M Ú S I C A United Artists ELS BEATLES 2022 3 D’ABRIL AL CINE Aquesta setmana han arribat a les sales de cinema dues propostes sobre el quartet de Liverpool. ‘Paul McCartney. Get back’ i ‘Els Beatles i l’Índia’ se sumen a la fulgurant carrera fílmica del grup anglès, que resumim amb vuit títols i un ‘bonus track’ TEXT Toni Vall E ls Beatles no s’acaben mai. Com accés a les cinquanta-cinc hores de material els clàssics de veritat, perviuen en audiovisual rodades l’any 1969 pel director el temps, són capaços de fascinar Michael Lindsay-Hogg durant el procés de crea- noves generacions i de fer revis- ció de l’últim LP del grup, Let it be. I aquesta set- colar la seva mítica a còpia de mana han arribat a les sales de cinema dues pro- nous materials, de recopilatoris, postes més. Paul McCartney. Get back –no s’ha de de recuperacions i de la capacitat confondre amb la sèrie de títol quasi idèntic– i Els de pensar i repensar la seva obra a Beatles a l’Índia. És un bon pretext per recordar i càrrec d’especialistes i fanàtics. El cine, als celebrar la faceta cinematogràfica del quartet de Beatles, sempre els ha escaigut. Fa cinc anys vam Liverpool, plena d’estímuls i d’influxos, també de veure The Beatles. Eight days a week, el fabulós curiositats i marcianades. I, sobretot, reveladora documental que ressegueix els quatre anys (1962- de la sobrehumana ultraactivitat que van experi- 1966) de gires mundials que van cimentar la seva mentar al llarg de la seva curta carrera. ¿Com els popularitat històrica. Des de fa molt poc, a era possible compaginar concerts, gires i pel·lícu- Disney+ podem veure The Beatles. Get back, la les? Resumim la fulgurant carrera fílmica dels sèrie documental de Peter Jackson que ha tingut Beatles amb vuit títols i un bonus track.  ‘A HARD DAY’S NIGHT’ (1964) Una festa. Els Beatles davant la seva primera incursió cinemato- gràfica, impulsats per l’èxit esclatant a tot el món. Dirigits per Richard Lester, cineasta fonamental per a la seva carrera audiovi- sual en paral·lel als escenaris, s’interpreten a si mateixos en un sens fi de corredisses i diversió i una intenció que flirteja amb el docu- mental. Els quatre joves fugen corrents de les seves fans pels car- rers de Liverpool i pugen pels pèls en un tren direcció a Londres, on han de participar en un programa televisiu de varietats. Pròxima als supòsits estètics i narratius del Free Cinema –el moviment cinema- togràfic en boga aquells anys a la Gran Bretanya–, la pel·lícula és pura adrenalina, un homenatge als carrers i a la joventut. Malgrat el seu blanc i negre, és ple de llum, un absolut antònim de la grisor. ARADIUMENGE Subafilms 1 ‘HELP’ (1965) 5 Molt diferent d’A hard day’s night malgrat tenir el mateix director, ens trobem aquí amb una ficció pura. Els Beatles han de fugir d’una perillosa secta oriental que pretén robar l’anell de Ringo, que la secta necessita imprescindiblement per dur a terme un sacrifici ritual. Amb aquest delirant argu- ment, no costa endevinar que es tracta d’un joguet, un artefacte surrealista que s’avança uns quants anys a l’esclat fulgurant de la psicodèlia, que serà tan fonamental durant la segona meitat dels anys seixanta a la trajectòria del grup. Help! es va rodar, en part, en exòtiques localitzacions de les Bahames pocs mesos abans del recordat concert del grup a Barcelona el juliol del 1965. New Line Cinema ‘MAGICAL MISTERY TOUR’ (1967) Molt marcats ja per la seva estada a l’Índia i per la mort del seu mànager Brian Epstein, havent deci- dit no fer més gires i matisar els efectes de la beat- lemania que tant els havia esgotat, el grup emprèn el seu Magical Mistery Tour. Estirant el fil d’una idea de McCartney –¿què passa durant les excur- United Artists sions sorpresa en autocar?–, tots quatre ‘YELLOW SUBMARINE’ E’ (1968) (19 s’embranquen en un viatge sense objectiu i sense Quaranta dissenyadors d’animació ó i cent cen quaranta artistes tècnics van participar en la produc- argument definit, basat en esquetxos i improvisa- ció de la mítica Yellow submarine, un film d’animació que explora amb profunditat els laberints cions que recorden l’estructura de les pel·lícules pac de la psicodèlia, la filosofia hippy i el pacifisme, valors que no podien estar més presents en un esbojarrades de l’època: El món és boig, boig, boig; món marcat per l’oposició a la Guerra d del Vietnam i el Maig del 68. Els dissenys animats són de La carrera del segle; Aquellos chalados en sus locos inf l’artista txec Heinz Edelman, molt influenciat per Dalí i que va llegar als Beatles per sempre la cacharros... Personatges delirants, situacions seva estètica i colorisme. Emparentada Emparenta amb el delirant argument de Help –uns estranys éssers impossibles, muntatge espasmòdic, tot al servei ataquen la comunitat de Pepperland Pepperla i els seus habitants, amb l’ajuda d’un submarí groc, dema- de l’onirisme, la màgia i els efectes de l’LSD. I els en ajuda a Liverpool–, és un punt nen p referencial de la història del cinema d’animació. Beatles dirigint-se a ells mateixos! M Ú S I C A United Artists Disney+ ‘LET IT BE’ (1970) i ‘THE BEATLES. BEATL GET BACK’ (2021) Unim els dos títols en un perquè tot Let it be és dins de Get back. El docu- mental de Peter Jackson conté molt metratge tratge inèdit i suposa una capbus- sada fascinant en la personalitat dels quatree beatles, en el seu procés cre- atiu just al final de la seva història com a quartet. Coneixem les seves neu- res, les suspicàcies entre ells –sobretot entre Paul i George–, assistim a la Lionsgate màgia de la creació, a la troballa dels acords fonamentals... Si Let it be per si sola ja serveix per comprendre el sentit del final del grup, Get back és ‘PAUL MCCARTNEY. GET BACK’ gairebé un document místic que permet fer-nos adonar com n’estaven de (1991) farts els uns dels altres, així com de l’aire que necessitaven. Vuit anys després de la dissolució dels Wings i havent descansat de l’exigència de les gires, Paul McCartney va emprendre una gira amb el seu nou disc Flowers in the dirt (1989). El seu amic ‘THE BEATLES. EIGHT DAYS A WEEK’ (2016) Richard Lester –el director d’A hard day’s night El director Ron Howard (Willow, Apolo 13, Una ment prodigiosa) i Help– va decidir acompanyar-lo de gira i filmar dirigeix aquest nou documental, que centra la mirada en els anys uns quants concerts que donarien forma a un 2022 esplendorosos de les gires mundials dels Beatles. Entre el 1962 i el nou film documental. Així, després d’una gira 1966, el grup va recórrer el món sencer i els veiem en pantalla llarguíssima, va sorgir aquest Get back, que dona 3 D’ABRIL –amb fastuós material en color i remasteritzat– des del soterrani fe de la intensitat del retrobament de rònec de The Cavern fins a omplir esta- McCartney amb els escenaris en directe. El dis de futbol i beisbol. “Érem unes cria- muntatge de les actuacions se salpebra amb tures i estàvem bastant espantats”, con- imatges d’arxiu dels Beatles i del context histò- fessa Paul McCartney. Efectivament, ric en què van ser escrites les seves cançons. després de la beatlemania, els atacs Així, per exemple, The long and winding road d’histèria de les fans i les ciutats de cap s’acompanya amb imatges icòniques dels anys per avall per la seva arribada, també seixanta: el Vietnam, Muhammad Ali, Kennedy, veiem els moments de col·lapse, l’aban- l’arribada a la Lluna... Escoltem també clàssics donament de les actuacions en directe i com Sgt. Peppers Lonely Heart’s Club Band, Let la reinvenció a partir del 1966. it be, Can’t buy me love i Hey Jude. Imagine Entertainment ‘BONUS TRACK’ Els Beatles, per separat, també van tenir promíscues relacions amb el cine. Sobretot Ringo Starr, sens dubte el més cinemato- gràfic dels quatre. Com que era el menys rellevant pel que fa a composició i creativitat, no va tenir manies en assumir una altra mena de protagonismes. Va participar com a actor en films com Candy (1968), Si vols ser milionari no malgastis el temps treballant (1969), El justicier cec (1969) i Cavernícola (1981). John Lennon, per la seva banda, va fer una escapada a terres d’Almeria per rodar amb l’imprescindible Sherlock Films Richard Lester Com vaig guanyar la guerra (1967), i diuen que durant el rodatge va tenir la inspiració per compondre un dels ‘ELS BEATLES I L’ÍNDIA’ (2021) clàssics dels Beatles, Strawberry ields forever. Ho explica la Per comprendre i copsar la reinvenció del grup a partir del 1966 és pel·lícula Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David fonamental la seva entrada en contacte amb l’Índia. Primer a partir Trueba. McCartney, ja al capdavant dels Wings, va com- de la curiositat de George Harrison pel sitar, l’emblemàtic instru- pondre la que segurament és la cançó més famosa i ment de corda indi. Després, per l’aparició a les seves vides de Ravi reconeguda de tota la saga de James Bond: Live and Shankar i, encara més important, de Maharishi Mahesh Yogi, el guru let die (1973), i George Harrison, en el paper de de la meditació transcendental que tanta empremta els va deixar. El productor de cinema, va ajudar els Monty documental d’Ajoy Bose i Peter Compton explora les connexions Python a tirar endavant un dels seus entre els Beatles i la cultura índia, i la rellevància que va tenir aques- clàssics: La vida de Brian ta connexió. La modernitat que el grup va injectar a la música índia i (1978). a tot un país marcat per l’herència colonial, la importància de la meditació i els sons indis a l’Àlbum Blanc, la irrupció de les drogues...