Diumenge, 15 de gener de 2023 6-7 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (23) de les entranyes, / negant-se’m la terra de- solada / a rebre la llavor de l’esperança, / vistes, per exemple Butlletí de l’Orfeó Ca- talà, Xaloc, Ressorgiment, Butlletí de San- En aquesta ciutat hi ha la Biblioteca Ar- reola a la qual el fill de Josep M. Murià va L’amargor de l’exili em serveixo jo mateix, / com ofrena mor- tuòria, / l’àmfora, tota buida, / del meu tiago de Cuba... i la seva revista, és clar. També als volums dels Jocs Florals dels donar la biblioteca que formà en gairebé mig segle d’exili i que és, amb la del Con- L’exili i la identitat són valors complexos que forjaren l’ànima d’un barceloní que nom». quals fou habitual participant essent pre- grés d’Estats Units, la que té més llibres en L’obra de Murià és publicada en prem- miat en diversos i organitzant els de la seva català fora el país. En l’impressionant edi- arrelà anímicament a L’Escala arran del matrimoni i que la somniava, igual que sa d’exili i aplegada posteriorment i parci- ciutat Guadalajara, capital de l’estat de Ja- fici gairebé una planta preserva cultura ca- Catalunya, des de «terra estranya», com escrivia Joan Alavedra. Pogué tornar i alment en llibres. Col·labora en moltes re- lisco, a Mèxic. talana i duu el seu nom. trepitjar la platja del Port d’en Perris, però a Guadalajara (Mèxic) hi havia dut la família i la vida i el sentiment era dividit entre el país de sortida i el d’arribada... Josep Maria Figueres PROFESSOR DE LA UAB L’Escala i D eixar casa i família, amics i Catalunya, paisatge és trist i dur. Molts ho pagaren amb solitud i les vides trencades. Altres 1937 2013 2015 lluitaren, amb tota la famí- lia i pogueren reeixir. El cas de Josep Maria Murià és d’aquests darrers. Un assaig publicat pel Edició facsímil de la «Nau de l’esperança», Ho palesa el recull d’articles testimonials Comissariat de revista que edità Josep antologia de contes i Propaganda en plena M. Murià. poemes. sempre de la vida de l’escalenc, que sense nèixer- guerra civil. hi ni viure-hi el podem considerar per què s’hi sentia tot i que passà la vida d’adult i vell a Mèxic. El treball que presentem, L’amargor de l’exili, és la segona part de l’obra que li dedica el periodista Xavier Garcia. A la primera part el centenar de pà- Josep Maria Murià presents gines amb la seva fluïda i amena prosa de De periodista de vocació la molt extensa i reeixida biografia que re- dactà. A la segona, cent pàgines més, la se- lecció d’una molt àmplia labor periodísti- ca conjuntural amb també fragments de la a viatjant per obligació llarga entrevista que li feu la historiadora Dolors Pla a Mèxic. Garcia selecciona un dels molts poemes que publicà, algun edi- 2012 Editorial Cossetània torial i article del Butlletí d’Informació Ca- publica l’aplec de talana. D’aquesta revista Murià se n’ocu- L’amargor de l’exili és treball de testimo- d’una vida que es truncà el 1939 i finí el textos. J pà durant quinze anys, escriví, edità, dis- ni, un record avui del que fou anhel i som- 1999 amb el record constant posat en un osep Maria Murià i Romaní nasqué el 1907 al barceloní bar- separatista, són prou explícites. Murià representa la base social tribuí... per deixar constància d’una volun- ni d’una generació: una República demo- país del qual L’Escala representava l’encar- ri del Born però es sentí escalenc arran el matrimoni amb que possibilità que hi hagués el redreçament dels anys trenta tat de ser configurant una molt represen- cràtica i una Catalunya lliure. La revolta nació del somni. Murià sense viure-hi la Anna Rouret, germana de Martí, tot i no poder viure en la vila quan el centralisme espanyol s’encarnà en una dictadura mili- tativa obra elaborada per un dels molts exi- dels militars esdevingué l’inici d’una tra- idealitzà però, com escriví: «Amb plom al estimada. De jove treballà de viatjant per Espanya, escriví tar davant la força dels catalanistes: no hi va haver estatut el 1918 liats que Mèxic acollí. gèdia i l’aplec de materials és el testimoni cel de les il·lusions / i amb plom al bategar versos i milità al Partit Nacionalista de Catalunya, que propug- i vingué una dictadura i després de la República una altra. nava la independència del país, i posteriorment a Estat Català. En arribar a l’exili, el fet de ser maçó i felibre, amic de la poe- Estudià al CADCI, milità també a Acció Catalana i creà la Joven- sia, canvia de feina però altre cop, també treball dur, de comis- tut Nacional Catalana. Durant la guerra fou redactor del Diari de sionista i pujar la família endavant. A casa l’esposa de modista. Un fragment Catalunya i treballà a la Generalitat. Publicà diversos lli- bres dels que destaca l’estudi sobre el camp català. Des del 1959 residí a Guadalajara fins la mort (l’any 1999), amb els viatges que podia fer a Catalunya. Col·labo- Ho deixà per anar voluntari al front de lluita, rà en el Front Nacional de Catalunya, donà su- Els del «Tot o res» talans no hem aprofitat mai. ques i atemptatòries contra els principis de lliber- milicià de cultura, i recluta anònim. Visqué port al Consell Nacional Català, dirigí El Po- Ens hem fet molts tips de treure les casta- tat. Com ja s’ha dit i repetit, ambdues accions van dolorosament la batalla de l’Ebre. En con- ble Català. Professor de la Universitat de nyes del foc pels altres. Sense pouar massa estretament lligades, i tal com s’encaminen els verses amb Dolors Pla publicades a Mèxic Guadalajara, de l’American School. Desta- profund, i resumint-ho molt, només cal re- passos de la humanitat en aquests darrers temps, amb altres exiliats -El aroma del recuer- cà en les activitats catalanes: s’implicà en cordar els que anaren a l’Àfrica darrera en no és concebible la consecució de la llibertat in- do- titula el seu capítol: «Dentro de cada els Jocs Florals, edità la revista La Nació Prim, els voluntaris a l’escorxador de Verdun, dividual eludint la col·lectiva. Gairebé la totalitat catalán hay un separatista». Glosa la pe- Catalana, envià diners als catalanistes L’article, aparegut a la revista mexicana de l’exili català «Xaloc» el desembre del 1976, no deixa els incorporats a l’Ejército Popular Español dels moviments actuals d’independència nacio- núria de material: «anàvem descalços, empresonats per Franco, etc. Durant de ser una matisació a la seva posició de l’incombustible patriota que fou l’autor, que usava el o al Tercio de la Virgen de Montserrat i els que nal compten amb un contingut social progressis- diu, érem un exercit d’abandonats, de quinze anys edità, tot sol i cada mes, el ci- es van donar a la resistència francesa. ta. miserables, nois descalços, en tota la bri- tat Butlletí d’Informació Catalana essent pseudònim VC i ME, que els del morro fort o de la ceba més abrandada coneixien perfectament També tenim els que ofeguen els seus ín- El poble català és el poble del seny, i ens indi- gada no hi havia ni un sol casc d’acer, nar- la única revista que aparegué mensual- tims sentiments enduts per un internaciona- gestem; de la legalitat, encara que hagi nascut ra. Trepitja els cossos dels companys ment -fora de Serra d’Or- en tot el període. M’han dit que sóc un catalanista pendentista, però quan em veig obligat a pu- clusió que la separació és una utopia i no val lisme inhumà i passat de moda. Personal- d’un acte de força; dels pactes, només acomplerts morts... veure un company al qui havia ense- Va publicar a Guadalajara el primer llibre en del tot o res. Aquesta classificació jar al ring opto per la classificació més com- la pena de perdre-hi el temps, jo crec que és ment no em deixa d’entusiasmar un interna- pels catalans; de les manifestacions pacífiques nyat a llegir i escriure i recordar com feu la pri- català: Narracions fugisseres. Pòstumament ha no em desplau per la indicació de bativa de separatista sense atenuants; la de completament realitzable, un dia o altre, cionalisme autèntic, a base d’una lliure en- multitudinàries; de les inacabables esperes, i de mera carta a la mare i contemplar després com no aparegut L’últim recull de poemes (1996) també a radicalisme que conté; però, aga- simplement separatista es podria prestar a sempre i que els catalans, o la seva majoria, tesa de nacions lliures; però que a dintre del la santa paciència. Per això en l’acció política som podria rebre resposta perquè estava mort: ‘Se’m tren- la mateixa ciutat d’adopció del que hem extret més fada al peu de la lletra, no em crec pas encai- un cert confusionisme davant d’aquells ene- en mantinguin la voluntat, o bé, dit en altres gran concert d’aquestes nacions, la catalana molt afeccionats a pescar amb canya; però, des- ca el cor quan hi penso’». Explica com el 5 d’octubre de 1938, de amunt un fragment. xar-la. La meva aspiració és el tot, o sigui ma- mics ultres que titllen de separatistes fins a paraules, no s’acollonin i ho donin tot per hi hagi d’anar amb una part incrustada a la enganyem-nos, no anirem bé fins que no ens de- 300 nois en varen quedar 30. Foren «els moments més tràgics de El 1985 aparegueren a les Edicions El Llamp Vivències d’un ximalista, sense donar-me al res si encara no dèbils autonomistes. perdut. francesa i l’altra a l’espanyola ho considero cidim a agafar l’arpó. Això és el que propugnem la meva vida.» separatista. Aquesta obra ha tornat a ser editada per Pagès edi- la puc haver. La casa no es pot començar per La meva posició s’inspira d’antuvi en l’ar- La història, sobretot la contemporània, una aberració. Es una idea conservadora els del tot o res o els separatistes o el que se’ns vul- Deixar la terra que estimes més, abandonar per força la vida tors el 2001 gràcies a l’amor i empenta del seu fill. Amb pròleg de la teulada, i convinc -no sense pena- que la relament natural a la pàtria, en la repugnàn- ens demostra com moltes nacions han acon- d’uns conglomerats estatals constituïts con- gui dir. que fas, és un horror. Foren molts els joves que hagueren de dei- Josep Lluís Carod-Rovira, que les defineix com «narració àgil i nostra tot just es troba a la planta baixa, per cia a tota imposició. Després vénen les refle- seguit la seva independència malgrat l’opres- tra la voluntat dels seus integrants. No po- Mentrestant, però, estem molt lluny xar el seu país, perquè els ocupants els hagueren afusellat o em- apassionant d’una fidelitat al país i d’una vida viscuda amb ple- no dir als fonaments. xions, basades en experiències al llarg d’una sió d’estats poderosos. Tot és qüestió de de- dem canviar uns sistemes socials injustos i de fer escarafalls d’allò que pugui ar- presonat. Murià fou un de tants que hagué de refer la seva vida nitud». Vàrem visitar la seva tomba, amb el seu fill i nets, al ce- Quan em cal definir-me en un pla no com- vida no gens curta. Mentre hi ha qui, amb el cisió i, no cal dir-ho, de sacrifici. També caducs sense modificar també les estructu- replegar la canya. Benvingut sigui al fora de casa. De família d’escriptors i cineastes, la germana Anna mentiri de Guadalajara el 2004 arran la Feria Internacional de batiu o a nivell ponderat em declaro inde- mateix sentiment, ha arribat a la falsa con- compta molt l’oportunitat, factor que els ca- res dels actuals estats, encara més anacròni- cistell. Murià i el pare Magí Murià i el fill José María. Josep Maria esde- Llibro. Era pensar en la flama, l’ideal i més enllà de l’enyor i el vingué flama d’amor terral. Les seves memòries, Vivències d’un simple record fugisser.