H I S T Ò R I A DE TOTA LA VIDA Can Joanet, al passeig Joan de Borbó de la Barceloneta, un CELLER INSÒLIT Al celler de Can restaurant amb molta història. Arxiu Can Joanet Joanet, Joan Pasqual hi va habilitar 2022 un insòlit museu de cascos de bomber. A sota, un val cedit per Miquel Ruiz que es podia 17 D’ABRIL bescanviar per un dinar durant la Guerra Civil. Arxiu Can Joanet MEMÒRIA DE CAN JOANET Des del 1888 fins a principis dels anys noranta aquest restaurant va ser tota una institució del barri de la Barceloneta. Servia tiberis a comensals de tota mena i àpats més frugals als milicians antifeixistes durant la Guerra Civil. També va ser parc de bombers improvisat. Al llarg de més d’un segle va ser molt més que un negoci TEXT Toni Vall ARADIUMENGE DES DEL 1888 Els cambrers de Can Joanet durant els primers anys de vida del restaurant. El va fundar Joan Pascual i Senserric, que de cara a l’Exposició Universal de 1888 va obrir una petita barraca al llavors passeig Nacional. Arxiu Can Joanet 1 5 A l passeig Joan de Borbó 66-67 Barceloneta. L’any 1936, però, el local va haver de de Can Joanet per la fabulosa col·lecció de cascos avui hi ha el restaurant Foc, tancar per culpa dels bombardejos i es va traslla- de bomber que s’hi exposava i que l’Iris ensenya- especialitzat en cuina mexicana. dar primer a la plaça del Teatre i després a Enric va als comensals que havien de fer cua per dinar o Però durant més de cent anys, Granados. Era habitual que els milicians antifei- sopar al menjador. Així l’espera no es feia tan fei- del 1888 al 1992, va ser Can xistes trobessin amagatall al celler del Joanet. xuga. La col·lecció forma part avui del fons de Joanet, tota una institució de la Impressiona veure els vals que circulaven durant l’Escola de Bombers de la Generalitat. Barceloneta, un d’aquells “de aquells tres ominosos anys: “Vale por tres comi- L’arxiu de records és ampli. Fotos dels salons i tota la vida” dels que cada vega- das para tres compañeros en armas” o “Vale por els menjadors, també de la façana en les seves da en queden menys. Va tancar amb l’arribada dels dos comidas para un compañero y una compañera diferents èpoques i reformes i de tots els treballa- Jocs Olímpics, afectat per la renovació del barri antifascistas”, amb tampó de la CNT i la FAI. O dors ben vestits per començar el servei. Les cartes però també perquè la família Pascual va decidir que un altre val fet amb paper oficial del Comitè que donen fe de l’evolució dels gustos i dels preus no se’n podien continuar fent càrrec. M’ho explica Central de Milícies Antifeixistes de la Generalitat i que expliquen la cuina i els fogons de Can l’Iris Pascual, la filla dels últims propietaris, Joan de Catalunya: “Esperamos que a los compañeros Joanet. Fotos autografiades de celebritats com Pascual i Valls i Guadalupe Tenas, que van ser portadores de la presente se les dará de cenar a Mario Cabré, Marcos Redondo i Robert Taylor, l’ànima del restaurant des dels anys seixanta fins al cuenta de este comité”. Durant la postguerra, il·lustres comensals a les taules del local. També seu tancament. L’Iris ha conservat tota la documen- temps de duríssim racionament i persecució de les fotos i els retalls de quan el restaurant va apa- tació d’aquest local tan emblemàtic: fotos, cartes, tota llengua i identitat diferents de la nacional rèixer a la crònica negra dels diaris, el dia que una menús i vals que els soldats republicans podien bes- espanyola, un nom català com Can Joanet no era nena anglesa de 8 anys que viatjava amb furgone- canviar per un àpat durant la Guerra Civil. Són els tolerable per a les autoritats, que van suggerir la ta amb el seu pare va ser segrestada davant de Can papers vells que poden explicar la història de Can castellanització directa, Casa Juanito, però l’amo Joanet. Joan Pascual va vetllar pel pare, el va cui- Joanet, que va viure moltes vides durant els 104 s’hi va negar i el rebateig va quedar com a dar i alimentar fins que la policia va rescatar la anys que va servir menges a tota mena de comen- Restaurante del Puerto. nena i la història va tenir un final feliç. sals, tiberis a rics amb bona gana i dinars frugals Paella, fideuà o marisc acabat de pescar a la però nutritius a milicians amb l’estómac foradat. Seu de bombers a prop del port piscina d’aigua salada que tenien a la bodega. El El fundador de Can Joanet va ser Joan Una de les grans particularitats de Can Joanet menú era tradicional i fet a casa, Pascual era el xef Pascual i Senserric, que de cara a l’Exposició arriba a partir dels anys seixanta. Joan Pascual i i la Guadalupe tenia cura de la sala i vetllava per- Universal de 1888 va obrir una petita barraca al Valls, l’últim propietari, el pare de l’Iris, es va fer què tothom estigués a gust. Era el detallisme per- passeig Nacional, llavors un camí de sorra a tocar bomber voluntari, un ofici que era, juntament sonificat. Si una família amb un nen petit maldava de l’aigua. Aviat l’establiment es fa popular, tant amb la restauració, la seva vocació. Si hi havia un per una sopeta perquè el nen no hi havia manera entre els pescadors que el tenien a tocar com incendi a prop del port o un vaixell s’accidentava a que mengés res més, la Guadalupe se’n cuidava de entre els senyorets que sortien del Liceu i s’hi prop de la costa, Pascual i els seus sortien ràpida- seguida. Era el secret. “Aquella frase que diu que arribaven a sopar amb els seus cotxes de cavalls. ment per a proveir els bombers d’entrepans i darrere un gran home hi ha sempre una gran dona La Guerra Civil va ser un període convuls a Can begudes. Fins a tal punt va arribar la seva passió és en aquest cas la pura veritat”, recorda l’Iris. La Joanet. Ja en mans de la segona generació, es va que es va graduar en periodisme amb més de cin- llar familiar estava al mateix edifici, just al darre- convertir, sota el comandament de Jaume quanta anys per poder entrar a treballar com a cap re, cosa que facilitava molt la logística i la possibi- Pascual i Valls –ho explica així el gran Lluís de premsa dels Bombers de la Generalitat, càrrec litat de convertir Can Joanet en molt més que un Permanyer–, en el referent culinari de la que va ocupar uns quants anys. Era famós el celler negoci, un negoci estimat i respectat. 