34                                                                                                     DISSABTE, 23 DE JULIOL DEL 2022   ara
cultura



                                         Núria Feliu, cap al cel
                                         junts dalt de l’escenari. No era cap
           Obituari                      casualitat, una mica de justícia.
                                             Feliu havia sigut mirada amb recel
                    TONI VALL            per una part de la Nova Cançó pels
                    PERIODISTA           seus temes populars, per no abraçar de
                                         ple la cançó política, per atrevir-se amb
                                         els estàndards americans i el jazz; per
           alau Sant Jordi, 23 d’abril   cert, per primera vegada i per sempre



P          de 1996. Concert mític de
           Joan Manuel Serrat D’un
           temps d’un país, que re-
           passa i homenatja els te-
mes fonamentals de la Nova Cançó.
Quin és l’últim tema, el que clou la
memorable vetllada? Anirem tots
                                         cantats en català i en plena dictadura.
                                         Li vaig fer unes quantes entrevistes,
                                         vam coincidir innombrables vegades.
                                             Sempre simpàtica, sempre afectu-
                                         osa, sempre a prop de la gent, sempre
                                         estimada. Parlo una estona amb la se-
                                         va amiga Guillermina. Se’n recorda
cap al cel, la cançó de Núria Feliu      d’aquell dia de Sant Jordi: “Si hi ha un    Núria Feliu la tardor de 1982 acompanyada de Joan
–del seu primer senzill de 1965–,        cel on anar espero que ja hi sigui, feliç   Isaac, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet i
congrega tots els artistes cantant       i cantant una cançó de jazz”.e              Raimon. ROBERT RAMOS