34 DIJOUS, 15 DE DESEMBRE DEL 2022 ara estils Estils Q Generació TONI VALL BARCELONA uè és la generació X? Té alguna cosa a veure amb els boomers? Els mil·len- nials estan al cas de la se- va existència? Què en queda, més enllà d’unes quantes GETTY X Un llibre s’endinsa en els referents emocionals que van marcar la generació nascuda entre el 1965 i el 1980 La més ‘cool’ de totes COLUMBIA PICTURES sa exemples: va començar a treba- llar quan les coses encara eren len- tes, quan buscar informació porta- va el seu temps, quan encara calia exercitar la paciència o l’enginy per trobar solucions. Tot era més tangi- ble que ara, i això generava records més intensos. Això és meravellós. Vegem les tres claus de la gene- ració X a criteri de Pérez. En pri- bandes sonores mítiques, els records mer lloc, la capacitat d’adaptació, i batalletes que sempre apareixen a perquè van ser els primers a haver tots els sopars i infinitat de carpetes d’adaptar-se al món digital. En se- forrades amb fotos d’ídols desitjadís- gon lloc, el desencant, perquè ve- sims? L’imaginari compartit és se- ien morir periòdicament tots els nya d’identitat a l’ADN de les genera- ginys audiovisuals i gadgets que es cions, i en el cas de l’X aquest imagi- venien com la vuitena meravella nari és més present, més evocat, més del món, com el Betamax, el Flopi, enyorat que cap altre. Nostàlgia? Per el CD, el Laser Disc... I per acabar, què no? Un sentiment proscrit per la creativitat. Només cal pensar en als que no el toleren, els presentis- la gran quantitat de looks, estèti- tes acèrrims. Núria Pérez fa anys que ques, modes visuals i musicals que busseja pels hemisferis emocionals va viure la generació X: el grunge, que conformen els trets distintius de l’acid, el fluor, el punk... “Érem me- la generació nascuda entre el 1965 i PERE TORDERA ravellosament creatius, crec, al el 1980. Primer amb l’exitós podcast costat d’altres generacions molt Gabinete de curiosidades i ara amb més monotemàtiques”. Gabinete X. Un viaje por las historias ¿Detecta indiferència per part y los objetos que construyeron una ge- dels anomenats mil·lennials? “No, al neración (Planeta). És un llibre de contrari! Crec que ara fins i tot es- relats que explora els referents visu- tem una mica de moda. Amb sèries als, audiovisuals, musicals, estètics i com Stranger things, per exemple. O conjecturals, la vestimenta, la icono- amb el revival musical de moltes grafia urbana, etc. que va caracterit- bandes que tornen o bandes noves zar la joventut que va formar la se- que reivindiquen la música d’aquells va consciència i imaginari durant la segona meitat dels anys setanta i tots els anys vuitanta, aproximada- Canvis ment. Referents? Doncs molts. El “Ja no posem en l’altre la mateixa walkman, l’aparell portàtil per es- coltar cassets. Les cabines de telè- atenció, tenim mil distraccions fon, tan característiques i avui en que ens desconcentren” demolició per l’imperialisme de la telefonia mòbil. La música de Nir- anys, o les botigues de roba on entres vana. Els videoclubs. Els primers vi- i sembla que estiguis al Seattle del deojocs rudimentaris, des de l’Ata- FERRAN FORNÉ 1987!” De fet, celebra que les seves fi- ri i l’Spectrum fins a la Super Nin- lles adolescents s’emmirallin en tendo, aproximadament. aquells anys i que vulguin ser “cool” “D’una banda, la nostàlgia és ine- com intentàvem abans. vitable perquè va unida a la infància, Un exemple molt aclaridor i elo- temps ple de moments feliços i lliu- qüent de com han canviat els temps re de preocupacions. Passa a totes –per a bé o per a mal, que cadascú ho les generacions. Tots hem sentit els jutgi per si mateix– que apareix en nostres pares i avis parlar de la se- un dels relats és la història d’amor va joventut. Ara ens toca a nosaltres, d’Ethan Hawke i Julie Delpy a i aviat els tocarà als nostres fills”. Abans de l’alba (1995). Avui seria Però afegeix immediatament: “Re- impossible de concebre tal com cordar la joventut amb estimació no s’explica al mític film de Richard significa obligatòriament que sigui Linklater –el primer d’una trilogia la millor època de la nostra vida”. “A molt X–: “Ja no posem en l’altre la mi, per exemple, m’hauria encantat mateixa atenció, tenim mil distrac- créixer avui dia, amb la quantitat cions que ens desconcentren. Des d’informació que tenim disponible, del WhatsApp fins a les xarxes so- la facilitat per viatjar...” Per a l’auto- cials. Ara podem anar a una cita sa- ra, no és cap llosa ni similar pertà- bent-ho tot de la persona amb qui nyer a l’última generació analògica, Els walkman, les cabines telefòniques i els videoclubs, símbols de la generació X. A la ens trobarem només mirant el seu tot el contrari, és un privilegi. I po- segona imatge a la dreta, un fotograma d’Abans de l’alba i, a sota, el cartell de la pel·lícula. Instagram”. Demolidor, oi?e