ara DISSABTE, 15 DE GENER DEL 2022                             31
                                                 cultura




          Bofill, Bocaccio,
            la Gauche
             Divine...
                                     TONI VALL
                                     BARCELONA



                   arcelona, any 1963. La jove actriu ita-



       B           liana Serena Vergano roda amb Fran-
                   cisco Rabal la coproducció hispanoi-
                   taliana El comte Sandorf. La ciutat és
                   un bullidor d’inquietuds, idees i pro-
       jectes que volen veure la llum. Un grup de joves
       amb vocació de cineasta volen llançar-se a la pis-
       cina, experimentar amb les noves narratives que
       a França estan fent fortuna amb la Nouvelle Va-
       gue. Són Carles Duran, Joaquim Jordà, Jacinto
       Esteva, José María Nunes i Ricardo Bofill, fasci-
       nat de la mateixa manera per l’arquitectura que
       pel cinema. I Pere Portabella, esclar. Juntament
       amb Teresa Gimpera, Vergano esdevé musa del
       que s’anomenarà Escola de Barcelona i també
       musa vital de Bofill. S’enamoren, es casen i tenen
       un fill. Són els anys de l’esplendor de la Gauche
       Divine i de Bocaccio. La boîte del carrer Munta-
       ner esdevé centre neuràlgic d’una generació de
       professionals liberals benestants amb ganes de
       canviar l’ordre establert, subvertir les normes,
       obrir-se a Europa i acabar amb la grisor del règim.
           Bofill no hi està sol, ni de bon tros. Al contra-
       ri, els arquitectes hi són un lobi destacat. Sota el
       mestratge d’Oriol Bohigas i Federico Correa, es
       posen els fonaments de les vocacions i professi-
       ons de Bofill, Óscar Tusquets, Pep Bonet, Cristi-
       an Cirici, Lluís Clotet... Amb la complicitat d’Ori-
       ol Regàs –l’amo de Bocaccio–, instal·len un pro-
       jector i un loop de diapositives dels edificis que
       marquen la modernitat arquitectònica al món
       per projectar-les durant tota la nit en una de les
       parets color granat. Conversa, discussió, compli-
       citat, competitivitat, projectes nous, sinergies
       que floreixen. Bofill prova també sort amb el ci-
       nema, la seva passió paral·lela. El resultat és el
       curtmetratge Circles (1966), protagonitzat per
       Vergano, per Romy –una altra musa del mo-
       ment– i per l’amic de l’ànima de Bofill, el polifa-
       cètic Salvador Clotas. Un experiment visual i nar-
       ratiu, tres personatges tancats dins d’un cub que
       exploren l’espai i la sexualitat. Exploració, con-
       cepte fonamental d’uns anys decisius, “els hap-
       py sixties”, com recorda sempre Román Gubern.
       Tanta feina feta sense demanar permís, quan la
       llibertat encara no existia.e




       Ricard Bofill amb els dits als llavis a Bocaccio
       el 1967. ANTONI BERNAD / COLUMNA