ara DIVENDRES, 7 DE GENER DEL 2022 23 cultura ‘IN MEMORIAM’ Mor Peter Bogdanovich, el cineasta més cinèfil Va dirigir ‘L’última projecció’ i ‘Lluna de paper’ Estava orgullós de considerar TONI VALL Crític que les seves fascinants entrevis- BARCELONA Estava tes –els llibres sobre Fritz Lang i Orson Welles són de referència– “Abans que res, soc cinèfil”. Ho de- orgullós de eren tan bones com les seves prò- ia Peter Bogdanovich sempre que les seves pies pel·lícules. I això és dir molt. podia, encara que no vingués a entrevistes a Com a cineasta, el trajecte de tomb, a totes les entrevistes que li Fritz Lang i Bogdanovich ha sigut llarg i in- feien. Ahir va morir, als 82 anys, a Orson Welles tens. Tant li ha escaigut flirtejar Los Angeles, un director important. amb produccions intranscen- Ho va ser tant per la seva pròpia dents i telefilms que no han pas- obra cinematogràfica –fonda, origi- Promiscu sat a la història com abocar-se a nal, creativa– com pel que va escriu- Va abordar projectes de gran importància fíl- re sobre l’obra aliena, la d’aquells mica. Anys abans que Richard artistes que tant admirava i amb els diferents Linklater jugués amb el temps a quals tant va conversar en la seva jo- gèneres, amb la trilogia d’Abans de... i Boyhood, ventut i al llarg de la seva fecunda i una mirada ell va atrevir-se a tornar als per- profitosa vida. curiosa i sonatges de L’última projecció Els membres de la Nouvelle Va- d’arrel clàssica dues dècades després, amb gue, mentre eren crítics de cinema, Texasville (1990). La televisió va sabien que el que volien per sobre ser també una passió per a ell: va de totes les coses era convertir-se sovintejar cameos en sèries com en directors. I amb la seva empenta Llum de lluna o Els Simpson i va fulgurant van capgirar la història dirigir un capítol d’Els Soprano. del cinema. El mateix li passava al Com a director va abordar gè- jove Bogdanovich, que l’any 1967, neres variats, sempre amb mira- amb vint-i-set anys, va escriure un da curiosa i promíscua, sempre llibre fonamental sobre John Ford empeltada d’arrels clàssiques. Ja i gairebé al mateix temps dirigia la sigui en forma d’homenatge a la seva opera prima, Targets. Però comèdia de Hawks i Lubitsch l’esclat definitiu va ser L’última –Què em passa, doctor? (1975)–, projecció (1971), potser la seva obra amb drames sobre pares i fills més prestigiosa, més influent i pe- –Lluna de paper (1973), Màscara renne, un relat d’amor al cinema i (1985)–, amb un explícit home- de descoberta de l’edat adulta. natge als orígens del cinema Amb els seus companys de gene- –Nickelodeon (1976)– o aproxi- ració –Coppola, Scorsese, De Pal- mant-se a l’ofici d’actor que tant ma, Lucas...– van transformar Ho- estimava i respectava: Noises off llywood. Amb els seus temes, la se- (1992) –adaptació del mític vode- va mirada, la seva ambició, van vil Pel davant i pel darrere– i Em- trencar tabús, van sortir al carrer bolic a Broadway (2014), el seu úl- igual que els seus antecessors fran- tim film de ficció. Esclar que en- cesos que tant admiraven. Plegats cara li quedava un últim projector van aconseguir el que es proposa- per engegar, el d’El gran Buster ven: posar el director de cinema al (2018), documental sobre Buster centre del fet fílmic, com a artista, Keaton, rúbrica coherent i impe- no tan sols com a artesà que sap on cable a una carrera marcada per la col·locar la càmera i poca cosa més. passió cinèfila. e Peter Bogdanovich al Festival de Cinema de Roma el 2007. PASCAL LE SEGRETAIN / GETTY