E N T R E V I S T A GUILLERMINA NOVA VIDA 2022 19 DE JUNY Arxiu Toni Vall ‘Guillermotta’ és l’espectacle revelació de la temporada, recital teatralitzat d’homenatge i reconeixement a Guillermina Motta a través de les seves cançons, interpretades majestuosament per Jordi Vidal, acompanyat al piano per Jordi Cornudella i amb direcció i dramatúrgia de Jordi Prat i Coll. Després de veure’s a la Sala Atrium i al teatre Condal, està de gira per Catalunya. És un gust fer conversar Vidal amb l’autèntica Guillermina Motta, figura fonamental de la cançó catalana, retirada de la vida pública des de fa vint anys però amb molt per explicar i per recordar sobre les precioses cançons que habiten la seva llarga, fèrtil i variada carrera TEXT_ Toni Vall A ‘Guillermotta’ la protagonista diu que s’ha G.M.: Sí, i tant! Els sentiments que contenen, les o ‘Pantera des d’una aparent frivolitat’ expli- obsessionat amb la Guillermina Motta. Si intencions que tenen. La interpretació és tan quen històries de dones, d’alliberament, de parlem del Jordi Vidal, què hi ha de veritat i bona que no et perds ni una paraula. realització, empoderament... feminisme. Quan què d’exageració? les cantaves creus que la gent se n’adonava? Jordi Vidal (J.V.): Quan la vaig descobrir de veri- Quan les cantaves tu també et preocupaves que G.M.: Al disc Visca l’amor! la primera cançó és No tat, amb tots els matisos i totes les conseqüències, les històries es comprenguessin bé? puc dormir soleta, un anònim del segle XIV sobre el sí que hi va haver una certa obsessió. Quan vaig G.M.: T’he de dir una cosa: poques vegades he can- desig sexual. La vaig cantar al Palau de la Música estar vuit mesos treballant a Madrid, anava des de tat en llocs on m’agradés cantar. en ple apogeu de la Nova Cançó i em van xiular. Lavapiés, on vivia, fins a la Gran Vía, on treballa- J.V.: Caram. Pots desenvolupar-ho, això? Una cosa era la llengua i el país i una altra la moral! va, escoltant l’antologia de la Guillermina que G.M.: M’horroritzava cantar al Palau dels Esports o La moral no es podia tocar! Si no s’adonaven que m’havia deixat una amiga. Vaig descobrir Màgia, a les places de toros. Als envelats d’estiu només allò era feminista, no sé de què s’havien d’adonar! per exemple, i em va enlluernar. volien escoltar Remena, nena i els cuplets. Coses com aquestes em van fer deixar la cançó en directe ¿Recordes quina va ser la primera cançó fran- Sabies que les cantaries, aquestes cançons? molt abans del que l’hauria deixada. Pregunta a la cesa que vas escoltar? J.V.: Mmm, potser sí. Al principi volia que fos una gent si algú coneix Una bruixa com les altres, per G.M.: El goril·la, de Georges Brassens, en un bar amiga meva qui les cantés. Però mira, al final, ja exemple. Ningú sabrà què és. A la majoria dels llocs de Lloret de Mar. Uns turistes francesos van ho veus. La varietat que s’acumula en tot el reper- on cantava pensava: “Per què m’he de posar a can- entrar i ens la van posar. Jo devia tenir uns setze tori de la Guillermina és fabulosa! Permet anar tar aquestes cançons si ningú vol escoltar-les?” anys. No em va caldre pensar gaire per interpretar descobrint les cançons que ella va escriure, les que allò anava contra la pena de mort. que va adaptar, el disc de tangos! Què és aquesta Al final de ‘Guillermotta’ jugues una mica amb J.V.: Una cosa que em sembla important destacar meravella? Em semblava com una droga, molt això, oi? és que quan ella cantava aquestes cançons no addictiva, cada cop més i més descobertes. J.V.: La gent em demana Remena, nena i jo, de veri- estava tot tan etiquetat ni categoritzat. Ara surt tat, no la vull cantar, però al final ja ho hem incor- una cançó nova i ja porta enganxades totes les eti- Abans d’aquesta immersió què en sabies, d’ella? porat com a part de l’espectacle i queda divertit. quetes: “Aquesta cançó va d’empoderament, alli- J.V.: Mmm berament i antifeixisme”. S’ha portat un pèl a Guillermina Motta (G.M.): Jo el Jordi el vaig anar Vas arribar a agafar-li mania a ‘Remena, nena’? l’extrem, crec. Deixem més espai perquè la gent a veure quan van fer l’espectacle sobre Brel! G.M.: Mania no és la paraula, la cançó no en tenia pugui pensar i interpretar les coses per si sola! J.V.: Ai, sí! Que bé que vinguessis! Que què sabia jo cap culpa. Va ser un dels símptomes del cansament d’ella abans? Doncs mira, ¿saps el que critico al que em va fer deixar de cantar en directe. Estava en Hi ha extrems molt extrems. final de Guillermotta? Doncs jo era així! Només plena actuació a l’Auditori de València i ho vaig J.V.: Sí, l’altre dia veia un vídeo dels anys 80 de ARADIUMENGE coneixia els quatre cuplets que se sap tothom: veure clar: “Avui és l’últim bolo que faig”. Com tan- Martes y Trece: “Mi marido me pega!” I en aquell Remena, nena, La barcelonista... Fins que a través tes altres coses a la vida, ho vaig decidir així, de sobte moment tots rèiem. Ara tu poses això i s’organitza del disc de Serrat D’un temps d’un país vaig conèixer i per sempre. Em trucaven perquè fes un bolo i deia un sidral de por. Hem evolucionat amb coses Cançó del desig farsant, que abans havia adaptat i que ho sentia molt però que no tenia dates lliures. bones, esclar, però també en fem un gra massa cantat ella. Va ser la porta d’entrada a aquesta amb moltes altres. Guillermina que ara idolatro. Vas cantar sempre el que vas voler? G.M.: Fa uns dies algú em deia que la meva cançó G.M.: Sí, sempre, mai ningú em va imposar res. Fes-me mal, Johnny era violència de gènere. Li 1 La Guillermina dels poetes, de la cançó francesa... Sempre vaig tenir molta cura de les cançons que vaig dir que no havia entès res, que és la noia qui 7 J.V.: Sí, i Les Guillermines del Rei Salomó, els seus triava, les lletres, les músiques, les adaptacions, va a buscar el noi perquè el vol per al seu llit i per- programes de ràdio, les seves entrevistes, la tele... les traduccions... I els dissenyadors, els grafistes, què se’l vol beneficiar de dalt a baix! els fotògrafs... Mai vaig entendre la feina com un J.V.: La vam voler posar com a bis a Guillermotta Abans has esmentat l’espectacle de Brel; també producte únicament comercial en què una multi- però només de pensar que hi hauria tota una sèrie en vau fer un de l’Ovidi Montllor, i ara Motta. nacional et diu com s’ha de fer tot. Volia que fos- de gent que no l’entendrien i no els semblaria bé, J.V.: No ha sigut res planificat... sin creacions artístiques, amb coherència global i vam descartar la idea. G.M.: Ves a saber què farà després! dels quals sentir-me 100% satisfeta. J.V.: Ui, em sembla que ja està, ho deixarem amb J.V.: Avui en dia això costa molt. Costa molt que Ens fa una enveja tota la gent que vas poder tu, ben amunt, insuperable! com a artista puguis fer-te sentir i no quedar sub- sentir en directe... mergit sota el màrqueting. G.M.: Ui! Pensa que la mateixa setmana, a París, Són tres potes d’una mateixa idea? vaig anar a veure el Brel en una matinal a J.V.: Segurament sí, recitals teatralitzats, en diem. Moltes de les cançons de la Guillermina, des l’Olympia i després el Brassens al Bobino, amb G.M.: Però sense imitar, això és molt important! dels cuplets fins al ‘No us caséssiu pas, noietes’ una primera part que no sabíem qui actuava. I J.V.: Sí, sens dubte. Si no, no tindria cap gràcia. Són les cançons de la Guillermina passades pel meu filtre i la meva sensibilitat. ¿T’agrada escoltar les teves cançons de nou sobre l’escenari? T’hi reconeixes? G.M.: No m’ho havia plantejat mai. Quan vaig anar a veure Guillermotta per primera vegada no sabia què m’hi trobaria. I em va encantar! Vaig pensar, ostres quines cançons més maques, com si no les hagués cantat jo feia tantíssims anys. El Jordi les canta tan bé i el Jordi Cornudella les toca tan bé, que algunes és com si les descobrís ara per primera vegada. Per exemple? G.M.: Doncs per exemple Segons la lluna o Una bruixa com les altres, cançons que potser vaig can- tar poc al seu dia i que ara em retornen de manera molt bonica. És curiosa la sensació de recordar cançons que formen part de tu però que amb els anys una mica has deixat de tenir presents. De ‘Guillemotta’ és especialment bonic que les històries que expliquen les cançons s’entenen molt bé, estan molt ben explicades. HOMENATGE Jordi Vidal al recital teatralitzat Guillermotta, dirigit per Jordi Prat i Coll. Pere Elias E N T R E V I S T A resulta que era la Barbara! Anava amb els meus pares i ens ho vam passar en gran. Quan els escoltaves pensaves que algun dia els cantaries? G.M.: En aquell moment, no. Però bé, em vaig comprar el disc fabulós de la Barbara –me’l va sig- nar i després me’l van robar– i el vaig deixar escol- tar als Setze Jutges. L’Espinàs i el Delfí Abella en van traduir algunes i les vaig cantar després. Carner, Sagarra i Papasseit també sonen a ‘Guillermotta’. ¿Musicar i cantar grans poe- tes catalans suposava un plus afegit de res- ponsabilitat per a vosaltres, la Nova Cançó? G.M.: Ni recordo notar res gaire explícitament. En aquell moment vivia amb l’Enric Sió i ell coneixia molta gent, entre ells el Joaquim Molas, i se li va acudir que podia fer un disc amb poemes d’amor de tots els temps. Així va néixer Visca l’amor! Va ser un procés molt natural i molt bonic. J.V.: La Nova Cançó va posar en valor molts poetes catalans, els va reivindicar, els va resca- tar d’uns anys de foscor i d’oblit. Va ser una POPULARITAT. Actuació de Remena, nena a La Paloma l’any 1971. Arxiu Toni Vall tasca molt important i compromesa. Una de les moltes tasques importants que van fer. G.M.: Per a mi va ser molt important poder Però aquí també hi havia connexió, oi? (Els cop La soledat, de la Barbara, vaig pensar estudiar filosofia a la universitat i l’ambient de ensenyo la foto de l’actuació a La Paloma “Què és aquesta meravella!?”. cultura i literatura que hi vaig conèixer. Encara per presentar ‘Remena, nena’) que vaig començar un curs tard perquè el meu G.M.: Això era molt divertit. Remena, nena ho Amb la tria que feu de la Barbara es veu pare –que encara que no ho sembli era molt vaig fer a Planeta 2001 i a La Paloma, em canvi- molt clar: la soledat, l’absència del pare a obert– considerava que estudiant piano, fran- ava de vestit a cada cançó. Nantes i l’amor perdut a ‘El dia que vin- cès i un curs de mecanografia ja en tenia prou. J.V.: Com les grans dives! dràs’, la meravella que és ‘Lily’... 2022 Ho vaig somatitzar i em vaig posar malalta. El G.M.: [Riu.] Penseu que el Frederic Amat feia J.V.: Sensacions, sentiments íntims expressats metge li va dir que em deixés estudiar i em l’escenografia, el Fabià Puigserver el vestuari i amb sensibilitat i sense focs artificials. Tot en 19 DE JUNY curaria de seguida. Així va ser. la direcció musical era del Francesc Borrull. Va el repertori de la Guillermina és molt genuí i ser un espectacle molt maco. Ah, i el Josep honest, tot té la seva raó de ser. A ‘Guillermotta’ és molt important el contac- Anton Codina va fer el guió i em va ensenyar a te amb el públic, el ‘feeling’ amb la gent. ¿Tu moure’m per l’escenari. Li estic molt agraïda! ‘Lily’ és d’‘Íntim’, el teu darrer disc, del recordes una connexió així amb el teu públic? Vaig voler trucar-li durant molt de temps i 1999, i després el 2002 vas fer el recopilato- G.M.: Sí, la recordo sempre que fos en aquells quan em vaig decidir vaig descobrir que havia ri ‘Fent equilibris’, que vas presentar a llocs on a mi m’agradava cantar i que ja us mort feia quinze dies. Em va saber un greu! L’Espai. Des de llavors no has tornat a can- comentava abans. En espais recollits, càlids, tar. ¿Ho has volgut fer alguna vegada en propers. Llavors sí que sentia el públic a prop, Què creus que pot agradar o sorprendre aquests vint anys? concentrat, connectat amb el que jo cantava. més de ‘Guillermotta’ a algú que no conegui G.M.: No, mai. Era gratificant, i tant. gaire qui és i què ha cantat la Guillermina? J.V.: Jo l’hi vaig proposar. Em va dir que sí i em J.V.: És que els espais determinen molt, eh. A J.V.: Jo diria que la varietat de tecles que vaig posar eufòric. Però... Barcelona hem fet Guillermotta a l’Atrium, que toca. Et pot divertir moltíssim i a la següent G.M.: Em vaig imaginar entrant en un estudi és molt petit format, i al Condal, que és un tea- cançó deixar-te completament devastat. de gravació i m’agafaven tots els mals. M’ho he tre immens. Però un ha d’aconseguir que sem- Apel·la molt a la teva intimitat i a un lloc passat molt bé durant molts anys i ara no ho pre resulti proper i acollidor. molt profund. Quan vaig escoltar per primer vull tornar a fer. No em ve de gust. J.V.: Em va dir una frase que em sembla per- fecta: “Jo ja he fet el que havia de fer”. ‘Guillermotta’ és un reconeixement? J.V.: Absolutament, al 100%. L’admiració és total. Tenim coses meravelloses i els girem l’esquena. Reivindiquem el que hem fet! No hi ha artistes tan genuïnes com la Guillermina. M’hi reconec amb moltes coses, moltes coses que m’agraden i m’emocionen. La meva feina consisteix, en part, en compartir aquestes coses amb la gent. Per què creus que no té el reconeixement que mereix? J.V.: Si tu ets tu i no jugues a ser ningú més, està penalitzat. L’autenticitat està penalitza- da. Tothom ha de ser igual i no agraden les veus discordants i que diuen que no. Per a mi, que la Guillermina no estigui en boca de tot- hom indica quin poc nivell de respecte i de reconeixement tenim en el nostre país per la nostra pròpia cultura. TROBADA Jordi Vidal i Guillermina Motta durant la conversa per a l’Ara Diumenge. Toni Vall Doncs visca ‘Guillermotta’! 