ara DIJOUS, 27 DE GENER DEL 2022 25 cultura ARQUITECTURA Crònica TONI VALL Ricardo Bofill, “un poeta edificis per tot el món. Fotos, sí, moltes, també escultures i maque- tes, i un grup de música africana que projecta so sobre l’imaginari de Bo- SANT JUST DESVERN de l’espai, ni més ni menys” fill, tan carregat d’estímuls, d’influ- xos, de mirada pròpia, original, transgressora. ra jove i tenia ga- Homenatge públic a l’arquitecte a La Fàbrica Al jardí, entre la pedra, els camins “E nes de canviar el món. Em van ex- pulsar de la uni- versitat, em vaig convertir en un nòmada amb una personalitat marcada únicament per mi mateix, per les meves ganes que s’entrecreuen i les plantes que pugen i baixen, s’hi projecta en bu- cle Circles, el migmetratge que Bo- fill va dirigir com a membre de l’Es- cola de Barcelona. S’hi sent la veu delicada de la gran Barba- ra empeltada de sons de ser”. Mentre ahir esperaves per molt estridents que entrar a visitar La Fàbrica podies interpel·len i irri- sentir Ricardo Bofill (1939-2022) ten. Sobre la parlant sobre si mateix en un mun- taula, sota les tatge audiovisual que es projecta a palmeres, les l’entrada del fastuós edifici que va canyes im- projectar l’any 1973 buidant el ven- menses i tota tre d’una vella fàbrica de ciment de mena d’enfi- Sant Just Desvern i convertint-la en ladisses, hi ha el seu centre d’operacions, la seva el llibre de re- casa mare, el seu estudi, el seu ha- cords i condo- bitatge. Durant dos dies la seva fa- lences que tot- mília i els seus col·laboradors l’han hom qui vol pot obert a manera d’homenatge públic dedicar. “Un inno- per a tothom qui vulgui visitar-la. vador nat, audaç i in- A l’aparcament de l’entrada hi ha tel·ligent”, escriu el Ramon. les corones de flors que van arri- “A mi m’has fet molt feliç”, li deixa bant. Se senten, alt i clar, les reflexi- la Isabel, veïna de l’edifici Walden, ons de Bofill sobre arquitectura, so- que s’eleva ben a prop, a dues pas- bre inspiració, sobre l’espai buit i ses, i és una altra de les creacions com omplir-lo, sobre el viatge –con- icòniques de l’arquitecte. “Gràcies cepte decisiu durant tota la seva tra- per la bellesa!”, gargoteja el Pere. I jectòria– i sobre la dialèctica entre la Ruth: “Un plaer haver tingut mes- la seva vida i la seva professió: “Pro- tres com tu!” Hi ha grups d’estudi- jectar edificis és la manera que al- ants d’arquitectura. Un d’ells, la guns hem trobat per satisfer la ne- Maite, ho té molt clar: “Un poeta de cessitat de passar a la història, de no l’espai, ni més ni menys”. morir-nos”. Impressiona sentir la Els visitants poden passar per La seva veu, tan clara, la seva manera Fàbrica durant dos dies, també en d’entendre l’art, la intervenció so- plena matinada. Qualsevol hora, bre l’espai. Els seus dos fills, Ricar- amb inscripció prèvia, serà bona, do i Pablo, es barregen entre la con- entre tantes idees segur que alguna currència, prefereixen no parlar els commourà. Potser la fascinació amb la premsa, sinó que siguin els pel desert, pels tuaregs, per la im- espais imaginats pel seu pare els que mensitat on poder crear: “Enfron- transmetin el seu llegat i també la tar-se al buit, comprendre els límits, seva memòria. Hi ha dotzenes de fo- inventar allà on no hi ha res. No puc tos ampliades i col·locades per tot pensar en res que m’agradi més”. La arreu, fotos de Bofill en tots els con- sensació, conclou, és semblant a la textos possibles: la feina, la família i que deu tenir algú que creua sol el viatge. Amistats, complicitats, Visitants a La Fàbrica homenatjant el llegat de Ricardo Bofill. FRANCESC MELCION l’oceà Atlàntic.e