Diumenge, 9 d’abril de 2023 6-7 D ominical Reportatge Les millors obres de les lletres gironines (29) tures eren molt habituals a l’època, en fa- ran a altres llocs i altres periodistes, com dels funcionaris de la Generalitat en el qual hi hagué força elogis, fins i tot, J. Barrera, Lliga s’escriu: «Els reportatges del 6 d’oc- tubre» i cita el paper de persones com Rai- La nit del 6 d’octubre a Barcelona Jaume Miravitlles i Àngel Estivill, autors de sengles treballs sobre la mateixa data, director d’El Correo Catalán declama un sonet d’homenatge palesant l’èxit del re- mon d’Abadal que al Parlament insta a abandonar el que serà escriuen «tràgica at- Els episodis del 6 i 7 d’octubre de 1934 generaren una gran polèmica política i igualment llegiran fragments en actes pú- portatge del moment. Però apart els valors zagaiada, aquell desatino, com digué el se- blics. informatius i literaris políticament s’usà nyor Azaña». periodística que arriba fins avui. Aparegueren una dotzena de llibres i infinitat Dels diversos actes promocionals es- l’obra per la gran càrrega que tenia en el d’articles. L’esdeveniment s’ho valia. El resultat fou una ferotge repressió que mentem el sopar, el 22 de maig del 1936, sentit polèmic. A l’editorial del diari de la afectà persones, institucions, diaris... La polèmica fou igualment d’alçada. Un gran reportatge que té, no obstant, una gran força narrati- Albert Balcells ha tingut cura de la ree- Josep Maria Figueres va. Pelai Pagès els cita positivament i con- dició de les dues obres en la col·lecció «Me- PROFESSOR DE LA UAB sidera que la seva aportació demostra com mòria del segle XX» de Cossetània i en la el 6 d’octubre tingué a comarques una re- introducció conjunta dels dos volums ivindicació social intensa. La nit té un llarg (2006) creu que és dels pocs llibres, dels 1936 2009 L a nit del 6 d’octubre a Barcelo- pròleg de caràcter polític del jurista Fran- molts que apareixen de l’episodi, que no Acte de presentació de Segona edició. na és un reportatge que Mo- cesc Maspons i Anglasell. tracten de justificar les esquerres, i situa la primera edició. dest Sabaté escriu amb el seu La Veu dedicà diverses notes i informa- també la bibliografia del tema tot fent-ne amic i company de redacció, el cions al llibre i La Casa del Llibre, l’edito- la contextualització tant de l’obra com de sabadellenc Joan Costa i Deu, ra, en publicà anuncis. En una entrevista l’episodi. Conclou davant la intervenció i atès l’èxit tindrà continuació en aquest diari, Sabaté, redactor de L’Ins- franquista que considera aquests fets com gràcies al treball de camp fet. Pel Sant Jor- tant, contempla com ha estat el llibre més la motivació de la revolta i feu arrancar di del 1935, pocs mesos després, publica- venut amb milers d’exemplars per Sant Jor- d’aquesta data les justificacions per classi- ren un reportatge que fou un èxit i que fou di i ho explica el 12 de febrer del 1936, ar- ficar la població en afectes, desafectes o in- ampliat el 1936. Apareix així el primer vo- lum, La nit del 6 d’octubre, dedicat a Bar- ran de l’aparició del segon volum, que tam- bé té una gran acollida: «En el nostre llibre diferents: «En qualsevol cas, el 6 d’octubre del 1934 a Catalunya i a Espanya no va ser Modest Sabaté Periodista i escriptor, celona, i el febrer del 1936 el segon, La ve- hem procurat donar una visió de conjunt la causa de l’aixecament militar del 19 de ritat del 6 d’octubre, dedicat a l’episodi a co- del que van ser aquelles jornades tràgiques juliol del 1936, però la revolta d’octubre i la marques. Al marge de les interpretacions del sis i set d’octubre. Abans d’aquella data repressió posterior van deixar recels i res- polítiques, hi ha una molt bona aportació amb motiu dels repetits incidents que sentiments massa forts que contribuïren a 1935 i a l’exili empresari d’èxit periodística i si bé manté la tesi que pràc- ocorrien per les nostres comarques a con- malmetre el clima polític que la República ticament no hi va haver resistència –fora seqüència del problema creat pels rabas- necessitava per consolidar-se.» Primera edició. del CADCI-, ofereix una gran quantitat de saires tan en Costa com jo havíem corre- El dia de Sant Jordi del 1935, a la presi- detalls i interioritats poc coneguts. gut per pobles i viles a fer informació, bona dència de la Generalitat hi ha militars es- L’obra blasmada per les esquerres, com part de la qual, va quedar inèdita pel fet panyols, mentrestant Joan Costa i Deu i a La Rambla, és escrita per dos periodistes d’esdevenir la revolta del dia 6. Llavors la Modest Sabaté, seran els autors del mo- M de L’Instant o La Veu de Catalunya. Seran nostra missió d’informadors ens va dur no- ment, amb un llibre reportatge sobre l’epi- odest Sabaté i Puig (Cassà de la Selva, 1909 – El Voló, El 1936 pot escapar-se de Barcelona, gràcies a la Generalitat, a acusats de sectaris però ni pretenen justi- vament a un romiatge per les comarques. sodi. Al Centre Popular Catalanista Ferran 1986) passà infància i joventut a la ciutat on neix i l’exili, fugint dels incontrolats que assassinaven per raons ideo- ficar comportaments ni volen fer-ne un as- Tot això vol dir que tant en Costa com jo Agulló «Pol», mort feia poc, Modest Saba- on la família té una fonda i es dedica al suro. Anirà lògiques i de rapinya personal. Va col·laborar a Ràdio Associa- saig polític. De fet el segon volum històri- hem viscut del més a prop que es poden té en farà la lectura pública durant una a Barcelona, on estudiarà lletres i comença la seva ció de Catalunya el 1933 amb la lectura de reportatges sobre el cament és més interessant que el primer, viure aquestes coses.» hora dels fragments més frapants. Les lec- carrera periodística col·laborant a La Veu de Catalu- costumisme, en deien aleshores, el tipisme barcelo- nya, La Publicitat, El Matí... i arribarà a ser, en nès, i arribarà a guanyar el primer premi de re- el diari de Cambó, redactor, col·laborador portatges a Catalunya Ràdio. Els anys tren- Un fragment i, segons el seu amic Carles Sentís en la necrològica que li dedica a La Van- ta periodisme i ràdio anaven de bracet, molt lligats, a més fou redactor de guardia, dirigirà les pàgines literà- L’Instant el 1935, íntimament lligat ries. Simultàniament conrea tea- a la ràdio. Publica a les revistes de La capitulació veure que no li era possible de continuar la bent-lo atentament, va dir-li: tre, estrenant i editant-ne, es- ràdio, que les emissores de ràdio lluita i va prendre l’acord de capitular. Així - Ens rendim i jo em faig responsable de tot sent la més coneguda Un pas importants tenien, diversos ar- fou comunicat al general Batet. Per la porta el que ha passat. enllà (1935) de la que el setma- ticles i tot i tenir el seu mensu- de darrera del Palau, l’entrada i sortida per Els que eren a aquella sala, quedaren detin- nari Després, a la seva estrena, al. la qual va ésser tota la nit lliure, va pujar un guts, i el Govern fou invitat a seguir el coman- en parlarà elogiosament. Pu- Es refugia a l’arribada a les grup d’Aliança Obrera i va oferir de facilitar dant: Les altres persones que eren a la casa fo- blicarà altres obres, però els terres de l’exili amb el suport El text és, en mot d’època, vibrant. Té un ritme endimoniat, esglaiador, hom el llegeix de al President i als consellers la manera d’es- ren també detingudes es va manar que es fes reportatges La nit del 6 d’Oc- de Cambó però es dedicarà capar-se. Companys no va acceptar la pro- una relació dels seus noms per tal de facilitar-la tubre a Barcelona (1935) amb des del final del conflicte a les revolada, aguantant l’alè, sense pausa. En llegir hom copsa el sentit de la tragèdia derivada posició. Lluhí va fer, en conèixer-la, una fra- a l’auditor. Aleshores les tropes van desarmar Joan Costa i Deu i La veritat seves noves activitats empre- de la incomprensió política. Costa i Sabaté escriuen un dels millors reportatges que mai se que, més tard, era repetida pel Palau: els Mossos de l’Esquadra, als quals hom va dir- del 6 d’Octubre (1936) seran sarials aconseguint un gran - No podem fugir corn uns covards! los que quedaven arrestats. Els soldats comen- els treballs que tindran més èxit. èxit. Sempre, però, ajudarà la s’hagin escrit sobre aspectes de la història contemporània. El xofer del comandant Pérez Farràs, des- çaren a prestar guàrdia al Palau, i el comandant Altres llibres seran la novel·la Un llengua i la cultura catalana com prés de conjuminar amb uns mocadors una va marxar amb els membres del Govern en di- club per a senyores soles (1962), amb el premi Vila de Perpinyà que La situació del Govern era crítica Començava a clarejar. Eren dos quarts de El comandant creia possible resistir unes bandera blanca, sortí al balcó per tal d’his- recció a la Comandància Militar. Com ja hem l’aplec de narrativa 9 contes catalans ens plau d’haver guanyat precisa- i insostenible. La darrera conver- sis i el foc des de fora va reproduir-se de cop hores més sempre que hi hagués la segure- sar-la, i en aquell moment una descàrrega dit més amunt, amb el Govern, que llevat de (1960) i l’estudi Història de la Lliga ment amb la monografia sobre el diari sa que Companys va sostenir per amb més intensitat que mai. Es va canone- tat de rebre l’auxili d’Estat Català. El Presi- de la tropa va fer-lo caure greument ferit. Dencàs, era complet, hi havia únicament en Co- (1969), el partit dels seus somnis que in- en el que treballà Sabaté. Residirà tot l’exi- telèfon amb Artemi Aiguader fou jar la porta principal del Palau, darrera de la dent sabia bé prou que aquest auxili no ha- Uns minuts més tard, el comandant Fernán- mas, magistrat del Tribunal de Cassació; els di- tentà de refer el 1945 i 1976. li al Rosselló, on arribà sense recursos i mica d’un to pujat i violent. El President estava qual hi havia una barricada per tal de soste- via d’arribar. Hom va fer saber encara que a dez Unzue entrava a la Generalitat al davant putats del grup de L’Opinió, Casane- De pensament conservador avançat, serà tam- en mica bastirà una molt important empresa que ronc. nir-la. No hi havia res a fer. Pérez Farràs va l’Aeròdrom del Prat hi havia avions prepa- de les seves tropes i es dirigia a la dependèn- lles, Tarradelles i Xirau; el director bé profundament republicà i intensament preocupat per serà líder del sector dedicada al xampany, als taps de suro, - On són aquells milers d’homes que dè- comunicar a Companys que la tropa feia rats per sortir a bombardejar el Palau en el cia on es trobava reunit el Consell. Com- general de Treball, Joan Tauler, i el la llengua i la cultura, fidel de Cambó i de la Lliga intentà de fer- elaboració de botes amb fàbriques diverses i un gran èxit fins ieu? On és el vostre ajut? On són els valents? preparatius per a utilitzar de nou l’artilleria. cas que el Govern no es rendís. El Govern va panys, en veure’l entrar, va aixecar-se re- regidor de l’Esquerra, Josep Massip. ne la refundació a França. Així organitzà una assemblea i edita- que després de la seva mort i la posterior del seu fill Agustí serà rà diversos números de La Veu de Catalunya amb en Felip Solà adquirida per grans empreses que continuaran l’activitat. La fa- i Cañizares que representaven el sector més esquerrà del partit. mília donà el seu arxiu a l’ANC.