12 DIJOUS, 18 D’AGOST DEL 2022 ara societat ATEMPTATS 17-A La Jumaine, asseguda a la dreta, i altres familiars de les víctimes del 17-A ahir a la Rambla. PAU DE LA CALLE La mare del Julian Barcelona recorda les víctimes el dia que fa cinc anys del 17-A persones que trepitgen el mural de Forn, fa cinc anys conseller d’Inte- Crònica Miró, just el lloc on va aturar-se la rior, en què assenyala els interro- furgoneta que els va destrossar la gants que l’Estat encara no ha des- TONI VALL vida. La fortalesa mental, la inte- velat. L’altra és la recent entrevista BARCELONA gritat, la dignitat. a Josep Lluís Trapero, en què rebut- Recordo que a l’homenatge del ja cap teoria de la conspiració i des- primer any, el 2018, hi havia el Xa- taca la bona feina del CNI. “Com rriba al Pla de l’Os amb vi Martínez, el pare del Xavi, el nen s’entén, això?”, conclou. A cadira de rodes, s’aixeca i camina amb crosses fins que pot seure en una de les cadires. Va vestida de blau, porta ulleres de sol, li tre- molen les mans i no para de plorar. Quan ja està asseguda li donen una de tres anys que també va morir. Enguany ha deixat dit a les xarxes que no hi acudirà. No està d’acord amb la gestió política que s’ha fet dels atemptats ni amb la resolució sobre la implicació de la cèl·lula ji- hadista de Ripoll. De fet, hi ha un El carrer que no serà igual I la Rambla com està? No puc evitar fixar-m’hi. Aquell carrer que tots estimem i que mai tornarà a ser el mateix. Doncs està ple de pilones que avui fa cinc anys no hi eren. Uns fotografia emmarcada. És el seu fill, bon grup de persones que, als mar- quants comerços emblemàtics han el Julian, un dels assassinats a ges de l’homenatge, fan sentir la se- tirat la tovallola –a la camiseria l’atemptat del 17 d’agost del 2017 a Xancó ja hi ha un altre negoci i el Barcelona, quan només tenia set Club Capitol cria pols–. Resisteix anys. Ella es diu Jumaine però tot- Reflexió com un miracle la casa Beethoven, hom li diu Jom. Li van quedar les ca- Impressiona pensar què deu i als ocellaires –alguns convertits mes destrossades i fins tres dies passar per dins de les víctimes en quasi franquícies o en fabricants després de l’atemptat no es va assa- de sucs de coloraines– continuen bentar que el Julian ja no hi era. La que són a la Rambla volent-los fotre fora. Un es pregun- seva és la imatge més colpidora, més ta per la memòria dels quiosquers, terrible de l’homenatge a les vícti- va veu: “Volem saber la veritat!”, aquells que fa cinc anys ho van veu- mes d’aquell dia de fa cinc anys. exclamen. “Aquests només es volen re tot i encara continuen allà. Les víctimes fan les ofrenes flo- fer la foto”, diu la Maite, que duu una Al Pla de l’Os tots els polítics rals. El Robert Manrique, incansa- pancarta –“We want truth” [Volem han marxat de seguida. Només ble lluitador pels drets de les víc- la veritat]– quan veu passar Ada Co- s’ha quedat Ada Colau, que con- times de tots els atemptats terro- lau, Pere Aragonès, Meritxell Batet, versa amb tothom. La Jom s’ha ristes, ha vingut amb els seus tres Miquel Iceta, Raquel Sánchez i tota tret les ulleres de sol. Dona les grà- nets, el Dominic i l’Andrea, de qua- la representació institucional. “Com cies a qui s’hi atansa, parla amb tre anys, i el Ramsès, de dos. Tam- és possible que una cosa tan doloro- ella i la consola. Algú s’adona que bé ells deixen una flor clavada al sa no pugui ser resolta amb un mí- potser ja toca treure-la d’allà al parterre. La Jom no pot parar de nim de garanties i de respecte per a mig. Travessa la Rambla sobre la plorar, tothom qui s’hi creua inten- les víctimes?”, es pregunta també. cadira de rodes. Abraça la foto del ta consolar-la. Impressiona pensar M’ensenya un parell de captures al somrient Julian. L’abraça fort, què deu passar per dins d’aquelles mòbil. Una és el tuit de Joaquim com qui abraça un fill.e