20 DISSABTE, 9 DE JULIOL DEL 2022 ara societat POBRESA Jesús Marcos, sensellar, fotografiat a la plaça Castella. PERE VIRGILI Un futur lluny de les escurabutxaques Jesús Marcos diu que el soroll de les màquines ja és “la perdició” ller que el persegueix i no el deixa que ha tingut a la vida. Convertir- Reportatge en pau: el joc, la ludopatia, les mo- se en actor n’és un, però també les nedes que s’empassa la màquina, el bones ratxes jugant a pòquer o TONI VALL pou sense fons. aquell dia de Nadal que va guanyar BARCELONA Va néixer a Múrcia, els seus pa- 50.000 pessetes demanant a la por- res el van abandonar als dos anys en ta d’una església. o tinc ni un du- un orfenat de Madrid i des de lla- Per participar, l’any 2018, en “N ro!”, li diu el Je- sús a una senyo- ra que ens de- mana mentre estem conversant en una ajuda terrassa de la plaça Castella. “Si li dono una moneda se la gastarà en vors tot ha sigut donar voltes i més voltes. A Barcelona hi arriba el 1972 atret pel Barça, el seu equip de sem- pre. No hi ha ofici que no hagi cone- gut. Ajudant de cuina –el seu prefe- rit–, enganxador de cartells, treba- llador de gasolinera, cambrer, ve- l’obra de teatre Sis personatges, al Teatre Lliure, va cobrar un bon sou. Es lamenta al recordar que en dos dies se’l va polir a les escurabutxa- ques. Aquest és el seu gran drama, “la màquina, tot va a parar a la mà- quina”. No pot entrar en bars amb beguda, ni parlar-ne”. Al cap de pocs nedor d’entrepans, jugador de escurabutxaques, sentir la musi- minuts, un jove s’acosta també a pi- pòquer... i des de fa uns anys fa en- queta que fan pot ser per si sol un re- dolar: “Estem més pelats que el go- càrrecs per a la Fundació Arrels clam terrible: “El seu soroll és la vern! –li diu aquest cop–. Avui dia, –que li ha proporcionat un pis de perdició”. Un cop al mes va a l’Hos- tot està pitjor que abans, cada cop hi lloguer social– i li agrada dir que és pital de Bellvitge a tractar-se de la ha més gent al carrer i el pitjor de tot crític de cinema. seva addicció. Està agraït a Arrels i és que no saben buscar-se la vida”. content dels seus progressos. L’argumentació del Jesús Marcos és demolidora. Sap de què parla. Té El bàlsam del cinema Conseqüències setanta-quatre anys i sempre ha es- “Si vius al carrer, tenir família Ara només es gasta sis euros al dia tat “buscant-se la vida”. De fet, en tabac i cinc en apostes de futbol. aquest podria ser el seu lema, ho re- és una imprudència. Quin futur Les “màquines” són aigua passada, calca unes quantes vegades durant li pots donar?” desitja que per sempre més. El ci- la conversa: l’important per a una ne és un bon bàlsam, sens dubte, un persona sense sostre és saber bus- Parla amb passió del cinema clàs- salvavides per foragitar addiccions. car-se la vida, saber on pot passar la sic –l’apassionen Marlon Brando i Dona gràcies al cel de no haver-se nit i on no, saber fugir dels proble- Marilyn Monroe, “els millors!”– i enganxat mai ni a l’alcohol ni a les mes, de les males influències, dels també dels seus papers en curtme- drogues. Porta les vacunes del co- personatges tòxics. tratges, documentals i obres de te- vid al dia, cobra una petita paga, té Parla amb una seguretat que im- atre. El d’actor, sí, també es comp- contacte sovint amb els seus sis posa respecte, assegura que al car- ta entre els seus oficis. És un dels germans i ha tingut algunes pare- rer no hi ha tingut mai cap proble- protagonistes de Sense sostre, la fo- lles, però no fills: “Si vius al carrer, ma. El cine, una de les seves grans namental pel·lícula de Xesc Cabot i tenir família és una imprudència. passions, l’acompanya, l’ajuda i Pep Garrido que explora la realitat Quin futur li pots donar?”. El futur, l’aconsella des de fa temps. Hi ha d’aquells que no tenen res. Al Jesús sí. No li fa recança pronunciar la pa- un problema, però, un mal conse- li agrada rememorar els cops de sort raula. Hi creu.e