Diumenge, 12 de març de 2023 10-11 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (27) cament exhaustiva dels arxius gironins i ca- talans. Es culmina d’aquesta manera el tre- Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515) ball parcial que havien emprés diversos es- tudiosos que com Lluís Batlle o Santiago So- brequés havien donat a conèixer els diplo- Un aplec de documents medievals, una antologia d’especialistes i per a mataris d’alguns dels reis de Catalunya i Aragó. Aquesta culminació és un pas deci- especialistes; sí, però la curiositat de conèixer què escrivien els gironins, a qui ho siu per dotar la ciutat de Girona d’un nou enviaven i com era fa d’aquesta obra una peça molt i molt important no ja per a instrument, eficient i complet, de coneixe- ment d’algun dels aspectes més destacats Catalunya sinó per a Europa. És l’escriptura d’una societat refinada, culta i del seu passat. Essent Girona una ciutat de poderosa. La historiadora i medievalista Sefa Arnall hi penetra amb sapiència i domini reial, les cartes dels reis esdevenen un termòmetre, una manera de prendre el habilitat convertint aquest doble volum en un treball apte per a un públic culte. pols al desenvolupament institucional del règim municipal de la ciutat, del seu funci- 1993 2003 Viatge documental a onament econòmic, de les relacions fiscals Dos grans volums Aplec de treballs sobre amb la Corona i de la dependència de les re- d’una obra esplèndida Vila-sacra, editat per lacions de poder i de jurisdicció amb els reis. en edició i contingut. l’Ajuntament. A mesura que es perfila la relació entre els reis i la ciutat, es normalitza la correspon- la Girona de fa segles dència i es manté viva, mentre funciona, una relació directa, intensa i pròxima entre ble en la història de la cultura catalana» i, , Anscarí M. Mundó ens va dir una vegada els reis i Girona. En aquest sentit, 1714 serà, encara, afegirà: «obra de primera fila» que la raó per la qual tants estudiosos d’ar- com és sabut, una fractura radical, un dis- Set anys després, Arnall hi torna amb reu venen a Catalunya medieval és per tanciament, un canvi de sistema, una Nova una altra obra de to monumental, una obra aquesta riquesa . Planta, un domini més que una relació.» de recerca no apte per al públic general, lla- El llavors alcalde i historiador Joaquim Efectivament i el treball de Sefa Arnall les reproduccions excepcionals en valor i ni- paper editorial de les institucions públiques tí, català antic... L’ajuntament gironí parti- Nadal signa el pròleg, on escriu: «Les lletres ens acosta, en dos volums, a aquest món, i Josep Maria Figueres tidesa. Fou elaborat en col·laboració amb Jo- que sovint editen obres que ni s’arriben a cipà el 2000 amb la Fundació Noguera en reials que ara comencem a publicar passen cal fer un esforç per situar-se al moment i no PROFESSOR DE LA UAB sep M. Pons i Guri, i ofereixen un corpus de distribuir pel seu to propagandístic de fullet l’edició d’una obra similar però in extenso de 1.800 i podrien acostar-se a dues mil, només pel nom de monedes i càrrecs, dels gran valor sobre la documentació específi- (llibre en tapa dura i a tot color i de paper sobre aquest món: Lletres reials a la ciutat amb un abast cronològic de més de quatre mots que van evolucionant sinó també per ca en un treball que es pot contemplar des d’alt gramatge). No és aquest el cas. La Di- 2000 de Girona (1293-1515). Dos volum amb segles (1293-1714). La Josefina Arnall ha fet entendre les temàtiques que sovint són molt D e l’extensa producció de de diversos aspectes: història de la cultura, putació de Girona s’ha lluït, l’obra, exhauri- Edició dels dos volums 1.013 pàgines que com assenyala Josep M. un treball pacient i minuciós de transcrip- allunyades del món actual però ens ajuden, Maria Josepa (Sefa) Arnall de l’escriptura, de les mentalitats, del poder, da, fa molt de goig i és de gran utilitat per a de les Lletres reials a la Puig Salellas, mostren part de la riquesa ar- ció, identificació, catalogació i regest, des- i no només als historiadors, a entendre el cal fer esment d’una obra de la vida local i quotidiana... tot això hi apa- l’especialista i per al curiós que cada cop n’hi ciutat de Girona. xivística gironina. Un mestre seu -i nostre- prés d’una exploració sistemàtica i pràcti- món medieval. cabdal, la recuperació dels reix, centrat, és clar, a les contrades gironi- ha mes i més n’hi haurà amb els canvis del textos documentals. La seva nes. temps lliure i de treball, atès que ens acosta primera aportació fou edi- Arnall s’hi bolcà cercant i seleccionant, al món on hi havia ceca i cúria, presó i po- tada per la Diputació de Girona: L’escriptu- transcrivint i anotant amb el resultat d’un es- der, diner i església, en un mon molt llunyà Un fragment ra a les terres gironines (1993), dos grans i ex- plèndid corpus documental del passat me- avui però del que hi tenim les arrels ben en- El monarca ordena als tensos volums de paginació i format, molt dieval que en una esplèndida edició institu- greixades. Antoni Simon fa una ressenya de ben editats i amb extraordinària qualitat en cional de la Diputació de Girona fa honor al l’obra i diu textualment: «fita ben remarca- Maria Josepa Arnall cra en el segle XV (estudi d’un capbreu del mo- nestir de Sant Pere de Rodes) (1986). Els cinc ment la toponímia medieval, l’edició de fonts de l’Alta i Baixa Edat Mitjana així com de l’Edat Mo- vassalls disposar queviures Medievalista, paleògrafa, treballs aparegueren a Annals de l’Institut derna, l’onomàstica medieval i moderna, el no- d’Estudis Empordanesos i foren reproduïts al volum citat Amb cor tot ferm (Ajuntament de Vila-sacra, 2003) com a homenatge a la seva dedicació al coneixement d’un petit poble tariat català, l’escriptura i la cultura escrita en les èpoques medieval i moderna, l’edició de fonts monàstiques, la terminologia, la diplomàtica re- ial i municipal, la història del llibre manuscrit i la per a les tropes aliades historiadora, empordanesa que no arriba als mil habitants i que fou l’es- historiografia monàstica a Catalunya, que bolcà La intendència era un afer fonamental en el desplaçament de les tropes i sovint cenari de la seva vida familiar. en gairebé un centenar de treballs. La seva tesi Els historiadors Ignasi J. Baiges (UB) i M. doctoral fou Los manuscritos, incunables y demás causa de conflictes. La carta de Pere III a Montsó el 30 de desembre de 1362 envia Elisa Varela (UdG), bons amics seus, escriuen impresos de la Biblioteca del Convento de San José ordres al respecte. L’original té un estat de conservació deficient. Sefa Arnall escriu: al pròleg d’aquest volum: «Els treballs de M. de Barcelona. «Pere III als oficials reials en el bisbat de Girona. Els mana i ho fa amb la seva força L a historiadora i medievalista Maria Jo- fica, sovint mig ignorada, és la mirada vers el S’ocupà de la història medieval, de la ge- J. Arnall es caracteritzen per una claredat ex- Voldríem destacar la seva generositat, que fa sepa Arnall i Juan (Vila-sacra, 1948- món propi que ens plau de constatar ací com neral gironina i la citada de Vila-sacra, a la positiva, per una metodologia rigorosa, un sigui recordada encara més amb especial recan- habitual que proveeixin, sota pena de forts càstigs, de vitualles les companyies del 2002) s’especialitza en l’edat mitjana a un primer apunt d’una singular trajectòria que destinà diversos treballs d’interès a par- domini de la bibliografia i una anàlisi perfec- ça i enyor. Sempre que teníem un dubte paleo- i en paleografia. Filla d’una antiga fa- com a medievalista. tir de fonts documentals nous. Fou ta de les fons. (...) aquest conjunt de gràfic hi acudíem i sabíem que seríem ben ate- comte de Trastàmara al seu pas per aquest bisbat.» mília de Vila-sacra, fou la primera historiado- Fou professora titular de ciències i tècni- membre de l’Institut d’Estudis treballs [constitueixen] una petita sos, fos en una transcripció de difícil lectura per ra local que s’acara al passat d’aquest petit po- ques historiogràfiques de la Universitat de Empordanesos, en el que par- però significativa part de la seva la il·legibilitat d’un text o per verificar la nostra [En Pere], per la gràcia de Déu lles viandes puxen trobar bastament per parts de Barchelona e açò per cessar que ble al que dedicà diversos estudis, elaborats Barcelona. Publicà una desena de llibres i mig ticipà com a vocal de la Junta obra científica.» transcripció, acudirem a aquests paleògrafs per rey d’Aragó, de València, de lurs diners [...]lem, e axí, com a pare e a le- brega alcuna entre les dites companyes [...] amb rigor i cura, extensió i continuïtat, con- centenar d’articles i comunicacions a con- directiva, i publicà diversos La Sefa, com la coneixíem consultes puntuals sobre edicions de textos de Mallorques, de Sardenya e de desma administrador de l’alt e magnífich gents moure no·s puxa. E açó no mudets o formant una obra, de to local i especialitzada, gressos. El seu tracte afable i càlid feien que treballs en el seu important habitualment família i amics, Lluís Companys o de Manuel Carrasco i Formi- Còrsega e comte de [Barchelo- infant en Johan, primogènit nostre molt elonguets, si la ira e indignació nostra co- però de gran valor general. L’Ajuntament de fos estimada, tant en el claustre acadèmic butlletí així com al de l’Insti- assolí la implicació acadèmi- guera o altres. Li estem en deute i reconeguts. na], de Rosselló e de Cerdanya, als amats car, [duc] de Gerona e comte de Cervera, a beejats esquivar, [certi]ficant-vos que si de Vila-sacra edità aquests estudis aplegant-los com a les ciutats on desenvolupà una labor tut d’Estudis Gironins a Gi- ca, també participà en do- La seva desaparició fou sentida com una gran e feels tots e sengles officials nostres dins vós e a cascun de vós, dehim e manam les dites coses erets necligent o no havíets amb l’eloqüent títol Amb cor tot ferm, versos de recerca i edició, fos a Figueres, Girona i Bar- rona. cència fora de la universitat, pèrdua local. Hom li tributà un sentit homenat- lo bisbat de Gerona constituits, [...] obti- que, vistes les presents, façats sobre les [di- aquella cura que·s pertany e per acó se se- manllevats d’Ausiàs March. celona, d’on coneixia els seus arxius a fons, Publicà diversos treballs impartí conferències, es vincu- ge a la mateixa església local de Sant Esteve en la nents, salut e dilecció. tes co]ses totes aquelles provisions que sa- guia [...] perill o escàndol, Nós per allò fort- Esdevenen un tangible record fervorós de participava en activitats de recerca, edició i sobre la història medieval de là amb l’Associació d’Arxivers de qual tants esforços hi dedicà per a conèixer la seva Sapiats que entre Nós el comte de Tras- piats e puxats, en manera que aquellas ment vos puniríem e no res menys faríem la vinculació entre el poble nadiu i la profes- docència i assolí així un merescut prestigi Vila-sacra, per exemple Notas y do- Catalunya, etc. en labors del que història. Poques vegades hem parlat pública- tàmera és estat avengut que ell [...] nostra companyas per lurs diners puxen haver de vostres béns satisfer tots los dampnat- sió d’historiadora, que en molts altres ha es- com palesen les jornades de recerca que por- cumentos para la historia de Vila-sacra coneixem com projecció social o trans- ment en una església. Ho férem un 2 de juny del ajuda ab certes companyes de hómens a [...]ent de viandas, segons que dit és. Vo- ges qui per aquesta rahó se fossen seguits. devingut també, com veiem en aquesta sec- ten el seu nom en el marc de la Universitat de (1977) i la segona part del treball anterior amb ferència de coneixement. Capítol especial, 2002 i la nostra semblança destacà els valors hu- cavall e de peu, les quals companyes de- lem encara més que tantost, com lo feel Dada en Muntçon, a XXX ció, un element constant de relació de l’his- Girona. Ens referim al Seminari Internacio- documents (1978); Un segle de vida a Vila- per la seva importància, mereix la seva cons- mans i acadèmics. Ara un parc infantil, a la vora uen passar [...]nt bisbat de Gerona. On, nostre en Bernat Buçot vos o fará, [...]ts al dies de deembre de l’any de la toriador amb l’entorn més proper per petit nal de Cultura Escrita i Visual Sefa Arnall Juan, sacra segons el Llibre de Testaments de l’Arxiu tant col·laboració a la revista especialitzada d’on hi tenia pis parat, batejat amb el seu nom, és com sia molt necessària cosa que sia feta cap de la vegueria de Gerona vers les parts nativitat de Nostre Senyor mil que sigui. Així, a més de l’obra de caràcter ge- que organitza el Grup de Recerca en Estudis Parroquial (1764-1846) (1983); Vila-sacra de la UB Índice Histórico Español. el record d’un poble agraït amb la historiadora i tal provisió de viandes per los [lochs] on de Rosselló per acompanyar les dites com- CCC LX III. Guillelmus de Pa- neral acadèmica i sovint a les grans tribunes Culturals (SPEPC-IRH) de la Universitat de sota la influència de Sant Pere de Roda (segles Les seves línies de recerca foren la biblio- se la recorda com a la seva valuosa obra i a Giro- les dites companyes passaran, que d’aque- panyes tro [...] d’aquella vegueria vers les lou. centrals, n’hi ha una altra, de petita i especí- Girona (UdG). XIII-XV) (1984) i La vila i el terme de Vila-sa- grafia, historiografia d’Amèrica i especial- na un carrer també l’honora i recorda.