Diumenge, 26 de març de 2023 6-7 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (28) reix el 1984 a Orbis en edició de butxaca en una col·lecció lamentable tot i les bo- nyols de veure redreçada una de les més abominables iniquitats del nostre temps: mible, però, m’empenyia sovint a conti- nuar comentant, ni que fos tot sol, els es- Meditacions en el desert nes intencions amb faltes tipogràfiques i ortogràfiques. Més recentment a La Ma- l’esclafament brutal de tota llibertat a Es- panya. Avesat per la meva professió de pe- deveniments. Aquestes meditacions soli- tàries són articles nonats.» Una obra que grana amb presentació de Pere Gimferrer riodista a observar i comentar al dia la s’esplaia des de la passió de l’amor, en la Una obra excepcional, ben escrita, dinàmica i profunda. Poc més cal el 1999 (i nova edició el 2010). Les darre- res a Destino (2005) i L’Altra (2018). Tra- vida pública del meu país i la del món, un cop acabada el 1939 la darrera Guerra Ci- desolació del país, on dirigents han estat expatriats o repressaliats i el silenci és la demanar a un llibre: reflexió conceptual reeixida i amenitat en la prosa. Dels duïda a l’espanyol (2005) . vil Espanyola passada totalment a l’exili i norma. De l’obra, el mateix Calvet en diu: sense barrejar-me per res en l’esgarrifosa Si bé Calvet té un exili interior, resta en millors llibres de Gaziel. Un dietari -obert-, no un diari -obligat «Aquesta és la part més crua dels aplecs matança, ni amb els uns ni amb els altres, silenci públic, pateix per l’ostracisme pe- quotidianament-, en anys de silencis i de pors. Una aportació lúcida, de notes que durant vint anys de 1936 a 1956 jo escrivia per a mi tot sol, constitu- vaig trobar-me que aquí havia estat arra- sada tota opinió lliure: els diaris eren con- riodístic, ha de sobreviure -com a gerent, a Madrid, d’una editorial- i, sobretot, veu intel·ligent, documentada en l’experiència amb la voluntat de pensar-hi. int així una mena de dietari molt íntim. vertits en òrgans de propaganda oficiosa, el país desfet, llengua i cultura esberlades El periodisme Les pàgines que el componen no foren dirigits i controlats pel Govern, i els peri- i els valors de democràcia i liberalisme pas confegides certament per ser publi- odistes, enregimentats, en agents de la que té assumits veu com cauen en el des- cades. Nascudes del 1946 al 1953, són fi- dictadura. Debolida de soca-rel la meva crèdit mentre els diaris del moment s’om- lles d’una gran esperança fallida: la que professió, no em quedà altre remei que plen de fullaraca autoritària sense valor jo tenia com altres incomptables espa- fer-me’n una de nova. Un instint irrepri- informatiu o cultural i ni periodístic. més intel·ligent cumstàncies històriques de la guerra ci- de la dictadura, el Madrid dels anys qua- Josep Maria Figueres vil. Vençut però no; només ho és aquell ranta i els liberals –com els demòcrates o PROFESSOR DE LA UAB qui se’n sent, i a Gaziel li toca de viure els els catalanistes- han de fer la ruta del de- moments més aspres, una postguerra tris- sert, des d’on el pensador analitza amb ta i dura, uns silencis absoluts amb una agudesa i sinceritat el moment històric i M editacions en el desert (1970) és una reflexió vida intel·lectual nul·la però ell escriu... Arran l’edició del 2018 la Revista de Ca- l’esdevenidor proper. L’obra apareix a Selecta, l’editorial que 1984 Edició de butxaca a 2005 2018 sobre la tercera Espa- talunya el considera un llibre molt conve- Pla recomana a Cruzet perquè obri les Traducció a l’espanyol Orbis/Edicions 62. Darrera edició, amb nya, la via intermèdia nient, que apareix amb força i arriba a es- portes a Gaziel, segona edició a les clan- a càrrec de Destino. pròleg de Jordi Amat. entre els vençuts -si- criure: «per damunt de tot, molt per da- destines Edicions Catalanes de París. lenciats i exiliats- i els autoritaris guanyadors. Un camí impossi- munt de tot, el que ens ofereix Gaziel en aquesta magna obra seva es una visió que, Mort el dictador tindrà fortuna editorial. Coneixem vuit edicions. La primera, molt 1974 Primera edició íntegra ble per qui fou una de les intel·ligències tot i essent personal, molt personal (...) és retallada per la censura (1970) en l’edició després de la més preclares del moment: Agustí Calvet, no tan sols objectiva (si més no, tan ob- d’Obres completes a cura de Tomàs Tebé censurada del 1970. Gaziel, periodista i escriptor, estudiant de filosofia amb tesi doctoral de relleu i jectiva com ho pot ésser qualsevol mira- da) sinó, sobretot, lúcida.» I aquest és el i pròleg de Josep Benet. La segona íntegra, quatre anys després, a París (1974). I aca- Un fragment amant del pensament esmolat. D’ací el mèrit principal de l’assaig, també ho afir- bada la dictadura l’assaig -han passat L’enfonsament seu pseudònim de reminiscències clàssi- ma el curador Jordi Amat: precisió, luci- trenta anys de la seva redacció entre el ques. L’assaig neix com a fill de les cir- desa, profunditat. Assaig des de l’entranya 1946 i 1953- pot ser difós lliurement. Apa- Els seus articles esdevenen tot un cànon impagables les refe- Agustí Calvet «Gaziel» de Catalunya de referència, ho han escrit especialistes rències a qui canvia Un dels millors com Josep M. Casasús, i Manuel Llanas, au- de jaqueta i camisa, tor d’una tesi doctoral sobre el seu periodis- com Josep M. Massip, de director de La Hu- me i autor també d’articles sobre l’etapa vi- manitat a corresponsal franquista d’ABC. tal a Madrid, la repressió franquista i d’an- En aquesta obra l’amargor no li traspua co- tologies: Obra dispersa (2005), Estimat amic mentaris des de la decepció ans l’enlaira en- periodistes del segle XX (les cartes amb Josep Pla, 2018), Quina cara més vers la lucidesa i no s’està de criticar mena de gent som (1998), etc. També Jordi el seu públic, el lector de La Vanguardia, que Els fragments que reproduïm són un exemple ben representatiu del conjunt de l’obra de Amat amb l’aplec Tot s’ha perdut (2022) i en no pogué ni aprofitar la conjuntura d’una mo- Gaziel. Són anotacions de to discontinu, en clau periodística i sempre molt directes i diverses introduccions com la de l’obra que dernització amb la segona República ni po- avui ens ocupa. Gaziel té en els articles que gué entendre el paper històric que li tocava de explícites en la relació de Catalunya i Espanya a la Segona República. La seva veu era són llegits i reeditats des de la primera edi- fer. Per aquesta raó valora Cambó com un mo- escoltada. Així tramet aquestes notes al president Companys i les inclourà al seu dietari. A gustí Calvet Pascual (Sant Feliu de en la història del diari del que fou director, cles d’opinió sobre la política i la societat es- ció en llibre i ho fa en els mateixos anys de del a analitzar davant la situació que li toca de Guíxols, 1887- Barcelona, 1964) on cruament critica la propietat i pecialment durant els primers anys la Gran guerra amb les memòries Tots els ca- viure i de la que afirma, que ni el líder ni les com a periodista usà el nom de lle- exposa la seva visió en els anys de la República, el faran ser no mins duen a Roma. Història d’un destí classes dirigents catalanes i espanyoles esti- Els dos factors essencials per a talunya la unió sagrada és l’única força contra els seus enemics de dintre de Cata- tres Gaziel (el daimon platònic) que assumí la direcció. només llegit sinó que el por- (1893-1914), el que constitueixen també del gueren a l’alçada. L’anàlisi que fa d’una Espa- Catalunya són, doncs, aquests: possible. Sols amb la unió de tots els cata- lunya. Si continuem així, n’hi haurà per atenent la seva formació acadèmica en filo- Cal remarcar, i molt, les ten a una posició d’influèn- millor de la seva producció. nya carregada de vicis, defectes i tòpics, d’una enfortir-se tant com pugui i en- lans l’enfortiment de Catalunya serà prou poc temps. A l’Espanya castellana i caste- sofia pura, en la que feu la tesi doctoral. As- cròniques de la primera cia atès que no només co- Marçal Subiràs assenyala que Gaziel en Catalunya que el decepciona per la manca de fortir-se de pressa. Si Catalu- robust i ràpid per a poder plantar cara a les llanitzada tot treballa contra nostre. I si solí una gran popularitat pels seus articles. guerra mundial, vives, menta l’actualitat des de la aquesta obra vol deixar testimoni de la tra- visió política que no té present que Castella nya no es fa forta, està perduda: quan s’en- contingències adverses que vindran fatal- nosaltres també ens posem a treballar en La seva vida com a periodista és la d’un elaborades, alhora de profunditat de la seva cul- ïció de les democràcies, especialment An- no posa mai seny i Catalunya tampoc herois- forteixi Castella -i ja ho va fent cada dia-, ment. Ve tan justa la cosa que, fins i tot amb contra de Catalunya, el joc serà qüestió de home que estima a reflexió, la veritat, els va- gran interès informatiu i tura, sinó que elabora glaterra, aspecte que reitera fins a fer clara me, en paraules de Gaziel, i ens aboca a ser Catalunya serà trepitjada, fatalment. Si Ca- la unió sagrada dels catalans, en bloc, no poques taules. lors, i que dedicant-se al periodisme arriba literari que aplegà en di- agudes reflexions. Miquel la noció que aquest país només pensa en ell «una desgràcia perfecte». Enric Jardí en unes talunya s’enforteix, però va massa a poc a és pas gens segur que Catalunya triomfi. Resum: Si jo governés a Catalunya, a a les més altes cotes de popularitat i presti- versos volums els anys dels Sants Oliver escriu el i en curt termini. També apareix la decep- paraules precises: «El públic addicte a La Van- poc farà tard: el règim actual, favorable al Què passarà si es divideix? hores d’ara, ho sacrificaria tot, absoluta- gi: és el pensador de referència, l’orientador del conflicte. Assenyalem 1915 sobre el Gaziel cronis- ció envers la causa de la llibertat, amb la por guardia durant els anys que Gaziel dirigí el full seu redreçament, s’enrunarà abans que Ja ho està de dividida. Ens barallem ment tot, a la unió dels cata- del país i, per tant, llegit amb avidesa. Col·la- recent la reeixida antologia ta que ben poques vegades de liberals espanyols i catalans i, de retruc, que representa un extens sector de l’alta bur- ella estigui ben refeta -prou refeta per a ins- com ximples i estem enemistats com per- lans. No és que sigui aquesta bora inicialment a La Veu de Catalunya i, de Plàcid Garcia-Planas i Ma- trobaríem en el periodisme un dels demòcrates davant una dictadura con- gesia de Barcelona i de tot Catalunya i que, pirar temença a qui vulgui tocar-la. fectes imbècils. Alguns de nosaltres ja han una tasca indispensable: és posteriorment, a Ahora, El Sol i altres publi- nuel Llanas En las trincheras èxit tan brillant i ràpid i espectacu- solidada pel suport internacional. Gaziel es- malgrat la llengua en que el redactaven, era, Arreu del món la unió fa la força. A Ca- començat d’anar a cercar ajuda a Castella L’ÚNICA». cacions. Recorda en diversos textos la seva (2014). Les seves col·laboracions a La Van- lar. Hi té raó. Les cròniques foren molt i molt criu amb una extraordinària amenitat, apa- en bona part, simpatitzant amb el catalanis- concepció del periodisme i, especialment, guardia, cròniques de la Gran guerra i arti- seguides i són excel·lents. reixen anècdotes i dades dels seus amics, me, rebia els seus escrits com els d’un oracle.»