacions infantils (D’Ivori, Mainada, i Cesc, seva trajectòria professional. Va posar la seva incomptables portades de Cavall Fort) i tots dos particular i inconfusible inventiva visual al servei van posar els seus dibuixos al servei de lloables ini- de les marques i institucions que, assíduament, el ciatives educatives. “Cesc és una continuació lògi- requerien per crear la seva imatge corporativa, el ca del seu pare, en tots dos hi pots detectar valors reclam publicitari o la felicitació de Nadal anual. molt similars, molt connectats”, destaca Duró. No Jordi Duró, gran admirador i coneixedor de l’obra és aquest el primer llibre que Duró dedica a Cesc. polièdrica de Cesc, publica la setmana entrant El primer va ser Cesc sin palabras (Astiberri, 2013), Cesc, cartellista (Univers), un llibre que recorre que li va permetre capbussar-se en l’obra d’algú ARADIUMENGE 0 5 CREATIU Els cartells de Cesc demostren la seva facilitat per a les associacions d’idees, per a la incorporació de la tipografia i la condensació d’una idea publicitària en un dibuix. Grup Enciclopèdia P E R F I L 2022 13 DE MARÇ REFERENT DE L’HUMOR GRÀFIC Francesc Vila i Rufas (1927- que admirava i que d’alguna manera el va animar a Canet de Mar, fins als popularíssims discos 2006), més conegut com a Cesc, llançar-se també al món de la vinyeta de forma Cançons per al poble i Trincar i riure de La Trinca és un dels referents pioners de professional: “Només la feina de cartellista que i Mercat de Calaf de Celdoni Fonoll, passant per l’humor gràfic català. Retratista explico en aquest llibre ja seria, per a qualsevol una postal per a la discoteca Maddox de Platja de la vida quotidiana, les seves altre, una carrera professional de primer nivell. d’Aro, un fulletó de l’Orfeó Català i uns quants vinyetes es caracteritzen per una Per a ell, era tan sols una faceta més”. cartells de festes majors i tradicions populars forta sensibilitat social, amb una El llibre distribueix els continguts en sis capí- d’arreu de Catalunya. tendresa tenyida de desencant tols que condensen i descriuen –també classifi- Global permet fer-se una idea de la dimensió que expressava a través d’un estil quen–, a criteri de l’autor, les sis “actituds” fona- que el protagonista del llibre va assolir en el ves- espontani, basat en una línia mentals a tenir presents quan par- sant publicitari i de la seva capacitat per superar senzilla i delicada que • lem del Cesc cartellista i dissenya- fronteres. Revela que durant uns anys va tenir dor: Creatiu, Festiu, Global, agent –cosa força insòlita– i que a través de l’agèn- l’emparenta amb altres dibuixants contemporanis com “El seu Implicat, Cultural i Privat. cia Zardoya va publicar al mercat francès i ale- Quino o Sempé. Arxiu Família Vila traç és com Creatiu aborda i detalla la capacitat tècnica i de composició many. Va publicar a Paris Match i a la prestigiosa revista Punch. La selecció d’imatges és genial: una firma, visual de Cesc, la seva facilitat per Dunlop, Nestlé, Nescafé, el laxant Arobon, a les associacions d’idees, per a la Philips, Olivetti, Perrier, Danone... La nòmina és coneixes la incorporació de la tipografia, per a ben eloqüent de quina era la seva capacitat de tre- seva grafia a la condensació d’una idea publici- tària en un dibuix. Destaca les ball i de com estava de sol·licitat per a tota mena de marques i empreses, sobretot durant els anys quilòmetres” seves feines, per exemple, per al seixanta i setanta. Per què els agradava tant Cesc? • Saló Nàutic de Barcelona, les boti- gues Vossacs (de bosses i mone- Duró ho té clar: “Era capaç de seduir la gent amb l’humor i la tendresa, tenia una gran capacitat ders) i Cugat (de camises), la roba d’interpel·lació, sabia ensenyar el costat humà i interior Ocean (la portada del llibre) i les assegu- tendre de tot”. En aquest sentit, la connexió amb rances Tusquets. El capítol serveix també per el gran cartellista André François, un dels seus rememorar la precoç connexió de Cesc amb dos referents, és clara. noms tan rellevants com l’escriptor Josep Maria Implicat potser és el capítol més substancial del Espinàs i el dissenyador gràfic Jordi Fornas. llibre i alhora el més sorprenent. Relata i documen- A Festiu hi trobem les col·laboracions de Cesc ta com la seva gran visibilitat a la premsa diària en amb tota mena d’esdeveniments i accions festives la seva faceta de ninotaire feia que molta gent tin- de la més variada condició. Des del cartell per a gués la idea de recórrer a ell per demanar-li ajuda una de les edicions de les Sis hores de cançó a per a les més variades iniciatives cíviques, veïnals, ARADIUMENGE POLIFACÈTIC El cartellisme, la publicitat i els encàrrecs d’empresa el van ocupar també durant tota la seva trajectòria professional. Va posar la seva particular i 0 inconfusible inventiva visual al servei de les 7 marques i institucions. Grup Enciclopèdia ecològiques i polítiques. “Tothom se’l sentia com a personalitat cultural transversal i completament seu, com a propi, i li proposaven fer d’altaveu per a arrelada al seu país i a la recuperació de la normali- les seves demandes i reivindicacions públiques”, tat perduda durant els llargs quaranta anys de la relata Duró. Publicitat per a farmacèutiques, en dictadura franquista. favor de l’escola pública, sobre el Dia Mundial L’últim capítol del llibre és una delícia. Privat Contra el Càncer, per a la donació de sang, contra el dona fe de la profunditat de la petjada creativa tabac, les barreres arquitectòniques i les centrals que posseïa Cesc sempre i en tot lloc. El dibuixant tèrmiques, la campanya a favor de l’amnistia, la accedia a les demandes d’amics i familiars per al creació del diari Avui, el català a l’escola, l’entrada disseny de nadales, participacions de bateig, d’Espanya a l’OTAN... Veiem, doncs, que també va comunió o casament. També dibuixava amb rebre nombrosos encàrrecs institucionals (tant de motiu de celebracions familiars –la participació la Generalitat com d’ajuntaments de tot el territo- del seu propi casament amb Concepció ri) i de partits polítics: les campanyes per al PSC Martínez– i simplement per avisar els seus tres són les més recordades. És important recalcar que fills que havia sortit a fer un encàrrec i tornaria al algunes d’aquestes feines Cesc les feia per amor a cap d’una hora. Amb Vossacs i Cugat –abans l’art, desinteressadament. Només hi va haver un mencionats– feien intercanvi en espècies: les encàrrec que va refusar: participar a la campanya nadales de cada any a canvi d’un moneder o una del règim franquista 25 años de paz. “Va ser l’únic camisa. És en aquest terreny privat, remarca dibuixant que s’hi va negar, va ser molt valent”. Duró, on ens podem fer càrrec potser amb la Si alguna constant va marcar d’inici a fi la tra- màxima nitidesa de la força del seu traç, de la jectòria del Cesc cartellista és la que s’explica al netedat clara i diàfana de la seva línia: “El seu traç capítol Cultural. El seu compromís amb el món del és com una firma, coneixes la seva grafia a llibre i de la lectura va ser irreductible al llarg dels quilòmetres, és inconfusible. Això és molt difícil anys i segurament els seus successius cartells per al d’aconseguir i forma part de la seva immensa Dia del Llibre són un dels seus emblemes màxims grandesa”. Com a interessant rúbrica final, val la fora de l’àmbit de l’humor diari. Elements publici- pena mencionar la reflexió que Duró i la llibretera taris per a l’editorial Lumen –on va publicar la seva de Jaimes, Montse Porta, esbossen sobre Cesc. preciosa sèrie Els nostres tipus–, els papers d’embo- Per què avui dia no és un artista conegut fora de licar de les llibreries La Llar del Llibre i Jaimes les nostres fronteres? Segurament perquè no té –amb què sempre va mantenir una estreta vincula- un personatge propi, com el gran Sempé amb el ció professional i personal–, tota mena de campa- Petit Nicolas, que li hagi injectat popularitat nyes per al foment de la lectura, portades de lli- internacional. Bé, si l’hagués tingut, molt bres... Una feina ingent que descriu i perfila una possiblement seria una figura d’abast mundial. 