R E P O R T A T G E VA EXISTIR s’acabés per tornar l’animal a la quadra. I es va que- dar un parell de vegades a veure el xou. Sexe, fel·lacions, masturbació. Se’n fa creus, amb els ulls i la memòria d’avui. DE DEBÒ Tinc ganes de saber què em diu la memòria privilegiada de Joan Estrada, que coneix els últims quaranta anys de la nit barcelonina millor que ningú. I la primera cosa que em diu em sobta: “El burro no era al Bagdad, sinó al New York”. EL BURRO “Ah, sí? Però si el clixé és el burro del Bagdad?”, li dic. “Sí, però era al New York”. Ho té molt clar. “Pregunta-ho a la Juani de Lucía, ja ho veuràs”. La Juani de Lucía, la històrica propietària del Bagdad, ho confirma sense dubtar ni un sol segon, DEL BAGDAD? esclar: “Mai de la vida el burro va ser al Bagdad, era al New York!” Caram, el New York, el local del carrer d’Escudellers, al cor de Ciutat Vella. I, doncs, què passa? Passa que la memòria és caprit- xosa i tot ho centrifuga. “La gent ho fica tot al mateix sac i com que al Bagdad hem tingut el Descobrim la veritable història d’aquest animal, senyor de la campana i el nan, doncs també es utilitzat en espectacles eròtics pensen que hi teníem el burro”, argumenta la Juani. De vegades, el recorregut feia passar el en locals de la Barcelona dels 70 transportista per davant del Bagdad, camí del New York, i potser això també contribuïa a la con- fusió, especulen tant ella com Estrada. I esmen- ten el fet que el local d’Escudellers pertanyia a la cadena Ferrer –propietat de Bienvenido Ferrer, un destacat empresari nocturn de l’època–, que també tenia locals com el Panam’s –a la Rambla–, el Mr Dollar –a Josep Tarradellas, llavors Infanta Carlota– i l’Starlets –a l’avinguda de Sarrià–. V a existir el famós i increïble burro Ferrer, hàbil i amb instint comercial, va saber del Bagdad? O és una llegenda construir una xarxa de locals amb solera per 2022 urbana mai prou ben contrasta- poder fer la competència al Bagdad. I el burro del da? Que què és el burro del New York n’era una aposta destacadíssima. 13 DE NOVEMBRE Bagdad? Doncs l’animal que feien Què en diu, de tot això, el Julio? ¿És possible participar en un número sexual al que s’hagués quedat amb el record del Bagdad, mític local d’espectacles porno- però que en realitat fos el New York, la sala on va gràfics Bagdad, al carrer Nou de la transportar algunes setmanes del 1976 o el 1977 Rambla, 103. És una història famosa de la Barcelona –no ho recorda amb exactitud– aquell pobre canalla de la segona meitat dels anys 70 i dels pri- burro que en sortia estressat i confús? “Sí, és molt mers 80, quan la ciutat estava en ebullició, acabada possible”, reconeix: la nebulosa de la memòria, de sortir de quaranta anys de grisor i desitjosa de entre Escudellers i Nou de la Rambla, és més que nous estímuls, de desempallegar-se de la cotilla cas- plausible. La llegenda del burro del Bagdad és del posa de la repressió. La història no ha deixat rastres tot certa, només falla el nom.  en la publicitat de premsa de l’època i no queda clar entre quins anys es va poder fer un espectacle de sexe en directe amb un animal, un espectacle que era, òbviament, un tabú, una perversió només apta per a ulls i estómacs resistents, amb ganes d’experi- ències al límit. Actualment, no cal dir-ho, seria una proposta impensable: no només a ulls de les més òbvies i raonables reivindicacions animalistes sinó, de fet, per a tothom qui tingui un mínim de bon gust i sentit comú. Però quin rastre en queda? Quina TEXT memòria tenim del burro del Bagdad? Una pista: Toni Vall l’espectacle va existir, i tant que sí, però mai sobre l’escenari del Bagdad. Traguem-ne l’entrellat. D’entrada, és reveladora la memòria de Julio Tomico, que poc abans de fer vint anys treballava com a repartidor de destil·lats per a l’empresa La Bolsa de los Licores. Conduïa la furgoneta per tot Barcelona repartint ampolles per bars, restaurants i sales de festes. Un amic seu, a qui deien Pirulo, tenia una feina curiosa. També repartia, però repartia un burro. Cada nit el transportava des de les cavalleries del carrer Maria Victòria, al barri de Sants, fins al Bagdad. I un cop acabat el xou se’l tor- LA SALA BAGDAD nava a endur. El Pirulo va estar un parell de setma- El Bagdad és un local nes de baixa i el Julio el va substituir. No pot obli- d’espectacles eròtics a la dar tot el que va passar en aquells set o vuit viatges ciutat de Barcelona amb la furgoneta. Les primeres vegades, el burro hi situat al carrer Nou de la entrava sense gaires problemes, però a partir del Rambla. Juani de Lucía tercer o quart dia ja no era tan fàcil. Què passava a n’és l’actual propietària. l’escenari? El Julio s’havia d’esperar que el número Víctor Cabo ARADIUMENGE 1 1 PUBLICITAT Un cartell antic de la sala Bagdad on s’anunciaven els espectacles eròtics que s’hi feien cada nit. La sala atreia visitants locals i també molts estrangers que venien fins a Barcelona per veure els xous pornogràfics en directe.