Les millors obres de les lletres gironines (22) llenguatge i estil. Paradisos oceànics neix de la iniciativa de vés de l’obra de Josep Maria de Sagarra i Au- rora Bertrana analitza molt acuradament els tora a les illes de la Societat. Els dotze capítols de l’obra estan agrupats en quatre unitats d’es- Paradisos oceànics Josep Queralt, l’editor de Proa, que parla amb el pare d’Aurora i els dos l’encoratgen a escriu- continguts i la recepció. Comentà els canvis i variacions com l’afebliment de la crítica al pai, les quatre illes que descriurà: Tahití, Mo- oreà, Raiatea i Bora-Bora. Aurora Bertrana La literatura catalana de viatges no era pas abundant el 1931. Els més agosarats re sobre el que ha vist en els tres anys d’esta- procés d’aculturació de la cultura local per la sintetitza i reorganitza els seus diferents des- da a les illes llunyanes. Li proposà aquest tí- francesa colonial fins arribar a concloure que plaçaments per la Polinèsia en tres viatges li- passaven de la Rambla al Pirineu i si anaven més enllà no sortien de l’«esperit de tol i el resultat serà sorprenent, agradà molt Feua Tahiti no és una traducció sinó, com és teraris, que tenen corn a punt de partida Ta- la maleta» com a forma anodina del viatge, en diu un crític literari del moment. com a document diguem-ne periodístic, a ca- en realitat, una adaptació atès que canvien hití, l’illa on resideix. Així, la lectura de l’obra vall del reportatge i la narració autobiogràfi- temps verbals de present a passat, personat- esdevindrà un recorregut imaginari que res- No és el cas de la dona moderna i inquieta que és Aurora Bertrana. A «Paradisos ca, un retrat turístic, literari, amb encenalls ges, situacions, i, fonamentalment, varià el segueix el mapa ofert al principi del volum: oceànics» retrata molt bé una societat que els blancs occidentals troben primitiva antropològics i amb una visió, sense cap pu- dor, del comportament d’una societat exòti- contingut. Vallverdú remarca com el primer volum de les Memòries parla i molt extensa- de l’illa més propera a la més llunyana. El pas d’una part a l’altra, és a dir, d’una illa a l’altra, i ho fa amb una relativa vinculació i amb la condescendència del moment. ca i ben atractiva. El 1934 aplega contes sobre ment de l’estada a la Polinèsia i com són lec- es manifestarà per un viatge per mar: d’ana- la Polinèsia a Peikea. El 1933 tradueix els Pa- tures molt complementàries. L’estudiosa es- da i tornada a Tahití, en el cas de Mooreà, des- Simfonia radisos al castellà amb el títol Islas de ensue- criu a Viatges literaris a la Polinèsia (2007): prés ens desplacem a Raiatea, i d’aquí a Bora ño (1933) i al francès a Suïssa, que coneixia bé «Els textos no estan organitzats seguint un or- Bora, en un viatge sense retorn. Els viatges, Josep Maria Figueres per l’estada a Ginebra i el matrimoni i en farà dre cronològic, temporal, sinó en funció de doncs, no sobreeixen l’espai de la Polinèsia: PROFESSOR DE LA UAB també conferències, articles... Ho fa amb el tí- l’espai. L’ordre de presentació de les proses, el món occidental no apareix sinó per con- tol Fenua Tahiti. datades entre 1926 i 1929, no es correspon - trast, a l’hora de definir el caràcter dels seus E n aparèixer el desembre de 1930, Marta Vallverdú en la seva tesi doctoral so- com hem vist en la comparació amb les Me- habitants -vegeu per exemple Turei, ‘La Cor- idíl·lica al Paradisos oceànics, d’Autora Ber- bre la Polinèsia a la literatura catalana a tra- mòries-, amb la trajectòria biogràfica de l’au- tesana’.» trana, va provocar un petit dalta- baix al pati de lletres nostrat. Un enrenou periodístic ben agrada- ble a l’autora és clar. La crítica barcelonina, a diferència de l’actualitat em- mirallada per literatures foranes, es feu eco pati de casa amatent de la novetat. En destacà la moder- nitat que significava que fos l’autora una dona, una noia dinàmica, música i viatgera, moder- na i avançada, que escrivia en diaris i revistes. Després de tres anys a la Polinèsia, Bertrana ho explicava en una sentida prosa. La prem- sa ho celebrà. D’Ací i D’Allà li dedica una fo- 1943 1988 2003 tografia, a pàgina sencera, i qualificà l’obra de La premsa cultural del moment també se’n i 2017)... El 1933 s’edità un volum en castellà «meravellós document». Rossend Llates, a feu eco elogiós. Tenim a les mans l’edició fac- a les Ediciones Populares Iberia amb 65 foto- Mirador, d’«aportació de gran importància»; símil de l’Editorial La Sal. Hi podem recrear, grafies de l’autora. I l’eco el seguí ella mateixa Nova versió, Primera edició després Edició en espanyol. Domènec Guansé, a La Publicitat, de «veri- amb les fotografies del moment, amb la tipo- amb articles i altres obres com Peikea, Prin- en francès. del franquisme. table temperament d’escriptora»; i així segui- grafia que ens acosta al mar i sol, als colors de cesa caníbal. ríem... En relació al contingut, els comentaris que fa del que veu són vistos avui amb un to les antípodes... a les sensacions dels lectors en les descripcions amarades de sensualitat Maria Aurèlia Capmany en feu un elogiós pòrtic al volum de «Clàssiques catalanes» afir- 1930 Primera edició. crític mentre al moment foren lloats. Alfons i sensibilitat. L’èxit ha seguit fins avui des de mant que és «un llibre bonic, amè, que ens Masseras en diu que és una «elegia latent» da- l’inicial edició a Badalona per Proa el 1930 tret aporta tota la vida d’aquest món remot i ab- vant l’agonia de la raça maorí. Un món que de la pausa del franquisme, així: 1988 (La Sal), solutament inèdit per a nosaltres». No com- s’esvaeix i que se’ns apareix exuberant. La novetat fou un còdol a l’estany tran- 1993 (Cercle de Lectors), 1993 (Edicions de l’Eixample), 2017 (Rata)... Amb traduccions parteix l’opinió favorable Vicenç Pagès Jordà en un llarg article a la Revista de Girona, on Aurora Bertrana Periodista, novel·lista, quil·let que saltava i saltava de mitjà en mitjà. al francès (1943), italià (2020), espanyol (2003 qualifica l’obra de «decebedora» i en retreu el Un fragment narradora... escriptora plena Els colors de la posta la mar, ràpid com un llamp, però claríssim. tes aromàtiques exhalen, amb la humitat de la nit, Mireu ara el mar i el cel, quina dolcesa! Els llur màxim perfum. Seguiu un camí vorejat de ta- L blaus pàl·lids harmonitzen deliciosament rongers salvatges, de tiarés i de llimoners en flor. ’escriptora Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892-Ber- i llibres apareixen en aquest cas denunciant la situació social d’in- amb els roses. Tota la badia s’omple de repòs. Damunt vostre el cel austral titil·leja de milers ga, 1974) fou tot un caràcter per conviccions i vida lliure ferioritat de la dona en aquest país. La seva obra és extensa i vari- de sol amb el mar de fons Mooreà s’esfuma al lluny. El verd de les d’estels brillants. Orió, la constel·lació gegantina, que porta amb un cosmopolitisme, modernitat i lli- ada, en destaquen els dos volums de memòries i la narra- muntanyes té suavitats avellutades, tota la sembla presidir. La Creu del Sud, guia de nave- bertat tot i les dificultats econòmiques en no tiva. massa de vegetació pren una tendror prima- gants, evoca el gran desert del Pacífic, Júpiter, vi- poder viure de les arts com aspirava. Va estudiar a Es presentà, infructuosament, per ERC a les elec- veral. Les flors grogues dels burrous prop de atger incansable, ens recorda els Alps, i més i més, l’escola de Josep Dalmau a Girona i francès al cions del 1933, durant la guerra civil va col·labo- l’aigua es destaquen brillants. Les fulles im- innombrables, infinits... convent de les germanes de la Misericòrdia. Vo- rar a Companya. Al llarg de la seva vida va col·la- Descripció ben representativa de la prosa de Bertrana en un to que ens acosta a l’exotisme, a la menses dels bananers clapegen amb llur verd Les nits de lluna descobriu paisatges nous; en- lia ser escriptora però el pare s’hi oposà; viure borar molt en premsa, té així una llarga carre- natura pura i al món on va viure uns anys sempre amb la ment oberta i la mirada profunda. tendríssim damunt la vegetació luxuriosa tre els arbres trobeu efectes no sospitats, fulles de la ploma, tot i la qualitat i èxit, era molt di- ra periodística com ha estudiat Neus Real que dels jardins. Pels camins solitaris dels barris platejades... negrors a contrallum, un cocoter ge- fícil econòmicament i volia el millor per a la li dedicà una antologia de la seva prosa (2007), llunyans, sota les acàcies altíssimes florides gant surt per damunt la fronda tot argentat. La llu- filla. Tanmateix la vocació artística era present en diaris i revistes: La Veu de Catalunya, D’Ací, Però l’hora àlgida de la bellesa a empal·lideix. El blau enlluernador esdevé Lluny del mar, entre els arbres gegants d’un de roig i rosa, distingiu les villas tropicals, mig na, la romàntica i sentimental d’Occident, man- i així estudià música, tocava el violoncel, d’ací D’Allà, La Rambla, L’Opinió, Mirador, La Hu- Papeeté és cap al tard. Les postes suau, dolcíssim, mentre del cantó de ponent jardí tot d’una veieu passar damunt vostre cobertes de plantes enfiladisses. Els bugan- cada de poetes llagrimosos i de músics romàn- li ve l’admiració per Pau Casals i ens deixà unes manitat, La Nau... de sol són d’un tal encantament, sembla esclatar-hi un grandiós incendi. La una gran claror roja. Tot el que us volta esde- villers morats cauen en cascades davant les tics, és aquí tota una altra. És esclatant i sana, so- molt boniques pàgines de l’estada a Prada que Durant la guerra civil el seu marit va passar al que tota descripció resultaria po- llum en aquests moments pren intensitat vé amarat d’aquesta claror. Diríeu que la vila portes i finestres. Pertot arreu hi ha taques de biranament indulgent per als enamorats. Aquí feu en l’exili... Anà a Barcelona, a casa de Carme bàndol nacional, ella profundament republicana i bra. Penseu en la subtilitat d’una pintura ja- apoteòsica. No sabeu si és l’aigua o el cel que crema. flors damunt la verdor. L’ibiscus, que floreix no hi ha pierrots ni arlequins transcendentals; tot Karr, amiga del seu pare Prudenci i amant de la mú- catalana es mantingué fidel als seus principis. Final- ponesa, i en tindreu una feble idea. Sobre un esdevé roig, o si la ratlla de l’horitzó és el lí- Alceu l’esguard en l’aire, i damunt un cel tot l’any, és l’esclat d’aquesta hora. Les seves són homes o dones agullonats pel desig d’estimar. sica, i tocava als vespres en bars dels baixos fons barcelo- ment es separaren. Va viure l’exili a Suïssa i França i l’acom- fons de blau i rosa pàl·lid, el taronja i el negre mit d’un infern que s’abranda per envair-ho roent veieu destacar-se, retallades i negres, flors roses, vermelles i magenta, esclatants i Els infants, nus com la veritat, senten ja l’encan- nins per ajudar la feble economia familiar. Fou també professora panyaren l’amistat amb Ventura Gassol i Nicolau d’Olwer. No es s’hi destaquen. Així que el sol decanta vers tot. El cor s’enxiqueix dintre el pit com davant les siluetes dels palmers gegantins. Però prop formoses, brillen com fanals en la fosca. Com tament voluptuós de la vida. Els vells, indulgents de música a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. va poder mantenir dignament i patí privacions. Va escriure obres l’horitzó, la gamma de colors reapareix. El els senyals precursors d’un cataclisme. Mai del mar, sobretot, sembla que l’eternitat us més la claror s’apaga, més es destaquen els somriuen als joves recordant llur pas- El 1923 va anar a Ginebra a estudiar però no s’avingué amb els singulars com Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958), ben blau i el verd, esclatants suara, es desmaien i en aquesta hora no podreu alliberar-vos de penetri, i viviu en un espai lluminós, lluny del colors. Aquesta és l’hora subtil i reposada. sat. Així, l’amor, la poesia i la música, mètodes autoritaris docents. Allà hi crea la primera orquestrina rellevants per la visió de l’exili. Retornà i publicà la biografia del es fonen en noves tonalitats. L’aigua tran- la influència extraordinària que el fenomen món i dels homes. El sol es colga, a poc a poc Les nits polinèsies... encant indescriptible, sense literatura, floreixen entre un es- de jazz femenina. Casada amb un enginyer suís, va anar a Tahití, seu pare (1965) a la introducció de Proses bàrbares. Va col·labo- quil·la de la rada es colora de roig. El roig puja exerceix damunt vostre. La lluminositat de la dintre l’aigua, i aleshores els ulls, mig ence- embriaguesa de colors i d’harmonies. La pai florit i perfumat, sota un gran cel aleshores s’escriu Taití, i publicà contes i articles excel·lint el llarg rar en els primers jurats del premi de novel·la Prudenci Bertrana d’intensitat a mesura que el sol baixa i el cel posta arriba als recons més amagats de la vila. gats, veuen un llarg raig verd, travessant tota temperatura és tot l’any primaveral. Les plan- lluminós i serè. reportatge que ens ocupa, obra mestra d’espontaneïtat narrativa, i la seva novel·la Vent de grop fou portada al cinema. El seu fons de descripció sentida. El 1935 viatja al Marroc i igualment articles personal es conserva a la Universitat de Girona.