16 DISSABTE, 24 DE SETEMBRE DEL 2022 ara societat BARCELONA El cinema, esclar, no podia faltar al pregó de Carla Simón, pronunci- at al Saló de Cent com sempre, amb assistència de destacades veus de l’audiovisual català, de dos minis- tres, uns quants consellers, el presi- dent de la Generalitat i l’alcaldessa de la ciutat. Ada Colau, entre altres coses, va fer una demanda aprofi- tant la presència del ministre de Cultura: més inversió pública en ci- nema i audiovisuals. “El cinema és l’art de l’empatia”, va argumentar la directora quan menciona Cinema en curs, la inici- ativa fílmica pensada per educar i estimular la creativitat audiovisu- al dels joves, molts d’ells acabats d’arribar a Barcelona provinents de realitats complicades. Ciutat de creixement i tolerància El gran tema del pregó de Simón se- gurament va ser aquest, l’arribada. Ho va explicar mentre glossava la seva, quan tenia disset anys, per es- tudiar comunicació audiovisual i després d’una intensa experiència rural a les Planes d’Hostoles, l’expe- riència que va narrar amb extrema sensibilitat a Estiu 1993, el seu cele- brat debut en el llargmetratge. Tot encaixa, doncs, quan el pregó li ser- veix per recordar també la seva ma- re, absència molt destacada de la se- va infància, absència decisiva a la forta càrrega autobiogràfica d’Estiu 1993, treballadora molt estimada de La directora Carla Simón ahir durant el pregó de la Mercè. PERE VIRGILI l’Ajuntament de Barcelona. “Vaig necessitar adaptació, però tant de bo totes les arribades a la Cinema viu per explicar ciutat fossin com ho va ser la meva”, va dir en al·lusió a les persones que busquen a Barcelona refugi i con- totes les arribades fort per apaivagar les dificultats i penúries que regnen a les seves vi- des. Dona de cinema i de cultura, la Carla Simón injecta força i expressivitat al seu pregó de la Mercè va reivindicar com a vehicle de transformació, de creixement, de reflexió, d’entesa i tolerància. Com aborda a Alcarràs, va recla- per primera vegada”, diu una veu en de mecànica: “Aquí hi passen co- mar més diàleg entre el camp i la Crònica off al principi del vídeo que recull al- Imatges ses”, li exclama a un amic just quan ciutat, més llocs verds i sostenibles, guns dels treballs fílmics de Cinema La directora comença a assumir l’estupor, la bat- més prevenció per a l’èxode rural i TONI VALL en curs que Simón inclou, incrustat zegada emocional que li genera la la superpoblació urbana. Barcelona, BARCELONA com una evocació poètica, al mig del recupera un seva arribada a la gran ciutat, va argumentar, és fascinant quan et seu pregó. De la segona imatge el personatge l’enyor de la família, la recerca de la permet reivindicar els orígens, de- protagonista és el Roger, un dels d’’Alcarràs’ desitjada maduresa emocional. Du- finir la pròpia identitat, fer cris- ues imatges, dos ins- personatges d’Alcarràs, la segona com a fil es imatges, sí, integrades per Simón tal·litzar la convivència i la plurali- D tants, gloriosament ci- nematogràfics, per re- sumir, condensar i fer tangible, proper i emo- tiu el pregó de Carla Simón per a la Mercè 2022. La primera imatge: “Alguns hem vist a Barcelona el mar pel·lícula de la directora, avui inter- nacionalment reconeguda. Simón el va convidar també a for- mar part del seu pregó, li va escriu- re un petit spin-off, un esqueix de la seva vida, quan arriba a Barcelona per estudiar un mòdul professional conductor al pregó, que transmeten tota la for- ça i la capacitat expressiva del cine- ma, la seva facultat per retratar la vi- da, els sentiments, les desigualtats, les emocions, els canvis, les pors, les incerteses, els estats d’eufòria i de misèria. tat. I, en canvi, resulta molt poc in- teressant quan pot esdevenir un ve- hicle d’exclusió de l’altre: “La millor Barcelona és la diversa, plural i aco- llidora”. La ciutat que et permeti tornar, arribar, sentir-te com a casa. No sempre é s fàcil ni possible.e “La Barcelona que volem és diversa, plural i acollidora”: el pregó de Carla Simón, en cinc frases “Entusiasme unànime” Arribades indesitjades Ciutats sostenibles Pobles i ciutats Orígens i pluralitat “Barcelona, la ciutat que ens “No totes les arribades a aquesta “L’abandó dels pobles ha abocat “¿És possible evitar l’èxode rural? “Necessitem reivindicar els permet fer amics per tot el ciutat són tan amables com la certs territoris a la solitud Davant la impossibilitat de nostres orígens per tal de definir planeta, perquè viatgem on meva. A Barcelona hi arriba gent i el descuit. I, alhora, l’èxode respondre’m a aquesta pregunta, la nostra identitat. Però l’orgull viatgem, dir “I’m from de tot arreu i per motius molt rural crea superpoblació. em pregunto: ¿ajudaria que les de sentir-se d’un lloc no està Barcelona” desperta un diferents. Penso, sobretot, en La concentració de gent a les ciutats grans mirin més enllà?, renyit amb la celebració de la entusiasme unànime i joiós. les persones per a qui deixar la ciutats té grans conseqüències ¿podria existir un diàleg més convivència, de la pluralitat. Barcelona, la ciutat del mar, seva llar no és una elecció, sinó en la crisi climàtica i fa que sigui freqüent entre el que és rural i el La Barcelona que volem és la la ciutat de la mida ideal, una necessitat. A vegades ens de vital importància convertir que és urbà?, ¿seria possible que per que escolta altres territoris, la ciutat de la diversitat. costa posar-nos en el lloc de les les ciutats en llocs verds. als urbanites els pobles no siguin la que teixeix ponts amb altres Barcelona, la ciutat dels persones nouvingudes i som Ens enfadem quan ja no podem només un lloc de vacances?, ¿com comunitats més petites. La barris, la ciutat de la cultura, incapaços d’identificar-nos amb conduir per Barcelona; però, pot ser que el camp i la ciutat es Barcelona que volem és diversa, la ciutat que a tants ens els sentiments d’aquells que amics, ens hem d’enfadar per donin l’esquena?, ¿com pot ser si, al plural i acollidora, la que abraça ha atrapat”. arriben on nosaltres ja vivim”. acabar deixant el cotxe a casa”. final, quasi tots venim d’un poble?” i escolta totes les arribades”.