08 DIVENDRES, 4 DE FEBRER DEL 2022 ara política DIÀLEGS DE PEDRALBES Una decepció anomenada “democràcia” L’assessor de Sanitat debat sobre les desigualtats nats a causa de l’abstencionisme: Crònica com que no voten, les seves prefe- Avís rències no es tenen en compte i, en Barragué TONI VALL conseqüència, són i se senten pro- BARCELONA fundament exclosos del sistema de- alerta que els mocràtic. En canvi, les capes socials pobres voten riques sí que tendeixen a votar i sí menys i se iu en emergència el sis- que traslladen les seves preferènci- senten V tema democràtic? ¿Pot el sistema democràtic ser profundament desi- gual? En aparença de- mocràcia i desigualtat semblen con- ceptes antònims, oi? El cicle Viure en temps d’emergències, organitzat es als polítics. Conclusió: no són desafavorits. Una paradoxa: el siste- ma de representació democràtica com una màquina imparable de des- igualtats. Barragué va destacar un fet força sorprenent: en contra del que pot pensar el comú dels mortals, exclosos Desencís Adverteix que els joves no Barragué durant la conferència que es va celebrar ahir. PERE VIRGILI viscudes, per exemple, en el terreny laboral i de l’habitatge, provoquen ment corregidor important, un ge- nerador de consensos. Ell va soste- per l’Ajuntament de Barcelona, el els estudis especialitzats demostren creuen que que vegin la democràcia com una nir, en canvi, que pot tenir força a monestir de Pedralbes i l’ARA, va que els partits sí que compleixen els calgui lluitar realitat per la qual no val especial- veure també amb les desigualtats. I debatre ahir aquestes qüestions. So- programes . Els rics referenden per la ment la pena lluitar: “La democrà- va posar un exemple eloqüent: si ta la coordinació del professor Da- les seves preferències votant; els democràcia cia ha decebut els joves”, va excla- preguntes a algú si considera que hi niel Gamper i la presentació d’An- pobres, no. Molt perniciós. mar. “No els cuida, no la perceben ha algun problema amb el fet que toni Bassas, els assistents van escol- com la necessària generadora de co- Messi guanyi mil vegades més que tar les consideracions de Borja Bar- Els joves i la democràcia hesió social”. Barragué va conclou- una treballadora social, el més pro- ragué, professor de filosofia i també La desigualtat, va dir el ponent, no re: “Els estats del benestar cada cop bable és que respongui que no. I ho assessor del ministeri de Sanitat. El és tan sols una variable relaciona- són menys eficaços”. Per què? Ho va atribuirà a la meritocràcia i, erròni- primer que va assenyalar Barragué da amb les classes socials, sinó tam- atribuir en bona part a la irrupció i ament, al concepte esforç; quan, en té a veure amb la relació contradic- bé amb l’edat. Les persones grans predomini de les teories econòmi- realitat, és molt clar que aquesta tòria entre dos termes com demo- tendeixen a valorar bé la democrà- ques neoliberals que sostenen que s’esforça molt més que Messi per as- cràcia i desigualtat. Va mencionar cia, a demanar que sigui protegida l’Estat ha d’intervenir poc i deixar solir els seus objectius laborals. estudis segons els quals els nuclis de i a lluitar per aconseguir-ho. Però fer a les dinàmiques autosuficients Aquesta visió porta a opinions tan població pobra de les grans ciutats què passa amb els joves? Doncs al del mercat. I què passa amb la meri- reduccionistes com “El que és pobre esdevenen sistemàticament margi- revés. Les successives decepcions tocràcia? En teoria ha de ser un ele- ho deu ser per alguna cosa”.e