Diumenge, 12 de febrer de 2023 8-9 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (25) Notícia de Catalunya Si hi ha un llibre que reflexionés durant el franquisme sobre passat, present i esdevenidor del país, amb solidesa i èxit de públic i crítica, és aquest. L’obra tindrà un gran nombre d’edicions i ultrapassa el marc historiogràfic per endinsar-se en el social, polític i cultural. Vicens Vives és l’exemple de l’historiador amb incidència pública. L’assaig històric més influent del segle XX 1969 Obra de moltes edicions, aquesta fou 1984 Coedició de butxaca entre Destino i 2012 Reedició en espanyol de Destino amb un la de lectura obligada Edicions 62. subtítol ben explícit. se acordó otro más vago). ¡Cuantas inquie- que l’afirmació és precisa i més enllà de lli- a la UAB. Josep Maria Figueres tudes pasamos aquellos días! Sólo nos tran- bres cojunturals tipus Mil lecciones o Mil fi- PROFESSOR DE LA UAB quilizaba ver la seguridad y el optimismo guras de la historia o la Geopolítica (1950, invencible de Vicens.» (Destino, 5 de juny de 1956). Diu l’il·lustre erudit: «Aquest home 1975) d’un dinamisme tan potent queia malalt el L ’assaig Notícia de Catalunya, de El 2010 la Biblioteca Nacional de Cata- mes de gener de 1960, mentre fremia de nicat; les temences de no poder fer ni la riors (1960 i 1962), reprodueix el pròleg de efecte que resti clara la meva idea sobre els Jaume Vicens Vives, fa fortuna, lunya presentà una exposició, en el marc de plans i de projectes. El 21 de març m’escri- conferència sobre la Llotja de Mallorca, ni la segona edició i escriu: «Decididament, ressorts psicològics que han mogut els ca- té força èxit, l’editor Vergés ho les seves presentacions habituals sempre via, del llit estant, una lletra de quatre pla- un curs a la Sorbona que li havien ofert. doncs, he anat a la segona edició, que es- talans fins a les portes del nostre temps. Es- recorda i a la mort de l’autor ho tan interessants i útils, dedicada a la vida de nes, contant-me la seva malaltia i les seves Però no tot eren planys. Durant la seva ma- pero que sigui, conceptualment, gairebé pero ara se’m comprendrà i no se’m jutja- explica: «Aquel 1953, cuando l’autor de tants estudis i manuals sobre la inquietuds intel·lectuals: el seu frustrat vi- laltia, havia refós l’Aproximación a la histo- definitiva. He introduït nombroses modifi- rà des de posicions o bé casolanes o bé ex- con el manuscrito del libro en la història del país. S’hi exposaren les prime- atge a València –- la Universitat, ‘on hi ha ria de España i la Notícia de Catalunya, mo- cacions en el text original (...) I hi he afegit haltades.» I seguiran les edicions... mano decidíamos Vicens, Teixidor y yo dar- res edicions -Ancora i Destino-, ambdues un clima fantàstic’- a Saragossa -per a ocu- dels d’història supranacional i darrera lli- tres nous capítols (...) A més a més, he refet Ha estat traduït al castellà per Enric Bor- lo a la imprenta sin pasarlo por la obligada censura previa. No podíamos exponernos a del 1954, i molts documents sobre Vicens. Miquel Batllori, a Galeria de personatges, par-se dels Congressos d’història de la Co- rona d’Aragó-, a Madrid -’on sempre hi ha 1954 Portada de la primera çó del gran mestre.» Vicens mai tanca l’obra, la poleix. A la de bell nou el darrer capítol sobre el seny i la rauxa, que provocà una de les més agu- ràs, col·laborador fidel de Vicens. L’obra, com diu en la semblança biogràfica que li que el libro fuera prohibido o mutilado y de- ens deixa una opinió de l’obra i una pinze- un munt d’assumptes a resoldre’-; els seus edició, de Destino. quarta edició (Destino, 1969), després de la des polèmiques d’aquests darrers vint anys. dedicà Enric Pujol a l’IEC, és la més emble- cidimos correr aquel, entonces, grave riesgo llada de la seva personalitat tot qualificant- desigs d’assegurar ‘la brillantesa de la par- primera de novembre del 1954 i les poste- He desenvolupat el meu pensament a fi i màtica de l’autor. (por cierto que el primitivo título de ‘Notí- lo de creador de la nova historiografia ca- ticipació espanyola en el vinent Congrés cia de Catalunya’ era ‘Nosaltres els catalans’ talana, i si fem cas dels deixebles –Fontana, d’Estocolm’; la seva dolor per la recaiguda -sugerido por Pla- y en el último momento Mercader, Reglà, Elliot...- no hi ha dubte de Federico Chabod, que jo li havia comu- Un fragment Del seny a la rauxa Jaume Vicens Vives és. El 1950 participa al Congrés Internacio- nal de Ciències Històriques de París, que el ranci on podríem dir que l’escolàstica conven- cional es donava la mà a la filosofia més tradi- La renovació recent de ratifica en els plantejaments que havia fet cional i rensumada o florida per a explicar la sobre la nova història especialment amb la història... introducció de continguts socials, culturals Pel que fa a monografies, que impregnaren i econòmics en el que s’ha considerat la més el gust per accedir als arxius i per copsar el va- Jaume Vicens Vives, en aquesta obra renovadora, s’interroga sobre les motivacions la historiografia catalana important renovació historiogràfica catala- lor del document, sovint considerat menor i na. El 1949 crea el Centre d’Estudis Histò- del que n’extreia el valor just, esmentem: Juan profundes del comportament col·lectiu, impregna una visió realista i si bé coincideix en rics Internacionals, poc després Índice His- II de Aragón (1953), El gran sindicato remen- tórico Español, la gran revista de bibliogra- sa (1954), El segle XV. Els Trastàmares (1956), plantejaments amb altres pensadors, com Josep Ferrater i Mora, configura una visió ben fia històrica que, amb Estudios de Historia i Obra dispersa (1967). Els manuals universi- travada que li atorga un gran predicament. Serà la porta que, via Josep Pla, el farà Moderna (1951-1959), seran part del seu lle- taris igualment li foren estimats, al costat dels coincidir amb Josep Tarradellas, i li atorgarà una gran influència social. N at a Girona el 1910, Jaume Vicens Figueres el 1935 i comença a tenir una po- mic i com a tal el tracten. gat col·lectiu. nombrosos, en col·laboració, destinats al món Vives patí la pèrdua prematura sició pública amb la polèmica amb Antoni El 1943 assisteix a un congrés historio- La seva preocupació pel futur del país el de secundària. Així, és autor d’un celebrat es- del pare i anà a Barcelona on tre- Rovira i Virgili, la seva tesi doctoral, Ferran gràfic, convidat per De la Torre, i es comen- feia també seguir l’evolució d’Europa i es- tudi, que ampliarà, posteriorment en col·la- Quan la realitat ens desplau, l’enyor es transforma en flamarada, es fa hem preparat l’etzibada de guitzes de ballà mentre estudià filosofia i lle- II i la ciutat de Barcelona (1936-37) ça a relacionar amb autoritats fran- pecialment de la seva historiografia amb in- boració amb Jordi Nadal, Historia Económica sorgeixen l’enyor i la rebenta- possible la crítica humil·liadora de la re- l’arrauxament. Això ha estat un mal al tres del 1927 al 1930. Tingué com a mestres important i que llegí el 1936. quistes, de l’Opus Dei, que l’afa- terès. Aquesta incidència de la historiogra- de España (1959), que esdevindrà de referèn- da. L’enyor és trobar a mancar bentada. Rebentar és girar-se d’esquena llarg de la nostra vida col·lectiva, perquè a dos remarcables professors de la Univer- Aquest mateix any es casa voriran en el seu objectiu de fia europea tindrà amb Vicens un receptor cia a la facultat d’Econòmiques i s’usava és clar quelcom que ens ha captivat. a tot allò que embaluma la nostra exis- ha estat una actitud contrària a la nostra sitat de Barcelona que l’influïren molt en la amb Roser Rahola, deixebla tornar a tenir una càtedra àvid que assumirà aquesta visió coincident a Lletres, encara conservem la setena edició En el pla de la mentalitat col·lectiva, el tència, siguin o no encertades les raons tradició pactista i ha preparat l’adveni- seva formació i al llarg de la seva vida hi seva, i ho fa a la mateixa universitària. Després del amb la seva pròpia voluntat d’obrir horit- del 1967! Autor també d’una llarga bibliogra- que ens captiva és la realitat objectivada, utilitzades. Però també és el crit de l’au- ment del tot o res. Molt més greu encara, mantingué relació intensa: Pere Bosch Universitat, Bosch i Gim- pas el 1942 per l’Institut de zons i tot i l’evident positivisme que l’im- fia en la que hi figuren obres col·lectives, com la vivència del passat en el nostre espe- tenticitat del país, la manifestació de la perquè, des d’un punt de vista polític, ge- Gimpera i Antonio de la Torre. pera, rector, conseller de Baeza, podrà tornar a la pregnava les autoritats acadèmiques fran- Historia social y económica de España y Amé- rit. Contra l’enyorança, no hi poden res desconfiança contra l’engany, que es neralment hem dit prou! en el moment De caràcter obert, obstinat i enèrgic, am- justícia, oficia d’autoritat i, Universitat, el 1943 a Sara- quistes el consideraven amb prevenció atès rica (1957-59). No pogué, però, impulsar sem- ni el seny ni la mesura. Ens migrem pe- desencadena corn a depreciació crítica pitjor, quan la conjuntura ens era desfa- biciós i treballador, intel·ligent amb un pèl entre altres, Joaquim Xi- gossa i el 1948 a Barcelona. que en el fons el substrat liberal, obert i eu- pre el seu criteri, per exemple la Història de rillosament i covem un foc inextingible. del que no es pot ni jutjar ni fer. (...) vorable, quan havia passat el punt dolç d’ingenuïtat política, amant de la família, el rau, degà de lletres, actua Publica Historia de los re- ropeu sempre li fou present. Malgrat la seva Catalunya que pretenia titular i de fet ho és, Això dóna lloc a molts succedanis soci- Podríem bastir una teoria sobre la in- de la nostra força o de la nostra raó. mar, el seu mar de Roses. Ben plantat i se- com a testimoni. Durant la mensas en el siglo XV (1945) i visió avui superada, com tantes obres, de la dirigint un conjunt d’historiadors, especialis- als, que es manifesten amb entusiasmes fluencia del prou! en la nostra història, D’aquesta manca d’encert, en té la cul- gur d’ell mateix, irradiava seguretat. Acabats guerra formarà part de la Uni- encetarà amb la seva tesi docto- geopolítica la capacitat d’influència de Vi- tes cadascú en la seva època, s’hagué de titu- incomprensibles vers les coses més me- que evidenciaria la importància d’aquest pa, sens dubte, l’escanyoliment del seny els estudis de filosofia i lletres decantant-se versitat de forma activa, i els seus ral una molt extensa bibliografia i cens fou molt considerable. Cal pensar que lar Biografies Catalanes i encara es reedita nudes o impensades: des del localisme ressort en el nostre mecanisme mental. en les classes dirigents. Tanmateix, és un vers la història, enceta la seva labor de do- antecedents, la personalitat democràtica i ben rellevant i de qualitat, a més d’assaigs per exemple del tribunal de la seva tesi di- amb èxit de públic lector. El 1960 mor, la prem- ingenu de les associacions d’amics de Ens sembla que no cal insistir sobre fet característic sense el qual cent com a professor a l’Institut-Escola liberal, republicana i catalanista, sense mi- acadèmics d’impacte i la creació de tribu- versos membres foren apartats de la univer- sa constata les esperances que hi havia dipo- carrers fins al col·leccionisme de trossos aquest punt. Quan ens hem tancat de restaria incompleta l’explica- (1932-33), i encarregat de curs a la nova Uni- litar ni fer ostentació pública, tanmateix li nes col·lectives com centres i revistes tot i sitat i eren a l’exili: Bosch i Gimpera, Ferran sitades en la seva trajectòria, de la conserva- de paper, des de l’escalada fins a la pes- banda, no ha estat possible de fer-nos ció de les principals cares de versitat Autònoma (1933-37). Guanya la cà- costarà persecució i hostilitat dels sectors que algun deixeble -Nadal dixit: «es más in- Soldevila... Qui dominava aleshores per re- dora com La Vanguardia Española fins l’avan- ca amb canya. A mesura que el caliu de avançar ni recular. Ens hem entossudit i la mentalitat catalana. tedra de geografia i història de l’institut de més durs del règim que el consideren ene- tentos que logros» però l’obra de Vicens ací sultat d’una guerra era el pensament més çada com Presència, se’n dolen.