FONS MUSICALS DE CATALUNYA (22) INVESTIGADORS Text Aurèlia Pessarrodona FONS MUSICAL DE SANT FELIU DE GIRONA (GIFEL) PAU VILA ELVIRA ESTER GARCIA I LLOP LA COBLA SEGONS EL GRAMÒFON. SOBRE L’ORIGEN Text Carles Badal Pérez-Alarcón · Fotografies GiFel LA INTERPRETACIÓ DE LES DELS GOIGS SARDANES ENTRE 1920 I 1950 El cant dels goigs orals a Catalunya i a Andorra. Dir. Jordi Ballester, Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia. Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. Dir. Jaume Ayats. Programa de Docto- rat en Història de l’Art i Musicologia. Universitat Autònoma de Barcelona, 2021 D’aquest repertori d’autor es conser- L’objectiu de la tesi, dirigida pel ven cinc obres completes: una ària de professor Jaume Ayats, és deter- Carles Baguer, un rosari de Josep Cau, minar la morfologia i els orígens versos d’orgue de Josep Hisern i Fran- dels goigs cantats a Catalunya i cesc Mariner i un Oratori per a 8 veus i Andorra. L’estudi confirma que 1 orquestra de Josep Pons. Dins les obres les danses trobadoresques foren d’autor incompletes, s’hi conserva mú- precedents dels goigs; però els sica eclesiàstica en llatí (una missa, dos testimonis més antics es localit- rèquiems, un himne, unes completes i zen a la València de final del segle El Fons Musical de Sant Feliu de Girona 1 2 Fragments de Versos de salmòdia un rosari) i en romanç (dos goigs, una XV, en obres que la impremta (GiFel) es conserva a l’Arxiu Diocesà de de Francesc Mariner [GiFel Ms Au 13], miscel·lània), i peces instrumentals s’encarregà de difondre arreu. De i de l’Oratori per a 8 veus i orquestra de fet, a Catalunya i Andorra encara Girona (ADG) juntament amb diversos (música de dansa, una simfonia i una Josep Pons [GiFel Ms Au 15]. fons musicals d’altres parròquies del sonata per a orgue). es canten goigs amb trets que es Bisbat de Girona i altres fons musicals El repertori anònim de GiFel remunten als segles XV i XVI. procedents de donacions. El GiFel conté (55 entre mestres i organistes), hem de correspon majoritàriament a música 18 obres manuscrites d’autor i 53 obres lamentar que el Fons no conservi cap de eclesiàstica, amb una notable repre- anònimes; un índex molt escadusser les obres que amb tota certesa s’hi van sentació de repertori devocional. De respecte del repertori que van generar interpretar entre els segles XVI i XVIII, i les 53 obres que l’integren, només LLUÍS MARIA HERAS I FORTUNY els magisteris de la col·legiata en el solament algunes de les pertanyents als 11 han romàs completes (tres goigs, EL VIOLÓ arxiu municipal de vilassar de mar decurs de més de cinc-cents anys. Cal segles XIX i XX. Tanmateix, sí que s’ha dues lamentacions, dos rosaris, una considerar que a mitjan segle XIV Sant Feliu ja disposava d’una petita escola- preservat una representació dels mes- tres actius a la catedral de Girona en els missa, una lletra, una antífona i un breu tractat de cant pla), mentre que TENOR, LA nia; i d’aquella època (1387) data l’es- tabliment de l’orgue al seu temple. Així noms de Josep Pons, mestre de la Seu de Girona el 1791; Rafael Compta, entre el el repertori anònim incomplet conté fragments de goigs, un parell de mis- BAULA mateix, hem de creure que la capella de cant de la col·legiata devia començar a 1794 i el 1815; Jaume Joan Lleys, entre el 1820 i el 1822, i Salvador de Cortada, ses, rosaris, algunes àries i lamenta­ cions i dos Stabat Mater. PERDUDA ser una realitat ja durant el primer terç mestre de la col·legiata el 1825. El Pel que fa al repertori deslocalitzat El violó tenor en la música del segle XVI, atès que es conserven do- repertori per a orgue, a banda de versos d’aquest Fons, és probable que es espanyola dels segles XVI al XIX. Portada de la partitura de la versió per a piano que va fer Lluís Millet de la sardana cuments sobre els seus primers mestres d’orgue i d’una Sonata de Francesc pugui relacionar amb el manuscrit Dir. Jordi Ballester. Programa de Per tu ploro, amb música de Pep Ventura i lletra de Joan Maragall. de cant a partir del 1540. Mariner, conserva una Salmòdia per M 682 de la Biblioteca de Catalunya, Doctorat en Història de l’Art i Gràcies a les dades aportades per a orgue de Josep Hisern i Molleras, un dels “tresors” que formarien part Musicologia. Universitat Autònoma mossèn Marquès, antic arxiver de organista de Banyoles, en un manuscrit de la biblioteca musical de Joan Aquesta tesi, dirigida pel professor pretatius produïts en aquest període al de Barcelona, 2021 l’ADG, avui es coneix la nòmina dels que fou propietat del mercedari Antoni Carreras i Dagas. Aquest manuscrit, Jordi Ballester, ens mostra l’evolució món sardanístic. Per exemple, s’hi ob- de la interpretació de sardanes entre Aquesta tesi, dirigida pel professor mestres que regiren els magisteris de Xaudiera, banyolenc com Hisern i orga- copiat al final del segle XVI, conté serva el pas d’una manera de tocar prò- els anys 1920 i 1950 a partir de l’anà- Jordi Ballester, va a la recerca de Sant Feliu de Girona entre els segles nista de la Seu gironina entre els anys l’himne incomplet Vexilla regis amb pia de cada cobla, amb un pes impor- lisi dels enregistra- tant de solistes, a una la baula perduda de la família dels XVI i XX: 25 mestres de capella i 30 1844 i 1850. l’autoria d’“A 5 de Sebastià Fuster”, i ments (discos de pe- uniformització progressiva violins: el “violó tenor”, l’instrument organistes fins a l’època de Josep M. Així mateix, el Fons conté una repre- com ha estudiat Emili Ros-Fàbregas, Pumarola i Culubret, el darrer mestre. sentació qualitativa d’alguns mestres i conserva diverses anotacions que dra) que ens n’han LA SARDANA MÉS de criteris, així com l’esta- que ompliria el buit entre la viola i el Després de la Guerra Civil (1936-1939), organistes significatius de la catedral permetrien relacionar-lo tant amb arribat. Per aconseguir ENREGISTRADA bliment dels coneguts com violoncel. La tesi demostra que a tot mossèn Joaquim Colomer (1908-1995), de Barcelona i de la basílica de Santa Castelló d’Empúries, com amb la Seu aquest objectiu s’ana- EN DISC DE “tocar de Girona” i “tocar Europa es van construir violoncels litza una àmplia selec- petits afinats una octava per sota beneficiat de la col·legiata, es va fer Maria del Mar d’entre el darrer quart de Girona, el monestir de Sant Pere PEDRA VA SER de Barcelona”, i la distinció del violí, uns instruments que ció d’enregistraments interpretativa entre les càrrec de l’escolania, alhora que tracta- del segle XVIII i mitjan segle XIX, com de Galligants i l’antiga col·legiata mitjançant una meto- PER TU PLORO encaixarien amb un cert repertori va de redreçar la capella de música de és el cas de Ramon Aleix, Carles Baguer, Sant Feliu de Girona. L’edició im- sardanes balladores i les la Seu de Girona. Manuel Berenguer, Joan Bros, Josep presa del catàleg va dologia basada en l’ob- DE PEP VENTURA sardanes de concerts. De que es conserva en arxius hispànics, Malgrat aquesta extensa nòmina de Cau, Antoni Elías, Francesc Mariner i veure la llum l’abril servació auditiva i la fet, és molt possible que sovint indicat com a “violón obligado”. músics que exerciren a la parròquia Francesc Queralt. del 2020. posterior verificació amb programari els mateixos enregistraments influïssin Aquest instrument va anar cedint el especialitzat. Gràcies a aquestes en aquesta tendència homogeneïtzado- seu ús al violoncel, sobretot a partir anàlisis la tesi mostra una rica pano- ra, bo i establint criteris que han perdu- de la generalització de la tècnica del ràmica dels importants canvis inter- rat fins als nostres dies. polze per arribar a notes més agudes. 88 • REVISTA MUSICAL CATALANA 89