M E M Ò R I A REIVINDICACIÓ DE MANUEL IBÁÑEZ ESCOFET Unes dedicatòries de Tàpies i Subirachs trobades als Encants de Barcelona ens permeten resseguir el seu rastre i reivindicar la figura i el llegat del gran periodista català TEXT_ Toni Vall A Manuel Ibáñez Escofet (1917- 1990), un dels periodistes 2022 catalans més rellevants de la segona meitat del segle XX. 11 DE DESEMBRE Director i modernitzador d’El Correo Catalán, també director del mític TeleXprés, el diari vespertí fonamental per entendre l’onada de nous anhels socials i cul- turals de la segona meitat dels anys seixanta a Catalunya i subdirector i director adjunt de La Vanguardia en un moment tan cabdal com la fi del franquisme i l’alba de la democràcia. Ibáñez Escofet, dinamitzador de la premsa catalana moderna, home influent i respectat, molt ben connectat amb el catalanisme transformador del país entre els anys cinquanta i vuitanta. Va ser assessor de dos presidents de la Generalitat (Tarradellas i Pujol), coetani i amic de prohoms tan rellevants com Josep Pla, Armand Carabén i Joan Fuster. ¿Les noves generacions de catalans i de periodistes saben qui va ser Ibáñez Escofet? El seu llibre memorialístic La memòria és un gran cementiri (Edicions 62) va ser presentat poques setmanes abans que el periodista morís, als 73 anys, víctima de la seva mala salut coronària, el desembre del 1990. El nom d’Ibáñez Escofet se m’ha fet familiar al llarg dels anys i les lectures successives de memòries, articles i volums diversos en què els seus autors han glossat la personalitat i influèn- cia del periodista i que no han fet sinó construir i materialitzar el seu influx dins la professió. Ramon Barnils, Joan de Sagarra, Josep Maria Huertas Clavería, José Martí Gómez i recent- ment Jordi Amat han ponderat la petjada d’Ibáñez tant en l’àmbit periodístic com polític de manera que un entén i contextualitza molt millor els seus mèrits. Encara més quan el passat febrer es fa oficial la donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) del fons documental del periodista per part de la seva família. Són vint-i- dues capses que contenen tota mena de materi- als: manuscrits originals, dibuixos, correspon- UN DELS PERIODISTES MÉS RELLEVANTS Manuel Ibáñez Escoft retratat per Guillermina Puig. MEMÒRIA VIVA Sobre aquestes línies, en petit, les imatges dels dos catàlegs, de Tàpies i Subirachs, trobats als Encants i dedicats a Manuel Ibáñez Escofet. Arxiu Toni Vall ARADIUMENGE dència amb tota mena de personalitats, cartes amb el circuit artístic català, però sempre contex- Catalán i sobretot al Tele-Exprés va contribuir de dels lectors, articles, escrits de joventut... tualitzada en el flux de cortesia entre els artistes i manera decisiva a la modernització de la premsa un directiu de mitjans de comunicació. escrita. També va exercir un singular mestratge Una troballa excepcional El periodista era un amant de l’art? I tant que sobre diverses generacions de joves redactors que És, doncs, tota una satisfacció quan fa un parell sí. De fet, la mateixa donació a l’ANC conté origi- van créixer professionalment al seu voltant. Per 1 de mesos, passejant pels Encants de Barcelona, nals, dibuixos i pintures pròpies, la majoria carica- això creiem que el material dipositat a l’ANC pot ser 7 faig una troballa sensacional. Una de les parades tures de naturalesa política. “Els olis, que durant d’interès per a investigadors, historiadors i divulga- de l’esplanada central conté uns catàlegs d’art i anys reposaven al terra mig amagats contra la dors que fixin la seva mirada en la segona meitat del llibres de bibliòfil dedicats a Manuel Ibáñez paret d’una habitació, un dia va decidir llençar-los. segle XX a Catalunya i a Espanya, i específicament Escofet. Un catàleg dedicat per Antoni Tàpies, un Pintava sobretot durant les vacances d’estiu. en el periodisme de l’època”. En el mateix sentit altre dedicat per Josep Maria Subirachs i un ter- També era destre en l’aquarel·la”. En canvi, la s’expressa també, des de l’Arxiu Nacional, Miquel cer per Félix Revello de Toro. Em sobta la seva família precisa que entre les preferències d’Ibáñez Pérez: “Ens interessa documentar la tasca moder- presència als Encants i els adquireixo. Recordo no hi era el col·leccionisme, cosa que nitzadora i catalanitzadora de de seguida que a la web de col·leccionisme sí que podria pensar un observador • Manuel Ibáñez Escofet en la premsa Todocolección hi ha també a la venda, des de fa dels objectes trobats: “No el movien catalana durant els anys de la dictadu- alguns mesos, alguns llibres dedicats a Ibáñez l’obsessió ni el fetitxisme caracterís- Les ra, fet que estem convençuts que es Escofet. Tot prové, així m’ho confirma el propie- tari actual del lot posat a la venda, de la casa del tics dels que se’ls pot incloure en aquesta categoria. Era un bon lector i dedicatòries podrà observar en la seva documenta- ció professional dels períodes a El periodista, on van adquirir-lo fa uns mesos i avui apareix exposat en aquest espai de la plaça de les comprava llibres. Molts, tanmateix, els hi regalaven. També li agradava demostren la Correo Catalán i a Tele-Exprés. Després, per descomptat, som consci- Glòries on el passat encarnat en objectes reviu tenir quadres penjats a les parets, seva relació ents del potencial que té el gran cada dilluns, dimecres, divendres i dissabte. Quina és l’explicació? L’explicació la dona la quadres que per regla general també eren regals, en aquest cas fruit de amb el món volum de correspondència amb per- sonalitats i institucions de tota mena, família amb aquestes clares paraules. “El nostre pare va morir l’any 1990 i va deixar al l’amistat. De tant en tant anava a galeries i subhastes on comprava artístic fruit de la seva posició influent però també de les seves afinitats personals. pis familiar milers de llibres. El juny del 2021 va alguna cosa. Mai amb gran dispendi • Tots aquests elements seran molt morir la nostra mare i els fills vam haver de proce- econòmic. Quan la paret ja era plena, més clars a partir del tractament arxi- dir a buidar el pis. S’havia de treure tot, també els se n’oblidava. Per la casa de Capmany va adquirir vístic del fons que justament en aquest moment milers de volums que s’hi acumulaven. Avui cap algunes peces en antiquaris de la zona, però sem- s’està duent a terme i que permetrà en pocs mesos la biblioteca accepta donacions de llibres, de manera pre amb una finalitat decorativa, mai acumulativa. seva consulta lliure a través del portal Arxius en que, un cop cadascun dels germans i alguns amics Tenia, doncs, el gust pels objectes sumptuosos, Línia”. Una boníssima notícia, sens dubte, la possi- van haver triat els títols que més els interessaven, però no la dèria d’acaparar-los”. bilitat de consultar amb facilitat l’arxiu de Manuel vam deixar els llibres en mans de l’empresa que va Ibáñez Escofet, testimoni i protagonista destacadís- buidar el pis. Ens van assegurar que tenien una El fons Ibáñez Escofet sim de la vida periodística, cultural i política catala- parada als Encants i que allà els donaria sortida. Queda aclarit, per tant, que la troballa als Encants na durant unes dècades decisives de la seva moder- Ens va semblar una opció acceptable. Els germans no és fruit de cap oblit ni negligència, i també, val la nitat. Val la pena concloure una reflexió molt elo- vam passar moltes hores buidant la casa i també pena recalcar-ho, que la donació a l’Arxiu Nacional qüent dels seus hereus: “Ell defensava un periodis- remenant el fons bibliogràfic. Vam intentar que del fons Ibáñez Escofet és una gran notícia. Així ho me modern, amb ambició literària i una base cultu- res de valor tingués un destí difós”. Queda clar, valora la família: “Que els papers es trobin endre- ral molt àmplia que inclogués, a més de la informa- doncs, que la biblioteca d’Ibáñez Escofet, amb el çats en una institució prestigiosa és una gran satis- ció, la sensibilitat per les diverses formes de degut triatge previ, no va formar part en cap facció per a la família, naturalment. Som conscients l’expressió humana (art i poesia). Aquesta manera moment de la donació a l’ANC. La família m’expli- del paper rellevant que el pare ha jugat en el perio- de pensar es troba tant en els seus escrits com en ca també que les dedicatòries que avui ens ocupen disme a Catalunya, especialment en els anys prece- l’exemple donat a les successives generacions amb cal adscriure-les a la fluida relació que mantenia dents a la Transició. La seva feina a El Correo qui va compartir redacció”. 