Diumenge, 29 de gener de 2023 6-7 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (24) Girona francesa 1812/1814 La resistència, els setges, l’ocupació, la lluita... generaren una ingent bibliografia i, encara més, una bibliografia apassionada influïda per l’època; a «Girona francesa 1812/14», la ment lúcida i preparada de Lluís Maria de Puig s’hi acara amb la voluntat de fixar-s’hi detingudament i el resultat és una sòlida obra ben reconeguda. Una mirada seriosa 1985 Treball sobre Tomàs Puig, editat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). 2007 Edició de l’Ajuntament de Girona. 2015 Edició pòstuma del Centre d’Història Conteporània de Catalunya. a la Girona francesa Lluís Maria de Puig L’historiador de la de recerca per a la història (ara no ho fa ni gació que tots els gironins tenim de con- Josep Maria Figueres la Generalitat de Catalunya ni Òmnium i tribuir a la construcció del futur, en el meu PROFESSOR DE LA UAB els joves investigadors estan orfes de pare cas, des de la petita parcel·la dels qui es- i mare)... Després d’aquest treball segui- crivim història. Si és cert que la història Girona napoleònica ren molts d’altres i el que ens ocupa ha es- ajuda a comprendre el present –i jo ho G irona francesa 1812/1814 devingut el primer rellevant del polític i crec així-, ja és hora que desempalleguem és un llibre rellevant. El historiador fortament preocupat també el passat gironí de l’encarcarament que li treball de Lluís Maria de per l’altre gran «tema» seu: la construcció han imprimit interpretacions i establerts Puig apareix editat pel ma- d’una Europa democràtica. comuns força discutibles, i que d’una ve- trimoni format per Fran- El llibre tingué una primera i única edi- gada integrem l història de la nostra ciu- E cesc Ferrer i Montserrat ció. El mateix autor ens diu i la cita és llar- tat als nous plantejaments de la història l polític i historiador Lluís Maria de Puig i Olivé (Bàscara, professor a la UAB i a la Universitat de Girona. Col·laborà en nom- Pumarola. El senador i la seva esposa ens ga, però s’ho val: «Voldria dir que una mo- universal. Penso que serà important i serà 1945 - Girona 2012), mort en plena maduresa activa, es lli- broses revistes socialistes, gironines i d’història. D’aquestes darre- explicaren com aplicaren les rendes d’una tivació especial ha contribuït i m’ha guiat bo que els gironins de demà tinguin uns cencià en història a la UAB amb la biografia de l’afrancesat res, L’Avenç i Recerques. De la seva producció remarquem la guerra casa a servei social i cultural de la ciutat, en la realització d’aquest llibre i penso que nous elements de judici del seu passat, Tomàs de Puig (IEC, 1985). La seva obra és extensa i alhora del francès com a tema nuclear i també l’interès en ampliar el co- i crearen l’editorial Gòthia i així el 1976 publicaren aquesta obra. queda prou palesa en passatges especí- fics. És la meva militància com a gironí. distints d’aquells que ens van donar a nos- altres, els quals van servir, sobretot, per 1976 Edició de Gòthia, intensa en profunditat conceptual. Presenta unes particularitats te- màtiques que la fan molt suggerent per les seves aportacions elabo- neixement sobre Girona. De la producció d’una vintena de llibres destaquem: El catalanisme polític a Girona (1976); Girona francesa L’interès de De Puig pel període arren- Certament, no hagués escrit aquest llibre fornir de confusió l’escala de valors indi- editorial creada per rades amb mirada sòlida i rigorosa, basada en documentació sol- 1812/1814. L’annexió de Catalunya a França i el domini napoleònic ca amb un bonic article acadèmic sobre si no em preocupés la Girona d’avui i so- vidual. I per això, la nova historiografia gi- Francesc Ferrer i vent i de temes i aspectes ben vius no només per la història local sinó a Girona (1976); Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès la llengua catalana en l’etapa napoleòni- bretot la Girona de demà. Ni tampoc ho ronina ha de treballar amb enfocs sòcio– Montserrat Pumarola. per la nacional. Arran de la seva desaparició polítics amics i alhora i defensa de l’Antic Règim (1793-1833) (2007), La constitució de Bat- ca quan Òmnium Cultural donava beques hagués fet si no estès convençut de l’obli- econòmics.» adversaris destacaven la seva categoria humana, afabilitat lle i Jover: un projecte català a les Corts de Cadis (2008)... i, i tracte elegant i ponderat que el feia tenir amics ar- molt especialment, l’esmentat Tomàs de Puig: catala- reu tot defensant és clar les seves posicions cata- nisme i afrancesament (1985), premi Nicolau lanistes i socialistes. Es destaca molt especial- d’Olwer 1978. En la introducció agraeix a Josep Un fragment ment també el nivell de la seva recerca, cons- Fontana, Joan Mercader i Josep Clara, entre tant i exigent. Preparava noves aportaci- altres, el seu ajut en l’elaboració d’aquesta ons sobre Tomàs de Puig, però no va po- obra d’importància notable per a conèi- La llengua catalana der ser. xer el projecte de Puig per a Catalunya, La seva dedicació política, com a di- el que és un programa, en diu, revoluci- putat (1979-2004), senador (2004- onari que ens acosta a una figura nota- 2011) i membre molt destacat, des del ble en la conjuntura bèl·lica i, especial- socialisme català, de la construcció ment, social, d’una conjunció en la qual d’Europa, no ha d’amagar la seva ves- hi ha el conflicte de mons ideològics an- 1810, tor- sant d’estudiós de la història. Entre els tagònics. Lluís Maria de Puig explica sintèticament en el seu llibre com era narà a insistir que el càrrecs, ho recordà el seu amic Joaquim La figura de Carles Rahola ha estat tam- Codi Napoleònic sigui traduït al cata- Nadal a El País arran la mort, destaquem bé molt estimada per Lluís Maria de Puig, la societat gironina sota l’ordre francès i ho fa en multitud d’aspectes, là. Els esforços de Puig per reinstaurar l’ús que fou president del Consell Nacional del així va tenir cura d’una biografia (reeditada i del teatre a l’urbanisme, del periodisme a la beneficència; oficial de la llengua del país devien ser reco- socials. PSC (2000-2004) i del Consell Català del Movi- revisada el 1995), va editar obres seves com La llits pel Baró de Gérando, ja que aquest es- Al seu torn, el Prefecte ment Europeu. També va tenir una notable pro- ciutat de Girona i, amb molt d’encert, Girona i Na- reproduïm un fragment sobre la consideració de la llengua. criví al Duc de Massa, advocant per tal que Roujoux, per bé que no sembla que es mani- jecció europea, com a president de l’Assemblea de la poleó: la dominació francesa a Girona i altres estudis na- la llengua catalana fos emprada en aquest festés partidari de cap llengua en particular, va UEO (1997-2001) i president des del 2208 fins la mort de l’As- poleònics (2007). La seva producció articulística és molt exten- Amb la proclamació del Govern manuals per als batlles i jutges dels pobles, en què novament es discutirà l’oficialitat del cas i per a la normal administració de la jus- dirigir-se molt sovint a la municipalitat amb lle- semblea Parlamentària del Consell d’Europa. Es vinculà a iniciati- sa i el binomi 1975-76 redacta els primerencs treballs sobre la prem- de Catalunya durant l’etapa del els processos s’instruïen en català i les pro- català. Enmig dels debats sobre l’efectivitat tícia. tres escrites en català -que li devia fer l’amanu- ves també d’entitats, i amb responsabilitat, com ara la presidència sa napoleònica a Girona i sobre la llengua catalana sota Napoleó. Mariscal Augereau, es produí un clames dels governants, així com llurs de- i oportunitat de l’aplicació del Codi Civil de La suggerència de Gérando fou desesti- ense de guàrdia- fent honor a la nostra llengua de la Fundació Lluch i la vinculació amb la Fundació Moret Marguí, Apareixen uns eixos clars, Girona, Europa, el món napoleònic a Ca- assaig de catalanització que va crets, s’imprimiren en llengua catalana. En l’Imperi, es proposà l’estudi de la traducció mada pel Ministeri de l’Interior francès, que i deferència a les autoritats municipals. d’aquesta en fou patró honorari, en la vessant d’ajudar la realització talunya i ho deixa ben escrit a la introducció d’un dels seus treballs. durar deu mesos; la premsa, representada època de Macdonald es mantingué un del mateix, inquirint París en quina llengua veié més versemblant la posició de la judi- És just reconèixer en els administradors ci- d’activitats socials de millora. Amb la Fundació Campalans, dirigí el Lluís Maria de Puig, amb la seva vinculació a unes matèries pun- per la ‘Gaseta del Corregiment de Girona’, temps l’ús oficial del català, però es pot dir s’ha de fer. catura del país. Però si la seva idea no reei- vils la predilecció que tingueren envers l’idio- volum Europa contra la guerra. Europa como instrumento de paz en tuals, aconseguint diversos premis com a reconeixements , que ar- s’escrivia en català i les actes de la munici- que a partir del 1811, insensiblement, es tor- La jurisprudència catalana, formada a xí, hem de notar almenys aquesta nova pro- ma nadiu, quan el més lògic en el seu cas ha- un mundo multipolar (2002). ranquen amb el primerenc Julián de Chia (1974) i es clouen amb el palitat s’expressen també en la llengua del na a l’ús burocràtic del castellà. Amb tot, els Cervera i habituada al llenguatge jurídic en va d’interès per a la nostra terra del Baró In- gués estat treballar per un afrancesament total. La seva labor per la cultura catalana no és molt coneguda, així doctorat honoris causa per la Universitat de Constança, ajuda a co- país i cal dir que, en general, amb una cor- governadors militars -Macdonald i Decaen- castellà, dictaminarà que aquesta darrera tendent. Molt més que la utilització d’una Ultrapassant la tendència general com el paper que va tenir en les importants Edicions Catalanes de nèixer més un moment especialment intens de la història contem- recció gramatical remarcable, no exempta, signaran sovint decrets en llengua autòcto- llengua és la més convenient. Però heus aquí llengua forana intel·ligible només per de castellanitzar-ho tot, a Girona ru- París, en la lluita clandestina contra la dictadura i, molt especial- porània com fou la dominació napoleònica de Catalunya i és amb com és natural, de vacil·lacions i defectes na i serà el 1812 quan el ministre de l’Interi- que Tomás Puig, aleshores President de la aquells que s’havien acostumat a Cervera, bricaran la seva actitud favorable a ment, en la dimensió d’assolir un estadi en el qual la població pugui aquesta mirada que cal deixar constància de l’esforç reeixit. El seu d’altra banda comprensibles. or francès plantejarà la possibilitat d’aplicar Cort d’Apel·lació de Barcelona, i un dels res- l’il·lustrat governant volia l’ús de la llengua la llengua autòctona, catalanitzant opinar lliurement sobre el seu futur. Com a demòcrata aspirava que fons fou donat a la Universitat de Girona i un mirador recorda la seva Havien estat traduïts al català alguns dels el Codi de Napoleó a Catalunya, el moment ponsables directes de la catalanització del popular, a l’abast de totes les classes i nivells el periòdic que editava el govern.» pau i llibertat fossin ben compatibles i s’hi dedicà a fons. personalitat i obra tot mirat un bonic racó de la seva ciutat estima- Es doctorà a París a l’Ecole des Hautes Études a la Sorbona i fou da.